<![CDATA[Ara.cat - agressió a Jordi Borràs]]> 10 <![CDATA[No pot continuar fent de policia]]> El policia nacional Iván Racaj, que va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs, hauria de ser expulsat del cos. La seva posició és insostenible per a la societat i per a la policia mateixa. Ja ho era abans d’arribar a la sentència d’ahir, però ara la seva actuació violenta és una veritat judicial i caldria actuar en conseqüència.

]]> <![CDATA[Condemnat a un any de presó el policia nacional que va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs]]>

El policia nacional que va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs ho va fer "per motius ideològics". En una vista per a una conciliació abans d'arribar a judici, el policia ha acceptat la condemna d'un any de presó i una indemnització de 7.000 euros, ha admès els fets tal com els va descriure el fotoperiodista i ha retirat la denúncia que havia interposat contra Borràs. "És una victòria inesperada", ha celebrat Borràs, que ha afegit: "Em van pegar per independentista i antifeixista, i avui ha quedat clar".

]]> <![CDATA[La fiscalia demana dos anys de presó per al policia que va agredir el fotògraf Jordi Borràs]]>

La fiscalia demana dos anys de presó per al policia nacional que el mes de juliol passat va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs després de reconeixe'l en un carrer del barri Gòtic. El fiscal considera que l’inspector de la brigada d'informació és autor d’un delicte de lesions amb l’agreujant de discriminació per motius ideològics. També sol·licita la inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu durant el període de la condemna, així com que indemnitzi Borràs amb 7.500 euros per les lesions patides, tant físiques com psicològiques.

]]> <![CDATA[Una testimoni diu que el policia nacional li va clavar cops de genoll al cap al fotoperiodista Jordi Borràs]]>

Una testimoni presencial ha explicat avui al jutjat que el policia nacional investigat per agredir el fotoperiodista Jordi Borràs li va clavar cops de genoll al cap i li va immobilitzar el crani amb les cames mentre li donava cops de puny a la cara. En canvi, no va veure que Borràs colpegés el policia, tot i que l'agent el va denunciar per suposadament haver-li pegat primer. Segons informa l'ACN, també ha assegurat que ella va arribar a passar "por" i no s'atrevia a intervenir en l'agressió perquè temia per la seva pròpia integritat física. Tot i això, va dir al policia que parés de pegar al fotògraf.

]]> <![CDATA[Les versions del fotoperiodista Jordi Borràs i el policia nacional xoquen davant la jutge]]>

El fotoperiodista Jordi Borràs i l'inspector de la brigada d'informació de la Policia Nacional han declarat avui com a investigats davant del jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona pel cas de l'agressió ocorreguda al juliol. Ambdós havien estat citats després que es denunciessin mútuament i han presentat versions contraposades de l'incident.

]]> <![CDATA[Criden a declarar Jordi Borràs i l'agent que el va agredir]]>

El jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona ha cridat a declarar dilluns vinent el fotoperiodista Jordi Borràs i l'agent del Cos Nacional de Policia que el va agredir el passat mes de juliol, segons ha avançat el diari 'El Món', on treballa Borràs. Els dos estan cridats a declarar com a imputats, i el fotoperiodista ho farà a les 10 del matí.

]]> <![CDATA[El PSOE, el PP i Cs eviten la compareixença al Congrés de Marlaska per l'agressió a Jordi Borràs]]>

Pinça entre el PSOE, Cs i el PP per evitar que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, comparegui al Congrés per l'agressió al fotoperiodista Jordi Borràs per part d'un agent de la Policia Nacional. El PDECat i ERC havien registrat una petició de compareixença del ministre per aquest assumpte i també pels "insults" que van rebre dos diputats d'ERC, Josep Maria Jové i Jenn Díaz, d'un agent de la Policia Nacional davant la comissaria de la Via Laietana de Barcelona. A més, també havien demanat la compareixença per la identificació d'un agent de la Guàrdia Civil quan estava retirant llaços grocs a Tarragona amb un grup.

]]> <![CDATA[L'agressor de Jordi Borràs és un inspector de la brigada d'informació de la Policia Nacional]]>

Les "tasques burocràtiques" de "l'agent" de la Policia Nacional denunciat per agressió pel fotoperiodista Jordi Borràs han resultat tasques "d'anàlisi de dades" de la brigada d'informació del cos estatal a Barcelona, i ell ha resultat inspector i no un simple agent ras: és a dir, que es tracta d'un policia d'un rang considerablement alt, que pertany a l'escala executiva i els membres de la qual solen ser especialitzats en matèries determinades. En aquest cas, la seva especialitat pot estar vinculada a la persecució del terrorisme o de grups radicals, les principals àrees de competència d'aquestes unitats d'intel·ligència en qualsevol cos policial.

]]> <![CDATA[No són l’excepció, són la norma]]> Aquesta setmana hem conegut que el 'Boletín Oficial de Defensa' (BOD) ha publicat la reincorporació al servei de la Guàrdia Civil d’Antonio Manuel Guerrero, condemnat a nou anys de presó per haver abusat sexualment d’una noia de 18 anys durant el 2016. Un violador que es vantava a les xarxes de ser-ho. Tal com informa “el cos de seguretat pública de naturalesa militar” en la seva web oficial, “la missió principal de la Guàrdia Civil serà garantir la protecció dels ciutadans enfront dels actes delictius que puguin amenaçar-los” i, també, es diu, “l’atenció i l’auxili als ciutadans”. Està tot dit.

]]> <![CDATA[Jordi Borràs, una agressió política]]> Són freqüents els discursos que lamenten que els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional siguin objecte de discriminació i assetjament per part de determinats sectors de la ciutadania, naturalment en al·lusió a Catalunya però també a d'altres casos. Són discursos de victimització de la policia, un fenomen francament curiós (i una mica grotesc) que ha esdevingut intens entre els cossos i forces de seguretat espanyols.

]]> <![CDATA['Kale borroka']]> Els mitjans informen periòdicament d’alguns incidents violents a Catalunya, protagonitzats per l’extrema dreta, escadussers però prou constants. L'agressió a Jordi Borràs representa un pas més en aquesta escalada. Alguns mitjans en parlen força, d'altres no gaire i d'altres gens. Em refereixo a actes de violència física, no pas de violència simbòlica, un concepte més sofisticat i complex de definir. És com si l’extrema dreta hagués decidit actuar a Catalunya amb tècniques de 'kale borroka' de baixa intensitat, per alimentar la sensació de conflicte. No crec que s’hagi de sobrevalorar, però tampoc ignorar-ho ni acostumar-s’hi. Amb la violència passa com amb la pasta de dents: és molt fàcil treure-la del tub, però impossible tornar-l'hi a posar. L’opció per la 'kale borroka' és desesperada, marginalitzadora i marginal, però perillosa. Si l’independentisme observés que li neix una 'kale borroka' favorable, l’hauria d’aïllar i deslegitimar. Així mateix, caldria que la violència de l’extrema dreta no trobés cobertura ideològica més enllà dels cercles ultres on es genera, i que hi hagués consens a combatre-la policialment. Té pocs efectes pràctics sobre els processos polítics, però erosiona la convivència. I serveix com a excusa per als que volen que un conflicte polític sigui tractat com un problema d’ordre públic.

]]> <![CDATA[Exhibició de la placa policial i protecció corporativa]]> De tota la seqüència de l’agressió a Jordi Borràs, hi ha dos moments dramàtics, violència a part. Que l’agressor mostrés la seva placa policial, i la paràlisi del ministeri de l’Interior espanyol en la resposta. L’exhibició de la placa revela la convicció d’impunitat amb què l’extrema dreta sent que pot bellugar-se i l’empara que sap que trobarà dins dels cossos armats de l’Estat. La resposta del ministeri de l’Interior d’obrir un expedient informatiu és inadmissible: un servidor públic que trenca el nas a un ciutadà i presumeix de la seva condició de policia no pot continuar al seu lloc de treball fins a l’aclariment dels fets. El govern de Sánchez ha d’actuar enèrgicament per tallar d’arrel la difusió del missatge implícit que amb els catalans, i especialment amb els independentistes, la violència dels cossos policials o la de qualsevol energumen està permesa.

]]> <![CDATA[Quan l'agressor és policia a qui truques?]]> L’home que va ferir el periodista Jordi Borràs, mentre cridava “Viva Franco” i “Viva España”, és un policia nacional. Ara, a Espanya, la policia també pega a periodistes. No l’han apartat del càrrec.

]]>