El 2023, gairebé el 20% de tota l’activitat dels Mossos d’Esquadra va estar destinada a prevenir i combatre el terrorisme. El subcap de la Comissaria General d’Informació, l’intendent David Sànchez, explica que hi ha hagut un repunt des de l’inici de la guerra entre Israel i Palestina. Atén a l’ARA per parlar d’això i també per recordar el 17-A, que ell va viure com a cap d’Unitat de Prevenció d’Extremismes Violents.

Les seves llibreries eren una mostra perfecta del seu radicalisme. Hi havia La mentida d'Auschwitz, un llibre que nega l'Holocaust nazi contra els jueus. Al seu costat destacava el Mein Kampf d'Adolf Hitler. També tenien una col·lecció filmogràfica particular, amb Golubaya divisa, un documental sobre el paper de la División Azul durant la Segona Guerra Mundial. La discografia era, sobretot, heavy metal, amb grups com 7 Muelles: "Mil batalles per lliurar, molta sang per vessar", cantaven al seu disc No te cortes. Els membres de Combat 18, el grup neonazi que els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van detenir dimarts, no només s'havien quedat amb la literatura feixista, les pel·lícules nazis o les lletres supremacistes: volien passar a l'acció i s'estaven preparant per fer-ho.

La condemna més alta fins ara per l'Assalt al Capitoli se l'ha endut un home que no hi era aquell dia, però que es considera l'instigador principal dels fets. El líder del grup d'ultradreta Proud Boys, Enrique Tarrio, va seguir els fets des de Baltimore, a uns 70 quilòmetres de Washington, i des de les xarxes seguia esperonant els seus companys –"Feu el que cal fer"– després d'haver planificat una marxa que buscava impedir l'oficialització de la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials del país.

Aquesta setmana els mitjans dels Estats Units han centrat l'atenció en el judici a Kyle Rittenhouse, el noi de disset anys que va assassinar dos homes i ferir-ne un altre durant les protestes de l’agost del 2020 del Black Lives Matter. Va passar a la localitat de Kenosha, a Wisconsin. L’escena de Rittenhouse plorant desconsoladament en el judici ha donat la volta al món, juntament amb les imatges d’arxiu on, per contrast, se’l veia en actitud violenta pels carrers amb un rifle a les mans i disparant. Rittenhouse ha estat absolt i la sentència ha servit per polaritzar encara més els mitjans a l’hora d’abordar aquest cas.

Agents dels Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, han detingut dues persones de nacionalitat espanyola vinculades al supremacisme blanc com a presumptes autors dels delictes d'incitació a l'odi contra estrangers, tinença d'armes i explosius, enaltiment del terrorisme racista i contra la salut pública.

Unes cases allunyades a la Pobla de Cérvoles, un poble de menys de 200 habitants de les Garrigues, volien ser el principi d'una comunitat blanca, independent i autosuficient. Dos homes, de 30 anys i nacionalitat espanyola, havien buscat aquest espai rural amb la intenció de portar a la pràctica el seu discurs en defensa del supremacisme blanc. Els Mossos d'Esquadra els van detenir fa pocs dies atribuint-los els delictes d'incitació a l'odi contra estrangers i enaltiment del terrorisme racista, però el jutjat d'instrucció número 4 de Lleida els ha deixat lliures per delicte d'odi –la Fiscalia no va demanar presó preventiva i si es mantingués enaltiment del terrorisme el cas hauria de passar a l'Audiència Nacional–. És la primera investigació policial a l'estat espanyol vinculada al supremacisme blanc.

La policia ha detingut Gregory McMichael, de 64 anys, i el seu fill Travis McMichael, de 34 anys, acusats de l’assassinat d’Ahmaud Arbery, un afroamericà de 25 anys que va morir dessagnat mentre practicava esport en una barriada dels afores d’Atlanta, a l’estat nord-americà de Geòrgia. El crim va passar el 23 de febrer, però des d’aleshores ningú havia estat detingut i això que no només la investigació ha estat en mans de tres fiscals diferents sinó que la passivitat policial ha sigut denunciada en protestes i manifestacions públiques, entre d’altres del candidat demòcrata, Joe Biden.

L'expresident dels Estats Units Barack Obama s'ha pronunciat aquest dimarts de manera clara i contundent contra la retòrica xenòfoba de Donald Trump tot i no mencionar-lo directament. "Hauríem de rebutjar el llenguatge que surt de la boca de qualsevol líder que alimenti el clima de por i odi o que normalitzi els sentiments racistes", diu la carta penjada per Obama a les xarxes socials com a reacció oficial de l'expresident i l'ex primera dama, Michelle Obama, als dos tirotejos massius que aquest cap de setmana van deixar 31 morts a El Paso (Texas) i Dayton (Ohio).

Durant les últimes hores dos episodis de tirotejos massius, amb 20 morts a El Paso, Texas, i 9 a Dayton, Ohio, han sacsejat l'opinió pública nord-americana, que tot i això està relativament acostumada a viure tragèdies d'aquest tipus. Segons el recompte que fa l'entitat Gun Violence Archive, des de principis d'any han mort 8.600 persones a tot el país a causa de les armes de foc. Això vol dir una mitjana de 41 morts al dia. Només amb aquestes dades esfereïdores n'hi hauria d'haver prou per fer reflexionar el conjunt de la societat i els seus governants per prendre mesures urgents, bàsicament per reduir l'elevadíssim nombre d'armes que circulen pel país a causa de les facilitats que hi ha per adquirir-ne.

La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha rebut amenaces de mort des d'un compte de Twitter que contenia missatges de supremacisme blanc. El tuit, que va estar penjat 48 hores abans de ser esborrat, va ser enviat al perfil d'Ardern després de l'atemptat supremacista que va deixat 50 morts a dues mesquites de Christchurch divendres passat, i contenia una fotografia amb una pistola i la frase: "Tu seràs la següent". La policia del país està investigant qui hi ha darrere de l'amenaça, segons Efe.

La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Arden, ha anunciat aquest dijous que prohibirà les armes militars i semiautomàtiques com les que es van fer servir en l'atac supremacista de divendres passat. Les 50 víctimes mortals de l'atemptat a les mesquites d'Al-Noor i Linwood ja han estat identificades.

Abans que presumptament matés 50 musulmans que resaven en dues mesquites de Christchurch (Nova Zelanda), el 15 de març, Brenton Tarrant, un australià de 28 anys, va publicar a la xarxa un manifest de 74 pàgines titulat 'The great replacement' ('La gran substitució'). En aquest text, Tarrant va escriure que només tenia una veritable font d’inspiració: el terrorista polític noruec Anders Breivik, que va matar 77 persones el 2011.