Energia
Economia 23/03/2022

Sánchez planteja posar un topall al preu del gas dels cicles combinats per abaratir el preu de la llum

El govern espanyol vol que la península Ibérica pugui prendre les seves pròpies mesures davant la fredor del nord europeu

3 min
La Central de Cicle Combinat Besòs d'Endesa

MADRIDA les portes del Consell Europeu d'aquest dijous i divendres, en què els estats membres de la Unió Europea hauran de discutir el detall de les propostes, encara obertes, que Brussel·les ha plantejat per abaratir el preu de la llum, el govern espanyol està perfilant algunes mesures de caràcter immediat –el gran repte del govern és que un cop aprovades, empreses i famílies en notin l'efecte–. L'executiu de Sánchez vol traslladar les propostes als socis comunitaris i, sobretot, intentar materialitzar-les al pla de xoc que té intenció d'aprovar en el pròxim consell de ministres del 29 de març, que ha de servir per fer front a l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna.

Mentre la pressió de sectors com el dels transports o la pesca creix , l'executiu és conscient que algunes de les propostes que fa temps que abandera, com ara una compra conjunta del gas a nivell europeu, tindrien un impacte sobre la factura a mitjà i llarg termini, però no immediatament. A més, malgrat que Sánchez manté l'ambició, la fredor mostrada pel nord europeu i en particular Alemanya a l'hora de reformar el mercat elèctric tampoc posa les coses fàcils. Per tot això, la Moncloa ha tornat a col·locar al centre tocar el mercat del gas per abaixar el rebut ràpidament.

Com ho faria? Fonts governamentals confirmen que l'opció de compensar les centrals de gas ha escalat posicions. Aquesta mesura obligaria a rebaixar, és a dir, a posar un topall, al preu del gas que ofereixen les centrals de cicles combinats al mercat majorista (o pool). Com que amb el sistema actual aquesta tecnologia —la més cara— fa apujar el preu de la resta d'energies —com ara les renovables—, introduir aquests canvis hauria de provocar un descens automàtic de la factura.

Ara bé, el govern espanyol hauria de compensar aquesta rebaixa subvencionant el preu que aquestes plantes paguen realment pel combustible, sigui a les comercialitzadores o a les cotitzacions internacionals. Fonts governamentals no concreten com es materialitzaria aquesta compensació, però apunten que seria a través dels pressupostos generals de l'Estat o bé amb un recàrrec a la factura dels consumidors que, tanmateix, es veurien beneficiats perquè el preu conjunt baixaria, segons el govern. És a dir, es compensaria les empreses a través del rebut de la llum però l'aportació no desvirtuaria la rebaixa global perquè les energies més barates, com l'eòlica o la solar, ja no es vendrien al preu del gas, que és la tecnologia més cara.

Fonts del sector energètic consultades per l'ARA veuen l'opció de pagar-ho amb els pressupostos públics com una de les més "factibles". Aquesta és una mesura que el sector elèctric veu amb bons ulls des de fa temps perquè esquiva una intervenció del mercat. Per contra, les energètiques continuen sense veure bé l'opció que el govern reforci una retallada dels guanys extraordinaris que obtenen les companyies (obligant-les a reinvertir aquests beneficis addicionals a rebaixar els costos fixos del sistema), una mesura que per ara es manté entre el ventall d'opcions que l'executiu estudia. El sector també rebutja que el govern fixi nous impostos als beneficis, una via que ha quedat descartada.

Amb tot, Sánchez té intenció de defensar que la península Ibèrica, Espanya i Portugal, pugui prendre les seves pròpies mesures davant un mercat que el govern espanyol titlla de "trencat". Els dos països argumenten que juguen amb desavantatge si es té en compte el poc desplegament de les interconnexions elèctriques que ha convertit la Península en una espècie "d'illa energètica". De fet, el govern veu imprescindible millorar la connectivitat amb la resta d'Europa traient la pols a projectes com el gasoducte del MidCat , però són mesures no immediates.

Carburants, avals ICO i habitatge

En les últimes hores el govern espanyol ha anat donant pistes de cap on vol encarar les mesures per fer front a l'impacte que l'alça dels preus de l'energia i els carburants està tenint cap als preus de tota l'economia. Pel que fa als carburants, l'executiu aposta per la via de les ajudes directes, abans d'una baixada generalitzada dels impostos —per bé que el ministeri d'Hisenda manté damunt la taula la rebaixa de l'impost especial sobre els hidrocarburs—. Un exemple és l'anunci dels 500 milions d'euros en ajudes directes per al gasoil dels transportistes.

A més, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha anticipat la creació d'una nova línia d'avals ICO, així com un allargament del venciment dels préstecs que actualment tenen les empreses i els treballadors autònoms més afectats per la crisi derivada de la guerra a Ucraïna, com reclamaven les empreses .

En matèria d'habitatge, fa dies que el ministeri de Transports estudia mesures com recuperar la pròrroga dels contractes dels lloguers —una mesura desplegada fins aquest mes de febrer— o desvincular l'IPC al preu dels lloguers, tal com explicava l'ARA .

En tot cas, el pla de xoc complet no es coneixerà fins al 29 de març, i un cop els Vint-i-set tracin les línies mestres a seguir per fer front a l'impacte que la guerra a Ucraïna ha tingut damunt Europa.

stats