Primer va ser el Tribunal Suprem i ara el Partit Popular qui ha posat l'ex fiscal general i exministra de Justícia, Dolores Delgado, a la diana pel seu ascens com a fiscal de sala de l'alt tribunal. Aquest dilluns els d'Alberto Núñez Feijóo han anunciat que presentaran davant el Tribunal Suprem una querella per prevaricació contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, pel nomenament de Delgado com a fiscal de sala de l'alt tribunal, la màxima categoria de la carrera del ministeri públic. Segons el PP, García Ortiz va cometre "desviació de poder" al nomenar la seva predecessora. A ulls dels populars pot comportar un "delicte de prevaricació".

Fins ara es coneixia la química que sorgia als passadissos dels instituts, dels hospitals o de les cambres del Parlament Europeu, però no se sabia res de les relacions que naixien a l'Audiència Nacional. Aquest diumenge, Baltasar Garzón, de 68 anys, i Dolores Delgado, de 61, es donaran el "sí, vull" després d'anys mantenint una relació discreta. La unió dels lletrats es farà a la mateixa casa on viuen als afores de Madrid, que van comprar després de divorciar-se de les seves respectives parelles.

Va assumir el càrrec fa dos anys i mig, en un nomenament que ja va ser polèmic, i ha estat en el punt de mira durant bona part del seu mandat. Fins aquest dimarts. Dolores Delgado ha anunciat que no continuarà com a fiscal general de l'Estat. La renúncia, segons ha avançat El Confidencial i ha confirmat la Moncloa, és per motius de salut, i la substituirà el seu número dos fins ara al ministeri públic, Álvaro García Ortiz. Delgado va ser ministra de Justícia entre el juny del 2018 i el gener del 2020 i ha ocupat el càrrec de fiscal general de l'Estat des del febrer d'aquest mateix any. El pas de ministra a fiscal ha sigut una llosa durant tot el seu mandat, per les reticències que va mostrar-hi en el seu moment el soci minoritari del govern de coalició, Unides Podem, i perquè la triple dreta ho ha criticat durament durant tot aquest temps, impugnant el seu nomenament fins i tot al Tribunal Suprem –que ho va acabar desestimant– i, posteriorment, al Tribunal Constitucional.

La dreta ha posat aquest dimecres el crit al cel per una esmena que el PSOE ha colat en una reforma sobre la llei concursal, que res té a veure amb els canvis que vol fer a l'estatut orgànic de la Fiscalia. El govern espanyol vol blindar normativament que sempre que el fiscal general de l'Estat abandoni el càrrec ascendeixi a fiscal de sala del Tribunal Suprem. "Garanteix una sortida d'acord amb la dignitat del càrrec", ha defensat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que ha negat que això sigui un "vestit a mida" per a qui en aquests moments ostenta el càrrec, l'exministra de Justícia Dolores Delgado. De fet, ha recordat que la seva antecessora, María José Segarra, ja va ser nomenada fiscal de sala del Suprem. Pel que fa al fet d'introduir-ho a través d'una llei que res té a veure amb el contingut de la reforma, Llop ha justificat que la concursal és la que té la tramitació més avançada a la comissió de justícia.

"Ni la jurisdicció contenciosa administrativa ni aquesta sala són el lloc adequat per dirimir controvèrsies de caràcter polític". Així ha reprès la sala quarta del Tribunal Suprem el PP i Vox per haver intentat fer servir la via judicial contra la designació de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. És la cirereta del pastís de l'exposició de motius que l'alt tribunal ha fet pública aquest dimecres per descartar la legitimació d'aquests dos partits polítics contra el nomenament de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado. Bàsicament perquè, com ja va avançar fa dues setmanes el Suprem, la decisió no els perjudica directament: la sala reserva aquesta possibilitat "als actes en matèria electoral, als relatius a l'exercici de drets fonamentals, a l'àmbit sancionador, tributari i qualsevol altre que afecti, com a qualsevol persona jurídica, la seva esfera de drets i interessos legítims". Així doncs, ni el PP ni Vox havien d'haver fet servir la via judicial per resoldre un conflicte de naturalesa política perquè, afegeixen els magistrats, tenen eines al seu abast tant al Congrés de Diputats com al Senat.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa –la sala tercera del Tribunal Suprem– ha desestimat aquest dimarts els recursos del Partit Popular i de Vox contra el nomenament de l'exministra de Justícia Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat el gener del 2020. La secció, que s'ha format aquesta vegada amb set magistrats, ha resolt que els dos partits no tenen legitimitat per recórrer, sense entrar a considerar si, com plantejaven els recurrents, Delgado era idònia o no, imparcial o parcial, per ocupar el càrrec.

El Tribunal Suprem ha salvat Pedro Sánchez d'una iniciativa del PP i Vox que hauria deixat en molt mal lloc el president del govern espanyol. Una de les seves decisions més polèmiques des que va arribar a la Moncloa, nomenar l'exministra de Justícia Dolores Delgado fiscal general de l'Estat, no serà revocada per la sala tercera. Aquest dimarts la secció quarta ha tombat els recursos que havia presentat la dreta al considerar que no estan legitimats per impugnar la decisió del cap de l'executiu, tal com havia avançat l'ARA. La sentència sencera, adoptada per cinc dels set membres del tribunal, es farà pública en els pròxims dies.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa, la sala tercera del Tribunal Suprem, desestimarà aquest dimarts 19 d'octubre, com ja havia avançat l'ARA, els recursos del Partit Popular i de Vox dirigits a anul·lar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat per presumpta falta d'idoneïtat i imparcialitat. La deliberació i votació serà presidida pel president de la sala tercera, César Tolosa, perquè els recursos afecten el ministeri fiscal.

Dilluns al matí entrarà al saló de plens del Tribunal Suprem, després de ser rebut com a molt durant dos minuts pels magistrats membres de la sala de govern, el rei Felip VI, seguit des del carrer pel president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, als quals se’ls unirà la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado. El rei pronunciarà la seva frase clàssica: “S’obre la sessió, audiència pública, que en doni compte el secretari de la sala de govern”.

El fiscal del judici del Procés Javier Zaragoza ha presentat la renúncia com a reforç de l'àrea d'Antidroga al Camp de Gibraltar dos mesos després de la seva designació. La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va nomenar-lo el 15 de febrer i la decisió va provocar crítiques immediates perquè s'entenia que hi hauria un xoc de funcions amb qui ja està dedicat a la lluita contra el narcotràfic en aquest territori. Les pressions han anat a més amb un recurs de la conservadora Associació de Fiscals davant els tribunals per tombar la designació i Zaragoza ha preferit dimitir, tal com ha avançat El Español, amb l'objectiu d'evitar un "dany institucional irreparable per a la imatge i la credibilitat del ministeri fiscal".

Dues hores d'intervenció inicial, torns per als grups de set minuts i una rèplica breu de Dolores Delgado perquè s'estava allargant la comissió de Justícia al Congrés. Així és com la fiscal general de l'Estat ha passat de puntetes sobre el cúmul de retrets que les formacions polítiques li han dedicat durant la seva compareixença a la cambra baixa per presentar la memòria de la Fiscalia 2018-2019, quan llavors era ministra de Justícia. "Les causes vinculades al Procés han seguit el seu curs. No s'ha donat cap instrucció ni s'ha produït cap canvi de fiscal. La institució té un funcionament molt autònom. Qui la coneix sap que és impossible interferir perquè tenim elements i normes...", s'ha limitat a replicar quan els partits independentistes, però també Vox, li han recriminat que la Fiscalia recorregués el tercer grau dels presos l'endemà de les eleccions catalanes.

"Il·legal" i "improcedent". Així és com defineix el fiscal en cap d'Antidroga, José Ramón Noreña, la designació de Javier Zaragoza com a reforç en la lluita contra el narcotràfic i el blanqueig de capitals al Camp de Gibraltar. La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va dictar un decret la setmana passada que aquest dilluns ha rebut una resposta en forma de discrepància. La Fiscalia va informar que Zaragoza, un dels fiscals del judici del Procés, desenvoluparà aquesta tasca "en cooperació i sense menystenir les funcions que en aquesta matèria tingui la Fiscalia Especial Antidroga i les fiscalies territorials de la zona, amb les quals mantindrà la necessària coordinació".

El Tribunal Suprem ha rebutjat la inadmissibilitat del recurs que el PP va presentar el juliol passat contra el nomenament de l'exministra de Justícia Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat i dictarà una sentència sobre la qüestió. En el recurs, el PP reclamava l'anul·lació del decret que va permetre el nomenament i posava en dubte la seva idoneïtat i imparcialitat per dirigir el ministeri públic per la seva "inequívoca vinculació" amb el govern espanyol. L'Advocacia de l'Estat havia demanat la inadmissibilitat del procediment perquè considera que el partit liderat per Pablo Casado incorre en una "falta de legitimació activa" per presentar el recurs contra Delgado. En una interlocutòria dictada el 4 de gener que no es va fer pública i a la qual ha tingut accés ara l'agència Europa Press, la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal rebutja arxivar el procediment.

Els presos polítics fan campanya electoral pendents de si el tercer grau s'esfuma, tal com va passar amb el primer intent. La setmana passada la Generalitat va avalar la proposta de les juntes de tractament i ara la pilota és a la teulada de la Fiscalia, que pot recórrer davant dels jutges de vigilància penitenciària abans de passar al Tribunal Suprem. Aquest dimecres la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ja ha suggerit que el ministeri públic actuarà "en la línia" del que va dictaminar el Suprem al desembre, quan va revocar el tercer grau als nou condemnats per sedició en veure la mesura com a prematura.

El mateix dia que es donava a conèixer el dur informe de la Fiscalia contrari a l’indult per als presos polítics, la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, proposava tres nomenaments importants a la Fiscalia del Tribunal Suprem. Després de la reunió del consell fiscal, Delgado va decidir nomenar Juan Ignacio Campos tinent fiscal de l’alt tribunal, cosa que a la pràctica equival al número dos de la Fiscalia General de l’Estat. Fins ara ocupava aquesta plaça Luis Navajas, impulsat en el seu moment per la conservadora Associació de Fiscals (AF), però molt crític amb alguns dels seus companys més bel·ligerants contra el govern de Pedro Sánchez.

La tardor tornarà a estar marcada políticament, entre altres coses, per la difícil renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Fa dos anys el whatsapp de l'exportaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó va dinamitar l'acord per situar Manuel Marchena al capdavant de l'òrgan de govern dels jutges i ara, amb el mandat caducat des del desembre del 2018, el president del CGPJ torna a demanar celeritat al Congrés. En realitat, al PSOE i el PP, que tenen a les seves mans les tres cinquenes parts de la majoria necessària per designar els nous vocals. "L'any passat, ja vençut el mandat de l'actual CGPJ i per tant la pròrroga de les meves funcions, vaig pronunciar per segona vegada unes paraules de comiat que no imaginava haver de tornar a reproduir aquest any, però la renovació de la institució continua sense produir-se malgrat que ho hem reclamat insistentment", ha afirmat en el seu discurs durant l'acte d'obertura de l'any judicial, presidit per Felip VI.

El PP vol obrir un front judicial al govern espanyol respecte al nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. La formació liderada per Pablo Casado ha presentat una demanda davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem en què sol·licita que anul·li el decret mitjançant el qual es va proposar l'exministra de Justícia com a màxima responsable del ministeri públic. Ho fa adduint a la seva "palmària parcialitat" i advertint que com a fiscal general de l'Estat té la potestat d'instar la il·legalització d'una organització política i posterior dissolució, en virtut de l'article 11.1 de la llei de partits. Tem que la seva "animadversió" al PP la porti a proposar una iniciativa d'aquest tipus.

Mesura d'urgència adoptada pel tribunal que jutja la cúpula dels Mossos d'Esquadra. La presidenta, Concepción Espejel, ha informat que la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que té fins dilluns, dia 16 de març, per presentar la seva qualificació definitiva en el judici oral, donarà compte per videoconferència als acusats i les seves defenses dels canvis de delicte de rebel·lió a, previsiblement, el de sedició. Una mesura de precaució a causa de l'evolució del coronavirus. Els acusats i les seves defenses hauran d'anar al Palau de la Justícia de Barcelona per escoltar des d'allà per videoconferència els canvis introduïts en l'informe de conclusions definitives dels fiscals Miguel Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira.

¿S'haurà d'abstenir la nova fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, en totes les causes que puguin estar relacionades amb el seu pas pel govern de Pedro Sánchez com a ministra de Justícia, entre el 7 de juny del 2018 i el 13 de gener del 2020?