Política 25/05/2022

La triple dreta maniobra per evitar que la llei pel català arribi a temps

Pressió des de sectors independentistes contra la condició de "curricular" del castellà

4 min
El president, Pere Aragonès, respon a les preguntes dels grups parlamentaris a la sessió de control al Parlament

BarcelonaSi bé aquest dimarts semblava que després de dos mesos negociant el Govern, el PSC i els comuns havien arribat in extremis a un acord per regular l'ús del català i el castellà a l'ensenyament en el termini que havia fixat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –el 31 de maig–, ara un moviment de la triple dreta ho complica tot. Vox, Ciutadans i PP han anunciat aquest dimecres que sol·licitaran un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), de manera que difícilment es podrà mantenir el pla per aprovar la llei aquest divendres i tenir-la enllestida dimarts davant el tribunal. El CGE té set dies hàbils per pronunciar-se, així que el termini supera la data límit que ha fixat el TSJC per aplicar el 25% de castellà en tot el sistema educatiu i a què els quatre partits volien respondre amb una nova norma sobre l'ús de les llengües oficials, que es basa en "criteris pedagògics" i "no percentatges".

Segons fonts parlamentàries, la triple dreta presentarà la sol·licitud de dictamen aquest dijous –esgotant el termini que estableix el reglament del Parlament– i posteriorment la mesa la remetrà al CGE. A partir d'aquí tot dependrà del ritme amb què s'ho prengui: pot esgotar els set dies de termini o resoldre-ho abans. Si fes un dictamen exprés –a tot tardar dilluns– i no trobés cap problema de constitucionalitat en la norma, encara es podria celebrar un ple extraordinari dimarts per tirar endavant la llei del català dins el termini marcat pel TSJC. Per contra, si esgotés els set dies o fes alguna recomanació (s'hauria d'obrir un període d'esmenes que allargaria dos dies més la tramitació), els partits superarien el temps de descompte que els ha concedit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya abans de procedir a l'execució forçosa de la sentència.

Amb aquest moviment, Vox ha virat la seva posició, ja que fins ara no s'havia adreçat mai al Consell perquè està en contra dels òrgans autonòmics. "És filibusterisme parlamentari", denuncien des de la bancada del Govern, obviant que si l'acord s'hagués presentat abans el filibusterisme hauria sigut estèril. El líder de l'extrema dreta, Ignacio Garriga, ha justificat aquest canvi dient que el líder del PSC, Salvador Illa, s'ha "rendit als interessos dels separatistes" arribant a un acord amb els comuns i els independentistes i que ell ha d'actuar en conseqüència com a "cap de l'oposició".

Primer tràmit superat

Aquest dimecres, precisament, el nou acord pel català ha superat amb èxit el primer tràmit parlamentari –s'ha aprovat tramitar-lo per lectura única–, però durant la discussió s'han evidenciat les diferents interpretacions que genera. La CUP, Plataforma per la Llengua, l'ANC, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua i diversos sindicats educatius han acusat el Govern de convertir en "llei" –en paraules de Dolors Sabater– la sentència del 25% del TSJC i obrir la porta que el castellà sigui vehicular a l'escola.

"Avui el Parlament està convertint el castellà en llengua vehicular per primer cop en quaranta anys", ha sentenciat Sabater (CUP), que interpreta, igual que el PSC, que si el castellà és "curricular" vol dir que també pot ser vehicular. "Definir el castellà com a llengua curricular permetria a la Moncloa exigir el 50% de castellà a les aules, emparant-se en la Lomloe", han dit des de Plataforma per la Llengua, mentre que la nova presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, en una entrevista a l'ARA, ha assegurat que l'acord sobre el català és "un pas enrere". La Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) també ha manifestat a Twitter el seu rebuig perquè "obre la porta a la segregació lingüística i legitima la fi de la immersió", una interpretació que també fa el sindicat USTEC, de la comunitat educativa.

Aquests sectors de l'independentisme s'hi oposen perquè creuen que la llei dona via lliure perquè s'imparteixin altres matèries en castellà –més enllà de la de llengua– i, en canvi, la dreta espanyolista creu que el Govern està incomplint les resolucions judicials. Per a l'unionisme l'acord és "un frau a la Constitució", en paraules de Carlos Carrizosa (Cs). "¿Obligarà la comunitat educativa a desobeir els tribunals? ¿Donarà instruccions per acatar la sentència? Pensi bé la resposta, que no li passi com als seus companys, que aquí eren molt valents però davant del jutge els tremolaven les cames", ha reblat dins l'hemicicle Lorena Roldán (PP) al titular d'Educació. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray ha contestat que el nou acord protegeix jurídicament els centres de la sentència, però no ha volgut mullar-se sobre si a partir d'ara el castellà també serà llengua vehicular a Catalunya.

En tot cas, des dels partits de Govern, Esquerra i Junts, mantenen que amb la nova llei no canvia l'estatus del castellà en l'ensenyament –malgrat que el PSC consideri que sí– i que el fet que es defineixi com a "curricular" no implica una presència més gran. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la sessió de control d'aquest dimecres al Parlament, ha defensat l'acord subscrit i ha assegurat que els tribunals han d'acatar la nova llei. És a dir, el cap de l'executiu considera que un cop el Parlament aprovi la norma que diu que l'ús de la llengua s'ha de decidir amb "criteris pedagògics" i no per "percentatges" el TSJC ja no podrà exigir el 25% en castellà.

L'última paraula sobre això la tindrà el mateix tribunal, que haurà de decidir amb la nova llei sobre la taula o no (en funció del ritme del Consell de Garanties) si el Govern està complint o no amb les seves resolucions judicials.

El cap de files de Cs, Carlos Carrizosa, durant la sessió de control al president de la Generalitat.
Alternativa al diàleg amb l'Estat?

Junts creu que en aquest any de legislatura el Govern ha fet "bona feina", però ha demanat un canvi al president, Pere Aragonès, en l'estratègia de la negociació amb l'Estat. "La via del diàleg no funciona ni funcionarà perquè l'Estat no canviarà i a l'altra banda no hi ha ningú que vulgui negociar", ha dit el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, que ha instat Aragonès a teixir una estratègia alternativa. En aquest sentit, ha demanat constituir la direcció estratègica de l'independentisme, que estava prevista a l'acord d'investidura amb Junts i que ara mateix no és operativa. Per la seva banda, la CUP també ha demanat al president un "gir a l'esquerra" en l'àmbit social i avenços en el camp nacional després d'un any de legislatura. A parer dels anticapitalistes, Aragonès no està caminant cap a la direcció que va prometre.

En tot cas, el president ha demanat insistir en el "procediment acordat" amb el govern espanyol i "no regalar mai la bandera del diàleg" a l'estat espanyol. Ha dit que això no és "incompatible" amb tenir "grans acords" en l'àmbit independentista, sense més concrecions. També ha instat l'esquerra anticapitalista a sumar-se als consensos de la legislatura i a fer possible el compliment de les mesures que van pactar a l'inici del mandat aprovant els pròxims pressupostos de la Generalitat.

stats