Què saben els infants sobre sexualitat? I com la viuen? Aquest és el punt de partida de SexAFIN, el projecte de recerca-acció sobre educació afectivosexual i reproductiva a les comunitats educatives. La recerca està impulsada pel Grup de Recerca AFIN del departament d’Antropologia de la UAB, dedicat a la investigació sobre famílies, reproducció, infàncies i sexualitat. SexAFIN va néixer el 2017 a dues escoles de Gelida amb infants de 2n, 4t i 6è de primària, i des de 2019 s’han anat ampliant fins a incloure infants i joves d’I3 a 4t d’ESO d’una quarantena de centres educatius públics i concertats de tot Catalunya, a més de centres de Ciudad Juárez (Mèxic), Rio de Janeiro (Brasil) i KwaZulu-Natal (Sud-àfrica).

Hi ha un monstre a qui li encanta fer abraçades, sobretot a una amiga seva. A ella, però, no sempre li agrada que l’estigui amanyagant tota l’estona. ¿Com pot dir-li que pari sense sentir-se malament? Aquest és l’argument del conte El monstruo de los abrazos (Beascoa, 2024), un àlbum il·lustrat de la pediatra i divulgadora Mar López, coneguda a les xarxes sota el perfil de @marlopez_pediatra.

Darrerament, s'ha posat l'accent en la influència de la pornografia en l'educació sexual dels joves i, si bé "és clar que el porno no està creat per educar ni és educatiu", afirma la sexòloga Mariona Guijarro, també opina que "preguntar-nos si el porno mola o no mola suposa una mirada reduccionista i moralitzadora del que és la pornografia i la sexualitat". Segons Guijarro, centrant-nos només en si el porno és bo o dolent es perd tot un diàleg al voltant de la sexualitat.

A la primera part d’aquest article explico que en grec antic el mot pornografia era un compost que significava "escriure sobre prostitutes". Malgrat que fem servir la mateixa paraula, les coses han canviat molt des que la pornografia es difonia a través de l’escriptura i les representacions artístiques. Amb cada transformació tecnològica que han patit la codificació de la informació i les ficcions –de les tauletes de fang als pergamins, de la impremta a la tinta digital– i la fixació de les imatges –dels dibuixos a la fotografia, del cinema al vídeo digital–, la sociosfera s’ha enfortit i ha esdevingut més complexa. Seria il·lusori pensar que, a més d’avantatges, la sofisticació tecnològica no comporta també problemes més cantelluts. La pornografia digital té una potència addictiva i de difusió sense precedents, i això provoca canvis d’hàbits i de comportaments. Arran de l’augment de denúncies de conductes sexuals violentes contra infants i adolescents, presumptament perpetrades per menors d’edat, la Generalitat ha creat una comissió per fer front a aquesta situació. 

De la suma de les males experiències que persones amb discapacitat intel·lectual han tingut a Tinder i la por de les seves famílies resulta Dinder Club, segons els seus creadors, la primera aplicació de cites i d’activitats al món creada per donar “un lloc segur” al col·lectiu, especialment vulnerable i víctimes dels abusos i assetjaments. Montse Lamarca, de 28 anys, i Héctor Roura, de 33, havien tingut un perfil obert a Tinder i coincideixen que sovint no s’havien sentit còmodes per la reacció dels seus matchs en assabentar-se de la seva discapacitat. “Et rebutgen, et deixen plantada”, lamenta Lamarca, auxiliar administrativa i futbolista del CE Europa, a qui fa un any li van proposar entrar a testar l’aplicació i a participar en el disseny per millorar-lo. “És el Tinder per a les persones amb discapacitat”, ha il·lustrat el director de Dinder, Max Roures, a la presentació aquest divendres de la iniciativa empresarial, apadrinada pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que s'ha felicitat que s’ajudi a “trencar amb el tabú de la vida sexoafectiva” del col·lectiu. També la patronal Dincat i entitats com acidH (intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual lleu), Aura (promou la inclusió laboral) i FCSD (síndrome de Down) hi estan involucrades.

Des de ben petits, els infants exploren el seu cos tocant, estirant o fregant-se diferents parts, inclosos els genitals. "I també observen i, de vegades, toquen el cos dels altres", expliquen a l'informe FAROS de l'Hospital de Sant Joan de Déu. I, sovint, els adults poden tenir dubtes sobre què fer davant determinats comportaments. En l'etapa que va fins als 5 anys s'inicia i es desenvolupa la curiositat sexual i comença l'interès pel propi cos i la curiositat pel cos dels altres. I, progressivament, van prenent consciència de les diferències corporals i això implica, segons expliquen des de Sant Joan de Déu, que poden tenir comportaments com ara tocar-se els genitals en públic o en privat, mirar o tocar els genitals del pare, la mare o els germans, tocar els pits de la mare, mostrar els genitals als companys o tenir curiositat per veure companys o adults nus. I afegeixen que l’observació a casa o a l'escola d'alguna d'aquestes conductes "requereix reconduir-la perquè els infants aprenguin a respectar la intimitat pròpia i la dels altres, tant pel que fa al cos com als espais privats".

"Abans de començar farem tres pactes: cadascú parla només d'un mateix, el que s'explica aquí es queda aquí i podeu dir tot el que vulgueu, sempre que no molesti l'altre". Fa molt pocs minuts que Martí Poza, el tallerista de la Cooperativa Candela que organitza sessions d'educació sexual a instituts de Catalunya, ha entrat a l'aula de 4t d'ESO de l'Institut Creu de Saba d'Olesa de Montserrat. A Catalunya l'educació afectivosexual forma part del currículum escolar. A efectes pràctics, però, la norma no estableix que s'hagi d'impartir una matèria concreta i, per tant, queda en mans de les direccions dels instituts, les associacions de famílies d'alumnes (AFAs) o els ajuntaments la decisió de contractar o no tallers específics d'educació sexual. En el cas de la sessió d'avui, l'activitat té com a objectiu principal transmetre una sexualitat integradora, aclarir dubtes i desnaturalitzar els rols de gènere, allunyant-se de la imatge clàssica d'un taller que només se centra en la prevenció d'embarassos o de malalties de transmissió sexual.

L'actual generació de joves també suspèn en educació sexual. De fet, el seu coneixement no ha millorat respecte a la generació dels seus pares, apunta Lara Castro-Grañén, psicòloga i sexòloga, que lidera el Grup de Sexualitat i Parella del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. "Tenen una base de coneixement molt escassa i a això s'hi ha de sumar que reben molta informació del porno, sense context, i tot plegat ho han d'encaixar amb videoclips, cançons i pel·lícules amb lletres molt sexistes", afegeix.

El Govern ha aprovat aquesta setmana el decret del nou currículum d'educació infantil que, entre altres aspectes, inclou l'educació afectivosexual i la perspectiva de gènere. Tot i que el document no obliga a fer sessions concretes d'educació afectivosexual, programes com el Coeduca't, engegat l'any 2019 per la Generalitat, i l'increment dels centres que imparteixen tallers d'aquesta temàtica han posat sobre la taula el dubte: com s'ensenya educació afectivosexual a un infant d'entre 3 i 6 anys?

A finals dels noranta, Deborah Britzman animava el professorat i els infants a ser etnògrafs de la sexualitat, mentre recordava que l'experiència de la sexualitat és anterior al coneixement que en tenim, a la seva comprensió. Com a etnògrafes de la sexualitat, ens deia, podem explorar el lligam entre aprenentatge i plaer, des de la base que "sense sexualitat no hi ha curiositat". La sexualitat en el currículum escolar genera controvèrsia i modula la relació entre els adults/la institució i la infantesa. A l'article "Masturba't a casa", Najat El Hachmi qüestionava algunes propostes didàctiques del programa Coeduca't, de les quals afirma que tenen un "dubtable valor pedagògic" per acabar insinuant que potser a Abogados Cristianos no van tan errats quan denuncien la Generalitat per ensenyar a masturbar-se a nens de tres anys.

En temps de recursos efectius i accessibles per a la manipulació de la informació, estem obligats, més que mai, a no refiar-nos de determinats titulars. És per això que sovint em veig descartant de manera gairebé automàtica alguns continguts. ¿Que Abogados Cristianos denuncia la Generalitat per ensenyar a masturbar-se a nens a partir dels 3 anys? Una notícia falsa, segur, ja sabem com les gasten els rancis puritans i l’extrema dreta reaccionària, que veuen pederastes per tot arreu excepte on han viscut ben còmodament i gaudint d’impunitat: en el si mateix de l’Església.

Aquests dies que es debat intensament sobre la llei de llibertat sexual (coneguda per la del només sí és sí) em fan pensar quina infància estem donant als nostres nens i nenes. Com bastim les bases del que serà la seva maduresa i adultesa? Com els educa la societat? Quins deures tenim?

“Començàvem el primer tema parlant del nostre aparell reproductor. Era curiós veure com donaves un full amb un dibuix dels genitals interns i externs masculins i femenins a alumnes de més de divuit anys i no sabien anomenar-ne les parts”, explica Ferran Giménez, professor del cicle formatiu de grau superior d’integració social a l’Institut Ribot i Serra de Sabadell. La sexualitat segueix sent una de les assignatures pendents en la formació reglada. La que, almenys fins ara, es resolia amb una o dues sessions que servien per explicar poca cosa més que mètodes anticonceptius.

L’informe (Des)informació sexual: pornografia i adolescència (2020), de l’ONG Save the Children, alertava que gairebé 7 de cada 10 adolescents consumeixen pornografia i que hi accedeixen per primera vegada als 12 anys. Amb la pandèmia l’edat d’accés s’ha avançat als 8 anys. Unes dades que els pares solen pensar que tenen a veure amb els fills dels altres, com explica la psicòloga, terapeuta sexual i de parella Montse Iserte: “Els pares tenen certa tendència a pensar que els seus fills no estan en aquest punt encara que hi ha un gran percentatge, sobretot nois, que comencen a consumir pornografia intencionadament des d’edats molt joves”. Diu que a les formacions i tallers que fa a centres educatius amb infants i joves sovint es troba amb nois que li fan preguntes que no farien si no haguessin vist porno. Critica que avui dia és massa fàcil accedir a la pornografia inclús quan no es busca de forma conscient i diu que “s’hauria de poder regular i intervenir”. Encara que hi hagi instal·lat control parental, els fills poden estar amb amics que no estan tan controlats o els pot arribar una imatge que no és adequat a la seva edat. “Ni amb 8 ni amb 12 anys s’està preparat per veure pornografia. A més, la pornografia gairebé sempre és violenta i denigrant contra la dona, no és ètica ni feminista”, recorda Iserte. Per això la psicòloga no se sorprèn quan es troba amb nois que als tallers li pregunten com ho poden fer per tenir relacions sexuals sense fer mal i noies que tenen clar que no voldran tenir determinats tipus de pràctiques habituals al porno. “Ni tan sols es pregunten com gaudir”, lamenta Iserte, que insisteix als joves que les relacions han de ser consentides i desitjades. També es troba amb joves que voldrien parlar de sexualitat amb els seus pares: “Tenen ganes de treure el tema, però no saben com fer-ho perquè als pares els fa vergonya parlar-ne i mai els han comentat res al respecte”.

Encara queda molt per a l'estrena, però ja se saben alguns detalls de la nova temporada —la quarta— de Sex education, una de les sèries més estimades de Netflix. Segons ha avançat la publicació Digital Spy, la nova entrega comptarà amb dos personatges trans per als quals s'ha iniciat un procés de càsting. L'anunci per a les proves de selecció el va compartir a través de Twitter Krishna Istha, un dels guionistes de la sèrie, caracteritzada per trames que fan èmfasi en la necessitat d'educació sexual.

Fa uns anys va circular un vídeo per Youtube, protagonitzat per uns dibuixos esquemàtics que explicava, de manera senzilla i fent un paral·lelisme entre prendre una tassa de te (en lloc de tenir relacions sexuals), què és el consentiment sexual. Les escenes no deixaven ni un gram de dubte: “Encara que la persona a qui has convidat t’ha dit que sí que vol una tassa de te, i que tu l'hi has preparat fent un esforç, si a última hora s’ho repensa i et diu que no, no pots obligar-la a prendre-se'l”. “Si la persona està inconscient, has de saber que no et pot escoltar ni respondre. Per tant, hauries de procurar ajudar-la a estar en un espai segur i, evidentment, no forçar-la a prendre te”. O “si aquesta persona et va dir que volia prendre te amb tu dissabte, això no et dona dret a anar a casa seva i obligar-la a prendre’n cada dia de la setmana perquè et va dir que li agradava”. “Si tan fàcil és entendre com és de boig i, sense sentit, obligar algú a prendre te quan no en vol, igual de fàcil és entendre-ho amb les relacions sexuals i el consentiment”, conclou el film. 

La Georgina té 8 anys i mig i a finals de curs, en una revisió mèdica, el pediatra va comentar a la seva família que el botó mamari de la nena ja estava apareixent. Aquest és el primer indici de la pubertat, i des d’aquest moment fins a l’arribada de la primera menstruació solen passar uns 2 anys i mig aproximadament. Als seus pares aquest fet els va preocupar força perquè els semblava massa d’hora. Per sort, el metge els va derivar a una endocrinòloga pediàtrica que ben aviat els va tranquil·litzar.

¿Sou de la generació que et trucaven a casa i havies de mantenir una conversa amb aquella persona que t’agradava tant, enganxat al telèfon fix que era al mig de la sala, envoltat de la família, amb una barreja d’il·lusió i vergonya per haver de compartir aquell moment? Els joves d’ara s’estalvien tot això. Ara, quan t’agrada algú no li demanes el telèfon, ni tan sols el mòbil –el fix l’havíem descartat–, l’eina que resulta més útil per lligar és Instagram (IG).