Cada Setmana Santa des de fa vint-i-quatre anys se celebra el MIC, el torneig de futbol base més important del món. Aquesta última edició ha reunit més de 400 equips, amb una representació de pràcticament 40 països. Un d'aquests equips ha estat el Xakhtar Donetsk d'Ucraïna, els integrants del qual durant set dies, gràcies a la pau de la Costa Brava i la pilota, han pogut desconnectar una mica del calvari en què viuen immersos des de fa més de dos anys a causa de la invasió russa del seu país.

Un dels documentals nominats a l’Oscar és Vint dies a Mariúpol, del reporter Mstyslav Chernov, de l’agència AP. Juntament amb el fotògraf Evgeny Maloletka van resistir a la ciutat de Mariúpol durant vint dies, entre febrer i març del 2022, durant el setge bàrbar de l’exèrcit rus. Van ser els únics periodistes que es van quedar a documentar l’horror. Les imatges van fer la volta al món, perquè ningú més tenia accés a aquell infern. Recomanar Vint dies a Mariúpol (el trobareu a la plataforma Filmin) és delicat, perquè és la cronologia de la crueltat més extrema. Algunes escenes t’obliguen a apartar els ulls de la pantalla perquè es fa difícil suportar imatges tan descarnades i d’un dolor extrem per les persones que hi apareixen.

Escombrar les racions que els russos no es van menjar, els vidres trencats i els mobles destruïts va ser una tasca esgotadora. En els quatre mesos i mig que les forces de Vladímir Putin van ocupar aquesta població de l'est d'Ucraïna, les tropes van fer servir el bar de la localitat com una mena de base. Després d'aquest període, i abans de marxar, ho van desmantellar gairebé tot. Hi va haver una cosa, però, que va quedar quasi intacta: les pintades a les parets que molts soldats russos van fer durant els mesos d'ocupació. El nom del poble és Velika Komixuvakha i, abans de la invasió, en aquest bar la gent només hi anava a beure i a menjar. Com en la immensa majoria de bars del món.

Aquest reportatge comença amb una nota d’aclariment.

"El míssil ha colpejat casa nostra. Els nens estaven dormint. Estem tots ensangonats. No tenim finestres, res". Això és el que diu una dona d'Uman, una ciutat al centre d'Ucraïna que aquesta matinada de divendres ha patit l'atac de les tropes russes. Moscou ha llançat una nova onada massiva de míssils, la més massiva dels últims mesos, que ha afectat diverses ciutats, també la capital, Kíiv, i ha deixat almenys 26 víctimes mortals, entre les quals cinc criatures.

Les patates fregides més cares del món costen 200 dòlars la ració.

Invasió russa d’Ucraïna. Any dos. La guerra continua. 

Una dona m’explica una escena que resumeix un any de guerra: la mare d’un soldat que, la nit de Nadal, va parar taula per a dos perquè es volia convèncer que el seu fill tornaria del front. Va acabar menjant sola.

Ja no es pot confiar en Rússia. Això és el que ha vingut a dir, amb paraules no tan directes, aquest dimecres el canceller alemany Olaf Scholz. Ho ha dit públicament davant la turbina de la discòrdia. La turbina que el 18 de juliol Alemanya va rebre del Canadà i havia tingut oculta mentre Moscou la reclamava per poder augmentar la capacitat de propulsió de gas rus cap a Europa a través del gasoducte Nord Stream 1. 

L’Eva està encantada de la vida. Des de la sala d’accés a l’estació de tren de Münster, ciutat de més de 300.000 habitants a l’oest d’Alemanya, espera la seva mare, que arriba del poble de Lienen-Kattevenne, a 23 kilòmetres de distància. Aquest estiu es veuran molt més. Normalment el trajecte d'anada i tornada costa 12,80 euros, però des de l’1 de juny i fins al 31 d’agost són vàlids uns nous tiquets mensuals que cobreixen, a tot el país, tots els serveis metropolitans, de rodalies i regionals en busos, tramvies, metros, ferrocarrils i trens per tot just 9 euros durant tot el mes. 

Un dia més, i des de la retirada de la rodalia de Kíiv, a finals de març, tots els esforços militars russos continuen centrats a la província de Lugansk, una de les dues que integren el Donbass, la part més oriental d'Ucraïna, amb l'intent de la conquesta definitiva de la ciutat de Severodonetsk. L'administració de Kíiv ha admès aquest dimarts que els invasors ja en controlen gairebé el 70%, inclosos la majoria dels assentaments rurals que l'envolten. Encara que estratègicament no és de vital importància, sí que ho és des del punt de vista simbòlic per al Kremlin, ja que permetria a Vladímir Putin reivindicar una primera victòria en una de les zones en disputa amb els rebels pro-russos des del 2014. De fet, el ministre d'Afers Exteriors de Putin, Serguei Lavrov, va reconèixer aquest extrem dilluns al vespre, en afirmar que Severodonetsk és ara una "prioritat incondicional" per a Rússia.

¿Ha canviat definitivament el curs de la guerra al Donbass, la part més oriental d'Ucraïna? En els darrers dies i hores hi ha evidències que així podria ser. Ho afirmen des de fonts militars de Kíiv fins a aliats tan entusiastes del president Volodímir Zelenski com el primer ministre britànic, Boris Johnson, que aquest divendres ha assegurat en una entrevista amb Bloomberg que Rússia està fent un "lent però palpable progrés". La situació, de fet, és tan compromesa que els invasors estarien molt a prop d'encerclar completament una de les ciutats clau de la zona, Severodonetsk, la més gran de la província de Lugansk, de 150.000 habitants, que l'artilleria russa està convertint en una segona Mariúpol. Kíiv, de fet, admet que el 90% de la província de Lugansk és ja en mans dels russos.

Les crítiques del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que durant el seu discurs telemàtic davant el ple del Congrés de Diputats d'ahir dimarts va reclamar a les empreses espanyoles que deixin de fer negocis amb Rússia i que en concret va assenyalar les companyies Porcelanosa, Maxam i Sercobe, ja han tingut efectes en la primera, que ha aturat totes les activitats en el mercat rus, incloent-hi la venda mitjançant distribuïdors multimarca que sí que havia mantingut al març.

Ningú s'escapa d'una guerra, ni tan sols els llibres i les biblioteques. A Ucraïna, que abans de la invasió russa comptava amb una extensa xarxa de 35.000 biblioteques públiques, els regnes dels llibres s'han convertit en un aixopluc on es pot dormir i menjar, però també en un espai on es pot rebre ajuda psicològica o fer teràpia escoltant contes. Tanmateix, no són espais neutrals. "L'Associació Ucraïnesa de Bibliotecaris sempre ha defensat la llibertat de pensament. Naturalment, les biblioteques són un lloc de pluralitat, on es pot debatre i argumentar, i trobar acords. Tot això està molt bé en temps de pau, però quan s'imposa la llei marcial totes les institucions han de protegir els interessos nacionals. Per tant, ara no tenim temps per debatre, perquè el que és important és fer arribar la informació oficial a totes les comunitats, col·laborar amb les ONG i amb la ciutadania i servir de plataforma per a diferents accions i iniciatives", explica Iaroslava Soxinska, la directora executiva de l'Associació de Bibliotecaris d'Ucraïna, que respon per correu electrònic a aquesta entrevista. "Al final he pogut trobar un moment entre els avisos de bombardejos", explica des de Kiiv.

Més enllà de la tragèdia i l'horror, de les víctimes i dels refugiats, de la crisi econòmica que l'acompanya i de la crisi alimentària que pot escampar per bona part del planeta amb conseqüències tan devastadores com el mateix conflicte, la guerra d'Ucraïna ha tingut dos grans beneficiaris al Regne Unit. Un, el primer ministre, Boris Johnson; l'altre, la cadena pública BBC, que ha fet i està fent una exhibició del que és periodisme en tots els seus gèneres: reportatge, crònica, anàlisi, entrevista, tant per ràdio com per televisió i podcasts.

Conegut com a Puny de Ferro, Vitali Klitxkó és un dels millors boxejadors de la història. Ara és l'alcalde de la capital ucraïnesa, Kíiv, l'encarregat de liderar la defensa de la ciutat contra l'ofensiva russa. Com a boxejador mai no va ser derrotat per KO i va guanyar 45 dels 47 combats que va protagonitzar en categoria de pesos pesants. Com a alcalde –i a la llista negra del president rus, Vladímir Putin–, afronta ara el combat més difícil: la defensa de la ciutat que governa. I aquí tampoc està disposat a perdre. Klitxkó ha mantingut aquest matí una trobada telemàtica amb la seva homòloga barcelonina, l'alcaldessa Ada Colau, amb qui comparteix poc més que un passat allunyat de les institucions i el rebuig frontal a la política de Putin; i a qui ha volgut transmetre un missatge de força: "Seguim defensant la ciutat i no defallirem". Colau, al seu torn, li ha traslladat el suport de la capital catalana al patiment de la població ucraïnesa i la voluntat de reforçar el pont humanitari entre Barcelona i Ucraïna per poder enviar més material.

"Per si encara estàs gravant: no serà fàcil, però guanyarem. Slava Ukraini [Glòria a Ucraïna]". Abans d'acomiadar-se, i després d'escriure el seu nom en una llibreta, Myron Ilchinsin deixa anar aquesta proclama. Assegut al vestidor visitant del camp de l'Olot, on exerceix com a encarregat del material des del 2005, parla del futur, el present i el passat. Va néixer a Ivano-Frankivsk, a l'est d'Ucraïna, el 1962. Sospira abans de retornar a la joventut. D'aquells anys només el fa somriure el futbol. Es recorda perseguint una pilota pels carrers de la ciutat. "Miroslav Stupar, àrbitre al Mundial del 1982, va ser entrenador meu", presumeix. I diu que va passar la nit de noces, l'any 1986, mirant el Mundial de Mèxic. Li encanta el futbol, perquè "no és només xutar la pilota, és l'ambient, és aprendre a ser feliç, a estar trist i amb el cap avall, a viure pèrdues i a plorar. És una vida".