David Bellos reconeix que si morís avui mateix, les idees del seu llibre encara estarien protegides setanta anys més, durant els quals l'editorial i els seus hereus continuaran explotant un assaig que critica, precisament, la deriva especulativa dels drets d'autor. A Copyright, la industria que mueve el mundo (Península, 2025), aquest professor de francès i literatura comparada de la Universitat de Princeton analitza amb l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual Alexandre Montagu com aquest concepte s'ha acabat convertint en una eina que beneficia unes poques grans multinacionals i frena la creativitat que prometia defensar.

Disney ha produït milers d'imatges al llarg dels seus cent anys d'història, però la més icònica de totes és, sens dubte, la d'un petit ratolí amb forma humana. Mickey Mouse, personatge insígnia de la companyia d'animació, ha sobreviscut al pas del temps i s'ha anat modernitzant fins a adquirir l'estètica actual, de colors cridaners, més arrodonida i tridimensional. Des dels seus inicis, sempre ha sigut un element central de la marca, que ja ha distribuït fins a 240 produccions amb el seu característic protagonista. Tanmateix, Disney perdrà la propietat intel·lectual de la seva primera versió l'any 2024, quan n'expiren els drets d'autor, en compliment amb la llei nord-americana de copyright.

"Abans de començar a treballar en l'edició de qualsevol llibre, cal posar-se en contacte amb l'autor, amb els seus hereus –si ja és mort– o amb l'agència que en gestiona els drets, sempre que no hagin prescrit", explica Jordi Raventós, de l'editorial Adesiara, que en els últims quinze anys ha construït un ambiciós catàleg de 200 llibres, un 70% dels quals estan lliures de drets. Què vol dir, aquesta expressió? Quan prescriuen els drets d'explotació de l'obra d'un autor, una editorial pot posar en circulació qualsevol llibre seu sense haver de negociar aquesta part dels costos amb ningú.

Ha costat més de dos anys de negociacions enceses i molts diners en campanyes dels lobis de totes dues bandes, però finalment el Parlament Europeu ha aprovat la polèmica directiva del 'copyright'. Aquest dimarts el ple d'Estrasburg ho ha decidit per 348 vots a favor i 274 en contra. El debat sobre les seves implicacions, amb tot, no s'ha tancat. ¿Suposarà una retribució més justa dels creadors i editors online, o obre la porta a la censura? Durant la votació s'ha rebutjat per només 5 vots la possibilitat de votar individualment sobre la supressió o modificació dels articles més controvertits.

El Tribunal Regional Superior de Munich (Alemanya) ha obligat el Museu Dalí de Berlín a pagar 30.000 euros a la Fundació Gala - Salvador Dalí per un vídeo que l'equipament alemany va penjar a YouTube. Segons avança el portal alemany 'Rbb24', el vídeo de 31 segons utilitzat pel museu berlinès combina imatges de la capital alemanya amb símbols emblemàtics de l'artista, com ara un rellotge tou i un àngel cubista.

Després de dos anys de negociacions controvertides, la Unió Europea ha arribat a un acord sobre la directiva de drets d'autor, de 'copyright'. Les institucions europees feia setmanes que intentaven desencallar les negociacions per aprovar una proposta de legislació que té entre els seus detractors tant els gegants tecnològics com Google o YouTube, i fins i tot un projecte com Wikipedia, que va arribar a tancar en protesta contra el text. Tot i que no es tracta de l'aprovació definitiva –i hi ha unes eleccions europees pel mig–, sí que suposa el pas més decidit fins ara dels estats per consensuar una posició sobre l'assumpte.

El ple del Parlament Europeu ha bloquejat aquest dijous la polèmica reforma de la directiva de drets d’autor. L'objectiu del document era millorar la remuneració dels creadors, però el text havia provocat les crítiques de plataformes com Wikipedia o gegants tecnològics com Google. La directiva ha estat rebutjada per 318 parlamentaris, davant dels 278 que volien que tirés endavant. Amb la votació, el ple del Parlament ha rebutjat començar les negociacions per a la seva aprovació definitiva.