Societat 21/04/2021

Els 'menes' no gasten 4.700 euros al mes com diu Vox

Les dades oficials desmunten el relat xenòfob dels ultres d'Abascal

3 min
La candidata a la presidència de Madrid, Rocío Monasterio, al costat del líder de Vox, Santiago Abascal, en un míting a Fuenlabrada
Disponible en:

BarcelonaVox ho ha tornat a fer: ha utilitzat els immigrants per al seu discurs populista i ha atret el focus mediàtic en l'arrencada de la campanya electoral a Madrid. En aquesta ocasió, el partit ultradretà ha perpetrat un cartell en què contraposa una adorable dona de cabells blancs a un suposat menor immigrant amb la cara tapada, acompanyats amb el lema "Un mena, 4.700 euros al mes. La teva àvia, 426 euros de pensió al mes". Són dues frases simples però que literalment són mentida.

Els menors no acompanyats cobren 4.700 euros al mes?

No. Els menors estrangers que arriben sols i són tutelats per l'administració reben el mateix tracte que una criatura autòctona en la mateixa situació. El sistema de protecció els atén fins que fan 18 anys, ja sigui fent-se càrrec de la seva manutenció i educació, en el cas dels que viuen en els centres especialitzats, o donant suport econòmic a les famílies d'acollida temporal. Segons la Comunitat de Madrid, el 70% dels 3.709 menors tutelats tenen nacionalitat espanyola i, dels estrangers, només un 7,2% són menors sense cap adult de referència.

El sistema de protecció madrileny disposa de 98 centres residencials amb 1.903 places i rep 96,1 milions d'euros del pressupost públic. Això suposa que cadascuna de les places disponibles per als menors costaria 4.208 euros mensuals si es dividís entre els 12 mesos de l'any, una xifra que s'acosta als 4.700 del cartell propagandístic dels ultres, però des de la conselleria d'Afers Socials subratllen que "no es pot interpretar aquesta xifra com la quantitat que la Comunitat destina cada mes" als menors estrangers no acompanyats.

Cobren quan arriben a la majoria d'edat?

El sistema de protecció estableix una prestació econòmica d'extutelat que varia segons la comunitat per ajudar-los a emancipar-se. També en aquests casos, no es fa cap diferència pel passaport dels nois. Per exemple, a Catalunya es va aprovar una prestació de 664 euros mensuals que es poden cobrar fins als 23 anys, sempre que el beneficiari segueixi formació reglada no obligatòria. El problema en què es troben els nois estrangers és que gairebé la meitat surten del centre d'acollida sense el permís de residència en vigor, de manera que se'ls veta accedir a ajudes, com l'atur o l'ingrés mínim vital, la mesura estrella que el govern espanyol ha posat en marxa per mitigar els efectes de la pandèmia, i tampoc poden treballar legalment. De fet, la Creu Roja calcula que un 10% d'aquests joves viuen al carrer i un 84% sobreviuen en la pobresa.

Quina és la pensió per jubilació?

Segons l'Institut Nacional de Seguretat Social, la majoria de jubilats cobren una mica més de mil euros al mes. De fet, la pensió mitjana de jubilació a Espanya es va situar en 1.182,07 euros, però en el cas de les dones la xifra baixa fins als 728,66. A la Comunitat de Madrid, la mitjana és encara més elevada i arriba als 1.380,90, la tercera xifra més alta després de la d'Euskadi i Astúries. Però la candidatura de Rocío Monasterio es podria estar referint a les pensions mínimes o directament a les no contributives. Les mínimes, sense cònjuge a càrrec, se situen en uns 650 euros i requereixen un mínim de quinze anys cotitzats. Les dones que no hi hagin arribat poden estar cobrant pensions no contributives per sota d'aquesta xifra, per la qual cosa seria possible trobar un cas de 426 euros mensuals, si no la complementés amb una pensió de viduetat.

La xifra de 426 euros, però, sorprèn perquè coincideix exactament amb la quantitat de l'ajuda que reben les persones de més de 55 anys que han esgotat la prestació d'atur i compleixen una sèrie de requisits addicionals. La poden cobrar fins que arribin a l'edat de jubilació.

Els immigrants aporten més del que gasten?

Sí, la immigració és un col·lectiu que aporta més a les arques públiques dels diners que se'ls dedica. Un estudi de la UPF indica que les 600.000 persones que el 2004 van poder regularitzar la seva situació van ingressar entre 4.000 i 5.000 euros a Hisenda, que sumat va suposar una injecció de 2.400 milions d'euros en total. Segons la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), al deixar en situació irregular els 600.000 estrangers es perden 1.750 milions d'euros anuals, però ara per ara el govern espanyol de Pedro Sánchez no té en agenda aquesta mesura. Sense l'autorització legal de residència, cap dels immigrants té accés a una prestació econòmica oficial, ni a un lloguer social.

stats