L'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'aprovar un impost temporal a les energètiques i un altre a la gran banca ha deixat més preguntes que respostes. Més enllà del titular, dues figures fiscals amb les quals s'espera recaptar fins a 7.000 milions d'euros en dos anys, segons les estimacions del govern, queda per conèixer tota la lletra petita i, per tant, l'abast real de les mesures.

El Govern va apujar ahir l’impost sobre els Actes Jurídics Documentats (AJD, també conegut com l’impost de les hipoteques), a més d’altres tributs propis i cedits.

El Banc d'Espanya ha constatat que en els últims mesos, des del setembre fins a l'abril, els crèdits hipotecaris s'han encarit. En el seu informe trimestral publicat aquest dijous, el supervisor afirma que els interessos han augmentat 30 punts percentuals i atribueix l'increment als recents "canvis legislatius". L'organisme es refereix al decret que el govern de Pedro Sánchez va aprovar al novembre per fer que els bancs assumissin per llei l'impost dels actes jurídics documentats (AJD).

Té lògica de mercat i és una acció que ha sigut anunciada des de diferents portaveus oficials i oficiosos del sector bancari, però el cert és que encara no s'ha donat. Segons ha pogut comprovar l'ARA aquest dilluns, les grans entitats de crèdit no han encarit les seves hipoteques com a resposta al decret llei aprovat divendres i que fa que siguin les entitats les que assumeixin l'impost d'actes jurídics documentats (AJD).

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el govern espanyol vigilaran que els bancs paguin l'impost de les hipoteques i no el repercuteixin sobre els seus clients a través de comissions, interessos més alts o altres conceptes.