El nou CIS diu que el PSOE amplia el seu avantatge respecte al PP, llegeixo a l'ARA. Però si em miro les últimes enquestes d'intenció de vot, ja sota el mandat del senyor Tezanos, constato que gairebé totes les vegades (excepte una) en què ha enquestat, ha "sobredimensionat” –per dir les paraules que toquen– els resultats a favor del PSOE. Potser és això que en diuen "la cuina".

En el seu darrer baròmetre, el CIS inclou una enquesta sobre l'opinió que els ciutadans espanyols tenen de la Constitució, aprofitant l'avinentesa que aquest dimarts se celebra a Madrid un acte solemne que unirà el Congrés i el Senat en el més pur esperit de la Transició. La idea és celebrar que l'actual Constitució, la de 1978, és la “més longeva” de la història. Les anteriors (promulgades els anys 1812, 1834, 1837, 1845, 1869, 1876 i 1931) van tenir vides més aviat curtes, degut a un no parar de pronunciaments, aixecaments, revoltes i cops d'estat militars, que en la darrera ocasió (1936) va tenir com a conseqüència una guerra civil i una dictadura també ben longeva. En la tradició política espanyola, fer brindis per la longevitat dels períodes democràtics (justament quan l'amenaça no ben bé militar, però sí de l'extrema dreta ultraespanyolista, torna a agafar força) té un punt de cridar el mal temps.

Aprofitant que aquest dimarts les Corts fan un acte conjunt per celebrar la Constitució més longeva de la història, el CIS d'aquest mes de febrer ha fet preguntes sobre la carta magna. Un 82,3% dels espanyols consideren que ha contribuït a l'avenç dels drets socials d'Espanya, però encara hi ha més que creuen que necessita alguna reforma. En concret, segons l'institut que dirigeix José Félix Tezanos, hi ha un 84,3% de ciutadans que creuen que l'actual Constitució "necessita alguna reforma" –un 66,5% dels quals pensen que han de ser canvis "importants", mentre que un 32,1% creuen que han de ser "petites" reformes–. Per ordre de prioritats, els enquestats creuen que calen modificacions sobre "drets socials, econòmics i laborals"; mentre que el model d'estat –monarquia o república– només és mencionat per un 13,8%.

Malgrat la falta d'estabilitat del govern de Pedro Sánchez i les crítiques de la dreta i l'extrema dreta, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) el PSOE guanyaria les eleccions espanyoles si se celebressin avui. Són dades del primer baròmetre d'aquest 2026, fet públic aquest divendres. Ara bé, el centre que dirigeix José Félix Tezanos també detecta la tendència a l'alça del PP i de Vox. D'acord amb les dades, el partit de Pedro Sánchez tindria una estimació de vot del 31,7%, unes dècimes més que en l'últim baròmetre (31,4), mentre que el PP el seguiria amb el 23% d'estimació de vot i retallaria distàncies respecte a l'anterior enquesta (22,4%). L'extrema dreta de Vox obtindria el 17,7% (17,6 anteriorment), de manera que es mantindria estable en tercera posició. En tot cas, es tracta de moviments molt lleugers i que poden no ser significatius tenint en compte el marge d'error que existeix en totes les enquestes.

Els casos de corrupció i d'assetjament sexual que envolten el PSOE no li passen factura, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Els socialistes guanyarien les eleccions si se celebressin ara mateix i només perdrien un punt respecte a fa un mes, segons l'últim baròmetre fet públic aquest divendres. La pèrdua de suport del PSOE no l'aprofiten PP i Vox, que veuen com la seva tendència a l'alça s'estanca. Així, els socialistes reculen un punt respecte a l'enquesta de fa un mes i obtindrien el 31,4% dels vots. El PP, que havia crescut tres punts en l'anterior baròmetre, aconseguiria el mateix suport que ara fa un mes amb un 22,4% dels sufragis. Vox, en canvi, perd pistonada i baixa un punt en relació a l'enquesta del novembre amb un 17,6% de suport. Sumar pujaria set dècimes i obtindria el 7,8% dels vots, mentre que Podem es quedaria amb un 4,1% dels sufragis, una xifra similar a la de l'última enquesta. Pel que fa als partits catalans, Junts perd tres dècimes i es queda amb un 0,8%, mentre que Esquerra manté gairebé el mateix suport del novembre amb un 2,1%. Curiosament, Aliança Catalana, que no té previst presentar-se a les eleccions espanyoles, apareix per primer cop amb un 0,5% d'estimació de vot.

El PSOE guanyaria les eleccions si se celebressin ara mateix a l'Estat, però perdria suports, segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Els socialistes reculen dos punts respecte a l'enquesta de fa un mes i obtindrien el 32,6% dels vots. El PP, en canvi, retalla distàncies amb els de Pedro Sánchez: creix tres punts i aconseguiria el 22,4% dels sufragis. La distància entre socialistes i populars es redueix a 10 punts. Vox també creix i torna a situar-se en el 18,8% de percentatge de vot, un punt més que en el sondeig del mes d'octubre, molt a prop d'Alberto Nuñez Feijóo. Sumar, en canvi, continua a la baixa i perd sis dècimes: obtindria el 7,1% dels vots. Podem trenca la tendència a l'alça i es quedaria amb un 4% dels sufragis.

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) torna a pronosticar una victòria del PSOE en el baròmetre d'octubre. Segons les estimacions publicades aquest dilluns, els socialistes s'enfilarien al 34,8% en unes eleccions espanyoles i consolidarien la primera posició amb un increment de 2,1 punts. Per contra, el CIS enfonsa el PP, que en un mes perd 3,9 punts i se situa en el 19,8% amb Vox trepitjant-li els talons. L'extrema dreta creix quatre dècimes i obtindria el 17,7% dels vots. Sumar, en canvi, recula dues dècimes i se situa en el 7,7% mentre que Podem creix sis dècimes, fins al 4,9%.

Tres de cada quatre persones consideren que la recepta de la truita de patates s'ha de fer amb ceba i més de la meitat (53,3%) aposten per una cocció "poc feta". Per contra, un 28,9% apunten que és millor que estigui "molt feta", davant d'un 15,5% d'equidistants que es decanten per deixar-la "al punt".

El cas Santos Cerdán ha enfonsat les perspectives electorals del PSOE, segons el primer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) fet després que esclatés l'escàndol de presumpta corrupció de l'ex número tres del partit. Encara que la formació de Pedro Sánchez es manté com a primera força, cau 7,3 punts en relació amb el sondeig del mes anterior. Si a principis de juny el PSOE se situava en el 34,3% en estimació de vot, aquest juliol el CIS li dona un 27%. Segons el baròmetre, qui es veu beneficiat per l'impacte del cas Cerdán no és el PP, que també perd vuit dècimes, sinó Vox, que es dispara. El sondeig del CIS es va fer entre l'1 i el 7 de juliol, quan Cerdán ja havia ingressat a la presó i abans de la compareixença del president del govern espanyol al Congrés que li ha donat aire.

L'any passat un 18,2% de la població de l'Estat va necessitar una consulta per tractar un problema de salut mental o de malestar psicològic o emocional, i encara que inicialment la majoria van anar a buscar l'atenció a la sanitat pública, la meitat la van acabar trobant a la privada. Aquestes són les conclusions del baròmetre sanitari publicat aquest dijous pel CIS, que constaten que si bé la majoria dels ciutadans (59%) van recórrer al sistema públic, finalment menys de la meitat (47%) van ser atesos en aquests centres. Els professionals privats van assistir un terç dels que van necessitar aquesta atenció i en la majoria de casos els pacients atesos no tenien una assegurança que els cobrís aquesta atenció.

La catàstrofe provocada per la DANA a València pot marcar un punt d'inflexió també en la política espanyola. La gestió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, en una crisi sense comparació, s'ha qüestionat des del primer minut i l'estratègia del PP ha anat variant per intentar evitar que el desgast del seu baró contamini les expectatives d'Alberto Núñez Feijóo d'arribar a la Moncloa. De moment, en el primer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) després de la gota freda, els populars cauen més de dos punts i la distància respecte als socialistes s'incrementa fins als cinc punts. El PSOE (34,2%) puja dues dècimes i el PP es quedaria amb el 29,3% dels vots, segons la cuina de José Félix Tezanos. Les xifres del CIS contrasten amb les d'altres mitjans que han publicat enquestes durant el cap de setmana passat: Gad3, per exemple, situa el PP amb un 32,5% al capdavant i els cinc punts d'avantatge són dels populars vers els socialistes (27,7%).

Quan Pablo Iglesias va nomenar Yolanda Díaz com la seva successora al capdavant de l'espai polític a l'esquerra del PSOE, era una de les ministres més ben valorades del govern espanyol i es va convertir, un cop fet el pas al costat per part del fundador de Podem, en la líder amb millor puntuació en el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Just abans de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, Díaz era la dirigent política més ben valorada amb una nota de 4,84 i la tercera ministra amb una puntuació més alta (un 5,17). Un 12,2% de les persones enquestades responia que era la seva opció preferida per ser presidenta del govern espanyol per darrere només dels candidats del PSOE i del PP, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.

Encara que sembli estrany, a mi la immigració no em preocupa gens ni mica. Només penso de manera insistent en el tema quan els mitjans repeteixen una vegada i una altra les imatges dels qui arriben a les costes i són pintats com a allaus invasores, sense context, sense un gran angular que expliqui el fenomen en la seva totalitat. No es diu, per exemple, que el gruix més important de persones sense permís per quedar-se al país no arriben amb cayucos sinó amb un visat temporal que deixen caducar. No recorden mai que si la gent ve és perquè hi ha llocs de treball i si la feina fos a un altre lloc se n'hi anirien. Però la mirada eurocèntrica, tan narcisista sempre, insisteix en el relat alarmista que dibuixa els nouvinguts com a persones que venen a aprofitar-se de la prosperitat del Vell Continent, com si el Vell Continent no hagués crescut i prosperat en part gràcies a tots els que hi han vingut a treballar. A mi em preocupa la immigració quan observo que en l'opinió pública va calant, gota a gota, aquesta deshumanització que converteix nens, dones embarassades i homes joves en sospitosos i delinqüents en potència només pel seu color de pell. És un racisme primari i ranci que crèiem desterrat de les societats democràtiques. Només cal recordar que als ucraïnesos no només no se'ls va barrar el pas quan fugien de la guerra sinó que alguns es van afanyar a anar-los a buscar a la frontera. Sí, em dol i m'amoïna molt descobrir que els mateixos discursos que van legitimar l'esclavitud i la colonització continuen ben vius en el tracte que es dispensa a persones que no coneixem de res. I en la meva enquesta particular del CIS entre els principals problemes hi hauria el fet que polítics amb una enorme capacitat d'impacte utilitzin els seus càrrecs per assenyalar directament el "moro" (encara que no en diguin així i els envegin el cos de "gym") convertint-lo, de nou, en el culpable de tots els mals. En l'enquesta d'aquest organisme oficial tan potinejat, ¿hi ha opció de marcar el racisme com a principal preocupació dels espanyols o es dona per fet que no hi ha cap espanyol que en pateixi les conseqüències ni cap que no pensi que atiar l'odi contra els únics habitants que no poden votar és un perill per a la democràcia?

La immigració és un dels principals temes de debat polític i, segons el baròmetre del CIS de setembre, el primer problema per als ciutadans de l'Estat. Com s'ha arribat a aquesta situació, que no es repetia des del 2006? Ara són el 30,4% dels enquestats els que diuen que la immigració és "el principal problema", el doble que al mes de juliol (16,9%), mentre que el 2006 la dada es va arribar a elevar fins al 59%. En aquests 18 anys, però, els percentatges han estat més aviat baixos, però els últims mesos han estat marcats pel debat sobre l'acollida de menors i la immigració il·legal, amb trencaments dels governs autonòmics entre PP i Vox per aquest motiu, l'enduriment del discurs dels populars i el fet que s'hagi triplicat l'arribada d'immigrants a les Canàries. Malgrat l'atenció actual per la immigració, els últims anys les preocupacions principals han estat l'atur, els problemes econòmics, la corrupció –sobretot a partir del 2013–, l'habitatge i també la independència de Catalunya, sobretot arran de l'1-O. La relació amb l'Estat també ha marcat les preocupacions al Principat.

Canvi de govern, i canvi de cromos als organismes que depenen de la Generalitat. També al Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que des de dimarts passat dirigeix Joan Rodríguez Teruel (Barcelona, 1974). Politòleg de formació, la proposta d’encarregar-se de l’òrgan que fa les enquestes de la Generalitat el va enganxar preparant l’inici de curs com a coordinador de l’àrea de ciència política de la Universitat de València. A diferència del seu antecessor, Jordi Muñoz, prové de l'escola de l'Autònoma i del nucli intel·lectual que va impulsar Isidre Molas a la UAB. Tot i que no li agrada definir-se com a tezanista, sí que és un gran defensor de la tasca del CIS, malgrat les polèmiques i les acusacions de parcialitat contra el seu president, José Félix Tezanos. Va treballar a la Generalitat amb Pasqual Maragall i José Montilla, i també pels socialistes a la Generalitat Valenciana –és força proper a l’expresident Ximo Puig–. El seu càrrec és de designació política, però qui el coneix subratlla que "també hi ha molta política a les unis", i que ha sobreviscut a diferents direccions.

La polèmica pel cas Koldo, que el PP ha utilitzat com a arma per desgastar el govern espanyol, ha passat factura al PSOE, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El baròmetre de març, publicat aquest dimecres, recull una caiguda dels socialistes d'1,7 punts en intenció de vot mentre que els populars pugen vuit dècimes. El partit d'Alberto Núñez Feijóo es manté com a primera força amb un 34% i amplia la distància amb el PSOE, que té una estimació de vot del 31,3%. Si al febrer la diferència entre els dos principals partits de l'Estat era de només dues dècimes -33,2% el PP i 33% el PSOE-, un mes després és de 2,7 punts.

En plena tempesta sobre l'amnistia i les negociacions amb Junts, Pedro Sánchez ha rebut aquest dimecres una bona notícia del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que el situa còmodament per davant del PP d'Alberto Núñez Feijóo, amb un 34% d'intenció de vot contra un 32,1%. Aquest sorpasso ja s'havia produït en el primer baròmetre després de les eleccions generals, però el PP es va tornar a situar per davant a mesura que avançaven les negociacions de Sánchez amb els independentistes. Però l'últim mes, els socialistes han augmentat més de dos punts l'estimació de vot, del 31,8% al 34%, mentre que el PP ha baixat un punt, del 33,2% al 32,1%.

Llegeixo a l’ARA que el 44,1% d’homes espanyols “consideren que la igualtat entre gèneres «ha anat massa lluny», fins al punt que ara són ells els que estan discriminats”. És una enquesta del CIS que també pregunta sobre les “floretes”, que, com recorda l’ARA, és “una conducta d'assetjament que penalitza expressament la nova llei integral de garantia de llibertat sexual o llei del només sí és sí”. "La meitat dels homes afirmen que rebre comentaris no demanats sobre el físic és agradable, un percentatge que baixa al 35,7% entre les dones consultades”.

Algú al Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) deu haver pensat que l'amnistia era un tema prou d'actualitat per afegir-lo a l'enquesta del desembre, la primera després de la investidura de Pedro Sánchez. Aquesta llei, que hauria de posar fi a totes les causes judicials contra l'independentisme, ha estat, de fet, el principal peatge que ha pagat el president espanyol per continuar a la Moncloa. Tenia tot el sentit, doncs, que el CIS demanés als ciutadans si la coneixen i si se l'han llegit. Tot encarat a resoldre la pregunta definitiva: "Què opina vostè de la llei d'amnistia?"

De res va servir a Alberto Núñez Feijóo guanyar les eleccions del 23 de juliol. Pedro Sánchez va agrupar el vot de vuit partits per tornar a ser investit ara fa un mes i aquest divendres es tornarà a trobar amb Feijóo com a president del govern espanyol, malgrat que el PP continuï encapçalant les enquestes. Els populars, a més, retrocedeixen lleugerament des del novembre i el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) d'aquest desembre els atorga un 33,2% dels vots, 1,4 punts per sobre del 31,8% que obtenen els socialistes, en el seu cas gràcies a un petit increment. Malgrat que fa temps que va deixar de confiar en el CIS, a Feijóo no deixa de preocupar-li que les enquestes continuïn apuntant el mateix problema que l'ha condemnat a fer oposició: la suma amb Vox continua sent insuficient per desplaçar Sánchez.