Energia
Economia 12/03/2022

Midcat: l'oblidat gasoducte que la guerra a Ucraïna ha convertit en clau

La infraestructura, aturada el 2019, torna a aparèixer com a prioritat malgrat la fredor francesa

4 min
Fins aquí arriba el Midcat. Imatge de la infraestructura a Hostalric, on arriba el gasoducte procedent d'Algèria que ara es vol intentar connectar amb França.

MADRID"El present Llibre Verd és fruit d'una constatació: el futur augment de la dependència energètica europea (...) i els riscos que se'n deriven". Així arrencava l'any 2000 el document de la Comissió Europea Cap a una estratègia europea de seguretat de l'abastiment energètic en què s'alertava de l'extrema dependència que Europa tenia –i té– del gas rus. Segons Brussel·les, en prové el 45% del gas que arriba a Europa. Vint-i-dos anys després, la invasió russa a Ucraïna i la consegüent crisi energètica, marcada pels preus desorbitats, ha tornat a posar aquell debat damunt la taula. Aquesta vegada, però, amb la sensació que no hi ha temps per perdre. "La Unió Europa ha de poder alliberar-se de la dependència del gas i del carbó rus. I per això hem de diversificar les nostres fonts d'energia", deia el passat 5 de març la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

Les paraules de Von der Leyen tenien lloc a la capital espanyola, en el marc d'una visita oficial. L'eco entre dir-les a Madrid o, com és habitual, a Brussel·les, podria ser el mateix, si no fos perquè la mateixa presidenta de la Comissió ressaltava davant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que "Espanya tindrà un paper molt important en l'abastiment energètic d'Europa". ¿El motiu? La capacitat de poder proveir de gas com el que arriba d'Algèria la resta de països europeus gràcies a les interconnexions de la Península amb França. I aquí entra en joc un projecte concret, fins ara oblidat dins d'un calaix, que se situa prop dels Pirineus, al municipi gironí d'Hostalric: el gasoducte Midcat, que havia d'unir Catalunya amb Occitània i que ara se situa com una de les claus de la geopolítica europea.

Aquest gasoducte neix a Algèria –d'on Espanya rep gran part del gas que importa–, entra per Almeria traçant un camí similar al del Corredor Mediterrani, i actualment mor a Hostalric. Tenia com a promotors Enagás i la companyia francesa Teréga. L'any 2019, però, després d'un informe independent de la Comissió Europea encarregat a la consultora Pöyry, el projecte es va paralitzar per l'elevat cost i els dubtes sobre la seva rendibilitat a llarg termini. L'opinió pública tampoc era partidària que s'acabés: va rebre les crítiques d'entitats ecologistes i d'ajuntaments pel seu impacte ambiental.

Situació del gasoducte MidCat
Traçat construït i ciutats principals

França

Tram en projecte

(paralitzat)

Hostalric

Martorell

Barcelona

Espanya

Sagunt

Paterna

Cartagena

Almeria

Alger

Gasoducte

del Magrib

A Algèria s’anomena

Gasoducte Medgaz

Béni Saf

Algèria

Marroc

Hassi R’Mel

França

Tram en projecte

(paralitzat)

Hostalric

Martorell

Barcelona

Sagunt

Paterna

Espanya

Cartagena

Almeria

Alger

Gasoducte

del Magrib

A Algèria s’anomena

Gasoducte Medgaz

Béni Saf

Algèria

Marroc

Hassi R’Mel

França

Tram en projecte

(paralitzat)

Hostalric

Martorell

Barcelona

Espanya

Sagunt

Paterna

Cartagena

Almeria

Alger

A Algèria s’anomena

Gasoducte Medgaz

Gasoducte

del Magrib

Béni Saf

Algèria

Marroc

Hassi R’Mel

"[A l'informe] s'apuntava que només en cas que els preus del gas es disparessin molt, o davant un conflicte amb Rússia, seria interessant el Midcat. Es deia que eren coses improbables, que, en canvi, al final han passat i per això ha tornat l'interès", explica Raúl Fernández, actual director general de negoci de gas natural de Factor Energia, que coneix de prop la infraestructura. La pregunta ara és si aquest gasoducte es pot reprendre i quin impacte tindria. "És el moment de posar les interconnexions en marxa", ha defensat Pedro Sánchez a la Cimera de Versalles, consagrant així el projecte. Malgrat l'ambició mostrada pel president del govern espanyol, a la qual cal afegir la de Foment del Treball, a curt termini, tant la majoria dels experts com el mateix executiu espanyol assumeixen que la crisi actual exigeix respostes immediates –com ara un canvi en la regulació del mercat majorista– i aquesta no ho és. En el millor dels casos, fonts del ministeri de Transició Ecològica apunten que caldrien uns sis anys per acabar la infraestructura.

A més, sobre el Midcat sobrevolen algunes incògnites. La primera és qui n'assumeix el cost. El govern espanyol no vol que la finalització de l'obra, així com el seu manteniment, recaigui sobre els contribuents de l'Estat, sinó que vol finançar-la a escala comunitària. Per ara, Europa no s'hi ha compromès. "Aquí ja no parlem de problemes tècnics, sinó que és cosa de voluntat política", comenta Fernández a l'ARA. La segona torna a ser la de la vida útil. Fonts del ministeri que dirigeix Ribera apunten a l'ARA que no només cal pensar en el gas que ara es podria traslladar d'Algèria a la resta d'Europa, sinó en les tecnologies que es volen potenciar en un futur: "Si estem defensant que cal deixar de dependre del gas i apostar per energies com l'hidrogen renovable, el gasoducte també ha de ser capaç de transportar-ne, i no és fàcil", asseguren. A més, aquesta no seria l'única tecnologia: damunt la taula hi ha la possibilitat de traslladar gas natural barrejat amb biometà o altres gasos renovables.

Tres protagonistes

De la mateixa manera que les paraules de Von der Leyen van tenir un eco diferent a Madrid, les de Sánchez el van tenir a Versalles. Al voltant del Midcat, el protagonisme no només el pren Espanya, sinó també França i, en conseqüència, la resta d'Europa. Avui dia el gasoducte no només mor a Hostalric, sinó que no té una continuïtat amb la part francesa i, per tant, no funcionaria. Diferents veus del sector energètic consultades per l'ARA asseguren que el país veí "mai hi ha mostrat interès". No només per la seva aposta per l'energia nuclear, sinó perquè, malgrat els avisos, Rússia ha estat sempre el proveïdor preferit. A més, la decisió de posar punt final al projecte "tampoc va aixecar gaire preocupació al govern espanyol", apunten fonts del sector a l'ARA.

"El Midcat és una peça més", recorden des del ministeri de Transició Ecològica. De fet, la seva capacitat és de 9 bcm (milers de milions de metres cúbics l'any) de gas. Aquesta, però, s'afegiria als dos gasoductes que sí que estan en funcionament a Espanya i que connecten el País Basc i Navarra amb França (uns 8 bcm anuals). En total, són 17 bcm, lluny encara dels 190 bcm que van arribar de Rússia a Europa l'any 2020. Ara bé, cal afegir les sis plantes de regasificació que hi ha a Espanya (set, si es té en compte Portugal) i que permeten convertir el gas líquid (GNL) que arriba a la Península en gas normal, atorgant -li un terç de la capacitat de regasificació del conjunt d'Europa, així com la possibilitat de transportar GNL a través de vaixells metaners.

Finalment, hi ha la possibilitat d'intercanviar energia a través de les interconnexions elèctriques, però aquí la península Ibèrica punxa perquè aquestes se situen al 6%, quatre punts per sota del mínim establert per la UE per a l'any 2020 (un 10%). Fernández afegeix que una millora de les interconnexions amb Europa no només reduiria la dependència energètica, sinó que "facilitaria" la gestió del mercat elèctric. "Poden competir més actors", apunta. Una idea que també es recollia fa 22 anys al llibre verd de la Comissió Europea.

stats