El Constitucional no resoldrà sobre el català aquest any
L'anul·lació al TSJC del decret de règim lingüístic no afecta el seu futur pronunciament
Barcelona / MadridLa setmana passada el català marcava la diada de l'Onze de Setembre no només perquè s'ha convertit en un reclam de consens de la majoria de forces del Parlament, sinó també perquè el dia abans el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lava el decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per evitar que s'apliqués el 25% de castellà a les escoles. Una resolució que el Govern ja ha anunciat que recorrerà i que va posar en peu de guerra partits i entitats pro llengua. Ara bé, la qüestió no sortirà dels llimbs en què es troba en un termini curt de temps, ja que tot aquest debat està pendent, en realitat, del que digui el Tribunal Constitucional (TC) sobre les dues normes (una llei i un decret llei) que es van tirar endavant el 2022 per intentar protegir el model d'immersió lingüística i de les quals es derivava el decret tombat pel TSJC.
Segons fonts del TC consultades per l'ARA, la previsió és que aquest tema no es resolgui abans d'acabar l'any. Té pendent respondre-hi des del juliol del 2022, quan el mateix TSJC, davant la nova normativa del Parlament, va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al·legant que xocava amb la Constitució i l'Estatut. "No ens hem plantejat aquesta matèria des del punt de vista de la cronologia", asseguren fonts del tribunal, deixant clar que ara mateix no està a la cua de temes que han de resoldre abans del 2026, a diferència d'altres matèries com la llei d'amnistia o la normativa d'habitatge, que sí que tenen una previsió. En el cas de l'amnistia, en el ple de la setmana que ve està previst que es resolguin les recusacions a magistrats que va presentar l'expresident Carles Puigdemont a darrera hora, mentre que a principis d'octubre s'han de pronunciar sobre l'admissió a tràmit del seu recurs d'empara contra el Tribunal Suprem.
El fons de la qüestió
En tot cas, les fonts consultades deixen clar que el posicionament expressat pel TSJC no afecta el pronunciament que ha de fer el Constitucional, que només es produeix en el cas de normes de rang de llei (no de decrets, com era el cas del que regulava el règim lingüístic). El que ha de determinar el TC, per una banda, és si és constitucional i estatutari que el català segueixi sent llengua vehicular i que el castellà sigui "curricular" en funció de la realitat sociolingüística (tal com incorporava la llei amb el suport del PSC, Junts, ERC i Comuns); per altra banda, ha de decidir si encaixa a la Constitució el decret llei que establia "la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües". És a dir, prohibir explícitament el 25% fixat pel TSJC, cosa que van aprovar Junts, Esquerra i Comuns –el PSC no hi va ser, en aquest cas.
Fonts del tribunal asseguren que no han entrat en matèria i que, per tant, és incert dir cap on avançarà la resolució. Ara bé, les entitats que treballen en la defensa de la immersió lingüística sí que temen un revés. Sobretot pel que fa al decret que rebutja explícitament els percentatges, per una qüestió de forma.
L'origen del conflicte als tribunals
Els membres del Constitucional, ara de majoria progressista, decidiran en definitiva com es trasllada a la realitat una jurisprudència que ells mateixos van fixar arran de la sentència de l'Estatut de l'any 2010 i que fa anys que cueja als tribunals ordinaris, ja que s'hi van agafar les entitats en contra de la immersió per reclamar que es fessin classes en castellà més enllà de l'assignatura de llengua.
Què deia la sentència de TC sobre l'Estatut? Si bé el text estatutari fixava de forma explícita que la llengua vehicular de l'ensenyament era la llengua catalana, el TC ho va considerar inconstitucional perquè considerava que es deixava de banda el castellà com a llengua oficial. En la sentència, el Constitucional va considerar que "res impedeix" que el català sigui llengua vehicular, però també va afegir que el que no està permès és que ho sigui de forma exclusiva. "Res impedeix que l'Estatut reconegui el dret a rebre l'ensenyament en català i que aquesta sigui llengua vehicular i d'aprenentatge en tots els nivells de l'ensenyament. Però res permet que el castellà no sigui objecte d'idèntic dret ni gaudeixi, com el català, de la condició de llengua vehicular de l'ensenyament", deia explícitament.
Les organitzacions antiimmersió van reclamar que això es portés a la pràctica a les escoles i el TSJC va acabar fixant que el percentatge de castellà havia de ser del 25%, ja que des del Parlament de Catalunya mai es va concretar legislativament que el castellà també fos vehicular. El pas més explícit que s'ha fet per intentar complir aquesta sentència i alhora protegir el sistema d'immersió lingüística és la llei que ara està pendent de resoldre's al Constitucional, pactada pel PSC, Junts, ERC i Comuns, en què per primer cop es va definir el castellà com a llengua "curricular" i es va obrir la porta a utilitzar-la per ensenyar en funció de la realitat sociolingüística –i no per percentatges de forma homogènia a tot el territori.
