"És vital que el drac xinès i l'elefant indi s'uneixin", li va dir Xi Jinping al primer ministre indi, Narendra Modi, en la seva primera trobada diumenge a Tianjin. I segurament, de reüll, l'ós rus, és a dir Vladímir Putin, somreia cofoi, ja que es trobava davant dels seus dos principals aliats econòmics, dos països que ni el sancionen ni el renyen públicament i, en canvi, li compren el petroli que els països occidentals li han deixat d'adquirir. Aquesta 25a edició de la cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), que es va acabar ahir tot i que tindrà un simbòlic epíleg aquests dies amb la visita oficial de Putin a la Xina i la desfilada militar a Pequín de demà, ha escenificat que hi ha un altre ordre mundial possible i que es pot defugir l'ombra de l'àguila imperial dels Estats Units, que el seu president, Donald Trump, pretén que controli el món fins al mínim detall.

Almenys 30 persones han mort i més de 60 han resultat ferides aquest dimecres, segons les xifres oficials, en una allau humana al festival Kumbh Mela, una de les principals celebracions religioses de l'Índia. L'agència de notícies Reuters, però, assegura que ha comptabilitzat 39 cadàvers i té informació de més de 90 persones ferides que han sigut traslladades a l'hospital. Fins a 57 milions d'hindús s'havien reunit a la confluència dels rius Ganges i Yamuna per banyar-s'hi i purificar-se dels pecats, tal com mana la tradició hindú, en el moment que s'ha produït la tragèdia.

El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, s'ha ofert aquest divendres al president Volodímir Zelenski per desenvolupar "com a amic" un paper que podria ser clau "per dur la pau" a Ucraïna. Ho ha fet a Kíiv, en una visita diplomàtica històrica, especialment significativa en el context bèl·lic actual, i només sis setmanes després de trobar-se a Moscou amb el president rus, Vladímir Putin. Modi és el primer líder indi que visita la república ucraïnesa des que va aconseguir la seva independència de la Unió Soviètica el 1991. Segons informacions de l'agència Reuters, Modi ha dit a Zelenski que dona suport i respecta la integritat territorial i la sobirania, però també que l'única manera de resoldre el conflicte era a través del diàleg i la diplomàcia. "El camí cap a la resolució només es pot trobar a través del diàleg i la diplomàcia. I hem d'avançar en aquesta direcció sense perdre el temps. Les dues parts haurien de seure juntes per trobar una sortida a aquesta crisi", ha afirmat.

Respiro alleujat. Feia temps que no viatjava en un metro tan tranquil, còmode i net. Quan sortim a l’andana, els meus amics paguen unes ampolles d’aigua mitjançant una aplicació del mòbil. Veig que els altres passatgers tampoc utilitzen efectiu. L’estació és tan silenciosa com la d’una ciutat escandinava. Quan sortim a l’exterior, però, torno a sentir el soroll de milers de clàxons. Una muntanya de deixalles s’acumula a l’entrada de l’estació. Sota un pont, veig una escena massa freqüent: una família amb nens de pocs anys, de roba ennegrida i esquinçada, hi ha acampat per viure. A Delhi, la realitat pot canviar radicalment en pocs minuts de diferència.

Narendra Modi ha aconseguit una altra victòria, tot i que aigualida. El primer ministre de l'Índia s'ha assegurat un tercer mandat al capdavant del país més poblat de món, una fita que només havia aconseguit Jawaharlal Nehru (1947-1964), el primer líder de l'Índia independent. Però els resultats de les eleccions generals deixen un escenari molt menys favorable per al seu partit, el Bharatiya Janata Party (Partit del Poble Indi), que no ha aconseguit arribar al llindar de la majoria absoluta. El Parlament indi té 543 escons, per la qual cosa la xifra clau són 272. De moment, les projeccions el deixen clarament per sota, amb 243, tot i que encara no s'han escrutat tots els vots i l'autoritat electoral no concreta el percentatge del recompte.

Des del taxi, veia com la gent es tirava pols de colors –taronja, vermell, blau– i aigua els uns contra els altres. Delhi estava banyada en colors. Havia arribat a la capital índia durant el Holi, el festival més alegre i gamberro del país. Però el meu taxi em portava lluny dels carrers del Delhi popular. Vam arribar a una zona rodejada d’una enorme tanca i guàrdies de seguretat. Entre les reixes, podia veure jardins verdíssims i grans mansions. En arribar a la festa on m’havien convidat, vaig ser rebut amb pols de tots els colors, esquitxades, cervesa i música de Bollywood. Em vaig fixar que hi havia una taula plena de pistoles d’aigua. La majoria d’elles tenien estampada la cara del primer ministre Narendra Modi.

El país més poblat del món engega aquest divendres la seva maquinària electoral. Fins a 969 milions d'indis estan cridats a votar, des de les urbs mastodòntiques de Nova Delhi o Bombai fins als petits llogarets de l'Índia més rural o del capdamunt de les muntanyes de l'Himàlaia. La logística és tan complexa que la votació no es farà pas en un sol dia, sinó en 44. Els comicis seran els més llargs fets fins ara i tindran set fases, la primera de les quals arrenca aquest divendres a 102 (de 543) districtes electorals de 21 estats. L'última fase serà el dia 1 de juny, però fins al 4 de juny no s'acabaran de comptar tots els vots i es faran públics els resultats.

Aquests dies he estat llegint Delhi: City of Djinns, de William Dalrymple. L’historiador britànic parla de quan va arribar a viure a l’Índia el 1989. Feia poc que s’havia produït l’assassinat d’Indira Gandhi i els records dels pogroms d’hindús contra sikhs a la capital el 1984 eren frescos en la memòria. Encara que més llunyanes, també eren fresques les matances de musulmans durant la partició de l’Índia i el Pakistan el 1947. Entre la classe mitjana i educada hindú que anava creixent, Dalrymple es trobava cada cop més una “forma suau de feixisme” que demanava mà dura contra els musulmans i criticava la política conciliatòria del secular Partit del Congrés.

La deriva supremacista del primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, ha fet aquest dilluns un pas més amb l'acte d'inauguració del temple hindú més gran del país en honor del déu Ram, a la ciutat d'Ayodhya, a 680 quilòmetres al sud-est de Nova Delhi. S'ha construït al lloc on s'aixecava una mesquita del segle XVI que va ser destruïda fa 32 anys enmig d'una onada de disturbis religiosos i sectaris que es va saldar amb la mort de 2.000 persones, la majoria musulmanes.

El juny passat, el ciutadà canadenc i independentista sikh Hardeep Singh Nijjar va ser assassinat a trets davant d’un temple de Surrey, a la costa oest del Canadà. Nijjar era defensor de la creació del Khalistan, un projecte de país on ara es troba la província índia del Panjab, de majoria ètnica sikh. El moviment independentista sikh va agafar força a l’Índia als anys 80, en una onada violenta que va incloure milers de morts i l’assassinat de la llavors primera ministra Indira Gandhi. Internament, el moviment va ser derrotat, però encara continua viu a l’exili, especialment al Canadà, on hi ha la diàspora sikh més nombrosa. El govern de l’Índia havia acusat Nijjar de ser un terrorista pro Khalistan. Setmanes després de l’homicidi, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va anunciar en públic que hi havia proves que el govern indi podia estar involucrat en la mort de Nijjar.

Presó. Només és una paraula. Però quan la dius per descriure el teu possible futur, et deixa als llavis una sensació d’abatiment i un regust amarg, com la bilis.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ha formulat una acusació molt greu que ha provocat una espiral creixent de retrets mutus amb l'Índia. En una compareixença extraordinària al Parlament aquest dilluns a darrera hora de la tarda, Trudeau ha assegurat, indignat, que els serveis d'intel·ligència del seu país havien trobat "indicis creïbles" segons els quals hi hauria un "vincle potencial entre agents del govern de l'Índia i l'assassinat d'un ciutadà canadenc", el juny passat a la localitat de Surrey, a la Columbia Britànica, a l'oest del Canadà.

Els caps d'estat i de govern que han arribat aquest divendres a l'Índia s'hi han trobat flamants carreteres noves, majestuoses instal·lacions d'art i llargues tanques de ciment amb missatges de benvinguda de colors llampants. Narendra Modi està decidit a fer que la cimera del G-20 sigui un èxit i a aconseguir que els seus convidats s'enduguin una imatge de l'Índia com una superpotència mundial. El que no veuran els líders de les principals potències econòmiques del món seran els suburbis de barraques que s'amaguen darrere d'aquelles tanques o els que han desaparegut sota els buldòzers enviats per les autoritats índies.

Els líders polítics convidats al sopar inaugural del G-20 el dissabte vinent a l'Índia han rebut una invitació molt poc usual. L'envia la presidenta de Bharat, Draupadi Murmu, en lloc de la presidenta de l'Índia, que és el seu càrrec oficial. Tot i que Bharat és un nom alternatiu a l'Índia reconegut en la Constitució del país, no s'acostuma a utilitzar oficialment a tan alt nivell i el seu ús per primer cop en una invitació formal de la presidència ha desfermat molta controvèrsia.

Amb tota la pompositat que acompanya les visites d'estat, amb una catifa vermella, trompetistes, vint-i-una canonades i un sopar de gala, el president de l'economia més gran del món ha rebut aquest dijous a la Casa Blanca el primer ministre del país més poblat. Joe Biden i Narendra Modi s'han donat les mans i s'han tancat durant dues hores al Despatx Oval, on han anat per feina i han avançat en un ampli ventall d'acords estratègics, que definiran la relació de les dues potències durant les pròximes dècades.

La nit del 30 de gener del 1948, Nathuram Vinayak Godse va matar a trets Mahatma Gandhi, quan sortia d'una reunió d'oració a Delhi. Aquest home, que un any més tard seria condemnat a mort i executat, era un brahman (la casta més alta de l'Índia) vinculat a l'organització ultranacionalista RSS (Rastriya Swayamsevak Sangh, o Organització Nacional de Voluntaris), que és la font ideològica del partit que avui governa l'Índia, el BJP (Bharatiya Janata) del primer ministre Narendra Modi. L'RSS va ser prohibida durant un temps arran del que va passar, igual que altres organitzacions nacionalistes que difonien l'odi als musulmans i acusaven Gandhi de ser "complaent" amb aquella comunitat religiosa.

És molt probable que l'any que ve els nord-americans hagin d'escollir entre un home de 78 anys, Donald Trump, i un altre home de 81 anys, Joe Biden, per liderar un país que té una edat mitjana de 39. No és cap excepció històrica: des de les societats tribals, passant per l'Antiga Grècia, fins a l'actualitat, la vellesa i la masculinitat s'han vinculat amb saviesa, prudència, temprança i criteri, qualitats que s'identifiquen amb un bon governant. Tampoc no és una excepció territorial: Xi Jinping té 69 anys i s'ha autodesignat president vitalici de la Xina, Vladímir Putin presideix Rússia als 70, Narendra Modi governa l'Índia amb 72, i Lula da Silva, al Brasil, amb 77.

Els musulmans són la minoria religiosa més nombrosa de l'Índia. En els últims anys, el govern liderat pel primer ministre, Narendra Modi, ha adoptat lleis i polítiques discriminatòries contra aquesta comunitat i ha silenciat aquells qui ho criticaven. Com ho ha fet ara el documental de la BBC India: The Modi Question (Índia: La qüestió Modi), que investiga la repressió que han patit els musulmans al país. La producció, dividida en dues parts que es van estrenar per separat, examina la trajectòria política de Modi des d'abans que fos líder de l'executiu indi.

Sridhar Radhakrishnan és coordinador de la campanya Salvem el Nostre Arròs, un moviment en favor dels agricultors de l'Índia. Format com a enginyer, en els anys 90 va formar part del govern indi però va dimitir el 1997 i des de llavors s'ha dedicat a l'activisme pels drets dels camperols. Des del seu estat de Kerala, al sud, també es va implicar en la històrica protesta dels agricultors indis que ara fa un any va aconseguir la gran victòria: el primer ministre, Narendra Modi, va haver de retirar les tres noves lleis agràries que pretenien liberalitzar l'agricultura índia "i afavorir només les corporacions com les d'Adani", diu, en al·lusió al multimilionari indi Gautam Adani, amic personal de Modi. Una protesta que va unir "tots els camperols del país" sense excepció, diu Radhakrishnan. Fa poc va ser a Barcelona convidat per GRAIN.

Ja fa temps que Vladímir Putin utilitza el petroli i el gas russos com a instruments de poder al seu país i a l'estranger. Amb la invasió d'Ucraïna del febrer, els ha convertit en una arma de guerra. Però no ha actuat sol.