Ara fa quinze dies els vam dir aquí que el govern de Salvador Illa veia a prop l’acord de finançament amb María Jesús Montero, perquè Pedro Sánchez havia ordenat accelerar el ritme de negociació per arribar al pacte abans que s'acabés aquest any. Sánchez tenia un incentiu per fer-ho: el PSC és fonamental perquè ell pugui aspirar a guanyar les eleccions i Esquerra és fonamental per ser investit.

Comencem la setmana amb la notícia que en el Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea de demà (n’hi ha un cada mes), no es debatrà la demanda d’Espanya per fer oficials el català, el basc i el gallec. És Espanya mateixa la que ha decidit no portar-ho a l’ordre del dia de la reunió, perquè la posició d’Alemanya continua sent la mateixa: “Nein!”, i cal la unanimitat per fer el canvi. El canceller conservador Merz fa causa comuna amb el grup popular del Parlament Europeu i del “no” no es mou. El PP espanyol (Dolors Montserrat) no vol donar-li aquest triomf a Sánchez perquè seria reforçar el seu pacte amb Junts.

Aquesta setmana, i ho hem anat avançant des de dilluns, s’ha convertit en una mena de joc de minut i resultat en el qual estem pendents de saber si Junts trenca parcialment amb el PSOE. En el moment en què els parlem sembla clar que Junts no donarà suport als pressupostos generals de l’Estat, per la qual cosa Sánchez governaria en pròrroga pressupostària, perquè els socialistes no volen tramitar la qüestió de confiança que va sol·licitar Puigdemont i la negociació pels traspassos d’immigració està encallada, potser perquè tot va junt. Dic potser perquè tot es porta amb molta discreció, la qual cosa ens fa pensar que no s’ha dinamitat cap pont, encara. Una font dels negociadors ens deia: “Apreten i apretem. No sé si se’n pot dir negociar”.

Imatge sorprenent i simbòlica a Waterloo. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras han sortit junts i amb el mateix cotxe de la Casa de Waterloo amb una matrícula especial per a l'ocasió que posava: 1-O-2017. De fet, tot i que en un primer moment es preveia una trobada curta, s'ha allargat unes dues hores i mitja i han emès un comunicat conjunt en què anuncien un acord per "impulsar espais de treball coordinat per debatre les qüestions que afecten el futur nacional i el progrés social de Catalunya". "Aquesta trobada s'emmarca en la necessària i imprescindible relació entre dos partits independentistes que, malgrat les diferències, tenen molts objectius compartits", diu l'escrit amb prou feines d'un paràgraf. ¿Vol dir això que ara hi haurà un front comú? Ni Junts ni Esquerra tenen la intenció de fer una estratègia unitària a Madrid, ja que tenen diferències sobretot en les qüestions més ideològiques i de política econòmica, però sí que hi ha la voluntat almenys de recuperar la interlocució.

Trobada per refer ponts i abordar aspectes crucials per a l'independentisme aquest diumenge a Waterloo. Segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, Junts, ERC, la CUP i entitats independentistes com l'ANC, l'AMI i Òmnium Cultural es reuneixen a la ciutat belga amb Carles Puigdemont d'amfitrió. Formen part de la reunió el secretari general dels juntaires, Jordi Turull; l'eurodiputat i vicepresident del Consell de la República, Toni Comín, i l'exconseller Lluís Puig; la vicesecretària de lluita antirepressiva d'ERC, Marta Vilaret –que també va ser negociadora de la llei d'amnistia–; el secretari segon de la mesa del Parlament i secretari general adjunt d'estratègia dels republicans, Juli Fernàndez; l'exdiputat de la CUP Carles Riera; el flamant president de l'ANC, Lluís Llach; el president d'Òmnium, Xavier Antich, i el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni.

Un cop finalitzada la sessió del Parlament les càmeres han captat una situació tensa a dins l'hemicicle: la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el cap de files de Junts a la cambra, Albert Batet, i el vicepresident, Jordi Puigneró, han conversat una bona estona amb el cap de l'executiu català, Pere Aragonès, gesticulant en algun moment amb indignació. Per quina qüestió? No només l'acord sobre el català –ara pendent del Consell de Garanties Estatutàries– ha sobrevolat l'ambient del ple del Parlament aquest dijous, sinó que a partir del migdia hi ha hagut una altra situació candent: les paraules de Gabriel Rufián al Congrés de Diputats sobre l'expresident Carles Puigdemont. Els tres alts dirigents de Junts han aprofitat el final del ple per traslladar una queixa formal al president per l'actitud del seu líder a Madrid envers l'exili i han demanat una "rectificació".

Recepció freda a Waterloo. Després de gairebé quatre anys sense veure's, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha arribat aquest dimecres a la Casa de la República amb els exconsellers Raül Romeva, Meritxell Serret i Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Els focus estaven tots posats en el retrobament entre Puigdemont i Junqueras, president i vicepresident del mateix Govern de la Generalitat però representants de les dues branques de l'independentisme que es fan evidents en la seva diferent situació personal: l'un encara és a l'exili com a eurodiputat i l'altre viatja lliurement d'Espanya a Bèlgica però no pot ostentar cap càrrec polític, tampoc el d'europarlamentari pel qual va ser escollit el 2019. Malgrat tot, no hi ha hagut "cap retret", ha dit el d'ERC al sortir de la residència de Waterloo dues hores i mitja després d'un dinar que ha descrit com a "personal" i, fins i tot, "emotiu".

No s'ha de subestimar mai la capacitat dels mitjans de mantenir en semivida un tema que el comú de la població ha deixat enrere. El Mundo va seguir instigant el dubte sobre l'autoria dels atemptats del l'11-M quan la immensa majoria de la societat ja havia passat pantalla i donava per fet que ETA no hi havia tingut res a veure. Amb els indults, la caverna mira de convertir-los en la seva particular serp d'estiu. L'Abc, per exemple, posa una foto dels líders de Junts excarcerats amb Puigdemont i el titular: "Els indultats s'exhibeixen amb els fugats". Exhibir és el verb que la caverna reserva per als qui, segons el seu parer, no haurien d'existir: els líders independentistes no van a fer una birra, sinó que exhibeixen la seva llibertat. Els voldrien tancats a casa i callats, en mut arrest domiciliari. Qualsevol altra cosa serà exhibir-se, presumir o vantar-se.

A principis de mes, el Tribunal General de la Unió Europa va retornar provisionalment la immunitat a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín mentre es resol el recurs contra el Parlament Europeu. L’expresident de la Generalitat, però, diu que no tornarà a Catalunya fins que el govern espanyol li garanteixi que no serà detingut quan travessi la frontera. Per això, aquest diumenge en una roda de premsa des de Waterloo, Puigdemont ha reclamat a l’estat espanyol que li “respecti” la seva “immunitat” com a eurodiputat i li doni les garanties necessàries que pot tornar “sense cap tipus de risc”. 

La televisió pública de la Comunitat de Madrid emet setmanalment Madrileños por el mundo, que és la versió autonòmica de l‘Españoles por el mundo que feia La 1. Aquest dijous viatjaven a Brussel·les per conèixer els conciutadans que viuen allà i fer que els ensenyin les curiositats del país que els ha acollit. La ruta turística dels diferents amfitrions era força previsible: el Manneken Pis, els musclos amb patates fregides i el barri europeu, on hi ha les principals institucions de la Unió Europea. També visitaven el fort de Breendonk, que va ser el camp de concentració nazi a Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial. Com que en aquest programa els reporters es passen l’estona fent preguntes i viatgen com uns absoluts indocumentats, es produeixen situacions que, com a espectador, et deixaven perplex. La reportera se sorprenia al veure que allà també hi havia hagut dones empresonades i preguntava astorada al seu interlocutor per una de les víctimes: “¿Y por qué esta mujer estaba aquí?” Aquest és el nivell de coneixements que demostren. “Simplemente porque era judía”, havia d’aclarir l’altre com si li acabés de descobrir el que eren els camps de concentració.

Àlex Susanna -escriptor i gestor cultural- cultiva un dietari al llarg de l’any 2018. Tot comença al gener, amb la seua lluna “brunyida i relluent”, amb l’autor llegint poemes d’Emily Dickinson. El fet em porta molt bons records, fins al meu propi diari sistemàtic de l’any 2002, Senyals de fum, tot ajudant el pare, amb la lluna vella del gener, a tallar la figuera. Els dietaristes som una estranya família, un club grouchomarxià que ens indigna per haver-hi estat admesos. Paisatge amb figures té 500 pàgines i està escrit amb una pulsió inequívocament notarial: Susanna no pretén ser original ni revolucionar el gènere. El secret de tot plegat el trobem a l’última pàgina: “Escoltar és una de les facultats més preuades i potser la que està més amenaçada. Si deixem d’escoltar, què serà de nosaltres?”

L'Assemblea de Càrrecs Electes va ser una plataforma creada el 2016 sota el paraigua de l'Associació de Municipis per la Independència. S'adreçava als més de 9.000 càrrecs escollits a les urnes que hi ha a Catalunya amb la intenció de fer de coixí –si calia– per suplir la capacitat d'iniciativa de la Generalitat i el Parlament en cas que fossin intervingudes. No es va arribar a activar mai. Dos anys després, des de Waterloo, el Consell per la República recupera aquella idea per consensuar una resposta unitària des de l'independentisme a la sentència del Tribunal Suprem. L'expresident de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha convocat els electes de Catalunya per dimecres, 30 d'octubre, i segons ha pogut saber l'ARA la reunió es farà a les 7 de la tarda en un lloc encara per determinar de Catalunya.

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, demana a la justícia belga que continuï investigant el presumpte espionatge que se li va fer a través de les balises que es van trobar en dos dels seus vehicles a Bèlgica. Ho ha reclamat després de la informació publicada aquest dimarts per l'Agència Catalana de Notícies, segons la qual la policia belga hauria trobat indicis que relacionen aquest espionatge amb un fiscal de l'Audiència Nacional espanyola. Puigdemont assegura que es va cometre un "crim" davant el qual ara només falta determinar-ne els autors. Cal recordar, però, que fa unes setmanes la fiscalia que estava al càrrec d'aquesta investigació ja va demanar a la jutge que s'arxivés el cas per considerar que no hi havia proves suficients per determinar-ne l'autoria.

L'expresident Carles Puigdemont viu en un barri residencial tranquil de Waterloo que, des de la seva arribada, conviu periòdicament amb la presència dels mitjans. Però diumenge passat l'acte mediàtic no va ser convocat per Puigdemont. Una comitiva de tot el grup parlamentari de Ciutadans va desplegar davant la Casa de la República una pancarta que deia: "La República no existeix, Puigdemont". Dos agents de policia vigilaven l'acte i, com confirmen les autoritats locals de Waterloo a l'ARA, han comunicat diferents infraccions a l'ajuntament del municipi que es van produir durant la visita de la líder de l'oposició al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas.

Aquesta setmana, dijous, faltaran dos mesos justos per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril i sembla com si els dos grans partits independentistes, PDECat i Esquerra, i els moviments independentistes estiguessin més pendents del judici que de les urnes.

1. Avui comença el Mobile i comença la corresponent vaga parcial del Metro. Atenció als dos horaris afectats: de 7 a 9 del matí i de 4 a 6 de la tarda, en què passaran la meitat dels trens. La vaga durarà des d’avui fins dijous.

Visita llampec d'Inés Arrimadas al barri residencial de Waterloo on hi ha la Casa de la República, casa a l'exili de l'expresident Carles Puigdemont. L'encara líder de l'oposició al Parlament de Catalunya s'ha desplaçat juntament amb una comitiva de tots els diputats del seu grup parlamentari just davant d'aquesta residència amb l'objectiu, ha dit, d'explicar-li que "La República no existeix!". Així ho deia, amb exclamació inclosa, la pancarta que han desplegat. I, després de confirmar que es presentarà a les eleccions al Congrés de Diputats, aquest és el seu primer acte de precampanya, a Waterloo.

Poble Lliure s'ha incorporat a l'executiva del Consell per la República i ha participat en la primera reunió presencial a Waterloo aquest dissabte al matí. L'expresident Carles Puigdemont ha donat la benvinguda a Guillem Fuster com a representant d'aquest corrent intern de la CUP que ha assistit a la trobada. D'altra banda, Puigdemont ha anunciat que el Consell per la República presentarà "una proposta estratègica per culminar el procés d'independència". Després de la primera reunió presencial de l'executiva, Puigdemont ha assegurat que "ha arribat l'hora de formular quina és la continuació efectiva de l'1 d'Octubre".