no és el moment de votar. Per tantes raons. Dues. Perquè no ens poden treure presidents a plaer i nosaltres acceptar-ho i perquè no hi ha les condicions necessàries per votar quan ens alerten que el pic epidèmic es presenta, justament, al voltant dels comicis. Em refereixo a les eleccions al Parlament. Ho concreto perquè n’hi ha d’altres que ocupen més espai i tenim el cap prou descentrat per confondre’ns. La culpa, aquesta vegada, no la té la nit. El dia també pot ser molt absurd. L’excepcionalitat fa temps que dura. Prou per posar d’una vegada les persones per sobre de tot, encara que, en política, això només sigui un lema buit de campanya. Com si els eslògans no ho fossin sempre. Per omplir ja tenim literatura de la bona, encara que faci evidents tantes mancances i no ens alegri el dia com un bon partit de futbol. Una pancarta es llegeix més ràpid i fa més gràcia. Això ho sap tothom. I si és a Madrid millor. Madrid ens interessa molt. La sort que tenim és que és mutu. Dic sort perquè el futbol és així. Anem perdent per golejada. I sí, la culpa sempre és de l’àrbitre. Se’n diu prendre partit. Qui va dir que jugar era divertit?

Mil dies després d’escapar-se per una finestra i exiliar-se a Brussel·les, Adrià Carrasco (Esplugues de Llobregat, 1992) torna a casa amb el compromís intacte de seguir al peu del canó perquè la repressió no el condicioni més del que ja ho ha fet fins ara.

Adrià Carrasco ja és a Catalunya, després que la justícia hagi arxivat la causa contra ell.

«Sabeu què és la justícia?»

Adrià Carrasco, membre dels CDR exiliat a Bèlgica des de fa dos anys i vuit mesos arran de la detenció de Tamara Carrasco, ja és a Catalunya després que la justícia hagi arxivat la causa contra ell. El jove d'Esplugues de Llobregat va ser acusat primer de terrorisme per l'Audiència Nacional, però després el tribunal es va inhibir i va traslladar el cas a un jutjat ordinari de Catalunya, que ha decidit tancar la instrucció. "El jutjat de Granollers ha dictaminat que no hi ha proves que acreditin cap delicte", ha assenyalat una representant del grup de suport del jove en una roda de premsa davant del TSJC, en la qual també hi era Carrasco.

Aquest dimecres va fer un any que la Guàrdia Civil es presentava als domicilis de Tamara i Adri Carrasco, membres actius dels CDR, per detenir-los sota l’acusació de rebel·lió, sedició i terrorisme. La primera, acusada de planificar una vaga general indefinida bloquejant els principals punts del país, i el segon, de participar en els talls de carretera i en l’obertura de peatges durant la Setmana Santa passada. Un any més tard ella segueix confinada a Viladecans, la seva ciutat, d’on no pot sortir perquè se li mantenen les mesures cautelars tot i que ja no està acusada de terrorisme, i ell, a Brussel·les, d’on no vol tornar si no s’arxiva abans la causa perquè sap que seria empresonat de manera preventiva. “Tant de bo sigui el primer i últim aniversari a l’exili”, confessa el jove d’Esplugues de Llobregat en conversa telefònica amb l’ARA.

El timbre de les cases de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco va sonar avui fa just un any. Mentre que la Tamara va passar-se dos dies presa a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a Madrid, i després va quedar confinada al seu municipi, Viladecans, Adrià Carrasco es va exiliar a Brussel·les. "A Esplugues coneixem casos de repressió. Quan l’acusació és per desordres o més baixa t’envien una citació a casa. Si venen 12 tios amb metralleta és que l'acusació és de terrorisme. Jo això ho sabia i em va permetre prendre aquesta decisió", explica l'Adrià en una entrevista a TV3. La Tamara, en canvi, va pensar que s'havien equivocat de planta. "El meu activisme havia sigut diferent –amb refugiats a Síria, a l'Hospital de Viladecans...–. No m'imaginava tot això. Estava en xoc".

El membre del CDR exiliat a Brussel·les Adrià Carrasco ha passat set hores retingut en una comissaria de Brussel·les després que ahir cridés en un acte de commemoració dels 40 anys de la Constitució que la carta magna era "una farsa". Com ell mateix ha explicat aquest matí, ha sortit a les dues de la matinada de la comissaria belga. Segons li han comunicat els seus advocats no pesa cap denúncia contra ell, sinó que es tracta només d'un "procés administratiu".

L'acte de Societat Civil Catalana (SCC) a Brussel·les per celebrar el 40è aniversari de la Constitució espanyola ha comptat amb un protagonista inesperat. El membre dels CDR exiliat Adrià Carrasco ha accedit a l'acte i ha interromput el parlament del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, al crit de "La Constitució és una farsa".

Fa tant de temps que forcem les paraules a dir el que no diuen que al final no ens entenem. Ja fa anys que passa amb la paraula ‘terrorisme’. Des dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, els de les Torres Bessones de Nova York, partits i governs de tot el món van començar a qualificar de terrorista qualsevol comportament.

El govern espanyol aprova avui un decret perquè la banca sigui la que es faci càrrec de pagar l’impost de les hipoteques. Ho va anunciar ahir Pedro Sánchez. Alguns n’han dit olfacte de Sánchez per adonar-se que la gent està indignada i reaccionar. Jo en diria més aviat acceleració dels temps polítics i informatius. No cal tenir gaire nas per ensumar la indignació popular provocada per la rectificació del Tribunal Suprem sobre una decisió que ja havia pres perquè perjudicava el sector financer. I a més, comparat amb Rajoy, que tenia un tempo geològic per prendre decisions, qualsevol que s’hi fixi una mica sembla un tipus amb reflexos.

L'Audiència Nacional ja no investiga Adrià Carrasco per terrorisme, rebel·lió i sedició. Tot i això, el membre del CDR d'Esplugues exiliat a Bèlgica des de l'abril passat no es planteja tornar a Catalunya perquè encara pesa sobre ell l'acusació per desordres públics, que ara passarà a mans d'un jutjat ordinari. Carrasco creu que per tornar cal que es retiri l'ordre de cerca en contra seu. Carrasco creu que el més possible és que el jutjat que assumeixi el cas sigui el de Barcelona, però això no el fa tenir més esperances.

L’Adrià Carrasco, Adri, és membre del CDR d’Esplugues de Llobregat. El 10 d’abril la policia va entrar a casa seva per intentar detenir-lo, però no l’hi va trobar. L’investiguen pels delictes de terrorisme, sedició i rebel·lió i, cinc mesos més tard, viu exiliat a Brussel·les, on compatibilitza una feina com a tècnic de so amb la denúncia del seu cas. Fa una setmana, l’Adri va fer 26 anys.