Energia
Economia 20/06/2022

Espanya, a la cua de les mesures fiscals a les elèctriques

El govern ha optat per retallar els "beneficis caiguts del cel" com a mesura "dissuasòria" davant l'escalada de preus

6 min
Torres d'alta tensió en una imatge d'arxiu

Madrid / BarcelonaEl primer cop que Pedro Sánchez va parlar públicament de "retallar els beneficis caiguts del cel" va ser a principis de setembre de l'any passat, en plena escalada del preu de la llum. El president del govern espanyol anunciava que es posaria en marxa l'anomenada "minoració del gas". Una mesura, però, que a hores d'ara encara és difícil d'explicar i, sobretot, de calcular. De manera planera, la idea que tenia la Moncloa, i en particular el ministeri de Transició Ecològica, era retallar els "beneficis caiguts del cel" que estaven obtenint empreses com les centrals hidroelèctriques, les nuclears, les eòliques o fotovoltaiques i quedar-se'ls per poder reduir la factura de la llum.

Aquests diners són una part dels beneficis d'aquestes empreses que no s'han de confondre amb els guanys totals. Es diuen "caiguts del cel" perquè són fruit del funcionament del mercat majorista elèctric o sistema marginalista. Aquest funciona com una cistella: cada dia hi entren totes les tecnologies –renovables i no renovables– que es necessiten per cobrir la demanda, però tant les unes com les altres es cobren al preu que marca l'energia més cara, que és l'última que entra a la cistella, el gas. Això comporta que una energia més econòmica, com ara la hidràulica o la nuclear, es vengui al preu que marca el gas, cosa que es tradueix en un benefici "extra" per a l’empresa energètica.

Quan el govern espanyol va anunciar la mesura, va estimar que obtindria uns ingressos de 2.600 milions d'euros fins al març del 2022 . Des d'aleshores, però, aquella normativa s'ha modificat i l'única xifra que es coneix ha quedat lluny de l'estimada per l'executiu en un principi. Segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) , en la liquidació del 2021 de les empreses afectades per la norma "es van registrar uns ingressos de 131 milions d'euros" pel concepte de minoració del gas. És a dir, un 10% de tot el previst per al 2021. El fet és que un mes després de l'aprovació del decret, el govern espanyol el va suavitzar –després d'una guerra oberta amb empreses del sector– i en va deixar fora les elèctriques que firmessin contractes a preus raonables i a llarg termini amb la indústria electrointensiva.

Diverses fonts del sector energètic consultades per l'ARA apunten que l'impacte de tot plegat ha estat "inexistent". A ulls del sector, el resultat de la minoració obtingut fins ara mostra que "els beneficis caiguts del cel no existeixen". L'argument del sector és que gran part de l'energia ja estava venuda a preus anteriors a l'escalada de la llum i només una petita part se n'hauria beneficiat. "No es podien donar diners que no estàvem cobrant", sosté una veu. "Quan els preus del mercat elèctric van baixar per la pandèmia, algunes companyies es van queixar i, en canvi, ara que el preu és alt, diuen que no els afecta", contesta una font governamental.

Tercer canvi per la guerra

Amb l'esclat de la guerra a Ucraïna el govern espanyol s'ha vist obligat a moure fitxa de nou. El ministeri de Transició Ecològica va reforçar el decret posant un topall de 67 euros el MWh. A tall d'exemple, si una empresa que genera energia hidràulica la ven a 100 euros/MWh, el govern espanyol li aplica una retallada del 90% sobre els guanys extres (la diferència amb el topall). Els diners van directament al consumidor, apuntaven fonts del ministeri de Transició.

Ara bé, a diferència de la primera vegada, aquest cop el govern espanyol no ha anunciat una estimació d'ingressos i apunten que es tracta d'una mesura "dissuasòria" i no "fiscal", és a dir, que vol empènyer les empreses a no vendre energia per sobre d'aquest preu, expliquen fonts del ministeri a l'ARA, "beneficiant així els consumidors".

Veus del sector energètic reiteren que "l'energia ja està venuda i per sota d'aquest preu" i anticipen un "efecte nul". En tot cas, això ho haurà de calcular la CNMC. Fonts de l'organisme consultades per l'ARA anticipen que fruit del volum d'informació que han d'analitzar arran de l'entrada en vigor de la mesura, "no està previst que tinguem un informe sobre el grau de compliment del topall abans de l'estiu".

Europa opta per la fiscalitat...

Davant aquest desgavell, la majoria de països europeus no han optat per aquesta fórmula, sinó que directament han rebaixat impostos –bàsicament l'IVA i els tributs especials– sobre l'energia a càrrec dels pressupostos públics. Una mesura, però, que Espanya també ha adoptat pel que fa a la factura de la llum . En alguns casos, com ara a França, la companyia d'electricitat encara està controlada per l'estat, per la qual cosa el govern té més marge de maniobra per actuar.

Al seu torn, altres països del Vell Continent sí que han impulsat taxes sobre els beneficis totals, és a dir, no s'han complicat i han actuat sobre els guanys totals i no només sobre els "caiguts del cel", una opció que ara comença a obrir-se camí dins l'executiu espanyol, sobretot entre les files del soci minoritari (Unides Podem) Un dels primers governs a anunciar un impost especial va ser l'italià. El primer ministre, Mario Draghi, va pressupostar per a enguany uns 30.000 milions d'euros en polítiques per pal·liar l'encariment de preus, dels quals uns 11.000 milions haurien de sortir d'aquest nou tribut, segons l'agència Reuters.

En concret, el govern italià incrementarà del 10% habitual al 25% l'impost sobre els beneficis superiors a cinc milions d'euros obtinguts entre l'octubre del 2021 i el maig del 2022 per a totes les companyies que produeixin o venguin electricitat, gas natural i derivats del petroli –per exemple, dièsel, gasolina o combustible per a la calefacció–. Les empreses hauran de pagar aquest mes de juny un 10% del total que deguin i la resta al novembre. Aquí hi ha una altra diferència amb Espanya, que des de les elèctriques han retret a l'executiu. Mentre que a Itàlia el focus també s'ha posat en petrolieres i gasistes –que han disparat els beneficis fruit de l'augment dels preus–, aquí s'ha fet només amb les elèctriques.

També el Regne Unit aplica un impost sobre les energètiques. Malgrat l'oposició inicial del ministre de Finances, el conservador Rishi Sunak, que argumentava que gravar les companyies impactaria negativament sobre la inversió, finalment el govern ha creat el "tribut sobre beneficis energètics". Aquest suposa un sobrecàrrec del 25% dels beneficis extraordinaris obtinguts per les companyies de gas i petroli per les pujades de preu recents. Les estimacions del Tresor britànic són que la mesura permeti recaptar uns 5.000 milions de lliures (més de 5.800 milions d'euros), que es destinaran a sufragar l'ajuda de 400 euros per rebaixar factures energètiques que rebran totes les famílies a la tardor.

A Bulgària, el govern ha aprovat una taxa similar, però només per gravar els beneficis extraordinaris de la planta nuclear de Kozlodui, amb els quals obtindrà uns 225 milions d'euros que es destinaran a descomptes sobre la factura de la llum de les empreses del país.

De manera semblant, el febrer passat el govern d'Eslovàquia va proposar un tribut addicional sobre Slovenské Elektrárne, l'empresa que gestiona les dues plantes elèctriques del país i que està participada per l'estat, la italiana Enel –màxima accionista de l'espanyola Endesa– i el hòlding txec EPH –que també controla el 50% dels supermercats Caprabo –. L'anunci va provocar les queixes de la companyia, que va advertir que si s'aprovava la taxa hauria de suspendre pagaments. Finalment, el govern eslovac va descartar l'impost a canvi que Slovenské Elektrárne rebaixés el preu de l'electricitat a certs sectors vulnerables de la població, una mesura que tindrà un cost per a l'empresa de 850 milions d'euros.

...i Espanya ho estudia

Mentrestant, a l'Estat l'impost sobre les elèctriques ha tornat a marcar la pugna entre els dos socis de coalició del govern espanyol , PSOE i Unides Podem. La formació lila vol que s'actuï "ja", mentre que el PSOE refreda el debat i, si bé s'obre a aplicar algun tipus de mesura que afecti els guanys estratosfèrics de les elèctriques, vol fer-ho "en l'àmbit adequat", apuntaven fonts d'Hisenda a aquest diari. De la mateixa manera que la resta de països, el govern espanyol estudiaria aplicar alguna fórmula fiscal que afecti el total dels guanys de les grans companyies i no només una part.

Com? Unides Podem opta per crear una figura impositiva nova, mentre que el PSOE estaria més obert a tocar alguna figura ja existent, com ara l'impost de societats. Cap de les dues mesures, però, estan exemptes de dificultats. En el cas de la primera, hi ha dubtes jurídics sobre aprovar una solució així a través d'un decret llei com el del paquet de mesures per la guerra. Pel que fa a la segona, aixeca el dubte de quan es cobrarien els diners, ja que la recaptació de l'impost de societats no arribaria fins l'any que ve. "Els tècnics hi estan treballant", apunta una font d'Hisenda.

stats