Europa s'ha tornat irreconeixible. Els defensors de la unitat europea solien celebrar la UE com un projecte de pau que oposava un esplèndid cosmopolitisme al nacionalisme, que, en dramàtica expressió del president francès François Mitterrand el 1995, “és la guerra”. Però molt abans que Rússia envaís Ucraïna, la visió europeista d'un camí pacífic cap a una prosperitat compartida havia començat a enfonsar-se. La invasió de Rússia no va fer més que accelerar la mutació de la UE en una cosa molt més desagradable.

Els presidents del Consell Europeu i la Comissió Europea, Charles Michel i Ursula von der Leyen, van assistir el 7 de desembre a la 24a Cimera UE-Xina per transmetre un missatge dur al president xinès Xi Jinping. Per a l'opinió pública europea i nord-americana, i amb el teló de fons de la nova Guerra Freda entre els Estats Units i la Xina, va semblar que els caps de la UE estaven augmentant la pressió sobre la Xina amb amenaces creïbles sobre quatre qüestions concretes, però és probable que a les autoritats xineses els hagi resultat més graciós que alarmant.

Unitat i unitat. A la Unió Europea tothom demana unitat. Ara bé, ni els seus dos màxims exponents ho porten a la pràctica. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, es necessiten però es comporten més com a rivals que no com a socis. Els seus gabinets han acceptat en diferents mitjans que s'eviten, no es parlen ni es coordinen. A més, constantment es fan la traveta entre ells i es trepitgen, sobretot per superar l'altre en projecció internacional.

"No hi haurà contactes polítics. No els reconeixem". Així de contundent s'ha expressat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan li han preguntat per la relació que tindrà a partir d'ara la Unió Europea amb el nou règim de l'Afganistan. En una compareixença conjunta a Torrejón de Ardoz amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la mandatària europea ha posat en dubte un hipotètic canvi d'imatge dels talibans i ha deixat clar que negarà ajudes econòmiques si no es respecten els drets humans.

Només paraules? L'habitual xerrameca del líder britànic? Centre d'atenció de les càmeres que oferien els primers instants de l'obertura formal de la trobada del G-7 –que ha començat aquesta tarda a Cornualla i que s'allargarà fins diumenge–, el primer ministre del Regne Unit i amfitrió de la cimera dels països més rics del planeta, Boris Johnson, ha volgut aparèixer davant del món com la consciència de les democràcies liberals i el gran defensor de les classes més humils.

"Soc la primera dona presidenta de la Comissió Europea, i així és com esperava ser tractada en la nostra visita a Turquia. Com una presidenta de la Comissió Europea. Però no va ser així, no hi ha cap justificació. Vaig rebre aquell tracte per ser dona. Què hauria passat si hagués portat vestit i corbata? Segurament les dones aquí presents han viscut experiències semblants. Em vaig sentir ferida i sola, com a dona i europea". Ursula Von der Leyen ha dit les coses pel seu nom aquest dilluns al ple de l'Eurocambra sobre el cas batejat com a 'sofagate', després que durant dues setmanes la Comissió Europea i el Consell Europeu preferissin parlar d'incident protocol·lari en comptes de discriminació de gènere quan el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va relegar Von der Leyen a un sofà mentre tenia reservada una butaca com la seva per al president del Consell Europeu, Charles Michel.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, han entrat per separat, sense parlar-se, i amb la mateixa fredor i distància han sortit després de quasi dues hores reunits amb els presidents dels grups parlamentaris de l'Eurocambra per aclarir l'embolic ja conegut com el Sofagate, que ha acabat convertint-se en una crisi política entre les institucions comunitàries.

D'aquí una setmana els líders de la Unió Europea es reuniran a Brussel·les, en persona per primer cop des que va començar la pandèmia del coronavirus, amb l'objectiu d'acordar un pla de recuperació econòmica. Però la divisió entre els governs ha impedit fins ara un acord que necessita unanimitat dels Vint-i-set. Per això, aquest divendres el president del Consell Europeu, Charles Michel, l'encarregat de mediar i conduir les discussions entre els caps d'estat i de govern, ha presentat una nova proposta per intentar esgarrapar consens amb diverses concessions que miren directament al nord: manté la mida del fons proposat per la Comissió però rebaixa la del pressupost comunitari fins al 2027 i dona control sobre els ajuts concedits als governs europeus, que hauran d'aprovar els plans nacionals per majoria qualificada, és a dir, hauran d'aconseguir el sí d'una quinzena de països o d'un grup que representi el 65% de la població europea.

La bandera britànica ja no oneja a les institucions europees. S’ha buscat la màxima discreció. La Unió Europea fa temps que vol passar pàgina i encetar una nova “era”, com han dit aquest migdia els presidents de les institucions europees en una declaració solemne que busca escenificar la marxa no volguda d’un dels seus membres més importants. Finalment a la Unió ja només són 27, i la retirada de la Union Jack n’és la prova més visible. El Regne Unit emprèn el seu propi camí i converteix Brussel·les en un agent extern.

L'ex primer ministre belga Charles Michel (Namur, 1975) serà a partir d'aquest dissabte el nou president del Consell Europeu en substitució del polonès Donald Tusk. Aquest càrrec correspon a una mena de president de la Unió Europea oficiós, tot i que en la pràctica el seu poder es limita a l'àmbit diplomàtic i de coordinació dels 28 governs (27 després del Brexit). I és que la UE, després del fracàs que va suposar el rebuig de la Constitució Europea del 2004, continua funcionant com un club d'estats en què les decisions majoritàriament es prenen a les cancelleries i funciona la solidaritat entre capitals. Tot i així, l'elecció de Michel representa una oportunitat en molts aspectes.

El Consell Europeu és l'organisme comunitari on es reuneixen tots els caps d'estat i de govern, la gran taula rodona on s'acaben prenent (o no) les decisions clau dins la Unió Europea. Però la presidència d'aquesta institució és un càrrec burocràtic, gairebé diplomàtic, que, tot i això, té la difícil funció de fer d'engranatge entre vint-i-vuit (aviat vint-i-set) líders amb interessos sovint contraposats. Donald Tusk, nou president del Partit Popular Europeu, abandona el càrrec aquest diumenge i traspassa la cartera a un polític especialment experimentat a l'hora de fer equilibris. Charles Michel (Namur, 1975) serà a partir de diumenge el nou president del Consell Europeu. Abans, com a primer ministre de Bèlgica, va ser el primer líder europeu a condemnar la violència de l'1-O i un dels pocs en fer-ho. "La violència mai pot ser la resposta! Condemnem totes les formes de violència i reafirmem la nostra crida al diàleg polític", va piular el mateix dia del referèndum. Però amb el nou barret de cap del Consell també parlarà en nom d'Espanya i tuits com aquest s'anticipen inimaginables.

Bèlgica començarà el 2019 amb un govern interí. Felip, el rei dels belgues, ha acceptat aquest divendres la dimissió de qui fins ara era el primer ministre del país, Charles Michel, tal com ha comunicat la casa reial. Michel va presentar la dimissió dimarts al vespre i des d'aleshores el rei Felip ha dut a terme una ronda de trobades amb diferents líders de diversos partits polítics. Finalment, ha anunciat que accepta la dimissió de Michel, però li demana que la seva administració mantingui un govern interí fins al maig, quan hi ha previstes les eleccions.

Després que els nacionalistes flamencs marxessin del govern per la seva oposició al Pacte Mundial Migratori, el primer ministre belga, Charles Michel, ha anunciat la seva dimissió, que ha presentat immediatament davant Felip, rei dels belgues. Michel ha pres aquesta decisió després que els socialistes flamencs i el Partit Socialista li han presentat una moció de desconfiança juntament amb els Verds. Ara, però, falta saber si el rei accepta la dimissió i aboca Bèlgica a unes eleccions només començar l'any o si es decideix aguantar fins al maig del 2019 amb un govern en funcions i en minoria. De moment, el rei ha optat per suspendre la decisió temporalment mentre obre una ronda de consultes.

El discurs antiimmigració que cada vegada s’estén més arreu d’Europa ha trencat el govern de Bèlgica. Els nacionalistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) van deixar el govern dissabte a la nit pel seu desacord amb la signatura del pacte mundial de l’ONU per a la protecció de migrants i refugiats. Ahir, el primer ministre belga, Charles Michel, va reorganitzar l’executiu, una coalició amb dos partits més, per intentar esgotar la legislatura, que acaba al maig.