Economia  /  Banca 12/07/2022

L'impost a la gran banca sacseja l'Íbex-35

El govern espanyol espera recaptar 3.500 milions en dos anys a través del tribut

3 min
CaixaBank

MADRIDLa promesa electoral que el PSOE va fer l'any 2018 –per bé que després se'n va desdir – ara sí que serà una realitat, o com a mínim així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. ¿El motiu? La necessitat de pal·liar l'increment dels preus i repartir-ne els danys. Així, a partir del 2023, l'executiu posarà en marxa un impost extraordinari i temporal (durarà dos anys) a les grans entitats financeres. Amb aquest nou tribut, el govern espanyol estima recaptar 1.500 milions d'euros a l'any, és a dir, 3.000 milions fins al 2024.

Si bé l'anunci de Sánchez ha estat rebut amb entusiasme per part del soci minoritari de la coalició, Unides Podem, que ja en el seu moment havia demanat una figura així, no ha caigut amb tanta gràcia al sector bancari, que acte seguit s'ha desplomat a la borsa . Per què ara? L'argument de Sánchez per donar llum verda a aquest tipus d'impost és l'encariment del diner, que castiga les famílies endeutades, però no els bancs. És a dir, la imminent pujada dels tipus d'interès es traduirà en un baló d'oxigen per a les entitats financeres: la matèria primera que venen és el diner i la pujada de tipus el revaloritza de manera automàtica. Per tant, creixeran els seus marges comercials. A més a més, l'anunci de Sánchez coincideix amb la intenció del Banc Central Europeu (BCE), que ha obert la porta a un tribut similar .

Malgrat que la decisió del BCE no arriba fins al juliol –els tipus pujaran un 0,25% i s'espera una segona pujada al setembre –, es dona per fet que es traduirà en milers de milions de beneficis extraordinaris per als grans bancs. Analistes del Financial Times sostenien que l'increment de tipus podria donar lloc a guanys addicionals de fins a 24.000 milions. Al seu torn, la gran banca a Espanya ha estimat que un augment d'un punt percentual dels tipus es traduiria en més de 3.100 milions d'euros, segons va avançar Cinco Días.

Si bé encara queden per conèixer alguns detalls de la mesura fiscal, en particular com s'aplicarà, fonts del ministeri d'Hisenda expliquen a l'ARA que afectarà les companyies financeres amb una xifra de negoci al voltant dels 1.000 milions d'euros. L'impost es començarà a recaptar el 2023, però l'impacte serà sobre l'exercici fiscal de l'any anterior, és a dir, sobre l'exercici d'aquest 2022.

Caiguda a la borsa

L'anunci de Sánchez s'ha traduït en una caiguda dels principals bancs a l'Íbex-35, alguns més d'un 10% en un primer moment. Les entitats més afectades han estat CaixaBank, amb una caiguda del 7,75%; el Banc Sabadell (6,9%), Bankinter (5,49%), el BBVA (5,39%) i el Banco Santander (4,67%). En reiterades ocasions les entitats han esgrimit que en els últims anys han conviscut amb els tipus d'interès més baixos de la història (han estat al 0% des del 2016). Això ha limitat la seva capacitat de guanyar diners amb el negoci bancari (que sorgeix de la diferència entre el que paga l'entitat financera per obtenir diners i el que cobra per deixar-los a empreses o famílies). Ara bé, això no vol dir que el sector financer passi avui per un mal moment. De fet, ha disparat els seus beneficis només dos anys després de l'inici del covid-19 fruit d'altres negocis i de les seves filials a l'exterior, i en plena onada d'acomiadaments massius i tancament d'oficines. Des de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) han criticat la "improvisació jurídic" d'un anunci que "distorsiona" el mercat.

Amb tot, la pujada de tipus d'interès es notarà, segur, a Espanya. El negoci que acaparen les principals entitats financeres a l'Estat són hipoteques, crèdits a les empreses o préstecs al consum, de manera que l'augment dels tipus per part del BCE portarà les entitats a apujar els seus propis tipus sobre aquests productes , cosa que es traduirà en la millora del seu marge.

Impost a les energètiques

Però aquesta no ha estat l'única figura fiscal que l'executiu ha anunciat. Amb la pròrroga del pla de xoc econòmic per la guerra, Sánchez ja va anticipar un impost al sector energètic (elèctriques, gasistes i petrolieres) per rebaixar el preu de la factura de la llum. El govern estudia una mesura similar a la que aplica Itàlia i que busca gravar els beneficis extraordinaris obtinguts el 2022 i el 2023 (també seria un impost temporal que estaria en vigor el 2023 i el 2024) per part d'aquelles companyies amb una facturació de més de 1.000 milions d'euros. L'executiu estima recaptar 2.000 milions d'euros a l'any, és a dir, 4.000 milions en total que s'afegirien als 3.000 de la banca. A més a més, el govern també ha anticipat 200 milions d'euros per al desplegament de l'autoconsum energètic en edificis públics.

Totes dues figures fiscals es registraran com a proposicions de llei per part del PSOE i Unides Podem perquè entrin en vigor el 2023. "És el moment de veure el compromís social de les grans empreses", ha dit Sánchez durant el debat de política general , mentre que ha insistit que "qualsevol benefici indirecte" ha d'anar a parar a la societat. Tot plegat, però, deixa una altra incògnita: com es controlarà energètiques i entitats financeres perquè tots dos tributs no repercuteixin als clients.

stats