Partits
Política 20/11/2023

El gir de Junts per Catalunya

Les resolucions europees sobre Puigdemont expliquen que el partit hagi canviat de rasant

5 min
Borràs, Turull, Puigdemont i Nogueras al Parlament Europeu.

BarcelonaLa nit del debat electoral de TV3 a les eleccions espanyoles, Míriam Nogueras (JxCat) es va emportar un dels titulars de la nit. Dirigint-se a Gabriel Rufián, va reptar Esquerra a no investir "ni un sol president espanyol" si no hi havia la transferència de les competències a la Generalitat per fer un referèndum pactat sobre la independència. Una tònica que es va repetir durant tota la campanya electoral, basada en la "confrontació" amb l'Estat si no hi havia un reconeixement de l'autodeterminació i una amnistia. Fins i tot l'expresident Carles Puigdemont va arribar a assegurar que els vots de JxCat no servirien per investir Pedro Sánchez. Aquesta setmana, en canvi, Junts ha investit Pedro Sánchez: ha rubricat un acord sobre l'amnistia, però no inclou el referèndum –només permet poder-lo defensar davant dels socialistes, favorables a l'actual Estatut, en un espai de negociació–. Què ha passat entre aquella proposta i el pacte amb el PSOE? Què explica el gir de Junts?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot canvia a l'Hotel Barceló Sants de Barcelona, el quarter general dels juntaires el 23-J: la dreta i l'extrema dreta no sumen majoria suficient i Junts té la clau per reelegir Pedro Sánchez. "Nosaltres sí que tenim paraula, som conscients de la força que tenim", va dir aquell dia Nogueras, flanquejada per Jordi Turull i Laura Borràs. A partir d'aquell moment el PSOE ja s'activa per fer-li arribar a Puigdemont que està disposat a negociar amb ell i arribar, fins i tot, a una fórmula similar a l'amnistia. Una mesura que el mateix Sánchez havia repudiat en campanya i tota la legislatura anterior per "inconstitucional".

No han de passar gaires dies perquè Puigdemont decideixi explorar el marc de negociació. I és que malgrat que ell no preveiés aquesta possibilitat d'entrada –pensava més en una victòria del PP o una gran coalició dels dos grans partits estatals–, el seu entorn més proper ja feia temps que veia una escletxa per a l'amnistia: l'aritmètica que es produís a les eleccions espanyoles. El seu entorn polític a Brussel·les –Toni Comín– però sobretot el jurídic: l'advocat Gonzalo Boye ja feia setmanes (fins i tot mesos) que treballava en aquesta possibilitat.

I és que per entendre el que ha passat cal remuntar-se encara una mica més enrere: la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el marge dels estats per rebutjar les euroordres el 31 de gener i, sobretot, els titulars del 5 de juliol, tan sols un dia abans d'engegar la campanya electoral de les generals, quan Puigdemont perd la seva immunitat com a eurodiputat. Aquell dia es desmunta un dels puntals de l’estratègia de l’expresident a l'exili i, consegüentment, de Junts per Catalunya. El Tribunal General de la Unió Europea retira la immunitat als eurodiputats de Junts –Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí– i esvaeix la possibilitat de retornar a l’Estat a través de la justícia europea, malgrat que encara queda una instància a Luxemburg per pronunciar-se. Un cop dur per a Puigdemont tenint en compte que ho havia fiat tot a això: no només el seu futur personal, sinó sobretot la seva estratègia política.

El mateix pas al costat en la presidència de Junts el juny 2022 per centrar-se en el Consell de la República el fa pensant en un eventual retorn a Catalunya per tensar de nou la situació amb l'Estat. I el seu partit, Junts, també supedita el rumb a aquesta possibilitat i surt del Govern per desmarcar-se de l'estratègia pactista d'Esquerra a Madrid. Tot plegat queda tocat de mort el 5 de juliol: s'esgota un relat que només el 23-J els dona la possibilitat de renovar. Això sí, fent el que havien criticat fins llavors: pactar amb el PSOE.

Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí a Brussel·les, en una imatge d’arxiu.

El perímetre

Quan l'expresident Carles Puigdemont fa la seva conferència a Brussel·les el 5 de setembre ja és conscient de quin és el "perímetre" de la negociació. És a dir, d'allò que els socialistes estan disposats a acceptar. El PSOE no coneix el discurs de l'exiliat, però quan el senten es confirma que hi ha partit: Puigdemont reclama l'amnistia, però no posa el referèndum com una condició sine qua non per investir Sánchez. Ara bé, sí que hi afegeix un requisit que li costarà d'empassar al PSOE: un sistema de mediació internacional.

Ningú ha de convèncer Puigdemont perquè assumeixi aquest escenari després de les eleccions. Fins i tot els que pretenen fer-ho –des de dirigents implicats a Junts fins a perfils amb ascendència al partit– se sorprenen quan constaten que ja al mes d'agost l'expresident té voluntat d'arribar a un acord amb els socialistes. Ara bé, a la seva manera: és ell qui assumeix el màxim lideratge –amb una apagada informativa que deixa fora de joc tota la direcció de Junts– i amb un cercle de col·laboració extremadament reduït, sobretot les primeres setmanes: Gonzalo Boye, Jordi Turull i Míriam Nogueras per interlocutar amb el PSOE, i Toni Comín per fer-ho amb Sumar.

Això té conseqüències, sobretot per als paràmetres de l'acord final: Puigdemont vol defugir, en paraules de Turull aquesta setmana, la "llista de la compra" davant del govern espanyol. No vol tornar al paradigma del peix al cove, i per això no hi ha acords concrets amb el PSOE més enllà de l'amnistia. Només pacten el reconeixement del punt de partida de cada part: uns l'1-O i els altres l'Estatut. El més important, a parer seu, és la presència d'un mediador –de qui encara no s'ha fet públic el nom–, que donarà recorregut a Puigdemont (un nou relat) per plantejar en aquest nou espai de negociació el referèndum, segons consideren fonts del partit.

I ara què?

¿La implicació de Junts en la governabilitat de l'Estat implica un retorn al pragmatisme? ¿El pacte a Madrid obre la veda a pactar amb el PSC a Catalunya? I a la Generalitat? Cal tenir en compte que després de les eleccions municipals va ser Puigdemont –a través de Turull– qui va vetar la possibilitat de pactar amb el PSC a les diputacions de Lleida, Tarragona i Barcelona, i també a l'ajuntament de la capital. Després del pacte amb el PSOE diversos dirigents del territori consultats es pregunten si a partir d'ara això canviarà. La prova del cotó fluix serà Barcelona: el grup municipal vol majoritàriament entrar al govern de Jaume Collboni, però qualsevol moviment haurà de tenir l'aval de Puigdemont.

També s'obren interrogants al voltant de l'expresident. ¿Es tornarà a implicar orgànicament en el partit? Qualsevol canvi a la cúpula de JxCat –ara és militant de base– implicaria un congrés extraordinari. I si l'amnistia funciona i pot tornar, ¿serà el candidat de Junts a la Generalitat? Encara no hi ha resposta. La primera parada són les europees de la primavera que ve: el primer test d'estrès sobre la popularitat de Puigdemont després de pactar amb el PSOE.

stats