Durant dècades, lobistes d'empreses dels EUA han pressionat perquè la Xina obrís les portes a bancs, companyies aeroespacials i cadenes de menjar ràpid. El fabricant d'avions Boeing, per exemple, va començar a rebre comandes del gegant asiàtic poc després d'una visita de Richard Nixon el 1972. Però ara, molts dels empresaris nord-americans al país veuen com el seu propi govern està desmantellant gran part de la feina feta.

La Xina ha ordenat a les seves aerolínies que no acceptin més lliuraments d'avions del fabricant dels Estats Units Boeing en resposta a la imposició d'aranzels del president estatunidenc, Donald Trump, de fins al 145% a productes xinesos. A més, també ha demanat a les companyies aèries que aturin qualsevol compra d'equips i peces relacionades amb aeronaus a empreses nord-americanes, segons recull Bloomberg.

Durant setmanes, la NASA ha tret importància als problemes que ha patit la Starliner, una nau espacial de Boeing que al juny va portar dos astronautes a l'Estació Espacial Internacional. Però dimecres, alts càrrecs de l'agència van admetre que els problemes podrien ser més greus del que es pensava i que, finalment, és possible que els astronautes no tornin amb la nau de Boeing. La NASA estudia una opció alternativa perquè els astronautes, Suni Wiliams i Butch Wilmore, puguin tornar a la Terra en una nau espacial construïda per SpaceX, empresa competidora de Boeing. L'estada dels astronautes en òrbita, que havia de ser només de vuit dies, es podria allargar fins a l'any que ve.

El fabricant aeronàutic Boeing es declararà culpable de conspiració per estafar el govern dels Estats Units després d'haver infringit un acord amb el departament de Justícia arran de dos accidents fatídics que van implicar el seu avió 737 Max i van resultar en la mort de 346 persones en dos vols a Indonèsia i Etiòpia, segons ha publicat el diari Financial Times arran d'una declaració judicial de la Fiscalia. Boeing ja va admetre el 2021 haver enganyat els reguladors federals d'aviació sobre els errors de software d'aquest model i ara la justícia nord-americana ha castigat la companyia per incomplir els compromisos que havia signat.

Un antic empleat de Boeing conegut per haver criticat públicament els estàndards de producció de la companyia nord-americana d'aviació ha estat trobat mort, segons ha informat la BBC. Es tracta de John Barnett, que era a Charleston (Estats Units) per testificar en un cas contra el gegant aeronàutic. El seu cos ha estat trobat sense vida dins del seu cotxe al pàrquing de l'hotel on s'allotjava. En aquest sentit, l'oficial forense del comtat d'aquesta població de Carolina del Sud ha confirmat que l'home de 62 anys hauria mort a causa del que sembla una ferida autoinfligida aquest dissabte, 9 de març, en un aparent suïcidi, tot i que la policia continua investigant el cas.

Aquells que siguin viatgers nerviosos esclataran en una suor freda al veure imatges d'un forat obert al buc d'un Boeing 737 Max 9 d'Alaska Airlines, a 15.000 peus (4.600 metres) després que l'avió s'hagués enlairat des d'Oregon el 5 de gener. Els inversors nerviosos tindran la mateixa reacció al veure els preus de les accions de Boeing i Spirit AeroSystems, una empresa escindida pel fabricant d'avions l'any 2005. Spirit va fabricar el buc i la peça defectuosa, un endoll a la cèl·lula on alguns models Max 9 poden tenir una sortida d'emergència. Després de l'incident, el valor de mercat de les dues empreses va caure un 8% i un 11% respectivament.

Després de les paraules i les declaracions de bones intencions han arribat els fets. La Unió Europea i els Estats Units han pactat aquest dimarts una treva de cinc anys en la disputa pels subsidis a Boeing i Airbus després de gairebé dues dècades. És la primera demostració de la millora de les relacions amb l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, que s'ha escenificat com el principal resultat tangible de la simbòlica cimera entre la UE i els EUA: "El primer viatge oficial a l'estranger del president dels Estats Units ha sigut a Europa. Un clar símbol del nostre vincle transatlàntic", ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, després de la reunió.

Boeing ha recomanat que els seus avions 777 equipats amb motors de la sèrie 4000 de Pratt & Whitney deixin de volar mentre s'investiga l'incident que un d'aquests aparells va patir dissabte durant un vol entre Denver i Honolulu. L'avió, propietat de United Airlines, va haver de tornar a l'aeroport poc després d'enlairar-se quan la carcassa del motor dret es va trencar. Les peces van caure prop d'una zona poblada als afores de Denver, sense que es produïssin danys rellevants. Segons les conclusions preliminars de la investigació que està duent a terme l'Administració Federal d'Aviació dels Estats Units (FAA), l'origen de l'incident estaria relacionat amb "les aspes buides, que són úniques d'aquest model de motor utilitzat només en avions Boeing 777".

Hendrik Mulyadi estava revisant les seves trampes de cranc quan va sentir una gran explosió a l’aigua del seu voltant. De sobte el mar es va aixecar, enlairant la barca del pescador indonesi mentre l’aire s’omplia de fum. "Tinc sort que no em va tocar –recordava dilluns, assegut a casa seva, a l'illa de Lancang, i encara visiblement commogut pel que havia presenciat–. Va ser com un llamp, molt ràpid. Va esclatar quan va tocar l’aigua. Vaig veure alguna cosa flotant: es tractava de restes de l'avió”.

La factura dels dos tràgics accidents de Boeing on van morir 346 persones ja té xifra. El fabricant aeronàutic pagarà més de 2.500 milions de dòlars (prop de 2.037 milions d'euros) per resoldre la investigació del departament de Justícia dels Estats Units sobre els dos xocs mortals del 737 Max, segons ha explicat aquest dijous l'administració nord-americana.

Un avió que es preparava per fer un aterratge d'emergència a l'aeroport internacional de Los Angeles va ruixar amb combustible, dimarts al matí, una zona d'escoles del comtat. Fins a 60 persones, entre les quals molts nens, van haver de rebre tractament per irritacions de la pell i problemes respiratoris, i els bombers van evacuar les escoles. Malgrat tot, no hi ha ferits greus.

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha promès no descansar fins que "es faci justícia i s'assumeixin responsabilitats" en relació amb l'avió ucraïnès que es va estavellar dimecres a l'Iran, i que les autoritats de Teheran van admetre que havien abatut amb un míssil per un "error humà". Trudeau ha fet un emotiu discurs de dol per a les víctimes del desastre –57 de les quals eren ciutadans de nacionalitat canadenca– aquest diumenge a la ciutat d'Edmonton, a la província d'Alberta, on vivien 13 de les víctimes. El fet que el règim dels aiatol·làs negués en primera instància la seva implicació amb el sinistre ha desencadenat la indignació tant a l'Iran com a la diàspora.

El fabricant nord-americà d'avions Boeing ha publicat centenars de missatges interns que contenien comentaris durament crítics sobre el desenvolupament del 737 Max, inclòs un que deia que l'avió estava "dissenyat per pallassos que estan supervisats per micos".

L'any fatídic de Boeing ja s'ha allargat aquesta entrada del 2020. Un avió del model 737-800 del fabricant aeronàutic nord-americà s'ha estavellat aquest dimecres quan cobria la ruta de la companyia Ukraine International Airlines entre la capital de l'Iran, Teheran, i Kíev. L'accident –el tercer en un any i mig d'un avió de Boeing– ha causat la mort dels 176 passatgers i tripulants. Les primeres hipòtesis apunten que l'avió ha tingut problemes tècnics i ha acabat caient a pocs quilòmetres de Teheran. Les autoritats iranianes han revelat aquest dijous que el pilot estava intentant tornar a l'aeroport quan l'aparell es va estavellar, després de patir un problema mecànic i que no va emetre cap trucada de socors. Segons els investigadors, l'aparell es va incendiar abans d'estavellar-se. En topar contra el terra hi va haver una gran explosió perquè anava carregat de combustible. L'aparell tenia tres anys d'antiguitat i havia passat l'última revisió dilluns mateix.

Un avió ucraïnès de l'aerolínia UIA en què viatjaven 176 persones, entre passatgers i tripulació, s'ha estavellat a l'Iran. Segons el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, no hi ha supervivents.

El fabricant d'avions Boeing ha compensat la companyia aèria American Airlines pels danys i perjudicis causats pel mal funcionament del model 737 Max, que va obligar diverses aerolínies a cancel·lar vols durant el 2019 després d'alguns accidents.

Els problemes associats a l’avió Boeing 737 Max portaran més maldecaps a la companyia del que inicialment s'esperava. I no només això: American Airlines i Southwest Airlines, totes dues aerolínies nord-americanes, han anunciat aquest dimarts que cancel·laran més vols dels previstos com a conseqüència d'aquests problemes. La primera havia anul·lat els serveis que prestava aquest model fins al 4 de març del 2020, però en l'últim comunicat allarga la situació (que els força a anul·lar uns 140 trajectes cada dia) fins al 7 d'abril. Això no afectarà connexions amb Barcelona, ja que la companyia no treballa amb el 737 Max a Europa. Southwest Airlines, que també havia marcat el març com a mes límit, ha situat ara el retorn d'aquest Boeing a la seva operativa el 13 d'abril. En aquest cas, segons ha compartit la companyia en un comunicat, això afectarà uns 300 trajectes entre els dilluns i divendres cada setmana.

John Barrett, exenginyer de control de qualitat de Boeing, ha alertat a la BBC que el sistema d'oxigen en cas de despressurització del model 787 Dreamliner té fallades que l'empresa no ha volgut resoldre. L'enginyer, que va treballar 32 anys a la companyia fins que es va retirar el 2017 per problemes de salut, ha revelat que les proves van evidenciar fallades en el sistema que l'empresa no ha volgut tenir en compte. Boeing ho nega i assegura que tots els seus aparells compleixen els estàndards de seguretat i qualitat.

Boeing ha sigut durant molt de temps una peça central en la maquinària industrial americana. Cada any l’empresa ven uns 100.000 milions de dòlars en equipaments i serveis aeroespacials a tot el món i paga 45.000 milions a altres firmes americanes. És el fabricant d’avions més gran del món i, també, el màxim exportador dels EUA. De fet, un de cada 100 treballadors del país treballa directament per a l’empresa o per a un dels seus 13.600 proveïdors al país, que donen feina a més d'1,3 milions de persones. En resum, el que és bo per a Boeing és bo per al teixit corporatiu americà.