Política monetària
Economia 03/07/2022

La cara fosca de la pujada de tipus

Els principals perills són deprimir el consum i encarir el deute de les famílies mentre es deixa intacte el cost de l'energia

3 min
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, i el president de la Fed, Jerome Powell, la setmana passada a Portugal.

BarcelonaEl quòrum entre els bancs centrals de les economies més avançades és absolut: l'escalada de preus dels últims mesos s'ha d'aturar i la manera de fer-ho és apujar els tipus d'interès. No obstant això, amb la majoria de països deixant enrere dos anys de pandèmia, les pujades no estan exemptes de riscos.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La sortida de la pandèmia ha deixat increments de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que calcula el preu dels béns i serveis que consumeixen les famílies) a nivells rècord des de fa quatre dècades. A Espanya va tancar el juny un 10,2% per sobre d'un any enrere, amb una taxa subjacent –la que no inclou ni aliments ni energia, més volàtils– del 5,5%.

Per contrarestar aquesta situació, la sortida clàssica dels bancs centrals és apujar tipus d'interès bàsics, que és el que els bancs comercials han de pagar per demanar diners al banc central. Una pujada de tipus fa que per als bancs demanar diners sigui més car, la qual cosa es trasllada als préstecs que ofereixen als seus clients, que paguen més interessos. I un encariment del crèdit fa que caiguin el consum i la inversió.

Des del març, la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units– ha aprovat tres pujades dels tipus d'interès bàsics que sumen 1,5 punts percentuals. Per la seva banda, el Banc Central Europeu ha anunciat un primer increment d'un quart de punt per al juliol i un segon –que serà d'un quart o de mig punt– per al setembre.

La principal crítica a les pujades de tipus d'aquest any és que afectaran la demanda quan el problema prové de l'oferta: els preus de l'energia s'han disparat arran de la invasió russa d'Ucraïna, i no d'un excés de consum. De fet, els grans episodis inflacionaris dels anys 70 i 80 van ser causats pel mateix: un encariment del petroli. Una pujada de tipus no atacarà el cost de l'energia, simplement encarirà el crèdit per a empreses i famílies, però el gas i el petroli continuaran sent cars.

Ernest Pons, professor d'economia de la UB, creu que les pujades de tipus han d'anar "acompanyades de polítiques fiscals perquè afectin menys els qui més les poden patir", sigui amb subsidis o amb "reduccions d'impostos selectives" als més desafavorits. De moment, a Europa alguns governs han aprovat augmentar els impostos a les empreses energètiques per subsidiar rebaixes de preus, mentre d'altres, com l'espanyol, han aplicat topalls i bonificacions .

A més, si la pujada de tipus és massa forta i el consum cau massa, hi ha la possibilitat que l'activitat econòmica decreixi i s'entri en una recessió que comporti la destrucció de llocs de treball, com ha avisat repetidament el president de la Reserva Federal, Jerome Powell. "Cal anar amb compte, perquè podem anar a una recessió i passar-nos de frenada", diu Montserrat Guillén, catedràtica d'economia de la UB. "S'ha de fer cirurgia", afegeix Pons sobre el paper dels bancs centrals. Un escenari amb l'economia estancada i els preus disparats s'anomena estagflació, un perill real segons institucions com el Banc Mundial .

A més, Pons recorda que hi ha una part de la inflació que ja existia abans de la guerra a Ucraïna. "La pandèmia ha canviat el comportament de la gent", diu Pons, fet que es nota especialment en el consum i que està augmentant la demanda. En aquest sentit, l'economista creu que la inflació també té l'origen en un cert "sobreescalfament" de la demanda causat per la gran despesa de les famílies que va ser fruit de l'estalvi acumulat durant la pandèmia. Pons espera que aquest efecte es diluirà a partir de la tardor, quan hagin passat les vacances i les famílies tornin a contenir les despeses.

Les empreses, per la seva banda, també tindran més dificultats per accedir al crèdit, i això els dificulta la inversió. La pujada de tipus, doncs, "pot frenar projectes empresarials", adverteix Guillén. A més, una proporció important de les empreses estan endeutades, per la qual cosa els costos del deute també els creixeran.

Els hipotecats, les primeres víctimes

"L'efecte més immediat serà a les persones que tenen hipoteques" a tipus variable, indica Guillén. No obstant això, la professora de la UB hi treu ferro en el cas de famílies joves que encara tenen al davant anys de pagaments: "Els bancs sempre renegocien", recorda, per la qual cosa és habitual que si les quotes mensuals de la hipoteca pugen massa, es pugui allargar el préstec o canviar-ne les condicions, amb la mateixa entitat o amb una altra de nova.

Pons apunta també al risc que la inflació no caigui tan ràpidament i que al final acabi traduint-se en increments salarials, amb el perill que comporta entrar en una espiral inflacionista: els preus més alts obliguen a apujar sous, les pujades de sous incrementen la demanda, la qual cosa infla encara més els preus.

stats