Amb el senzill vestit blanc de novici i després de rapar-se els cabells en una cerimònia solemne, els nens rescatats de la cova de Tailàndia es van ordenar ahir monjos budistes al temple de Phra That Doi Wao, a la província de Chiang Rai, al nord del país. Els van ungir el cap, van fer ofrenes a les estàtues daurades de Buda i van resar en silenci abans d’estar-se deu dies en total clausura i silenci com a monjos budistes. És un ritu que segueixen molts adolescents tailandesos i que gairebé tots els nens de la cova, 11 dels 12 membres de l’equip de futbol dels Senglars -tots els nens menys un, que és cristià- i el seu entrenador, de 25 anys, van decidir celebrar conjuntament ahir i fer-ho en honor al submarinista que va morir durant les tasques de rescat per salvar-los, Samar Kunan. L’operatiu de rescat, que va aconseguir treure els nens de la cova després de més de dues setmanes atrapats per la pujada de les aigües a causa del monsó, va involucrar experts en submarinisme de diversos països i va captar l’atenció de tot el món.

Somrients, recuperats i lluint tots l’uniforme del seu equip de futbol, els Senglars, els 12 nens i l’entrenador que van passar més de dues setmanes atrapats en una cova a Tailàndia van parlar aquest dimecres en públic per primer cop, després de sortir de l’hospital de Chiang Rai on s’han recuperat de l’experiència.

Els dotze nens que han sigut rescatats aquesta setmana a la cova del nord de Tailàndia juntament amb el seu entrenador van rebre una sedació menor perquè poguessin recórrer els estrets camins de la cova sense que entressin en una situació de pànic. La marina, que va executar l'operació, confirma que alguns dels nois fins i tot estaven adormits durant el camí. "Alguns estaven adormits, alguns movien els dits i respiraven", va explicar en roda de premsa aquest dimecres el comandant Chaiyananta Peeranarong, que va afegir que els metges que hi havia disposats al llarg dels passadissos foscos de la cova de Tham Luang els comprovaven constantment les constants vitals.

Després de l’èxit dels dos dies previs, la jornada de rescat d’ahir a la cova de Tham Luang es va viure com si fos una d’aquestes pel·lícules que només poden tenir un final feliç. No només perquè el magnat de la tecnologia Elon Musk intentés centrar l’atenció al matí amb la seva proesa tecnològica al més pur estil Tony Stark -Iron Man-. Ni tan sols perquè arribés un equip de Hollywood per començar a planificar el blockbuster que ningú dubta que es rodarà pròximament. De fet, el to hollywodià es va veure en l’espera carregada d’adrenalina dels tailandesos -i també dels estrangers- davant d’un rescat que es va viure amb emoció, però sense angoixes. La missió impossible havia deixat de ser-ho. I, més aviat del que s’esperava, els quatre nens i l’entrenador que ahir encara estaven atrapats van sortir sans i estalvis de la cova.

Cada dia un diari s'omple de petites i grans històries. Comença i s'acaba el món quan es tanca l'edició i s'envia a impremta mentre el digital fa realitat la literària eternitat d'un dia. Algunes històries relaten a la perfecció la mesquinesa humana, la misèria, l'imperi de la ignorància, però amb dificultats, a cops de colze, de tant en tant, una gran història aconsegueix captivar-nos. Divuit dies el món ha estat pendent de la vida de dotze nois i el seu entrenador de futbol atrapats dins d'una cova amb els accessos inundats. Centenars de professionals voluntaris d'arreu del món i de l'exèrcit tailandès han treballat intensament i s'han jugat la vida per rescatar-los. Saman Gunam va ser un dels molts que van jugar-se-la traslladant bombones d'oxigen cap a l'interior i missatges escrits en papers cap a l'exterior en viatges de sis hores per dins la cova. Els nois deien a les mares i els pares que els preparessin les costelles de porc o prometien ajudar cada dia a casa a partir d'ara. L'entrenador demanava perdó als pares pel dolor provocat i ells l'hi concedien donant-li força per sortir. No coneixem els nens, ni els seus pares, però podem reconèixer el sentiment d'angoixa, la por dels nois i la necessitat de superar-se. Som capaços de compartir l'alegria d'una bona notícia de la mateixa manera que no podem deixar de preguntar-nos quantes nenes continuen en mans de Boko Haram. Volem oblidar-ho, però la condició humana només és una.

Una de les moltes incògnites que hi ha hagut durant l'operació de rescat dels dotze nens i l'entrenador de la cova de Tailàndia ha sigut fins a quin punt l'adult era responsable de la situació. Si bé durant els primers dies de l’operació de rescat a Tham Luang hi va haver una forta campanya de desprestigi contra el seu monitor, sembla que finalment no hi haurà repercussions. Principalment, perquè els mateixos pares i familiars dels infants l’han defensat. I com ha reiterat en diverses ocasions el director de l’escola Prasitsart, on sis dels nois estudien, això es considera “una catàstrofe natural” i, per tant, “no hi ha responsables”.

"No estem segurs de si això és un miracle, una ciència, o què. Tots els tretze 'senglars' són ara fora de la cova". Així anunciava la unitat d'elit tailandesa Navy Seal la fi del rescat de l'equip de futbol infantil que durant 18 dies ha estat atrapat a la cova Tham Luang, al nord del país. Els 12 nois i el seu entrenador es troben actualment rebent tractament mèdic en un hospital de la zona. Tot i estar en habitacions tancades i en quarantena, els equips mèdics han confirmat que es troben en bones condicions després d'haver estat tots els dies a la foscor, en un ambient humit i fangós i sense menjar.

Fins a 90 bussejadors, una cinquantena d’ells estrangers. L’equip que ha preparat el dispositiu de rescat a la cova de Tham Luang compta amb els millors professionals del món en la seva feina. I si bé les opcions proposades pel multimilionari i expert en tecnologia Elon Musk van ser molt comentades a les xarxes socials, a Tailàndia ara mateix és majoritari el suport al rescat bussejant en grups de dos experts per nen. Qui són els bussejadors i experts?

Tailàndia és conegut com el país del somriure, tot i que darrere d’aquest eslògan publicitari molts hi veuen les trampes habituals de qualsevol país turístic: amb un somriure apugen els preus als estrangers. Els occidentals, per a molts tailandesos encara són poc més que una forma de guanyar calers. Però si hi ha un detall positiu de la crisi de la cova de Tham Luang és que, per bé que la situació és difícil, el somriure tailandès està tornant. Tant pel que fa als de fora com a ells mateixos. I sobretot al nord del país.

Els equips de rescat ja han aconseguit treure quatre dels nens atrapats a l'interior de la cova Tham Luang. Alguns mitjans apunten que serien sis els nens rescatats, però les autoritats tailandeses només en confirmen quatre. Quan encara queden vuit nens i l'entrenador dins de la cova, l'operació s'ha aturat amb la previsió de reprendre-la com a mínim dins de 10 hores, quan hagi passat la nit (eren ja més de les 10 de la nit a Tailàndia).

El fundador de Tesla, Elon Musk, ha anunciat via Twitter que avui mateix un grup d'enginyers de les seves empreses viatjaran fins a Tailàndia per ajudar en les tasques de rescat dels membres de l'equip de futbol juvenil que estan atrapats en una cova.

Aquell dia Ekapol Chantawong va veure amb bons ulls celebrar dins la cova de Tham Luang l’aniversari d’un dels 12 nois que entrenava. Després de jugar a futbol, va comprar un tipus de calamar deshidratat -el preferit dels nens- i altres snacks de bossa. En total, uns 20 euros en aperitius. Poc s’imaginava aquest entrenador tailandès que les llaminadures i el berenar haurien de mantenir amb vida els joves futbolistes durant més d’una setmana. Com tampoc podia concebre que, des d’ahir, algú el pogués assenyalar com a responsable de la primera víctima que s’ha cobrat la cova del nord de Tailàndia.