Societat  /  Educació 24/03/2022

Junts demana ara refer l'acord unitari pel català a l'escola

ERC, Junts, els comuns i el PSC havien proposat modificar la llei de política lingüística per driblar la sentència del 25%

5 min
Els diputats Esther Niubó (PSC), Jéssica González (ECP), Mònica Palacín (ERC) i Francesc Ten (Junts) a l'escala del Parlament abans de registrar la modificació de la legislació per blindar el català a l'escola.  Data de publicació: dijous 24 de març del 2022

BarcelonaGir en l'acord unitari per al model lingüístic a les escoles. Només unes hores després de la maniobra al Parlament per intentar driblar la sentència del 25% en castellà a les aules, Junts ha canviat de parer i ha anunciat a través d'un comunicat que, davant del "rebuig" que ha causat la proposta, cal trobar "un imprescindible consens majoritari" amb les entitats i la comunitat educativa. "Ens posem a treballar amb aquestes entitats per bastir aquest nou consens", han dit. Fins i tot si Junts votés en contra del canvi a la llei, podria acabar tirant endavant amb els vots de la resta de forces que han donat suport al pacte: ERC, comuns i PSC. "L’objectiu hauria de ser regular el català a l’escola per impedir que el regulin aquells que el volen arraconar", diu el comunicat de Junts. Precisament, el que intentava fer la proposició de llei presentada és regular per primera vegada els aprenentatges de les llengües a Catalunya i fer-ho sense percentatges, perquè no sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui acabi decretant automàticament el 25% en castellà. ERC, també a través d'un comunicat, ha defensat el pacte –"és sòlid i el més raonable", han dit– i s'han mostrat sorpresos perquè Junts "es despengi d'un bon acord que defensa el català i la immersió". "És una irresponsabilitat actuar d'aquesta manera", han afegit.

Al matí, al Parlament s'havia produït una imatge sense precedents, just el dia abans que expiri el termini que dona la llei per executar la sentència del 25% a tots els centres escolars. En un gest que fa dos mesos que s'està treballant amb discreció, els partits del Govern, ERC i Junts, juntament amb En Comú Podem i el PSC, han registrat una proposició de llei per modificar l'article 21 de la llei de política lingüística, aprovada el 1998, que al ser una llei marc afecta directament la llei d'educació de Catalunya del 2009. El gran canvi és que el nou redactat inclou per primera vegada que els alumnes catalans tenen dret a rebre els ensenyaments de les llengües oficials "i en les llengües oficials", de manera que s'admet que el castellà, com a llengua oficial a Catalunya, també és una llengua d'aprenentatge a l'escola, tot i que s'evita dir que és vehicular, com sí que es manté en el cas del català. El text, però, no determina els percentatges en què s'han de distribuir les hores, com ha fet el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó que parla d'una "presència adequada" de les dues llengües que es decidirà en funció del centre educatiu.

Així, també per primera vegada, una llei estableix com s'ha de determinar aquesta presència "adequada" als currículums i als projectes educatius per garantir el domini "oral i escrit" tant del català com del castellà al final de l'ESO. En la línia també del que ha anat dient aquests dies el departament d'Educació, el nou marc normatiu no estableix quotes, sinó que determina la presència de les dues llengües a través d'alguns criteris més amplis: el context sociolingüístic del centre, el perfil dels alumnes, l'accés a la informació a través dels mitjans tecnològics i el model pedagògic, ja que en contextos cooperatius i treballs en grup s'ha constatat que la presència del castellà és molt elevada entre els alumnes.

Els impulsors d'aquest canvi normatiu creuen que és una manera de "reforçar" el model d'escola catalana, perquè deixa clar que el català és la llengua "normalment emprada" com a llengua vehicular. Alhora ho veuen com una capa de protecció més per evitar que el TSJC obligui la Generalitat a decretar el 25% de les classes en castellà, perquè s'estableix que el castellà "també és utilitzat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". A més, s'elimina de la llei de política lingüística l'article que preveia donar un "suport especial i addicional de català" als alumnes que s'incorporen tard al sistema educatiu (com per exemple les aules d'acollida) perquè aquesta part ja es desplega, amb més precisió, a la llei d'educació de Catalunya. Una de les claus de l'acord és que com que s'està modificant una llei –i no un decret o una ordenança, que tenen rangs inferiors– per tombar-la caldria portar-la al Tribunal Constitucional, cosa que obre un nou front judicial.

Quins canvis incorpora la llei de política lingüística?
Es reconeix per primera vegada que el castellà és una llengua d'aprenentatge

El fet que al redactat s'inclogui per primera vegada que el castellà també s'ha de fer servir com a llengua d'aprenentatge ha despertat una allau de crítiques, sobretot a les xarxes socials. Sectors de Junts han expressat el seu malestar i han criticat l'acord. Entre les proves més evidents, hi ha el tuit de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, que ha piulat "No en el meu nom" o el del Consell per la República, que ha dit que "només es pot protegir el català si és la llengua vehicular única del sistema educatiu".

El descontentament també ha arribat des d'entitats de la societat civil com Plataforma per la Llengua, que ha dit que està "totalment en contra" de la modificació legal acordada, mentre que altres organitzacions, com Òmnium o els sindicats, han optat per un silenci revelador. La crítica més encesa ha sigut la de la CUP, que ha acusat el Govern, PSC i comuns de "rubricar una sentència de mort contra la immersió lingüística". Els cupaires no s'han sumat a l'acord malgrat que fa setmanes que eren conscients que s'estaven movent coses en aquest sentit i han decidit registrar la seva pròpia proposició de llei per modificar la LEC i "blindar" la immersió, proposant que el català sigui "l'única llengua vehicular i d'aprenentatge a l'escola", un redactat que alguns impulsors de l'altra proposta veuen del tot inconstitucional.

Carregar-se de raons davant del TSJC

Aquest acord polític no s'ha de confondre amb l'anunci que dimarts va fer el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que va comunicar que es comença a preparar un nou decret per desplegar la llei d'educació de Catalunya (LEC) i "refermar el model d'escola catalana". El decret de Cambray, del qual encara no se sap pràcticament res, entrarà en vigor d'aquí 8 o 12 mesos, mentre que la modificació de la llei de política lingüística podria ser imminent, perquè es vol fer per la via ràpida, en part per donar garanties al TSJC que evitin una execució forçosa de la sentència.

Malgrat la maniobra estratègica dels partits, ara falta per veure si tot plegat és prou per als jutges. Cambray, que es va fer responsable del compliment de la sentència, haurà de justificar davant del TSJC com està implementant o com té previst implementar aquesta decisió judicial, que obliga escoles i instituts a impartir una matèria més en castellà. Podrà argumentar, entre altres coses, que ha creat un consell assessor en matèria lingüística, que ha començat els tràmits per fer un nou decret que desplegui la LEC, que hi ha un gran acord polític per reformar la llei de política lingüística i incorporar el castellà com a llengua vehicular, i que el castellà ja té una presència més alta que un 25%, segons l'informe del síndic de greuges fet públic aquesta setmana . Però com que enlloc es parla del percentatge concret de castellà, hi ha dubtes sobre l'efecte real que tindrà el moviment, i es plantegen alguns interrogants: quina interpretació en farà el TSJC?, ¿què passarà quan les entitats contràries a la immersió demanin l'execució forçosa de la sentència?, ¿el canvi anunciat frenarà les famílies que, de manera individual, continuaran reclamant un 25% de castellà a les classes dels seus fills?

Com s'ha cuinat aquest acord?

L'acord polític que s'ha evidenciat al Parlament per canviar la llei de política lingüística fa setmanes que es treballa lluny dels focus mediàtics. Hi va haver els primers moviments quan, a finals de gener, el TSJC va declarar ferma la sentència que obliga les escoles catalanes a impartir el 25% de les classes en castellà i va començar a córrer el rellotge dels dos mesos abans de fer-se efectiva. Sectors d'ERC van apostar per modificar la LEC, la llei educativa aprovada durant el govern del tripartit amb el suport de CiU. Però això suposava obrir un meló molt més gran, i incomplir una mena de pacte tàcit de no modificar-la, perquè ha permès governar amb relativa estabilitat des del 2009. Calia una altra solució jurídica que trobés l'equilibri entre donar compliment a la resolució judicial (i no posar en risc els directors i docents) i alhora evitar que el 25% de castellà s'executi de manera automàtica. És a dir, fer un gest polític per evidenciar que la política educativa i lingüística a Catalunya es decideix des del Parlament i no des d'un tribunal judicial.

Per buscar solucions s'hi ha implicat directament el president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com els consellers d'Educació i Cultura, però també altres persones amb experiència legislativa. Ha sigut clau el paper de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, que, de fet, va participar en unes jornades sobre la llengua organitzades pel PSC fa un parell de mesos que s'han d'emmarcar, també, en aquestes converses en favor de recuperar el consens lingüístic a Catalunya. Hi havia el convenciment que qualsevol pacte havia d'incloure els socialistes, i és per això que n'estaven al cas el ministre de Cultura, Miquel Iceta; el líder del PSC, Salvador Illa, i fins i tot l'expresident José Montilla. Per part de Junts, seguien les negociacions la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el president del grup parlamentari, Albert Batet, i el secretari general del partit, Jordi Sànchez. La quadratura del cercle no ha sigut fàcil, enmig d'un debat polític i educatiu enverinat: les vagues convocades contra Educació, el PP desbocat contra el català a l'escola a la caça dels vots de Ciutadans i la pressió de Vox també en aquest tema han condicionat les negociacions. "Aquest acord és un pas endavant per al model d'escola en català però no agradarà a ningú: ni als jutges, perquè no s'entra en percentatges, ni als independentistes, perquè s'estableix que el castellà és llengua d'aprenentatge", explica una persona que ha seguit de molt a prop les negociacions.

stats