Energia
Economia 29/03/2022

Les claus del pla de xoc contra el preu de l'energia

Els tècnics d'Hisenda xifren en 1.400 milions d'euros públics la bonificació dels carburants

6 min
La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts.

MADRIDEl consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a una bateria de mesures per fer front al xoc econòmic, en especial a l'espiral alcista dels preus de l'energia –la llum i els carburants– que la guerra a Ucraïna ha accentuat. Ara bé, el problema de l'increment dels preus ja s'arrossegava des d'abans per l'efecte base –fa un any l'escenari era completament diferent–, els colls d'ampolla i els problemes amb la cadena de subministrament .

Per això, de tots els blocs que inclou el pla i que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dilluns, el més important és l'energètic, per bé que encara manté detalls per definir i algunes mesures necessiten l'aval de la Comissió Europea. L'objectiu final de les mesures és "frenar de soca-rel" la inflació, apunten fonts del ministeri d'Economia, per bé que no detallen en quina xifra es tradueix això. "Estem en un entorn d’incertesa i l'objectiu és que aviat la inflació toqui sostre", apunten les mateixes fonts.

1.800 milions per rebaixar la factura

El govern espanyol ha trobat una manera ràpida de retallar la part fixa de la factura de la llum, els càrrecs, fins al punt que calcula que la mesura pot rebaixar de mitjana el rebut uns 6 euros mensuals. En concret, el que farà l'executiu és actualitzar de manera extraordinària –s'havia de fer el gener del 2023– els pagaments que en el seu moment es van fer a les instal·lacions de renovables per aconseguir que fossin viables (és la retribució que en l'argot del sector energètic s'anomena Recore). D'aquesta actualització o "ajust", el govern espera recuperar uns 1.800 milions d'euros al llarg de l'any.

El motiu que explica la recuperació d'aquests diners és que el context actual d'escalada de preus i el funcionament del mercat majorista elèctric –el gas, la tecnologia més cara, esquitxa la resta d'energies com l'eòlica o la hidràulica, molt més econòmiques– han permès a les renovables obtenir una retribució molt més elevada de l'esperat. Amb tot, el ministeri de Transició Ecològica apunta que aquests 1.800 milions serviran per reduir els càrrecs del rebut en un 55%, és a dir, una rebaixa mitjana de la factura d'uns 6 euros mensuals.

A aquesta mesura s'hi afegeixen les rebaixes fiscals aprovades des de l'any passat i prorrogades ara també fins al 30 de juny: la reducció de l’IVA al 10%, de l'impost especial de l'electricitat al 0,5% i la suspensió de l'impost de producció elèctrica.

Beneficis 'caiguts del cel'

Fins aquest dilluns a la nit, els dos socis del govern de coalició, PSOE i Unides Podem, estaven negociant la manera de reforçar el decret que retalla els anomenats beneficis caiguts del cel de les energies que no marquen el preu més car, el gas, però se'n beneficien, com ara la hidràulica o les nuclears. Finalment, l’executiu ha modificat la mesura, en vigor des del setembre de l'any passat, que retallava els beneficis caiguts del cel d’algunes companyies, i l'ha reforçat.

Ribera ha detallat que la retallada dels guanys extraordinaris no afectarà els contractes ja firmats ni tampoc serà retroactiva, com marca la Unió Europea. Aquesta retallada s'aplicarà sobre tots els contractes nous a través d'un llindar "raonable", que serà els 67 euros/MWh. És a dir, aquelles companyies que cobren una energia que està per sobre dels 67 euros/MWh, perquè es veuen arrossegades pel preu del gas, però que té el cost real per sota, patiran la minoració. A tall d'exemple, si una empresa que genera energia hidràulica la ven a 100 euros/MWh, se li aplicarà una retallada del 90% sobre els guanys de més (la diferència amb el topall). Els diners aniran directament al consumidor, expliquen fonts del ministeri de Transició, que defineixen la mesura com a "regulatòria" i no "fiscal", a diferència del que ha fet Itàlia, que ha aplicat un impost sobre aquests guanys extres.

L'objectiu final és que les companyies es vegin obligades a reduir els preus. En cas que no sigui així, el govern retallarà els beneficis de les empreses que firmin contractes per sobre d'aquest preu.

1.400 milions per als carburants

Els tècnics del ministeri d'Hisenda xifren en 1.400 milions d'euros públics la bonificació dels carburants, 1.423 milions segons el ministeri d'Hisenda. La partida forma part dels 6.000 milions en ajudes directes i rebaixes fiscals que inclou el pla de xoc. Una xifra a la qual cal sumar els 473 milions que assumiran les empreses petrolieres (dels 20 cèntims per litre bonificat, 5 cèntims recauen sobre elles), segons els tècnics d'Hisenda. El càlcul s'obté d'acord amb les estadístiques de consum de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petroliers (CORE) i tenint en compte els 20 cèntims per litre que es bonificaran entre abril i juny per a tota la població. Ara bé, si una companyia ja aplica un descompte igual o superior als cinc cèntims no haurà d'abonar la part per costejar la mesura. El govern, però, no concreta si això passarà en cas que només bonifiquin part del carburant a clients concrets i no a tothom.

El govern espanyol bonificarà els carburants amb 20 cèntims per litre a tota la població i s’aplicarà quan els consumidors omplin el dipòsit a la gasolinera. L'executiu anticiparà a les estacions de servei els diners, sempre que ho demanin, fins a un màxim de 2 milions d'euros. Si no ho demanen, tindran opció de presentar a través de l'Agència Tributària una demanda de devolució.

S'espera que sigui la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) la que controli que les benzineres no aprofiten l'avinentesa per apujar el preu dels carburants, perquè fonts de l'executiu de Pedro Sánchez diuen que ja han constatat que hi ha estacions on han pujat abans i tot que entrés en vigor la mesura.

Topall al gas

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha detallat que l'executiu negocia a tres bandes, és a dir, amb Portugal i Brussel·les, per poder enviar el document amb les propostes que afectin la península Ibèrica aquesta setmana. En roda de premsa posterior al consell de ministres, Ribera ha confirmat que s'estan compartint xifres sobre quin ha de ser el límit del preu del gas, de manera que l'encariment actual no esquitxi la resta d'energies que formen part del mercat majorista.

"Queda clar que serà molt més baix que el preu actual. És important explicar [a Europa] quina xifra es tria i això requereix un treball tècnic. Com més baix sigui el preu que Brussel·les considera que pot avalar, millor per a nosaltres", ha reiterat Ribera. La ministra de Transició Ecològica ha recordat que el preu del gas ha estat normalment a uns 20 euros el MWh, mentre que l'any 2021 es va enfilar fins als 50 euros MWh i actualment està a uns 120 euros.

Un cop determinat el topall, les centrals de cicle combinat o de gas no podran vendre'l al mercat majorista (o pool) per sobre d’aquest límit i se les compensarà per cobrir la diferència amb el preu real del combustible, és a dir, el que paguen. Com? Damunt la taula hi ha hagut diverses opcions, entre les quals que es compensés les centrals via pressupostos generals de l'Estat . Això, però, ha quedat descartat i es compensarà gràcies al mateix sistema, és a dir, serà el consumidor. Ara bé, el fet que només es compensarà la part del gas i que les tecnologies més barates veuran com cau el preu permetran que la rebaixa final no quedi desvirtuada.

La llum, a dues escales

Una altra de les fórmules que Espanya vol plantejar a Brussel·les consisteix en vendre l'electricitat a França a un preu normal. Es fixarà el preu de compravenda del dia sense límit, a un preu que determinarà el tipus d'energia que s'intercanvia. Després es fixarà un altre preu per a Espanya i Portugal tenint en compte el topall sobre el preu del gas que s’acabi decidint. Això permetrà que aquesta tecnologia, que és la més cara, no esquitxi de manera desorbitada la resta d’energies, com ara les renovables, que són més barates, i rebaixar així el preu de la factura de la llum.

Amb tot, l'encariment del gas es trasllada directament a la factura de la llum que paguen els consumidors i el dels carburants, com el gasoil, a la butxaca, fets que estan provocant una pèrdua del poder adquisitiu d'uns treballadors amb els salaris congelats –a l'espera de l'acord entre sindicats i patronals–. Per això, en gran part el pla de xoc de l'executiu de Sánchez busca posar-hi remei, començant per l'energia. Així, el govern també rebaixarà un 80% els peatges elèctrics de la indústria electrointensiva al llarg de l'any, s'acceleraran els processos per instal·lar energia eòlica i solar i es volen augmentar les reserves estratègiques de l'Estat.

stats