Política 28/04/2021

Dos magistrats del TC veuen "desproporcionada" la condemna del Procés

Dubten que el 20-S i l'1-O posessin en perill el "sistema democràtic"

3 min
Acte a favor de l’amnistia durant la campanya electoral amb els presos polítics, quan estaven en règim de tercer grau, ara ja revocat.
Disponible en:

BarcelonaA cada pas del llarg camí per portar la causa de l’1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), l’independentisme ha anat aplegant fulls amb què omplir la carpeta que deixarà sobre la taula d’Estrasburg. Una carpeta que ahir va engreixar amb les 26 pàgines dels vots particulars de Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer, els dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que es van oposar a la decisió del ple del tribunal de rebutjar el recurs d’empara de Jordi Turull contra la sentència del Tribunal Suprem i que en un escrit mesurat en les formes però dur en el fons consideren “desproporcionada” la condemna als líders de l’1-O, posen en dubte que els fets de la tardor de 2017 encaixin en el tipus penal de la sedició i apunten que es podrien haver vulnerat drets a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i de reunió. L’última parada abans de la justícia europea pot haver acabat convertint-se en decisiva.

El vot particular de Xiol i Balaguer és rellevant perquè no només s’oposa a la decisió del TC de rebutjar el recurs d’empara de Turull, sinó que entra al detall de la sentència del Suprem i qüestiona les penes imposades pel tribunal de Manuel Marchena. Així, els dos magistrats del TC posen en dubte que tant el 20-S com l’1-O puguin ser considerats dos “alçaments tumultuaris” i creuen que hi ha “seriosos dubtes” que cap dels dos esdeveniments posés en risc “el sistema democràtic” espanyol. Així, sobre la mobilització davant la seu d’Economia, sostenen que són fets que estan “emparats en l’exercici del dret de reunió”, tot i els “excessos d’alguns manifestants” que hi hagués pogut haver. I sobre el referèndum, defensen que “els incidents que hi va haver, tot i que importants, van tenir caràcter aïllat”, per la qual cosa argumenten que “no és fàcil” atribuir-hi “elements tumultuaris”. A més, els dos magistrats recorden que la voluntat dels líders independentistes amb aquells dos actes era “pressionar el govern espanyol per negociar un referèndum”, i no declarar unilateralment la independència.

Seguint aquest fil, consideren que tant el 20-S com l'1-O podrien haver encaixat en els delictes de desobediència o desordres públics i que, si no era així, s'hauria d'haver aplicat el principi de proporcionalitat a l'hora d'imposar una condemna per sedició. Recorden que Turull es va incorporar més tard al Govern (el juliol del 2017) i, tot i així, se li imposa la mateixa pena que a la resta. A més, defensen que en el seu cas, per exemple, no hauria participat en la convocatòria de la manifestació del 20-S. És a dir, que s'hauria d'haver valorat els fets en què estaven implicats cada un dels acusats per aplicar-los una pena proporcional.

Els dos magistrats també retreuen a la majoria del ple del TC que s'hauria pogut "formular un judici diferent" sobre la proporcionalitat de les penes i que anés més d'acord amb el "principi de legalitat", tal com passa en "la cultura jurídica comuna" dels països de la Unió Europea. "Una visió del principi de legalitat que troba la seva articulació òptima en la preservació de l'estat de dret", sostenen. Aquesta preservació de l'estat de dret creuen que s'hauria pogut conjugar millor protegint i garantint els "drets fonamentals fins i tot dels qui no comparteixen aquesta mateixa visió del respecte a l'estat de dret".

Els arguments de la majoria del ple

Els arguments dels dos magistrats contrasten amb els de la majoria del ple de l'alt tribunal, que avalen per complet el veredicte del Tribunal Suprem. En la sentència, escrita pel magistrat Pedro González-Trevijano, asseguren que la condemna a Turull no és desproporcionada i que no ha tingut un "efecte descoratjador" sobre els seus drets fonamentals, perquè consideren que no se l'ha condemnat per haver-los exercit. En aquest sentit, l'alt tribunal reafirma que Jordi Turull va tenir una participació activa en la "promoció del referèndum d'autodeterminació" de l'1 d'Octubre i en la seva "contumaç oposició" com a membre del Govern a totes les advertències del TC. En la sentència, a més, defensen que el delicte de sedició no està descrit de forma "vague" i que, per tant, no vulnera la garantia de taxativitat. L'alt tribunal també rebutja el biaix ideològic d'alguns magistrats al·legat per la defensa de Turull i tampoc creu que s'hagi vulnerat el dret de defensa de l'exconseller.

stats