Quatre dels cinc agents de la Guàrdia Civil que van actuar l'1-O a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) per impedir el referèndum han declarat avui al judici del Procés que desconeixen si es van utilitzar les defenses (porres i escuts) contra els votants i que van ser objecte de tot tipus d'agressions. Només un d'ells ha reconegut que va utilitzar la porra en defensa pròpia i en un moment molt concret. Els vídeos als quals ha tingut accés l'ARA gràcies a veïns que hi eren contrasten amb els fets relatats pels agents d'aquest cos policial, que fins i tot han manifestat que no van veure que es tirés cap votant a terra.

El tinent coronel Daniel Baena, que ha dirigit com a cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil totes les investigacions relacionades amb el Procés, ja venia preparat perquè les defenses li preguntessin per un compte de Twitter ara ja tancat, @nmaquiavelo1984, amb el qual un usuari de Twitter anomenat Tácito carregava contra el Procés. "Hi ha hagut una associació d’un compte amb mi, perquè des d’un compte personal jo seguia aquell compte i una informació periodística va publicar això". El tinent coronel es referia a una notícia de 'Público' que el vinculava directament al compte de Twitter.

Ball de xifres al judici al Procés sobre el nombre d'agents ferits durant la jornada del referèndum de l'1-O, el nombre d'intervencions en col·legis electorals i també els casos d'agents investigats en jutjats catalans. Si tant la llavors vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, com el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, van parlar amb contundència de 93 agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ferits –tot i que l'última xifra oficial del govern de Rajoy era de 111–, mentre minimitzaven al màxim la xifra de lesions en votants, aquest dijous els caps dels cossos espanyols han donat dades diferents. D'una banda, el responsable de la Policia Nacional l'1-O, Sebastián Trapote, ha parlat de 65 agents lesionats –24 a Barcelona, 20 a Lleida, 7 a Girona, 7 a Tarragona, 6 a Sabadell i 1 a l'Hospitalet del Llobregat–. I, de l'altra, el responsable de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, ha parlat de 55. És a dir, un total de 120.

La declaració de l'excap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, ha revelat contradiccions amb la versió que va donar el llavors secretari d'estat de seguretat, José Antonio Nieto, sobre el 20 de setembre. A banda dels escorcolls en diverses dependències de la Generalitat, entre les quals la seu de la conselleria d'Economia, aquell dia la Policia Nacional va intentar entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial. Militants del partit i diversos ciutadans en van impedir l'escorcoll fins que els agents no acreditessin que tenien una ordre emparada pel jutge. L'autorització no va arribar mai i després d'hores es van retirar. Tot i així, Nieto durant la seva declaració dilluns, quan l'advocat Benet Salellas li va preguntar per aquest episodi, va assegurar que van actuar per "mandat judicial". "Es buscava material electoral", va dir.

La secretària judicial del jutjat número 13, Montserrat del Toro, que va ser l’encarregada de fer els escorcolls a la seu d’Economia el 20 de setembre, va exposar un relat dels fets en què va entrar en contradiccions, incorreccions i exageracions.

La secretària judicial del 13, Montserrat del Toro, que va ser l'encarregada de fer els escorcolls a la seu de Vicepresidència el 20 de setembre, ha afirmat avui durant la seva compareixença al judici de l'1-O que des de l'interior de l'edifici va reconèixer la veu de Carme Forcadell entre els milers de concentrats a l'exterior. "Va ser l'única veu femenina que vaig poder identificar per megafonia", ha subratllat Del Toro. Aquestes paraules han fet que l'expresidenta del Parlament s'adrecés a la seva advocada, Olga Arderiu, com s'ha pogut veure en les imatges televisives, per dir-li que ella no havia parlat aquell dia davant d'Economia.

"Hi havia grups que es manifestaven pacíficament i d'altres que ho feien amb clara violència. Perquè tirar objectes incendiaris, de pacífic no en té gaire". D'aquesta manera l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha mirat avui d'avalar la tesi d'una violència sostinguda a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre del 2017, amb "assetjaments, amenaces i accions violentes" constants a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, al poder judicial i als representants del govern espanyol a Catalunya, com ell mateix.

Tot i que ha dit diverses vegades que mai va participar en el disseny ni en les decisions de l'operatiu policial de l'1-O, l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha tingut clara la xifra de Mossos d'Esquadra i de policies nacionals i guàrdies civils que hi van participar. En l'interrogatori al Tribunal Suprem Zoido ha dit que durant el referèndum es van desplegar "6.000 o 7.000 mossos d'esquadra" i 6.000 agents dels cossos de seguretat de l'Estat. L'exministre ha criticat el nombre de mossos i ha assegurat que era molt inferior als efectius que utilitza el cos "durant una convocatòria electoral".

De l'aparent amnèsia de l'un a la perfecta memòria de l'altre. Les versions que Mariano Rajoy i Iñigo Urkullu han ofert al Tribunal Suprem sobre els contactes que van mantenir abans del 27-O, quan es va fer la DUI i es va aplicar l'article 155, són pràcticament oposades. L'expresident espanyol va assegurar que aquells dies es va reunir i va parlar per telèfon amb molta gent però que "no recordava" si ho havia fet personalment amb el lehendakari, mentre que el polític basc ha detallat diverses reunions i converses telefòniques que va mantenir amb Rajoy sobre Catalunya entre el juliol i l'octubre del 2017.

Nou ball de xifres del govern de Mariano Rajoy sobre els agents de la policia espanyola ferits l'1 d'octubre. L'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha parlat aquest dimecres de 93 policies atesos després de carregar contra els votants en la jornada del referèndum. Així ho ha assegurat en la seva compareixença com a testimoni en el judici del Procés: una dada que contradiu totes les que havia ofert el govern espanyol fins ara.

“A les 23.30 se’m va oferir sortir per un accés de darrere l’edifici que donava a un altre amb sortida a la Gran Via, enfilant-me i escalant teulades i terrats. Aquesta opció no va ser acceptada pels guàrdies civils per ordre expressa del seu superior, però personalment no podia aguantar més la pressió i vaig optar per sortir”. Aquestes són les paraules amb què la secretària judicial del jutjat d’instrucció número 13 descriu la seva marxa de la conselleria d’Economia el 20 de setembre, després d’hores d’escorcoll, aprofitant el pati interior que connecta l’edifici del departament amb el Teatre Coliseum de Barcelona. És d’aquestes paraules, recollides en un informe signat per ella el 21 de setembre del 2017 que forma part del sumari de la causa de l’1-O, que la Fiscalia n’extreu la versió que ha exhibit al Tribunal Suprem. De fet, s’ha convertit en un dels arguments de les acusacions per sostenir que a la cruïlla de la Gran Via amb la rambla de Catalunya s’estava produint un “tumult”.

El Fiscal Javier Zaragoza ha collat Jordi Sànchez durant el seu interrogatori sobre el seu paper i el de l'ANC en el desenvolupament de la protesta davant de la seu de la conselleria d'Economia arran dels escorcolls ordenats pel jutjat d'instrucció 13 el 20 de setembre de 2017. Zaragoza ha intentat demostrar que Sànchez i Jordi Cuixart van acabar dirigint aquesta protesta i que els Mossos d'Esquadra van delegar-los la missió d'ordre públic que haurien d'haver exercit ells i que això va acabar permetent el setge a la comitiva judicial. Sànchez ha rebatut la tesi de la Fiscalia i ha assegurat que els voluntaris de l'ANC es van limitar a fer les tasques d'ordre que normalment fan en qualsevol convocatòria.

En quatre dies d'interrogatori als acusats, la Fiscalia ha anat canviant, i rebaixant, el relat sobre la sortida de la comitiva judicial de la conselleria d'Economia després de la protesta pels escorcolls del 20 de setembre de 2017 ordenats pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, i que es una de les bases de la suposada violència que defensa la Fiscalia per justificar el delicte de rebel·lió. L'episodi que ha variat és el de la sortida de la secretaria judicial d'aquest jutjat: Inicialment el fiscal Fidel Cadena va assegurar que havia hagut "d'escalar un mur", després el fiscal Jaime Moreno va explicar que havia "sortit pel terrat" i finalment aquest dijous el fiscal Javier Zaragoza ha parlat d'una sortida "per un edifici col·lateral".

El judici al Procés, en directe

L'existència o no de violència que justifiqui el delicte de rebel·lió és una de les claus del judici del Tribunal . D'aquí que qualsevol matís es converteixi en important i més en el cas dels acusats, que com Jordi Sànchez, estan processats -i en presó provisional des de fa més d'un any- exclusivament per aquest motiu. Això és el que justifica l'enganxada entre l'advocat de Sànchez, Jordi Pina, el fiscal Javier Zaragoza i el president del tribunal, Manuel Marchena. Els retrets s'han produït després que el fiscal li preguntes pel 20-S. "¿Va saber que era una acció judicial executada per la Guàrdia Civil?", li ha preguntat Zaragoza. Quan Sànchez li ha contestat que "sí", el fiscal li ha replicat que durant les seves declaracions en fase d'instrucció havia dit "que no entenia quin era el sentit d'aquella acció judicial".

"Ni un estudiant de primer de dret hagués assumit aquesta llei". Així ha opinat sobre la llei de transitorietat jurídica, aprovada el 7 de setembre de 2017 al Parlament, l'exconseller Santi Vila durant el seu interrogatori al Tribunal Suprem. Aquest dijous ha afirmat que ell no hauria aprovat aquesta norma però què deia Santi Vila a la tardor de 2017?

Segueix el judici al Procés en directe

Jordi Turull va entrar al Govern el juliol del 2017 substituint al capdavant del departament de la Presidència Neus Munté. El fiscal Jaime Moreno –que avui ha rellevat Fidel Cadena en l'interrogatori– ha iniciat les seves preguntes a Turull preguntant-li per un altre dels consellers cessats pocs mesos abans de l'1-O: Jordi Baiget. El fiscal ha preguntat a Turull per una entrevista en què Baiget havia afirmat que el referèndum "era una irresponsabilitat". Davant dels dubtes de l'acusat, el fiscal ha insistit que si no ho deia textual en el rerefons del text s'intuïa que no s'havia de celebrar el referèndum.

La declaració de Joaquim Forn ha donat lloc al primer intercanvi d'impressions entre la Fiscalia i els dirigents independentistes que seuen al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Després que l'exvicepresident Oriol Junqueras rebutgés sotmetre's a les preguntes del ministeri públic, l'exconseller Joaquim Forn sí que ha mantingut un intens cara a cara amb el fiscal Fidel Cadena. Ha sigut un interrogatori en què Cadena ha caigut en algunes incorreccions i ha fet ús d'algunes dades sorprenents, com ara quan, parlant dels fets del 20 de setembre del 2017 davant la seu d'Economia, s'ha referit a set cotxes de la Guàrdia Civil. L'ARA repassa algunes d'aquestes dades.

La Fiscalia s'ha dedicat durant la seva exposició a intentar desmuntar una per una totes les vulneracions de drets fonamentals que van argumentar ahir les defenses dels dotze líders independentistes processats durant més de set hores d'exposició. Aquestes són les visions contraposades de les defenses i la Fiscalia: