Són només un centenar dels 3.634 adolescents que compleixen algun tipus de mesura judicial perquè han comès un o més delictes, però el seu perfil s'escapa dels abordatges tradicionals. L'últim estudi del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE) de la Generalitat constata que els menors estrangers no acompanyats que delinqueixen acaben reincidint més que la resta d'adolescents que passen pel circuit de justícia juvenil i atribueix aquest fet a la manca de referents d'aquests joves, més que no pas a la seva nacionalitat o procedència.

La nit de l'1 de juliol del 2019 un vídeo d'una suposada violació a Canet de Mar va córrer com la pólvora per Twitter. Prop de 22.000 visualitzacions en poques hores. El difonia un usuari que tenia més de 5 milions de seguidors a tot l'Estat. Les imatges anaven acompanyades d'un text: "Aquí teniu el vídeo del mena marroquí de Canet de Mar, un d'aquests als quals donarem una pagueta fins als 23 anys". En realitat, però, es tractava d'una agressió anterior que s'havia produït a la Xina –i que van difondre les autoritats d'aquest país per intentar capturar l'agressor–, i no a Canet de Mar, com assegurava l'autor de la fake new. El fiscal de Delictes d'Odi es va querellar contra el tuitaire i ara li demana dos anys de presó i que es tanquin definitivament tots els comptes que aquesta persona tenia a les xarxes socials.

La gestió de la immigració és extremadament complexa i afecta molts àmbits diferents, però hi ha situacions que resulten kafkianes i que demanen una solució urgent. Aquest és el cas dels joves d’origen estranger extutelats per la Generalitat, que quan arriben a la majoria d’edat entren en una mena de bucle burocràtic del qual resulta molt difícil sortir. En aquest cas, per regularitzar la seva situació han de presentar un contracte d’un any a jornada completa o justificar uns ingressos propis de 580 euros mensuals en la primera petició, o de 2.000 en la renovació. No cal ser un expert per entendre que un exmena, que ha entrat de forma irregular a Espanya, difícilment tindrà aquests ingressos o, pitjor encara, podrà tenir un contracte sense papers. 

El 19 de juny del 2020 una jutge acorda l’internament en un centre de justícia juvenil d’un menor estranger en situació de desemparament, a qui es relaciona amb un robatori violent a un altre jove –ja major d’edat– als voltants de l’estació de Sants de Barcelona. A sobre de la taula de la jutge només hi ha la versió de la víctima i la de l’arrestat, absolutament contraposades, i la d’un testimoni que corrobora el relat del noi detingut. Tot i així, decreta l’internament. Un mes després l’Audiència de Barcelona ordena l’excarceració del noi per falta de proves. El cas, però, queda obert a la Fiscalia de Menors, que és qui s’encarrega de la investigació de tots els casos que afecten adolescents d’entre 15 i 18 anys. Un any després, el ministeri públic també ha decidit arxivar la investigació. El criteri és el mateix que ja havia exposat l’Audiència el juliol del 2020: “No resulta degudament acreditat” que el noi cometés el robatori violent, diu la resolució del ministeri públic.

Per descongestionar el centre de menors La Esperanza de Ceuta, col·lapsat per la crisi migratòria, el govern espanyol va pactar amb diferents autonomies l'acolliment d'alguns dels menors. Fruit d'aquest acord, aquest dijous 16 dels joves –que tenen entre 14 i 16 anys– han estat traslladats a Catalunya. Ara els tècnics de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat (DGAIA) els faran proves PCR i una entrevista, en funció de la qual els derivaran de manera equitativa per diferents equipaments del territori.

La situació dels menors migrants que arriben sols a les Canàries no pot esperar. El Defensor del Poble ha exigit al govern espanyol recursos "amb urgència" per garantir una atenció immediata a gairebé 3.000 menors no acompanyats i ha reclamat un repartiment solidari d'aquests joves per la resta de comunitats autònomes. En una compareixença a la Comissió Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble, ha deixat clar que la situació actual és "inassumible" i que cal que la resta d'administracions s'hi impliquin, segons recull l'agència Efe. Segons les dades facilitades per l'entitat de protecció de menors canària, el 12 de febrer del 2021 hi havia 2.776 menors migrants que havien arribat sols.

19 de juny del 2020. Un menor estranger en situació de desemparament és conduït davant d’un jutjat especialitzat en la matèria. L’han detingut per la seva presumpta relació amb un robatori violent a un altre noi estranger -ja adult- en un cas amb acusacions creuades entre la presumpta víctima i els suposats agressors. Ningú relaciona el menor amb els fets, però acaba entre el grup d’arrestats. Quan el porten davant de la jutge va emmanillat. Segons el seu advocat, Andreu Van den Eynde, el noi explica que va veure com el denunciant i la resta d’arrestats es barallaven i nega haver-hi participat. No hi ha cap indici que el relacioni amb els fets, però la Fiscalia demana el seu internament en un centre de justícia juvenil i la jutge acorda la mesura. Van den Eynde recorre la decisió a l’Audiència de Barcelona, que li dona la raó. La resolució, a la qual ha tingut accés l’ARA, no tan sols revoca l’internament del menor en règim tancat, sinó que critica el fet que estigués emmanillat, una pràctica “improcedent”, com subratllen els magistrats.

Una cinquantena de veïns de Llançà han tallat aquest dimarts al vespre la carretera N-260 per protestar contra la delinqüència al municipi, informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Aquest és el segon dia de mobilitzacions per aquest motiu. La gent s'ha concentrat a dos quarts de vuit del vespre davant de l'Ajuntament, on han cridat "No és racisme, és seguretat". De fet, la majoria de veïns han volgut desvincular la protesta de les acusacions xenòfobes i han demanat més presència policial. Posteriorment els veïns s'han dirigit fins a la carretera, on han tallat el trànsit en les dues direccions des de les vuit del vespre. Els manifestants han impedit que els vehicles accedissin al municipi de Llançà tallant totes les vies possibles.

"Aquí teniu el vídeo del mena marroquí de Canet de Mar, d'aquests als quals donarem una paga fins als 23 anys [...]. Aquests energumens i aquestes manades de marroquins no sortiran als mitjans". Era el comentari que acompanyava un vídeo d'una violació que va publicar un usuari de Twitter el juliol passat. El vídeo va tenir prop de 22.000 reproduccions, gairebé un centenar de comentaris i va ser repiulat diverses vegades. En realitat, però, es tracta d'una agressió anterior que es va produir a la Xina –i que van difondre les autoritats d'aquest país per intentar capturar l'agressor–, i no a Canet de Mar, com assegurava l'autor de la fake news. El fiscal de Delictes d'Odi ha presentat una querella contra aquest home davant d'un jutjat de Mataró.

La tendència a la baixa que es va començar a definir a l'estiu amb els menors estrangers sense referents ha marcat el 2019. L'últim any el nombre d'infants i joves que han arribat sols a Catalunya ha caigut un 40% en comparació amb l'anterior, el 2018. Així ho indiquen les dades d'incidència de tancament d'any amb les quals treballa la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, la DGAIA, que el 2019 va registrar un total de 2.231 arribades i 2.205 menors acollits nous.

Revés judicial a la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) per les proves de determinació d'edat. La conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, de la qual depèn, haurà d'indemnitzar amb 6.000 euros un noi de Ghana que va arribar sol a Catalunya amb 16 anys i a qui les autoritats li van fer les proves del canell per determinar-ne l'edat malgrat que el noi tenia el passaport en regla que certificava que encara no havia complert els 18.

Fa un any i un mes que l’hotel City Park de Sant Just Desvern té uns clients molt particulars. A banda dels turistes, els congressos i les bodes habituals, aquest hotel de quatre estrelles acull 110 menors d’edat subsaharians que van arribar sols a Catalunya l’estiu passat. Van arribar en plena onada migratòria: a l’agost 532 nens van arribar sols a casa nostra i al setembre ho van fer 631 més. La situació va desbordar la Generalitat, que va acabar allotjant els nois de manera “temporal” a l’hotel de luxe de Sant Just. D’això, però, en fa un any, i encara no se’ls ha trobat cap alternativa.

Els hotels solen ser indrets de pas. Llocs per descansar després de visitar una ciutat o d’un viatge de feina. Confort i tranquil·litat per a estades curtes. A l’entrada de l’hotel City Park Sant Just s’hi respira aquesta sensació: el clàssic taulell de recepció, mapes turístics i maletes de rodes de clients que van i venen. Però fa un temps que aquest hotel de quatre estrelles també allotja el centre Kirikú, per a menors estrangers no acompanyats, on viuen un centenar de joves. Hi ha diferents espais de l’hotel que s’han habilitat per a l’activitat diària del centre, però també n’hi ha de menys definits. Per exemple l’entrada, que és la mateixa per a tothom. Un hall que rep els clients de l’hotel i que també és la porta de casa d’aquests nois.

La Confederació del Tercer Sector ha fet entrega aquesta tarda de la tercera edició dels premis del sector. L'organització empresarial ha valorat l'esforç que han fet algunes de les entitats socials que representa en àmbits com el voluntariat, la innovació assistencial i la inclusió de adolescents i joves migrants sols. Així, a l'acte d'aquesta tarda –que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra–, aquesta patronal ha guardonat els projectes socials d'Ilersis, ECOM, la Federació de Voluntariat Social i Eduvic, una de les empreses que gestiona més centres de menors estrangers a Catalunya.

La llei d’estrangeria estableix que quan un jove estranger que arriba sol a Catalunya va indocumentat o hi ha dubtes sobre la validesa dels documents que porta ha de passar unes proves mèdiques per determinar-ne l’edat i entrar al circuit de protecció al menor de la DGAIA en cas que tingui menys de 18 anys. Des de fa temps diverses entitats han posat en dubte la validesa d’aquestes proves i la necessitat de fer-les en el cas de nois i noies clarament menors d’edat o que disposen d’algun tipus de document que els acredita com a tals. El pic d’arribades de joves estrangers sols també ha coincidit amb un canvi d’edat en aquest tipus de nois i noies, que cada vegada arriben a una edat més jove a Catalunya. Això ha accentuat encara més la diferència entre el volum de joves que les proves classifiquen com a adults i els classificats com a menors, i ha posat en dubte també la necessitat d’aquests exàmens. Així, segons les dades de la memòria d’estrangeria de la Fiscalia de Barcelona, a què ha tingut accés l’ARA, un 83% dels joves que es van haver de sotmetre a aquestes proves l’any passat van ser classificats com a menors: 968 nois i noies d’un total de 1.164 que es van sotmetre al test.

El nombre d’arribades de menors estrangers no acompanyats ha baixat aquest estiu a Catalunya, però la gestió d’aquest fenomen continua desbordant la Generalitat. Aquest mateix dimartsel Govern va anunciar que ha hagut de tornar a recórrer a la partida de reserva dels pressupostos per transferir 67 milions d’euros d’aquest fons de contingència cap al departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que és l’encarregat de l’acollida i protecció d’aquests menors.

“Ara no hi són: ni els que hi havia abans, ni tampoc n’hem vist gaires de nous. Però tornaran, segur”. Aquesta és l’anàlisi inicial de la situació que feia dijous el capellà de l’església de Santa Anna, Peio Sánchez, just després de tornar de vacances. L’Hospital de Campanya, que gestiona al cor de Barcelona -i que al juliol va quedar desbordat atenent joves migrants-, va tancar durant l’agost i, al tornar, Sánchez va ser clar: “El grup nombrós de menors i extutelats de més de 18 anys que malvivia al carrer ara mateix no hi és”.