El president Pujol ha passat una nit tranquil·la i està estable, després que aquest cap de setmana hagués hagut de ser ingressat per una pneumònia a la Clínica Sagrada Família de Barcelona.

Moviments de la defensa de Carles Puigdemont per accelerar l'aplicació de l'amnistia perquè l'expresident pugui tornar a Catalunya. La defensa del líder de Junts ha demanat aquest dilluns, a través d'un escrit d'al·legacions al Tribunal Constitucional, que apliqui de manera "urgent i preferent" la llei, segons ha avançat El Món i ha confirmat l'ARA, considerant la resolució favorable sobre la llei de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de dijous passat. L'aval va ser a gran part de la llei d'amnistia, fins i tot en l'aplicació per a casos de terrorisme i malversació, i negant que afectés interessos de la UE.

L'independentisme es va anotar un punt en la seva batalla jurídica contra la judicatura espanyola quan, el 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va admetre la possibilitat de denegar una euroordre en circumstàncies molt concretes: segons va declarar el Tribunal de Luxemburg, un jutge pot negar-se a l'entrega davant d'indicis de "deficiències generalitzades" del sistema judicial i risc de persecució contra persones d'un determinat col·lectiu.

L'advocat de l'expresident Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, atén l'ARA un any després de l'aprovació de la llei d'amnistia, en què va tenir un paper clau.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha defensat la innocència aquest dilluns al judici en el qual està acusat de presumpte blanqueig de capitals i falsedat documental vinculat al narcotràfic. La Fiscalia demana per a ell 9 anys i 9 mesos de presó per formar part suposadament d'una xarxa liderada pel gallec José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco, que importaria droga a Espanya provinent de l'Amèrica Llatina. "Cada vegada que demostro una cosa me la canvien per una altra", s'ha queixat Boye al final de l'interrogatori, en el qual només ha respost a les preguntes de la seva defensa.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, s'asseu des d'aquest dilluns al banc dels acusats al costat de l'històric narco gallec Sito Miñanco per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el tràfic de drogues. A l'Audiència Nacional s'ha començat a jutjar un cas que es remunta al 2017, quan la policia va requisar 889.620 euros a l'aeroport de Barajas a suposats membres de la banda de Miñanco, client de Boye, quan intentaven passar-los cap a Colòmbia. "Estem davant d'una acusació especulativa", ha criticat en declaracions als mitjans després de la primera sessió. La Fiscalia demana per al lletrat de Puigdemont 9 anys i 9 mesos de presó i una multa de 2,7 milions d'euros. Boye defensa la seva innocència i assegura que és perseguit per exercir la seva feina com a advocat i pels seus vincles amb l'independentisme.

Gonzalo Boye no és un advocat convencional. Nascut a Xile el 1965, a Viña del Mar, va entrar a la carrera de lletrat de manera heterodoxa: després de ser condemnat a presó per col·laborar amb ETA en el segrest d’Emiliano Revilla, un cas del qual sempre ha reivindicat la seva innocència, es va treure la carrera entre reixes i de mica en mica es va anar forjant la imatge d’advocat rebel, antisistema. L’acusació popular dels judicis de l’11-M, els papers de Bárcenas, la querella contra els sis principals assessors jurídics de George Bush per l’existència de Guantánamo o l’acusació contra l’exèrcit israelià pels bombardejos a Palestina són només algunes de les causes que es destaquen en el nou documental sobre ell, Gonzalo Boye, el enemigo público, quan es retrata la seva trajectòria. Aquestes i, sobretot, una última, la defensa de l’expresident a l’exili Carles Puigdemont: "Sense ell aquest documental no existiria".

Tornarà el setembre i envernissarà els pàmpols de les vinyes i la llista de les obligacions pendents tornarà a fer-se molt present damunt la taula o a la pantalla d’inici de l’ordinador. Aquest any no podrem dir que l’agost ha estat un desert de notícies perquè les guerres interpel·len els límits del patiment suportable; perquè l’extrema dreta anglesa ha intentat una revolta racial a les perifèries de les ciutats d’un Regne Unit que estrenava govern laborista; i perquè les eleccions del mes de novembre als Estats Units no semblen trumpistament i inevitablement decantades.

On és Carles Puigdemont? Aquesta és una pregunta que des d'aquest dijous al matí, després que pronunciés un discurs de cinc minuts a Barcelona i desaparegués, es manté sense resposta. Aquest divendres al vespre l'expresident ha assegurat que era a Bèlgica: "Avui soc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils", ha dit a les seves xarxes socials sense acompanyar-ho de cap prova. Al matí, Jordi Turull també ha afirmat que Puigdemont estava anant cap a Bèlgica. "No descarto que aquest senyor sigui a Barcelona", ha afirmat, en canvi, el cap dels Mossos, Eduard Sallent, després de les paraules de Turull. El comissari ha dit que no es creia les paraules d'una persona que havia col·laborat en l'escapada. I "l'avui soc a Waterloo" de Puigdemont tampoc ha fet canviar de parer la policia: fonts implicades directament en la recerca del líder de Junts afirmen que fins que no tinguin una prova objectiva que demostri que no és a Catalunya no el deixaran de buscar.

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.

Amb l'amnistia ja en vigor, el jutge Joaquín Aguirre mou fitxa de nou per implicar l'expresident Carles Puigdemont i també l'expresident Artur Mas en l'anomenada trama russa del Procés imputant-los per traïció. Un moviment que busca complicar-los l'amnistia, ja que aquest delicte n'està exclòs en determinats supòsits. Ara bé, el jutge va més enllà perquè implica també l'entorn directe de Puigdemont en aquesta investigació: el seu advocat, Gonzalo Boye; el seu cap de l'oficina d'expresident, Josep Lluís Alay; l'exconsellera Elsa Artadi, i alhora amistats del líder de Junts que fins ara havien estat alienes a causes judicials, com el periodista Carles Porta o l'empresari gironí Miquel Casals. També consten en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ARA, Natàlia Boronat, Zeus Borrell i Aleksander Dmitrenko, i l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que creu que va exercir influència en la suposada trama tant quan era a la Generalitat com quan en va sortir.

Era l'abril del 2018 i Carles Puigdemont s'asseia a Berlín en una cafeteria d'un hotel amb Gonzalo Boye i Isabel Elbal. La parella d'advocats li esbossa els següents passos a seguir –ja l'havien detingut un mes abans a Alemanya– quan l'expresident aixeca la vista i pregunta:

El ressorgiment de la suposada trama russa del Procés coincidint amb el tram final de negociacions de la llei d'amnistia ha tingut aquesta setmana conseqüències polítiques fora de les fronteres espanyoles. El Parlament Europeu ha instat a investigar les relacions de la Generalitat amb Rússia, que "preocupen" l'Eurocambra per la possible ingerència del Kremlin a Europa. El cert és que ja hi ha una investigació en curs: la comandada pel jutge Joaquín Aguirre des de Barcelona i que deriva d'una instrucció oberta el 2018 per investigar si es van desviar diners de la Diputació de Barcelona per pagar l'estada de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo.

No hi ha advocat més influent ara mateix en política. Gonzalo Boye és un dels artífexs de la llei d'amnistia i, en conseqüència, una de les persones que des de fora de Junts per Catalunya ha influït més en el gir del partit per investir Pedro Sánchez. No només perquè n'ha sigut un dels principals negociadors, des del punt de vista tècnic, sinó perquè ja fa mesos, fins i tot abans de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, que treballava en l'escenari d'un possible oblit judicial, sobretot davant la possibilitat que la justícia europea no garantís la immunitat a Carles Puigdemont. Ara bé, al llarg de la negociació entre el PSOE i Junts, l'advocat no sempre ha donat el seu beneplàcit a les diferents versions de l’articulat que s’han pactat i la seva influència ha anat variant en funció del moment. Ara torna a ser màxima: més enllà dels moviments dels jutges de Tsunami i Volhov, per això Junts també ha canviat de criteri.

La mort d'un ciutadà francès per problemes cardíacs durant les protestes de Tsunami Democràtic a l'aeroport de Barcelona continua portant cua. Davant dels intents del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón per situar aquest succés en els fets investigats per terrorisme, l'advocat Gonzalo Boye ha demanat que es deixin estar el difunt i la família. El lletrat, que exerceix la representació de Josep Lluís Alay, lamenta que l'instructor vulgui "transformar una mort fortuïta en un assassinat terrorista" i es pregunta què pensarà França d'una causa que, segons argumenta, criminalitza el dret a protesta exercit pels manifestants davant la sentència del Procés.

En les darreres hores s'ha produït un escull en la investidura de Pedro Sánchez que no és menor: Junts no veu bé el pacte perquè considera que no hi ha garanties que l'amnistia englobi totes les causes del Procés. Ara bé, quines són les causes del Procés? Aquest és el quid de la qüestió i és el que ara mateix impedeix que hi hagi un consens entre socialistes, republicans i juntaires, que volen ampliar el perímetre de l'amnistia. "No deixarem cap soldat tirat. No farem una amnistia per a vips", assegurava aquest divendres el secretari general de JxCat, Jordi Turull, en un missatge enviat a l'executiva del partit. Ara bé, el PSOE posa el fre, ja que creu que segons què es plasmi a la llei d'amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional, imprescindible per a ells per tirar endavant l'acord.

Josep Miquel Arenas Beltran, més conegut com a Valtònyc, torna de l’exili. Aquest dissabte a primera hora del matí ha sorprès amb l'anunci al seu compte de X (antigament Twitter) després de passar cinc anys i mig a Bèlgica: condemnat per injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces per les lletres de les seves cançons, va marxar el 2018 a Brussel·les per evitar una condemna a presó de tres anys i mig. Va ser allà on es va trobar amb els exconsellers de la Generalitat també exiliats per l’1-O i amb qui aquests anys ha teixit un vincle important. Aquest dissabte s'ha fet evident: ha estat l’expresident Carles Puigdemont qui ha agafat el cotxe a la matinada per portar Valtònyc en direcció a l’estat espanyol.

Aquest divendres s’ha acabat el termini perquè tant el Parlament com la presidenta de la cambra suspesa, Laura Borràs, presentin les seves al·legacions a la Junta Electoral Central, que ja ha començat el tràmit per retirar l’escó a la líder de Junts. I, en aquest cas, tots dos li discuteixen el mateix a l’ens: que sigui competent per retirar l'acta a un diputat i que ho pugui fer abans de la sentència ferma, contra el que marca el reglament del Parlament. Ara bé, la cambra catalana afegeix una novetat respecte a l'argumentació que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà: justifica que Borràs ja està suspesa dels seus drets i deures d'acord amb el reglament de la cambra i que, per tant, retirar-li l'escó sense sentència ferma seria una mesura "innecessària" i "desproporcionada".

Dels 147 apartats que tenia l'últim pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el futur dels exiliats catalans, en nou d'ells se citava un concepte que ha concentrat les mirades de l'independentisme: "grup objectivament identificable" (GOI, segons les sigles no oficials que han fet fortuna). La sala gran de Luxemburg va obrir la porta que es puguin rebutjar a partir d'ara les euroordres d'extradició que emeti Espanya contra els líders independentistes exiliats si s'acredita que formen part d'un GOI al qual s'han vulnerat els seus drets. D'on sorgeix aquest concepte? I també, ¿qui acabarà determinant que els independentistes constitueixen o no un grup així?

La Fiscalia sol·licita per a Gonzalo Boye cinc anys i nou mesos de presó per blanqueig de capitals i quatre anys per falsificació continuada de documents. A més, una multa de 3,1 milions d'euros. Aquest és el càstig que el ministeri públic demana de manera provisional per a l'advocat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que està implicat en una causa vinculada al narcotràfic liderada per José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco. Hi ha una cinquantena de processats que l'Audiència Nacional va decidir enviar a judici el 18 de novembre.