Carlos Mazón i Jair Bolsonaro són dos personatges amb poques coses en comú, però les que comparteixen són significatives. Tots dos es mouen dins el magma difús del populisme, l'extrema dreta i el neofeixisme militaritzat i militaritzant. Tots dos han estat governants calamitosos per als seus països, i hi han deixat un rastre d'estafa i lladronici, així com una espantosa quantitat de ciutadans morts. No parlem exactament d'execucions sinó de morts evitables. Molts dels 229 valencians que van morir durant la dana del 29 d'octubre de 2024 es podrien haver salvat si Mazón hagués estat al lloc que li pertocava, complint i fent complir els protocols, en comptes de passar tota la tarda en un reservat d'El Ventorro. De forma semblant, molts dels més de 700.000 brasilers que van morir durant la pandèmia de la covid s'haurien pogut salvar també si Bolsonaro hagués fet cas de la medicina i la ciència, en comptes de sortir per la televisió imitant, per burlar-se'n, els malalts que s'ofegaven. Per la seva deixadesa, per la seva ineptitud, pel seu negacionisme, Mazón i Bolsonaro són governants que són responsables de les morts dels ciutadans dels seus països, i això els converteix en delinqüents: condemnat a una pena de 27 anys el brasiler (però no per la seva gestió de la pandèmia, sinó per intent de cop d'estat); en una investigació judicial en curs el valencià.

El Tribunal Suprem del Brasil ha ordenat aquest dimarts que l'expresident Jair Bolsonaro comenci a complir la pena de 27 anys de presó per cop d’estat a les dependències de la Superintendència de la Policia Federal a Brasília, la comissaria on estava en règim de presó preventiva des de dissabte passat. Bolsonaro està reclòs en una sala de dotze metres quadrats amb un llit individual, una tauleta, un televisor i unes prestatgeries de fusta, segons imatges difoses per la mateixa Policia Federal.

Un grup d'agents de la Policia Federal del Brasil ha anat aquest dissabte a casa de l'expresident brasiler Jair Bolsonaro, que estava en presó domiciliària, i l'han arrestat de manera preventiva, segons mitjans locals. El líder ultradretà havia estat condemnat per l'intent de cop d'estat del gener del 2023. Just ahir, divendres, els advocats de Bolsonaro van sol·licitar al Suprem que el seu client pogués complir la pena de vint-i-set anys de presó que se li va imposar per intent de cop d'estat sota règim domiciliari per motius de salut.

Fa poc el Tribunal Suprem del Brasil ha condemnat Jair Bolsonaro, militar retirat i molt polèmic expresident, a 27 anys de presó per liderar l’intent de cop d’estat del 8 de gener del 2023 i per alguns delictes més, com abolició de l’estat de dret i danys a propietats públiques.

Dèiem ahir que la sentència contra Bolsonaro, el líder ultradretà i expresident brasiler, a 27 anys de presó per intent de cop d'estat és un referent internacional important sobre judicialització de la política, una anomalia que no és exclusiva de l'estat espanyol i que constitueix una arma preferida pels populismes i les extremes dretes a l'hora de desestabilitzar escenaris polítics i governs. Com sabem prou aquí, posar la justícia al servei d'interessos polítics comporta subvertir el principi democràtic de la separació de poders. Però és una transgressió que alguns perpetren de gust, si n'han de treure benefici. Quan la jugada se'ls gira en contra, aleshores els sembla una “dictadura judicial”, que és el que Bolsonaro i els seus partidaris denuncien ara.

L'expresident del Brasil Jair Bolsonaro, malgrat el suport explícit del seu amic Donald Trump, president dels Estats Units, en una sentència històrica ha estat condemnat pel Tribunal Suprem brasiler a 27 anys i tres mesos de presó per l'intent de cop d'estat contra el seu rival polític i actual president, Luiz Inácio Lula da Silva. La condemna per l'assalt a les principals institucions democràtiques del país també afecta set aliats de Bolsonaro, dels quals cinc són militars. És la primera vegada en 140 anys que oficials militars són castigats per haver intentat enderrocar la democràcia.

La ingerència de Donald Trump, que a l’agost va imposar aranzels del 50% a les importacions brasileres, no ha intimidat ni ha fet claudicar el Suprem brasiler. En una decisió històrica i sense precedents al país, ha sentenciat per quatre vots l’expresident Jair Bolsonaro a 27 anys i tres mesos de reclusió per intent de cop d'estat després de perdre les presidencials d’octubre del 2022 davant Lula da Silva.

Arriba l’hora de la veritat per a l’expresident Jair Bolsonaro i el seu nucli més fidel de col·laboradors al llarg del seu mandat entre el 2019 i el 2022. Aquest dimarts la segona sala del Suprem Tribunal Federal (STF) brasiler, formada per cinc jutges, iniciava un judici sense precedents. Però ho ha fet sense l'expresident brasiler, que ha al·legat motius de salut per no presentar-se davant del jutge. Es tracta del judici més transcendent des de la redemocratització del país, pels càrrecs públics implicats i perquè sis dels jutjats són o han estat militars (hi ha tres generals i un almirall). Fins i tot supera el de Lula da Silva, empresonat per corrupció, cosa que li va impedir participar en els comicis del 2018, que precisament van portar l’extrema dreta al poder, un procés del qual va ser absolt i amb la causa arxivada.

Quan el jutge Alexandre de Moraes va decretar l'arrest domiciliari de l’expresident brasiler Jair Bolsonaro a principis d’aquest mes, també va ordenar el decomís del seu telèfon mòbil. Entre els documents trobats al dispositiu, els agents van localitzar un esborrany de 2024 en què Bolsonaro sol·licitava asil polític al seu aliat d'extrema dreta, Javier Milei, cap del govern de l'Argentina.

El Tribunal Suprem de Justícia del Brasil ha ordenat aquest dilluns l'arrest domiciliari de l'expresident Jair Bolsonaro per incomplir algunes de les restriccions cautelars que se li havien imposat davant el risc de fuga i en el marc del judici d'intent de cop d'estat. El magistrat Alexandre de Moraes, instructor del procés contra el líder ultradretà, ha determinat el règim de presó domiciliar per a Bolsonaro, a qui també li ha prohibit rebre visites a la seva residència a excepció de la dels seus familiars.

Ja no hi ha marxa enrere. A partir del 6 d’agost s’aplicarà un 50% d’aranzels a totes les importacions brasileres als Estats Units. Donald Trump ha firmat aquest dimecres una ordre executiva que implementa una quota addicional del 40% (que se suma a l'impost generalitzat del 10% que ja havia aplicat a l'abril) al Brasil, amb l'objectiu d'abordar les "polítiques, pràctiques i accions recents del govern del Brasil que constitueixen una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional, la política exterior i l'economia dels Estats Units", segons un comunicat emès per la Casa Blanca.

El Tribunal Suprem del Brasil ha votat a favor d'obrir un procés penal contra l'expresident Jair Bolsonaro, a qui s'acusa de liderar l'intent de cop d'estat el gener del 2023, una setmana després que l'actual president, Luiz Inácio Lula da Silva, prengués possessió del càrrec. Els cinc jutges que havien de deliberar sobre la qüestió han votat de forma unànime per processar Bolsonaro i set acusats més, entre els quals hi ha militars d'alt rang i antics membres del govern de Bolsonaro. El judici encara no té data, però tindrà lloc a la Sala Primera de la Cort Suprema. En cas que Bolsonaro sigui declarat culpable, s'hauria d'enfrontar a una llarga pena de presó.

La policia federal del Brasil ha presentat càrrecs aquest dijous contra l'expresident Jair Bolsonaro, investigat per un presumpte intent de cop d'estat que pretenia enderrocar, i fins i tot assassinar, l'actual mandatari, Luiz Inácio Lula da Silva, que va guanyar les eleccions del 2022. L'informe policial final tanca gairebé dos anys d'especulacions sobre el paper que va tenir Bolsonaro en la incitació dels disturbis dels seus partidaris que van assaltar les seus dels tres poders federals, a la capital del país, Brasília, el gener del 2023, una setmana després que Lula da Silva prengués possessió.

L'expresident brasiler Jair Bolsonaro ha reunit aquest diumenge, matinada a Catalunya, milers de seguidors a São Paulo per donar-se el seu primer bany de masses des que va deixar el poder a finals del 2022 i defensar-se de les investigacions per un suposat intent de cop d'estat. Dalt d'un camió instal·lat en plena avinguda Paulista, la més emblemàtica de la ciutat, Bolsonaro ha negat l'existència d'una trama colpista i s'ha presentat com a víctima d'una persecució política.

Si, com diuen cada cop més científics, la història de l’espècie humana és una història d'èxit gràcies a la nostra capacitat de cooperació i aprenentatge; si és una prova de la nostra autodomesticació; si, sense renunciar a la individualitat, hem primat la tolerància pacífica, l’autocontrol, la racionalitat i la disciplina –inclòs el càstig, tot i que aquest cada cop està més qüestionat– enfront de l’agressivitat i l’egoisme instintius; si tot això és així, l’actual irrupció de líders polítics que criden a inflamar el nostre ego i a buscar solucions individuals als problemes col·lectius ens porta a una involució civilitzatòria.

Ja fa tres anys que va morir Pere Casaldàliga i, per als qui el van conèixer i hi van conviure, la seva absència és tan sacsejadora com la seva vigència. Al Brasil, va marcar tota una generació de lluitadors per la justícia i la llibertat. En aquests darrers temps, l’altra gran sacsejada que ho ha alterat tot –el bolsonarisme– s'ha convertit en el mirall trencat de la lluita terrenal que va lliurar el bisbe del Mato Grosso jugant-se la vida davant els terratinents de l’agronegoci, que ell titllava d’"ecocida, suïcida i genocida". Veure avui com alguns dels beneficiats per aquell religiós de Balsareny que anava amb sandàlies per São Félix do Araguaia han votat Bolsonaro és la contradicció sonora amb què s’ha trobat Francesc Escribano en el seu retorn al Brasil i a Casaldàliga, viatge convertit en un gran reportatge periodístic escrit en primera persona i publicat sota el títol La terra i les cendres (Edicions 62).

Vuit mesos després de l'assalt violent a les seus dels tres poders del Brasil, a Brasília, aquest dijous ha arribat la primera condemna. El Tribunal Suprem brasiler ha condemnat a 17 anys de presó Aécio Lúcio Costa Pereira, la primera persona que s'ha assegut al banc dels acusats pels fets del 8 de gener passat, just una setmana després de la investidura presidencial de Luiz Inácio Lula da Silva. Aquell diumenge, milers de seguidors radicalitzats de l'expresident Jair Bolsonaro van irrompre a la seu dels tres poders de la república: el Congrés; el Palau de Planalto, on despatxa el president, i el Tribunal Suprem Federal.

L’expresident brasiler Jair Bolsonaro ha patit aquest divendres un revés que pot suposar, a la pràctica, la fi de la seva carrera política. El Tribunal Superior Electoral –el màxim òrgan de la justícia electoral al Brasil– ha decretat, per cinc vots a favor i dos en contra, la inhabilitació del líder ultradretà durant els pròxims vuit anys. Això significa que no podrà presentar-se com a candidat a cap procés electoral fins a les presidencials del 2030, quan tindrà 75 anys.

La generositat de la casa de Saüd, la dinastia que ocupa el tron de l’Aràbia Saudita amb mà de ferro, és ben coneguda arreu. Però té un límit. I l’opinió pública brasilera es pregunta quina és la raó que va dur la monarquia més poderosa del golf Pèrsic a regalar durant el seu mandat a Jair Bolsonaro com a mínim tres estoigs de joies que no van ser declarats a Hisenda: el primer, l'octubre del 2019, valorat en gairebé 100.000 euros, i l’octubre del 2021 dos estoigs més, de 3,4 milions d’euros. No hi ha precedents d’obsequis d’estat d’aquesta opulència, almenys al Brasil.

Jair Bolsonaro ha punxat en l’objectiu de convertir en una data històrica la tornada al Brasil, amb què posa punt final a la retirada voluntària de tres mesos a Florida (Estats Units), que ha coincidit amb l’inici del segon govern de Lula. La jornada, que l’extrema dreta preveia que seria un bany de masses, ha acabat sent molt freda i sense mobilitzacions.