El frau s'ha de combatre sempre i arreu. Sense excepcions. Vingui de dalt o de baix. Estem massa malacostumats al "feta la llei, feta la trampa", una plaga que ve de lluny. En tots els casos, els fraus generen i amplifiquen la sensació de desconfiança i d'impunitat, de manera que escampen la desafecció ciutadana cap a les institucions. La reacció disgustada acostuma a anar per aquí: "Si hi ha qui es dedica a saltar-se les normes per beneficiar-se dels diners de tots, per què jo haig de complir? Per què haig de pagar els meus impostos? Al final seré l'única persona que complirà amb les seves obligacions i no se saltarà les normes". La picaresca s'encomana fàcilment.

No cal ser expert en neurolingüística per copsar el poder de la paraula. La que suggereix, demanda o implora cada situació. La paraula justa. L’artefacte ideològic. El que ens fa saltar, d’una alenada, de la conducta celebrada a la rebutjada. 

Fa uns 25 anys que, alarmats per l’aparició de grups de nens dormint pels carrers de Barcelona en situació de desemparament, la Fundació Jaume Bofill (que en aquell moment dirigia Jordi Sànchez Picanyol) va convocar una colla d’experts a la masia de Can Bordoi per mirar de comprendre el fenomen dels menors que migraven sols del Marroc a Europa. La primera publicació que va sorgir d’aquells treballs la signava el constitucionalista Eliseo Aja, i deixava ben clar que el dret superior de la infància està per damunt de la llei d’estrangeria i que l’Estat té el deure i la responsabilitat d’emparar qualsevol menor sense tenir en compte el país d’origen.

“L’única diferència és que a mi no em van deixar venir per la via legal”. Youssef Hosni escura un tallat mentre reacciona a la història d’una amiga catalana que es planteja "emigrar a Europa" atreta pels sous més alts que es paguen al nord dels Pirineus. Sent un adolescent, Hosni també va sortir de casa, però, en canvi, va haver de jugar-se la vida creuant les aigües de l’estret de Gibraltar en una barqueta per salvar els 14,4 quilòmetres que separen les costes africanes i les europees. “No et deixen més opcions i t’empenyen fins i tot a la mort, la gent no n'és prou conscient”, insisteix en una cafeteria del centre de Barcelona. La seva és la història d’un dels 15.000 menors migrants sense adults que estaven registrats a finals de l'any passat al registre estatal. El col·lectiu s'ha convertit, sense voler-ho, en una peça de les formacions polítiques i els governs, que ignoren l'obligació de protegir-los.

La decisió del PP d'acceptar el repartiment de 347 menors migrants que han d'arribar de les Canàries és un gest de responsabilitat institucional que, a més, llança un missatge contundent a l'extrema dreta de Vox, que ha amenaçat amb trencar tots els pactes que manté amb els populars i aquest dijous decidirà si efectivament ho fa. Evidentment, hi ha molt a discutir sobre política migratòria, però per sobre de tot hi ha d'haver la solidaritat i el respecte als drets humans, i el que no pot ser és que el partit majoritari de la dreta a Espanya compri el relat fals de Vox segons el qual tots els immigrants menors són potencials delinqüents que han de ser retornats immediatament als seus països. L'ideal seria ara que els partits fossin capaços d'arribar a un acord en què es tingués en compte la situació de cada territori, lluny de dogmatismes i prejudicis.

Des de la pandèmia la ruta migratòria entre l'Àfrica occidental i les Canàries ha estat un continu de cayucos i pasteres amb milers de persones a bord que han acabat per desbordar els recursos assistencials de l'arxipèlag. Els centres estan desbordats i aquestes persones són ateses en carpes o instal·lacions que no compleixen els mínims d'higiene. També els menors d'edat que arriben sols i s'amunteguen en escoles o casernes reconvertides a correcuita per acollir-los, i que sovint presenten greus deficiències de neteja, segons denuncien les organitzacions humanitàries. La situació és igualment molt delicada a Ceuta i Melilla, on, tanmateix, els fluxos de persones són molt menors.

Els governs canari i espanyol han pactat una reforma urgent de la llei d'estrangeria per distribuir els menors immigrants no acompanyats arribats tant a l'arxipèlag com a Ceuta i Melilla. L'objectiu és alleugerir els centres d'acollida d'aquests tres territoris, que actualment estan sobresaturats, i repartir aquestes criatures per la resta de comunitats en funció de les seves poblacions i els seus PIB. A diferència d'ara, la distribució estarà inclosa en una llei i s'activarà quan els territoris declarin estar en “emergència migratòria”, cosa que voldrà dir que els centres d'acollida estiguin per sobre del 150% de la seva capacitat; una situació que, a hores d'ara, ja es compleix als tres punts de la frontera sud.

Més de 5.500 menors d’edat arribats sols a les Canàries esperen en centres d’acollida, mentre el govern espanyol ultima la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria, amb la intenció d’accelerar la distribució d’aquestes criatures a la resta de comunitats. Bàsicament, això voldrà dir que l’executiu podrà obligar els governs autonòmics a acceptar la quota de criatures que li pertoquin en un repartiment “proporcional”. Si l’any passat ja va acabar amb un rècord d’arribades a l’arxipèlag canari, aquests tres mesos i mig del 2024 han continuat amb la mateixa tònica i les arribades s’han multiplicat gairebé per cinc (490% més), segons les dades del ministeri de l’Interior. 

Per enèsima vegada Espanya ha denegat a un adolescent immigrant protecció al no donar per vàlida la seva documentació oficial que l’acredita com a menor d’edat, malgrat la multitud de jurisprudència que fixa que, davant d’un passaport oficial o un dubte de falsedat, sempre preval el tracte especial de menor. Finalment, el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU ha intervingut a favor d’aquest noi gambià de 14 anys, que va arribar tot sol a l’estiu a les illes Canàries i ara es troba al carrer.

“És un camí ple de dificultats i perills, així que és una sort que arribis. O sobrevius o mors”. Ho sentencia el ghanès Tom (nom fictici), a qui la DGAIA va expulsar d’un dels centres on estava tutelat fa un mes i que ara un jutge acaba d’ordenar com a mesura cautelar que reingressi en un centre perquè és menor d’edat i, per tant, subjecte d’una protecció pública en absència d’un tutor legal. El noi s’hi ha d’estar fins que hi hagi una sentència ferma.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha alertat aquest dimecres que a la capital catalana hi malviuen, pel cap baix, uns 200 joves migrants sense referents familiars que estan en una situació d'alta vulnerabilitat, amb condicions d'habitatge precàries o inexistents, segons estimacions a partir de dades de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). El síndic, David Bondia, ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona reforçar els espais d'atenció a aquest col·lectiu i potenciar –encara més– les eines de detecció i acompanyament durant el seu procés d'inclusió. "Si són a casa nostra, són els nostres joves. Hem de poder garantir completament els seus drets fonamentals", ha dit Bondia.

En un carrer del polígon a tocar del port de Ceuta, el Ridan, de 16 anys, ens atura i ens ensenya el seu mòbil amb la pantalla esquerdada i, amb gestos, ens fa entendre que no té bateria. “Mama”, ens diu, assenyalant el telèfon. Li deixem el nostre perquè truqui a casa, després de quatres dies vagant perdut pels carrers de Ceuta sense saber què fer ni on anar, i dormint a l’escullera de la platja. El pare respon al primer truc, i la conversa amb prou feines dura cinc minuts. “Papa, em vaig assabentar que la frontera estava oberta i he marxat a Ceuta. Tu i la mare no teniu feina i som molts germans i no podíem fer res per sortir d’aquesta crisi que afecta tanta gent. Ara intentaré pujar a la Península. Si hagués volgut robar o delinquir m’hauria quedat a Tetuan. Me’n vaig per aconseguir els papers i ajudar tota la família”, els diu. El pare li respon que es cuidi, que sigui un home i que no es barregi amb “males companyies”. La mare no es posa al telèfon, només se la sent plorar.

Potser ens hi estem acostumant, però no ho voldria. La paraula té un valor essencial per formar les generacions que llegeixen o que escolten. I en un moment històric com l'actual, en què els mitjans de comunicació les posen a l'abast de tothom, les paraules tenen encara molt més valor i més capacitat d'influir en les masses.

La via de la regularització dels menors que arriben sols a Espanya no ha sigut mai fàcil, però els retards per aconseguir la documentació i l’enduriment de la llei d’estrangeria empenyen encara més a la marginalitat els que fan 18 anys. El Tribunal Suprem va modificar els tres reglaments que fan referència als menors tutelats i els exigeix uns criteris duríssims per renovar el permís de residència. En aquest carreró sense sortida es troben 1.490 menors migrants tutelats per la Generalitat, a través de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i 4.000 joves més d'entre 18 i 23 anys que continua atenent en centres de protecció o bé oferint-los recursos formatius.

L'administració de Joe Biden, als Estats Units, ha advertit aquest dimarts que calcula fer més detencions a la frontera sud amb Mèxic aquest any que en cap altre moment de les dues últimes dècades i ha subratllat la urgència de desenvolupar una política estable per gestionar l'increment constant d'immigració provinent de l'Amèrica Central. Ho ha explicat el secretari de Seguretat Nacional, Alejandro N. Mayorkas, en resposta a les crítiques que li plouen al president Biden per com està gestionant l'arribada massiva de nens i adolescents no acompanyats provinents de països centreamericans que s'està produint des del gener. La dreta l'ataca per no ser prou dur i l’esquerra per no ser prou humà.

La fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, ha assegurat que la persecució de la multirreincidència en els furts lleus a la capital catalana s'hauria d'acompanyar d'una reforma legislativa que permetés castigar més durament aquests petits delictes. Actualment els delictes lleus de furts només es poden penar amb multes perquè no es poden acumular encara que l'infractor hagi estat condemnat nombroses vegades per fets similars. Per això, la fiscalia creu que és necessària una reforma legislativa que permeti castigar amb més "severitat" l'acumulació de condemnes per furts lleus.

El Mohamed va arribar del Marroc en pastera l’octubre del 2018, després de travessar l’estret de Gibraltar, de Tànger a Algesires. “A casa meva no vivíem bé. El meu pare té feines esporàdiques i la meva mare treballa en la neteja”. Segon de sis germans, la família va invertir tots els seus estalvis en pagar-li els 1.600 euros que els traficants li van reclamar per arribar a la somiada Europa. Al maig va fer els 18 anys i només es podrà quedar al centre d’acollida d’emergència d’Horta fins a l’agost. Tot i que ha estat set mesos sota tutela de la Generalitat, té por d’acabar al carrer sense papers perquè els seus documents estan en tràmit. De fet, assegura que des del centre no van començar a fer les gestions fins que ja portava tres mesos a Catalunya.

Veïns de Castelldefels estaven convocats aquesta tarda a una concentració en protesta per l'assalt a un centre de menors estrangers no acompanyats dissabte al vespre. La manifestació ha topat amb un acte en sentit contrari, organitzat a última hora per un grup de joves entre els quals hi havia participants en l'atac, i la trobada de les dues mobilitzacions ha fet créixer la tensió al centre del municipi.