Política 26/04/2021

Dos magistrats del Tribunal Constitucional avalen que es reformi el delicte de sedició

Xiol i Balaguer són els dos jutges que van fer un vot particular en el recurs d'empara de Jordi Turull

ARA
2 min
La façana de la seu del Tribunal Constitucional
Disponible en:

BarcelonaDijous passat, el Tribunal Constitucional (TC) tombava el recurs d'empara que havia presentat Jordi Turull en contra de la seva condemna en la sentència del Procés. Obria el camí, així, perquè l'exconseller fos el primer dels presos polítics a portar el veredicte del Tribunal Suprem a instàncies internacionals, concretament, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Però la decisió del TC feta pública la setmana passada va tenir dos vots particulars. Es tracta de Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, dos magistrats del sector progressista que, segons publica aquest dilluns El País, defensen que el delicte de sedició està descrit amb massa amplitud i que les penes associades són massa altes, cosa que obre la porta a la modificació d'aquest tipus penal.

El text dels dos jutges encara no s'ha fet públic, però Xiol i Balaguer creuen que el Suprem hauria d'haver precisat millor la participació de Turull en els fets pels quals se'l condemna. Aquesta és la postura que van defensar la setmana passada en el ple del Tribunal Constitucional, on van trobar a faltar que no s'haguessin individualitzat les penes per cada un dels condemnats, sinó que se'ls sentenciés sense analitzar la responsabilitat de cada un. En canvi, per a la majoria del ple el delicte de sedició pel qual es va condemnar els líders independentistes no presenta "vaguetats" en el Codi Penal, com argumentava l'advocat Jordi Pina en el recurs de Jordi Turull, sinó que consideren que està definit de manera prou explícita.

No és el primer cop que Xiol i Balaguer es desmarquen de la decisió majoritària del ple del TC, sinó que ja ho havien fet en altres casos relacionats amb el Procés. Van desmarcar-se, per exemple, de la decisió de l'alt tribunal de denegar el permís a Oriol Junqueras perquè pogués anar al Parlament després que fos elegit diputat a les eleccions del 21 de desembre del 2017. També van discrepar sobre la prohibició a Jordi Sànchez perquè assistís a la cambra catalana per sotmetre's al debat d'investidura. Els magistrats no defensaven alliberar ni Junqueras ni Sànchez, sinó que el Suprem valorés buscar alternatives a l'empresonament i, si les acabava descartant, que n'argumentés millor el motiu.

El que és cert és que la posició dels dos magistrats suposa un aval implícit a la reforma del Codi Penal que pretén tirar endavant el govern espanyol i que passaria, segons el diari, per una rebaixa de penes i per acotar millor la descripció del delicte de sedició. Ara bé, aquesta proposta a hores d'ara encara no s'ha fet pública, tot i la pressió dels seus socis de govern a l'Estat, Unides Podem. En concret, del president del grup al Congrés, Jaume Asens, que ha abanderat aquesta reforma com una via per alliberar els presos polítics. De fet, ja a l'inici del curs polític Unides Podem va posar sobre la taula del ministre de Justícia la seva proposta. La Moncloa, de fet, havia inclòs aquesta reforma dins els projectes legislatius a tirar endavant abans d'acabar l'any, però, ben entrat el 2021, el ministre no ha posat cap proposta sobre la taula.

stats