La democristiana alemanya Ursula von der Leyen ha estat reelegida aquest dijous com a presidenta de la Comissió Europea amb un suport transversal que va des dels conservadors del Partit Popular Europeu fins als Verds, passant pels socialistes i els liberals. Es tracta dels quatre espais centrals del projecte europeu, del qual només s'exclou l'extrema dreta, en les seves diferents formes, i també l'esquerra, que ha perdut una oportunitat històrica per votar diferent dels ultres. Perquè es pot estar més o menys d'acord amb el que representa Von der Leyen, però en un moment en què creixen les amenaces externes (Rússia i Trump) i internes (Orbán) al projecte europeu, és més necessari que mai oferir una imatge d'unitat i un lideratge fort per a una UE que necessita fer un pas endavant en el concert internacional. De fet, Von der Leyen ha fet un discurs ple de picades d'ullet a dreta i esquerra per representar aquesta mena de síntesi en què s'ha de convertir la Comissió Europea, però amb un missatge molt clar en política exterior de suport a Ucraïna i contra les vel·leïtats pro-russes de líders com l'hongarès Viktor Orbán.

El que en un altre context es podria haver qualificat de desfeta, Junts i Esquerra ho han convertit en un "bon resultat". Les expectatives de l'independentisme eren baixes en aquestes eleccions europees, especialment després de la davallada a les catalanes, i els dos partits han preferit fer-ne una lectura positiva tot i haver perdut gairebé un milió de vots respecte al 2019. Totes dues formacions van obtenir més d’1,7 milions de vots als comicis de fa cinc anys i ara s'han quedat en poc més de 780.000.

Ha estat possiblement el debat més crispat de tots els que s’han fet a TV3. El candidat de Vox, Juan Carlos Girauta, i el de Ciutadans, Jordi Cañas, han superat tots els límits i han increpat els independentistes davant la impotència del moderador, Xavi Coral. “Supremacista”, “xenòfob”, “pallús” han etzibat tots dos a Aleix Sarri, de Junts. Al tornar de la primera pausa, la republicana Diana Riba ha estat molt il·lustrativa: “Jo també he contemplat situacions lamentables. Volem ser parlamentaris, deixem d’insultar i comencem a debatre amb més calma”, ha demanat. Sense massa èxit, tot s’ha de dir. Abans l’amnistia i Israel havien polaritzat el debat.

Diana Riba (Barcelona, 1975) encara recorda el dia que Raül Romeva, el seu marit, li va trucar des de la presó per dir-li que Oriol Junqueras volia que fes tàndem amb ell en els comicis europeus del 2019, quan el líder d'ERC també estava empresonat. "Va ser la primera vegada que es va fer un silenci en les trucades de quatre minuts que teníem. Fins llavors mai n'hi havia hagut", recorda la mateixa Riba en una conversa amb l'ARA. L'eurodiputada va acabar acceptant i, cinc anys més tard, el partit li ha tornat a fer confiança perquè, aquesta vegada, sigui la número 1 de la candidatura. Pedagoga de formació, Riba s'havia dedicat a la gestió cultural i fins i tot havia obert el seu propi negoci, la llibreria el Pati de Llibres a Sant Cugat del Vallès. Però és a partir del 2017 quan la vida li canvia: la justícia espanyola empresona Romeva i ella es converteix en una de les cares de la repressió, que fins i tot ha patit ella mateixa amb l'espionatge del seu mòbil.

Falten pocs dies per a les eleccions europees i a les bústies de tot l'Estat van arribant els sobres amb la propaganda electoral. A Catalunya qui obri els d'Esquerra i els comuns es trobarà amb un fet que potser sorprèn algun elector: a les seves paperetes només hi figuren els noms dels candidats catalans, malgrat que les llistes són estatals perquè la circumscripció és única. Això ha provocat incertesa en algun usuari de les xarxes socials, que s'ha preguntat si el seu vot per als comuns a Catalunya no serveix per fer eurodiputats la cap llista de Sumar, Estrella Galán, o el candidat d'Esquerra Unida, Manu Pineda, atès que els seus noms no apareixen a la llista. La resposta és que sí: els sufragis als comuns engreixen la bossa de vots de Sumar, però la llei electoral habilita els partits a presentar butlletes en què només constin els candidats territorials.

El 9 de juny Diana Riba (Barcelona, 1975) encapçalarà la llista d’ERC a les eleccions europees. Encara com a independent, és l’aposta de la direcció republicana, que ja la va situar de número dos d’Oriol Junqueras ara fa cinc anys.

Aquest cap de setmana, Aleix Moldes, cap de Política de l'ARA, conversa amb l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba.

Nova amonestació a Espanya per l'espionatge amb el programa Pegasus a una seixantena d'independentistes, el cas conegut com a Catalangate destapat l'abril del 2022. Si al juny era el Parlament Europeu qui feia un toc d'atenció a l'Estat per aquells fets, ara és el Consell d'Europa qui se suma a les crítiques per haver fet ús d'aquest programari espia. Aquest organisme dona tota la credibilitat a les denúncies dels afectats i avisa que hi ha hagut "greus implicacions per als drets humans fonamentals de les persones atacades", com per exemple "el dret a la intimitat i el dret a la llibertat d'expressió". El que ve a dir és que, en nom de la "seguretat nacional", els estats no poden fer el que vulguin. Per rematar-ho, demana un "moratòria" en l'ús d'aquests programes espia fins que hi hagi una regulació europea precisa sobre com fer-los servir. No només Espanya en surt malparada a l'informe; també Polònia, Hongria, Grècia i l'Azerbaidjan.

La batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.

La compareixença aquest dilluns de l'eurodiputada Diana Riba (ERC) a una audiència al Consell d'Europa ha acabat amb un incident protagonitzat pel diputat del PP Pablo Hispán, excap de gabinet de Pablo Casado. Hispán, que durant l'audiència havia interpel·lat Riba, ha intentat impedir –ja fora de la sala i quan l'acte havia acabat– que un grup de periodistes catalans entrevistessin el diputat neerlandès Pieter Omtzigt, ponent de l'informe sobre l'escàndol de l'espionatge amb Pegasus que està elaborant l'organisme europeu que vetlla pel respecte pels drets humans i la democràcia. "TV3 és una televisió independentista!", ha cridat Hispán al ponent de l'informe. "És del govern, no és una televisió objectiva", ha continuat dient en un to agressiu adreçant-se a Omtzigt davant dels periodistes catalans.

El terrorisme, el tràfic d'éssers humans, l'explotació sexual de dones i nens, el tràfic de drogues i armes, el blanqueig de capitals, la corrupció, la falsificació de mitjans de pagament, la delinqüència informàtica i l'organitzada. Aquesta és la llista de crims europeus, és a dir, aquells considerats greus, que cal incloure a tots els Codis Penals de la UE i pels quals es fixen criteris comuns. I aquest dijous l'Eurocambra ha reclamat que la violència masclista també formi part d'aquest llistat, amb 427 vots a favor, 119 en contra i 140 abstencions. El Parlament Europeu no pot proposar lleis, però sí que pot demanar a la Comissió Europea que ho faci, i això és el que vol amb aquest informe. Ara, però, ha de començar un procés llarg i de difícil recorregut, perquè després de la iniciativa de l'executiu, són els vint-i-set governs els que haurien d'aprovar per unanimitat un canvi com aquest.

Què és la violència masclista? Quina condemna mereix l’agressor? Quins són els recursos indispensables per atendre les víctimes? Les preguntes han de tenir resposta en una futura directiva europea perquè la violència masclista ampliï la llista de 32 "delictes greus i transfronterers" que permeten l'extradició. El procés ha superat el primer pas, amb l’aprovació de l’informe dins de la comissió de Llibertats Civils i la comissió d’Igualtat de l’Europarlament, però encara li queda el tràmit de passar pel ple del Parlament –al setembre, previsiblement–, la Comissió i el Consell d’Europa. El repte és gran perquè no tots els socis han signat o han adoptat el marc establert al Conveni d'Istanbul, el model de referència en la lluita i l'abordatge d'aquestes violències, enteses en un concepte ample (dels matrimonis forçats a l'avortament o les esterilitzacions a la força, i també les agressions a dones).

El Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) de l'Eurocambra va aprovar al setmana passada un informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea que en clau catalana i espanyola ha portat cua. La ponent de l'informe és l'eurodiputada irlandesa de l'Esquerra Unitària Clare Daly, que en la seva part d'exposició personal denunciava "l'empresonament de parlamentaris, alguns amb sentències superiors a 10 anys, per haver permès que tingués lloc un plebiscit democràtic". Ara, però, a petició de partits com el PP i Cs, el president del comitè, el socialista Juan Fernando López Aguilar, ha retirat la referència de l'informe que el plenari ha de votar dimecres.

El comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) de l'Eurocambra ha aprovat aquest dimarts un informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea entre el 2018 i el 2019 en què es denuncien les diferents vulneracions de drets arreu dels estats de la Unió durant aquest període sense mencionar, això sí, cap estat de manera explícita. L'informe lamenta "l'abús de la presó preventiva" i també condemna "les intervencions violentes i desproporcionades" per part de les autoritats policials en "manifestacions pacífiques".

En la setmana que Clara Ponsatí s’ha estrenat com a eurodiputada, em quedo amb unes paraules de Diana Riba a l’hemicicle de Brussel·les que posaven el dit a la nafra: “Una onada de moviments reaccionaris, xenòfobs i misògins està arribant arreu i això afecta els drets de les dones”. Riba demana a la Unió Europea que esdevingui una eina útil per frenar aquest retrocés global. Té raó en el diagnòstic i, també, que les institucions europees poden fer-hi més i ho poden fer millor. L’Europa de les prioritats equivocades no sembla que tinguin cap intenció d’arremangar-se en aquest tema. M’agrada, tanmateix, que qui va ser la nostra consellera de lectures infantils –al Pati de Llibres de Sant Cugat– sigui ara una de les veus de la consciència al Parlament Europeu. No tan sols per difondre la repressió a Espanya, com a eurodiputada d’ERC que és, sinó també per fer política. És a dir, assenyalant els problemes, subratllant les noves xacres socials i demanant justícia i solucions. No hi ha dubte que la revolució igualitària, tan necessària com imparable, ha topat amb un mur. Tot d’una, s’ha produït una evident reacció carca, resclosida i desvergonyida. I, per tant, perillosa. El nou masclisme és menys ingenu i més ferreny. Ja no hi ha l’excusa del desconeixement, de la tradició conservadora o d’una cultura impregnada durant segles. A Espanya, en les cinc setmanes del 2020, ja han mort vint dones assassinades per les seves parelles. “La maté porque era mía” és un lema que sembla haver tornat. Mentrestant, les campanyes per la igualtat són tan tèbies com ben intencionades. La recent iniciativa del T’ho estàs perdent, per exemple, té l’objectiu de fomentar l’esport femení en els mitjans de comunicació. Perfecte. La mateixa campanya, però, ja és la primera que utilitza l'adjectiu femení, quan la igualtat consisteix en parlar d’esport, d’espectacle, al marge de qui el faci. No es tracta de retransmetre i mirar esport femení per compassió. I ho sembla.

]]>

Al Parlament Europeu també es fa evident l'esquerda entre ERC i JxCat. Carles Puigdemont i Toni Comín no han aconseguit formar part del mateix grup parlamentari que la formació republicana malgrat setmanes de converses amb la direcció dels Verds/ALE. Els dos eurodiputats exiliats van enviar ahir una carta als líders dels Verds, Ska Keller i Philippe Lamberts, en què retiraven la petició d'entrada al grup. Malgrat estar dividits, la majoria dels Verds i la seva direcció argumentaven discrepàncies polítiques que arribaven fins i tot en la gestió del conflicte català: "El nostre grup sempre ha defensat una estratègia de diàleg i buscar solucions i la nostra impressió sobre Puigdemont és que la seva posició és una mica diferent de simplement perseguir el diàleg", ha dit Keller a la sortida d'una reunió de grup intensa en què aquesta discussió s'ha allargat més d'una hora. Quedar-se sense grup parlamentari complica les coses de cara a la visibilitat a l'Eurocambra.

]]>

Continuen els problemes perquè Carles Puigdemont i Toni Comín formin part del grup parlamentari dels V-ALE, en què hi ha ERC i també En Comú Podem. Aquest dilluns s'ha tornat a reunir el Comitè de Conciliació entre els líders dels Verds i els dos representants de l'Aliança Lliure Europea (ALE) per intentar negociar-ne l'entrada, però la segona trobada ha acabat sense acord. Per això, el conjunt del grup ha decidit agendar-ho com a punt de debat a primera hora de dimecres, una discussió que previsiblement acabarà en votació dels seus 74 membres.

]]>

Els Verds continuen resistint-se a l'entrada de Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats del seu grup de l'Eurocambra. Els dos exiliats de JxCat van sol·licitar l'entrada al mateix grup on hi ha ERC i En Comú Podem una vegada van poder accedir al càrrec, però la direcció del grup ecologista hi va mostrar reticències i s'ha hagut de conformar un comitè de conciliació que aquest dimecres s'ha reunit i ha conclòs sense acord. De moment, segons ha informat l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, les parts s'emplacen a continuar parlant-ne per intentar trobar una solució, però no es descarta que s'hagi d'acabar produint una votació.

]]>

El mateix dia que l'han ratificat com a presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ja té sobre la taula una carta que li reclama actuar en l'afer català. Una quarantena d'eurodiputats, principalment del grup dels Verds/ALE però també de l'Esquerra Unitària, algun del grup socialista i també dels conservadors reformistes (on hi ha Vox), li han enviat una missiva en què demanen que el nou executiu comunitari faci de mediador per trobar una solució política a Catalunya. També li demanen que asseguri que a Espanya es respecten els drets fonamentals i que tingui en compte els pronunciaments d'organismes internacionals que demanen l'alliberament dels presos polítics.

]]>