Els quatre fiscals del Procés, altrament dits quatre genets de l'Apocalipsi, reben aquest diumenge l'escalf i l'homenatge del diari El Mundo després que se sentissin reivindicats per la negativa del Suprem a amnistiar els líders independentistes. Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno apareixen radiants en una fotografia que il·lustra la peça d'Ángela Martialay i que porta per títol: "La victòria moral dels quatre fiscals impertorbables de l'1-O: «Hem defensat la democràcia»".

Com ja va passar amb la interlocutòria de Pablo Llarena sobre les euroordres, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha convertit la seva adaptació de la condemna als líders del Procés al nou Codi Penal en un al·legat polític i, a sobre, ignora la reforma. Però no per esperada és menys greu, aquesta manera de procedir de la judicatura espanyola, que en els últims anys s'ha convertit en un actor polític més i ha atacat, quan li ha convingut, el govern de Pedro Sánchez i l'independentisme. On és la separació de poders? On és el respecte a la voluntat popular expressada a les urnes?

El noi de la dessuadora taronja. Així es com es coneix Guillem Padilla, el primer detingut durant la vaga general en resposta a la sentència del Procés. Aquell 18 d'octubre del 2019, ell i centenars de persones més es van asseure pacíficament a primera hora de la tarda a la Via Laietana per protestar contra les actuacions policials dels dies anteriors. De cop i volta, els antiavalots de la Policia Nacional van decidir carregar i dissoldre la concentració, tot i que fins aleshores els manifestants no havien llançat objectes. El santcugatenc, que llavors tenia 16 anys i era tot just la segona manifestació a què anava, no els va veure venir perquè estava guardant un paquet de mocadors a la motxilla i va ser reduït de manera contundent per un grup d’agents, tal com es pot veure a les imatges que es van fer virals i que es van convertir en un símbol de la brutalitat policial.

El Tribunal Constitucional va rebutjar el primer recurs d'empara d'un dels condemnats en la sentència del Procés, en aquest cas Jordi Turull, però ho va fer amb dos vots discrepants que s'han fet públics aquest dimecres i que contenen un important arsenal jurídic per sustentar la via del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Els autors del vot particular són dos magistrats, el català Juan Antonio Xiol i l'andalusa María Luisa Balaguer, de tendència progressista i que defensen que la seva postura a favor d'algun dels arguments de la defensa de Turull està més en sintonia amb la doctrina judicial europea que no pas la que defensa la majoria, formada per set magistrats.

Regal de Reis endarrerit per a l’exconseller de Cultura Lluís Puig. La justícia belga ha denegat aquest dijous per segon cop l’extradició del polític català. Aquesta vegada, però, ha anat “més enllà”, assegura l’advocat de Puig, Josep Costa. Segons la defensa de Puig a través de l’advocat Simon Bekaert, el jutge creu que “hi ha un risc greu de violació de la presumpció d’innocència”. A més, el Tribunal d’Apel·lació comparteix el que va dictaminar el tribunal de primera instància a l’agost: el Tribunal Suprem espanyol no era competent per demanar l’euroordre i per això Bèlgica va rebutjar-ne l’extradició.

La ministra d'Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha reiterat que l'executiu de Pedro Sánchez "complirà amb el seu compromís de l'acord d'investidura d'intentar una solució dialogada per a un conflicte a Catalunya que dura ja massa temps", en una entrevista a Europa Press i en referència a la possible concessió de l'indult als presos polítics. Montero ha destacat que l'executiu "sempre ha estat valent" a l'hora d'afrontar el "conflicte polític" a Catalunya, i ha confirmat que aposten per "una via de diàleg" i per "trobar una solució consensuada".

No sé si vostès ho recorden però, durant els dos o tres anys immediatament anteriors a l’octubre de 2017, un dels arguments utilitzats per l’establishment político-mediàtic espanyol per deslegitimar i menystenir la demanda independentista era que els dirigents del Procés –i en particular els convergents, amb Artur Mas al capdavant– només volien la independència per tal de dotar-se d’un poder judicial fet a mida i ben submís, disposat a absoldre’ls de tots els afers de corrupció que els esquitxaven.

L’allau de notícies que ens afecten és tan gran que acaba sent contradictòria. Hem vist gentades a les botigues: bo per al comerç, però per a la contenció de la pandèmia, possiblement, no serà gaire bo. Comença a ser realista pensar que no hem de forçar les trobades nadalenques més enllà de la nostra pròpia bombolla familiar de cada dia. Als Estats Units van celebrar el Dia d’Acció de Gràcies, la gran trobada familiar que atura el país, demà farà 15 dies, i els casos s’han multiplicat. I alhora, aquí la tenen, la senyora Margaret Keenan, britànica de 90 anys (la setmana que ve en farà 91), que ahir va ser la primera persona del món a rebre la vacuna del covid-19, la fabricada per Pfizer/BioNTech. La dona estava molt contenta perquè aviat podrà tornar a estar amb la seva família, després d’haver hagut de passat un any sola a casa. I minuts més tard, un home de 81 anys, de nom William Shakespeare (no és una broma), va rebre la vacuna i darrere d’ells desenes de britànics més grans de 80 anys. La vacuna ha arribat el mateix 2020, la qual cosa és un èxit científic sense precedents. Esperem que ens faci profit a tots.

"Proceda"

L’Audiència Nacional ha absolt el major Trapero i la cúpula dels Mossos dels esdeveniments al voltant de l’1 d’octubre del 2017. Es tracta d’una sentència importantíssima. Els jutges van molt més enllà d’excloure qualsevol col·laboració dels acusats i de la policia autonòmica en els actes d’aquells dies, i venen a presentar-nos un relat dels fets significativament diferent del que apareix a la sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar a duríssimes penes de presó els dirigents del Procés.

Qui hauria dit que el tribunal que més bé ha resolt fins ara un dels múltiples judicis oberts pels fets del 2017 seria l’Audiència Nacional, un tribunal especial amb fama de ser el dur de la pel·lícula. Doncs aquí ho tenim. Una sentència de 96 pàgines impecablement argumentades que desmunten, una per una, totes les proves i els arguments presentats per la Fiscalia contra el major Trapero i els altres tres acusats i que, sense extralimitar-se en cap moment, deixa en evidència la manca de professionalitat i rigor del ministeri fiscal i alguns dels seus testimonis, i contradiu implícitament algunes de les tesis de la Fiscalia del Suprem i del mateix Tribunal Suprem en la sentència del Procés. Està signada pel magistrat ponent Ramón Sáez, de caràcter progressista, i pel magistrat conservador Francisco Viera, i amb un llarguíssim però gens sòlid vot particular de la presidenta de la sala penal, la magistrada Concepción Espejel. Recordem que als acusats se’ls jutjava per haver participat en la conxorxa per a la sedició per la qual van ser condemnats nou dels dotze acusats pel Suprem, i subsidiàriament per desobediència a les ordres judicials del Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En tots dos casos la raó principal de l’absolució és la manca de proves, i l’existència d’abundants indicis de la innocència dels acusats. S’ha fet justícia als Mossos. I ho ha fet l’Audiència Nacional.

Llegia fa poc un article de Montserrat Tura a l'ARA que deia: “Fa mesos que em costa escriure..." A mi em passa el mateix. Avui, no obstant això, faig una excepció amb motiu de l’absolució del major Trapero i la resta d’acusats de rebel·lió, sedició, desobediència –déu-n’hi-do, el ventall de delictes pels quals ha descendit l’acusació–, ja que no és només una bona notícia per als afectats, sinó que també ho és per al cos dels Mossos, per a la societat en general i per a la justícia.

La casualitat ha volgut que en dies consecutius s'hagin fet públiques dues sentències relatives al que podríem denominar la ressaca de la sentència del Procés. El 19 d'octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnava quatre exmembres de la mesa del Parlament com a autors del delicte de desobediència a decisions del Tribunal Constitucional. El 20 coneixíem que l'Audiència Nacional absol Josep Lluís Trapero i altres membres de la direcció dels Mossos d'Esquadra dels delictes de sedició i desobediència.