Política 25/05/2022

Català vehicular i castellà curricular: acord a quatre per respondre al TSJC

La llei registrada per ERC, JxCat, el PSC i els comuns fixa que l'ús de les llengües es basarà en criteris "exclusivament" pedagògics

5 min
David Cid, Alicia Romero, Mònica Sales i marta Vilalta sortint de la reunió on han arribat a un acord pel català, al Parlament de Catalunya

BarcelonaDos mesos després de l'acord fallit per reformar la llei de política lingüística , finalment Esquerra, Junts, el PSC i els comuns han aconseguit un pacte a quatre bandes per regular l'ús del català i el castellà a l'ensenyament. La fumata blanca ha arribat al límit: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia donat un termini fins al 31 de maig per complir la sentència que imposa el 25% del castellà a tot el sistema educatiu i la proposició de llei impulsada per les quatre formacions polítiques –que no aplica cap percentatge– entrarà en vigor aquesta setmana, ja que està previst que es debati aquest dimecres al ple i s'aprovi divendres. ¿Quin ha estat finalment el desllorigador de l'acord? Els grups implicats han aparcat el pacte inicial, del qual Junts s'havia despenjat, per elaborar una norma ad hoc i hi han plasmat els criteris per a l'ús de les llengües oficials als centres. El resultat de la negociació, finalment, es resumeix en dues qüestions clau: el castellà passa a ser definit com a llengua "curricular" i es rebutja implícitament la fixació de percentatges en l'ús de les llengües.

Trobar l'equilibri entre les quatre formacions ha sigut feina d'orfebreria –els que estaven més lluny i que han hagut d'acostar posicions han sigut Junts i el PSC– i la prova és que s'han fet fins a 16 versions diferents de la proposició de llei, introduint-hi matisos, per intentar sumar tots els actors. La fórmula consensuada finalment ha estat situar el català com a llengua "normalment emprada i vehicular" de l'ensenyament i el castellà com a llengua "curricular" que ha de tenir una presència "adequada" en funció de la "situació sociolingüística, els objectius de normalització lingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge". Una presència, en tot cas, que ha d'estar basada "exclusivament en criteris pedagògics i de manera singularitzada per a cada un dels centres educatius". És a dir, no es recull el 25% de castellà que el TSJC demana que s'apliqui a tot el sistema educatiu, sinó que l'ús del castellà es deixa a criteri de cada centre –amb l'aval del Govern– en funció de diferents criteris.

Imatge d'un dels fragments de la proposició de llei d'ERC, JxCat, el PSC i els comuns

La interpretació d'aquestes expressions, en tot cas, varia en funció del partit signant de l'acord i tots admeten que ja sabien que un cop tancat el pacte tothom posaria l'accent a un lloc diferent. Esquerra i Junts asseguren que el pacte garanteix que el català segueix sent la llengua vehicular de l'escola catalana i que l'ús del castellà no s'incrementarà per aquesta reforma legal. "No hi ha més reconeixement ni més reforç del castellà", ha assegurat el secretari general de Junts, Jordi Sànchez. El mateix ha argumentat la portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, que també considera que, malgrat que es condicioni la presència del castellà a la realitat sociolingüística en tots els indrets de Catalunya, el català seguirà sent la llengua a reforçar i la que s'utilitzarà per a l'ensenyament. "No obre la porta a més castellà", ha rematat. "Alegria i satisfacció per l'acord [...] que fixa que el català és la llengua normalment emprada", ha resumit el portaveu dels comuns, David Cid, sense anar més enllà. Per al PSC, en canvi, el català continua sent central però es dona un rol diferent al castellà. Segons la portaveu socialista, Alícia Romero, el reconeixement del castellà com a "curricular" en el text legal implica que a partir d'ara s'utilitzarà en matèries que no són estrictament l'ensenyament de la llengua castellana. "Amb aquest text complim millor la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", ha afirmat.

La doble via a Parlament i Govern

El nou acord sobre el català és només una de les potes de la doble via que els partits activen per respondre a la sentència del 25% de classes en castellà. La tramitació d'urgència de la llei ad hoc, que comptarà amb els vots dels partits del Govern, els comuns i els socialistes, es complementarà amb un decret llei de l'executiu que garantirà que la responsabilitat a l'hora de definir els projectes lingüístics dels centres serà del departament d'Educació i rebutjarà de manera explícita l'ús de percentatges en l'ensenyament de les llengües. A diferència de la proposició de llei, el PSC quedaria fora del consens del decret, que el Govern convalidaria únicament amb els comuns: la CUP ja ha dit que no donarà suport a cap de les dues iniciatives.

El fet que sigui el Govern, a través del conseller Josep Gonzàlez-Cambray, l'encarregat de validar els projectes lingüístics de cada centre –i, per tant, determinar la presència del català i el castellà– era una de les condicions per tornar al consens que posava Junts, que ha passat de desmarcar-se de l'acord a formar-ne part després de diversos matisos. "Desresponsabilitzem els docents de la persecució dels tribunals de justícia i això era una petició explícita de la comunitat educativa", ha afirmat Sànchez, que també ha assegurat que ara hi ha més "consens social" de les entitats pro llengua. Òmnium ha sigut una de les entitats que ha rectificat després d'aquest acord i ha afirmat que la situació "s'ha reconduït" perquè es defensa el català "com a llengua vehicular i d'acollida" i es rebutja "els percentatges dels jutges".

Tanmateix, no ho interpreta així la CUP. Els anticapitalistes han criticat obertament l'acord quan s'ha fet públic i han descartat donar suport també al decret del Govern quan es convalidi al Parlament. "Quan quatre grups firmen una proposició de llei i cadascú la interpreta de forma diferent, com volen que algú entengui alguna cosa?", s'ha preguntat la diputada Eulàlia Reguant a Twitter, que en una altra piulada ha considerat el PSC com el "clar guanyador" de la negociació. També el sindicat USTEC s'ha posicionat en contra de l'acord perquè que creu que hi haurà un "retrocés del català" i Plataforma per la Llengua manté de moment el silenci. Així mateix, la Plataforma per la Llengua ha denunciat que "definir el castellà com a "llengua curricular" permetria al govern espanyol exigir un 50% de castellà a les aules, emparant-se en l'art. 6 de la LOMLOE" i ha anunciat que presentarà aquest dimecres una esmena a la proposta de llei.

Ara bé, sigui quina sigui la interpretació de cadascuna de les formacions polítiques de la nova llei que s'aprovarà aquesta setmana al Parlament, el que acabarà comptant és com llegeixi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el text legal. És a dir, si considera que així la Generalitat compleix amb la resolució judicial o, en canvi, creu que no s'està aplicant el que ha dictat. De moment, l'Asamblea por una Escuela Bilingüe –entitat personada en el cas– ja ha fet un comunicat públic en què assegura que l'acord sobre l'escola incompleix la resolució judicial. Serà el TSJC, doncs, qui haurà de decidir si tira endavant l'execució forçosa, amb el benentès que pot entrar en joc un nou actor: el Tribunal Constitucional (TC). La llei, un cop aprovada, és d'obligat compliment i només es pot recórrer al TC, que podria acabar tenint l'última paraula sobre el català a l'escola.

stats