Jair Bolsonaro, condemnat a 27 anys de presó per l'intent de cop d'estat
El Tribunal Suprem brasiler aconsegueix la majoria necessària per sentenciar l'expresident del país
BarcelonaPer primera vegada a la història del Brasil un expresident serà condemnat per intent de cop d'estat. La sala primera del Suprem del país, que jutja Jair Bolsonaro, l'ha condemnat a 27 anys i tres mesos de presó. A Bolsonaro se li imputen cinc delictes, entre els quals hi ha el d'intent de cop d'estat, per haver liderat un complot amb l'objectiu d'impedir que Luiz Inácio Lula da Silva fos investit president, després de perdre les eleccions del 2022. Tot i que no va reeixir, el complot va culminar amb l'assalt d'edificis governamentals per part dels partidaris de Bolsonaro el 8 de gener del 2023, segons han determinat els jutges.
La jutgessa Cármen Lúcia Antunes, una dels cinc magistrats que integren la sala, va donar el tercer vot favorable a la condemna, de forma que ja aconseguia la majoria necessària. Finalment, l'últim jutge també s'hi ha pronunciat a favor i el balanç ha estat de quatre contra un. S'ha fet pública llavors la sentència a 27 anys i tres mesos, que encara es pot recórrer.
"Aquest cas criminal és gairebé una trobada entre el Brasil i el seu passat, el seu present i el seu futur", va dir la magistrada abans de votar. A parer d'Antunes, hi ha indicis suficients que Bolsonaro va actuar "amb el propòsit d'erosionar la democràcia i les institucions". Així, se sumava als arguments del jutge instructor, Alexandre de Moraes, que sosté que el líder ultradretà i set dels seus aliats són culpables de cinc delictes contra l'ordre democràtic: participar en una organització criminal armada, intentar abolir violentament la democràcia, organitzar un cop d'estat i dos càrrecs més relacionats amb els danys de béns governamentals i culturals protegits.
La sentència ja era condemnatòria aquest dijous quan s'havien pronunciat quatre dels cinc jutges. Faltava que es pronunciï el magistrat Cristiano Zanin, que com a president de la sala s'ha encarregat de proclamar el resultat del judici, i també s'ha sumat a la condemna. L'únic magistrat contrari a la condemna ha estat Luiz Fux, que va trencar la unanimitat amb els seus companys dimecres en absoldre l'expresident de tots els càrrecs.
La sentència, que inhabilita Bolsonaro a presentar-se a unes eleccions fins al 2060, no serà definitiva. Que el veredicte no sigui unànime obre la porta a un camí d'impugnacions que podria durar fins a la campanya de les eleccions presidencials previstes per al 2026. Això podria portar cua, ja que l'expresident ha dit repetidament que té la intenció d'optar a la presidència. A més els advocats de Bolsonaro, que actualment es troba sota arrest domiciliari, ja han assegurat que la sentència és "absurdament excessiva" i que presentaran els recursos corresponents per a recórrer-la.
Represàlies dels EUA
La condemna —que també afecta set aliats de Bolsonaro, dels quals 5 són militars— ha atiat les discòrdies amb el president dels Estats Units, Donald Trump, aliat de l'expresident, que ja havia qualificat el cas de "cacera de bruixes" i havia castigat el Brasil amb augments d'aranzels, sancions contra el jutge que presideix el tribunal i la revocació de visats per a la majoria dels membres de l'alt tribunal brasiler.
"El conec molt bé —ha dit Trump elogiant el seu aliat— Era un bon president". "És molt semblant al que em van intentar fer a mi, però no se'n van sortir", ha valorat amb relació a la sentència. Ha estat més contundent el cap de la diplomàcia de Washington, Marco Rubio, que ha qualificat la falla del tribunal d'"injusta" i ha assegurat que "els Estats Units respondran amb conseqüència a aquesta caça de bruixes".
Lula da Silva s'ha afanyat a respondre que no tem més sancions dels EUA, mentre el ministeri d'Exteriors del Brasil ha titllat les paraules de Rubio d'amenaça que "ataca l'autoritat brasilera i ignora els fets i les proves convincents dels registres".
La condemna eixampla encara més l'esquerda de la divisió política al Brasil. Una part de la ciutadania la interpreta com un pas imprescindible per protegir les institucions democràtiques, mentre que molts seguidors de Bolsonaro i els seus aliats la denuncien com una maniobra de persecució destinada a impedir-li presentar-se a les eleccions del 2026. Per l’esquerra, en canvi, la decisió suposa una resolució de gran transcendència i un precedent simbòlic: és la primera vegada en 140 anys que oficials militars són castigats per haver intentat enderrocar la democràcia.
