La gran plataforma que permetrà segellar el magatzem Castor i endur-se part de l'estructura ha arribat aquest dimarts al seu destí, on s'estarà durant almenys els vuit mesos que han de durar els treballs. L'operació per descarregar la gran plataforma i remolcar-la fins al Castor s'ha fet aquest dimarts a la matinada, davant del port de Tarragona.

La plataforma marina que ha de permetre els treballs per segellar i desmantellar la plataforma Castor, el dipòsit submarí de gas natural que va impulsar l’any 2012 l'empresa Escal UGS, ha arribat aquest diumenge al port de Tarragona cap a les dues del migdia. L'impressionant jack-up, la gran estructura autoelevable, és del model Noble Resolve, propietat de la companyia Noble Corporation i ha arribat des de Dinamarca transportada per un heavy lift vessel, un vaixell especialitzat en aquest tipus de transports. Durant els pròxims dies es tornarà a remolcar la gran plataforma per traslladar-la al costat del magatzem Castor, davant la costa de Vinaròs. Un cop allà, el jack-up desplegarà les seves tres potes de més de 100 metres de llargada per arribar fins al fons del mar i elevar-se, deixant així una plataforma estable sobre el nivell del mar que es convertirà en la base d'operacions.

Milers de tones de ciment començaran a segellar sota el mar el magatzem Castor aquesta primavera i sepultaran per sempre més un misteri que encara ningú ha pogut resoldre: per què es van originar aquells terratrèmols?  

El cas Castor no té culpables. L'Audiència de Castelló ha absolt Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'exconseller delegat de la companyia, del delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa empresa, pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013. Els tres magistrats de la secció primera que encapçala el togat Esteban Solaz han dictat la sentència que considera que "no existeix constància probatòria" sobre en quina mesura "les injeccions van afectar el medi ambient produint els sismes de més magnitud" i que tampoc "hi ha constància que causessin danys personals ni materials en els ciutadans de les poblacions pròximes al magatzem de gas Castor".

Vist per a sentència el judici del cas Castor. En l'última sessió de la vista per l'actuació del magatzem de gas submarí, la fiscal de Medi Ambient, Dolores Ofrecio, ha assegurat que els responsables de l'empresa van "menystenir" el risc sísmic de la plataforma i van "minimitzar" l'abast dels terratrèmols. Així, la representant del ministeri fiscal s'ha refermat en la petició d'una pena de sis anys de presó per a Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'ex conseller delegat de la companyia, per un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa companyia, propietat en un 66,67% d'ACS, l'empresa que encapçala el magnat Florentino Pérez.

Els gestors de la plataforma Castor sabien que a la zona hi havia una falla activa. Així ho han assegurat en seu judicial Rubén Juanes i Bradford H. Hagen, dos dels responsables de l'informe de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i de la Universitat de Harvard encarregat pel govern espanyol i que va servir per anunciar el tancament de la plataforma Castor l'any 2017. Segons la seva declaració, des del 2005, tres anys abans d'obtenir la concessió i vuit abans de l'inici de la injecció de gas en període de proves, l'empresa impulsora del magatzem submarí, ESCAL UGS, disposava dels resultats d'una anàlisi sísmica que ja constatava la presència de falles actives a la zona.

Esquerdes als habitatges que es reparen però que tornen a aparèixer, mobles caiguts i miralls i plats de dutxa trencats. Són alguns dels desperfectes que han relatat una desena de veïns del Baix Maestrat i del Montsià durant la tercera sessió del judici pel cas Castor, que se celebra a l'Audiència Provincial de Castelló des de dilluns. Es tractaria de danys causats pels 519 moviments sísmics –el més elevat va ser un de magnitud 4,2 en l'escala de Richter– que es van registrar a la zona entre el 5 setembre i el 4 d'octubre del 2013. L'origen d'aquests terratrèmols hauria estat un moviment de la falla d'Amposta, ocasionat per la injecció de gas duta a terme al magatzem submarí d'Escal UGS, segons va revelar un estudi de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM).

Instal·lar un sismògraf submarí per vigilar l'evolució del magatzem de gas i, així, complementar els dos que ja hi havia a la costa. Va ser la recomanació de l'Observatori de l'Ebre, entitat contractada per vigilar l'impacte de les operacions del magatzem Castor, però la companyia Escal UGS no la va incorporar. Ho ha explicat aquest dimarts l'exdirector de l'organisme Joan Miquel Torta, durant la segona sessió del judici que pretén aclarir si l'empresa i els seus dos màxims exalts càrrecs, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, van tenir alguna responsabilitat en els terratrèmols que va patir la costa del Montsià i del Baix Maestrat el 2013. També han declarat funcionaris del ministeri d'Indústria i treballadors de la plataforma logística.

No es tractava de terratrèmols sinó de “microsismes” i una injecció de gas és incapaç de fracturar una falla per si sola. Aquests són els dos principals arguments que han adduït en la seva defensa els dos acusats del cas Castor, l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'ex conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a l’Audiència de Castelló en l'inici del judici pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013.

Ahir vaig parlar amb un destacat membre del Govern que em va dir, sobre les restriccions que avui han començat i que no ens permeten sortir del nostre municipi si no és per causa justificada: “Aquesta és l'última bala”. O sigui que si no baixa el nombre de casos i la situació als hospitals es destensa, ens posaran un confinament com el del març. Ara sabem que vam desconfinar-nos amb presses (la frase “A partir d’ara podem fer de tot” va fer molt de mal) i per salvar econòmicament, socialment i psicològicament el Nadal, passarem dos mesos complicats, perquè encara som a l’octubre.

L'Estat ha de pagar 1.350 milions d’euros als bancs pel Castor. A Ciutat Meridiana desnonats, de nit, una família amb nens. Perdonin, però què collons és això!

El Tribunal Suprem ha decidit que l'Estat ha de pagar 1.350 milions d'euros al Santander, CaixaBank i Bankia pel cas del magatzem de gas Castor, davant el litoral de Vinaròs, que mai va entrar en funcionament. Els bancs havien avançat a Escal –l'empresa controlada per Florentino Pérez– la indemnització establerta per la no entrada en funcionament del magatzem, que després el Tribunal Constitucional va declarar nul·la.

El manteniment inactiu i sense desmantellar del magatzem de gas Castor va costar 42 milions d’euros entre els anys 2014 i 2017. És el que ha denunciat aquest divendres el senador de Compromís, Carles Mulet, després de tenir accés a l’auditoria realitzada per l’empresa Deloitte.

La fiscalia s'ha oposat als recursos presentats per l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, i pels directius Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat, per evitar ser jutjats per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. En l'escrit de resposta als acusats, al qual ha tingut accés l'agència ACN, el ministeri públic reitera que l'actuació dels principals directius de l'empresa i de la companyia durant les injeccions de gas al magatzem submarí en la primera meitat de setembre del 2013 no va ser "ràpida, eficaç i transparent".

"Estem tips de les mentides del govern espanyol sobre el projecte, que se'ns ignori com a part afectada. La desconfiança ja és crònica", ha clamat aquest dimecres l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, en referència al segellament definitiu dels pous del magatzem subterrani de gas Castor, ubicat davant la costa del delta de l'Ebre. "Tenim dret a conèixer les xifres que paguem per un projecte fallit com aquest, uns diners que s'estan repercutint a la butxaca dels consumidors a través de la factura del gas", ha afegit Cristina Reverter, portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia.

El consell de ministres ha aprovat el segellament definitiu dels pous del magatzem subterrani de gas Castor, ubicat dins el mar i davant la costa de l'Ebre i el nord de Vinaròs (Castelló). La decisió arriba gairebé 10 anys després de l'inici de les obres i sis anys després de la suspensió de l'activitat. I és que la tardor del 2013, les primeres injeccions de gas van desencadenar diversos terratrèmols, que van arribar al seu punt culminant a 4,3 graus en l'escala de Richter i que es van percebre en diverses poblacions del sud de Catalunya i el nord del País Valencià. En conseqüència, el govern va decretar l'aturada de l'activitat del magatzem.

Desmantellar les instal·lacions del projecte Castor tindria un cost superior als 260 milions d'euros i els treballs s'allargarien durant cinc anys. Així consta en el pla previ que la companyia Enagás va elaborar el mes de febrer del passat i que està sobre la taula del govern espanyol. El document no preveu retirar la totalitat dels gasoductes terrestres i submarins, sinó que aposta per abandonar-los.

La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha desestimat investigar si la indemnització del govern espanyol del PP als antics gestors del projecte Castor (Escal UGS) va suposar irregularitats comptables. El grup format per X-Net, l'Observatori del Deute en la Globalització i l'Institut de Drets Humans de Catalunya havia demanat a l'organisme que investigués els acords del consell de ministres del 3 d'octubre del 2013 que van permetre aquest pagament exprés de 1.351 milions d'euros a l'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez per renunciar a la concessió.