El PP presenta una demanda al Suprem perquè anul·li el nomenament de Delgado com a fiscal general
El partit de Casado adverteix que l'exministra té la potestat d'instar la seva il·legalització
MadridEl PP vol obrir un front judicial al govern espanyol respecte al nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. La formació liderada per Pablo Casado ha presentat una demanda davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem en què sol·licita que anul·li el decret mitjançant el qual es va proposar l'exministra de Justícia com a màxima responsable del ministeri públic. Ho fa adduint a la seva "palmària parcialitat" i advertint que com a fiscal general de l'Estat té la potestat d'instar la il·legalització d'una organització política i posterior dissolució, en virtut de l'article 11.1 de la llei de partits. Tem que la seva "animadversió" al PP la porti a proposar una iniciativa d'aquest tipus.
"¿De sobte, una persona pot estar integrada en unes sigles i, l'endemà, revestir-se del mantell sagrat de la imparcialitat?", es pregunta la formació conservadora en l'escrit que ha presentat davant l'alt tribunal. Al llarg de prop d'una vuitantena de pàgines l'equip jurídic del partit busca defensar la legitimitat del PP per reclamar la revocació del nomenament de Delgado i ho fa bàsicament assenyalant la seva suposada manca d'imparcialitat. En aquest sentit, recorda que va ser escollida diputada del PSOE tant a les eleccions del 28 d'abril del 2019 com a les del 10 de novembre, i que va fer el traspàs de carteres del ministeri de Justícia el 14 de gener a Juan Carlos Campo, el mateix dia que es coneixia la proposta com a fiscal general de l'Estat. "¿Es pot imaginar un menyspreu més gran a la nostra Constitució i a la imparcialtat del ministeri fiscal que la [carta magna] consagra en el seu article 124.2? Difícilment", diu el text.
Hi ha un precedent comparable al cas de Delgado de l'any 1986, quan Javier Moscoso va ser nomenat fiscal general de l'Estat el 19 de desembre, mig any després de deixar el càrrec de ministre de la Presidència. El PP recorda que l'aval a aquella decisió no pot justificar que ara es permeti el nomenament de Delgado. En primer lloc, perquè aquell episodi no es va recórrer judicialment; i en segon lloc, perquè el president del govern espanyol no es va vantar que la Fiscalia depengués del govern. La formació conservadora remarca així les declaracions de Pedro Sánchez en una entrevista a RNE durant la campanya electoral del 10-N, tot i que posteriorment el cap de l'executiu hagi demanat disculpes i subratllat "l'autonomia" del ministeri públic.
"L'animadversió" al PP
En l'escrit el PP reprodueix literalment manifestacions de Delgado que demostren la seva adhesió a l'ideari del PSOE i que reflecteixen una "notòria animadversió" envers el PP. Unes declaracions que el lletrat de la formació conservadora qualifica de "molt discutible talant i fortuna", així com "de notable escassetat de mesura, prudència i respecte". "El PP porta al seu ADN la corrupció", "ser a prop del PP és una mica tòxic", "el PP és un partit corrupte i en descomposició, i aquesta descomposició es reflecteix dia a dia al Congrés", "el PP està treballant contra la convivència i això genera inseguretat" perquè "degrada les institucions i el propi Congrés" són algunes de les frases que destaquen a la demanada.
Per als lletrats del partit de Casado tot plegat evidencia "de manera patent la seva radical, absoluta i palmària carència d'imparcialitat". Però no només això, sinó que subratllen que "l'aparença" d'imparcialitat és fonamental per a l'exercici del càrrec, fet que consideren "objectiu" que no es compleix en el cas de Delgado. En aquest punt, la demanda cita la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del 6 de novembre, que va condemnar Espanya per haver vulnerat el dret a un judici just d'Arnaldo Otegi, que va establir doctrina sobre el "test objectiu d'imparcialitat". Diu que n'hi ha prou amb un temor a la parcialitat "objectivament justificat" per no complir l'aparença de parcialitat i, per tant, no superar el test d'imparcialitat. En els tràmits del seu nomenament, set vocals del Consell General del Poder Judicial ja van emetre un vot particular oposant-se a la seva candidatura perquè no complia amb l'aparença de parcialitat.
