Amagada al bell mig del conjunt de serralades prepirinenques –la del Cadí, el Pedraforca i les muntanyes del Port del Comte– hi ha la vall de la Vansa-Tuixent, un lloc deliciós amarat de boscos, prats i poblets ancorats en el temps. I és aquí, des de fa ja quatre anys, on l’associació Defensem la Vansa organitza batudes populars amb veïns, ramaders, agricultors i estiuejants per combatre una floreta groga –aparentment inofensiva, però que és de les 20 plantes més perilloses de Catalunya– que ha esdevingut una plaga que amenaça amb enverinar aquest paratge natural i acabar amb l’economia de la zona.

Quines espècies ens estan envaint i quins perills tenen? Aquesta era una de les principals preguntes que han intentat respondre dos experts en un acte organitzat aquest dimarts per l'ARA i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). I la resposta, com gairebé sempre, la trobem en els humans. Perquè és l'Homo sapiens qui va decidir construir, i ampliar, i tornar a ampliar el canal de Suez perquè les mercaderies de l'oceà índic arribessin fàcilment al Mediterrani, i això va provocar que moltes de les espècies d'orient també viatgessin, pel mar o enganxades a sota els vaixells, a occident. També han sigut els humans els que han decidit comprar, per qüestions merament estètiques, plantes ornamentals d'altres continents que ara s'han fet seu el nostre. I, de nou, és l'acció humana la que ha provocat una emergència climàtica que escalfa les aigües i trastoca els ecosistemes.

El coipú és un rosegador originari de Sud-amèrica (Xile, l'Argentina, Bolívia, el sud del Brasil, l'Uruguai i el Paraguai) que ha arribat a Catalunya per quedar-s'hi. A mig camí entre una rata grossa, una llúdriga i un castor, pot arribar a pesar fins a 8 quilos i es diferencia ràpidament de les altres espècies per les dues dents taronges que sobresurten de la boca i que li serveixen per rosegar dins l’aigua amb la boca tancada. El coipú viu de manera permanent a les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva des de fa una dècada i causa danys greus a la flora autòctona, els hàbitats naturals i els conreus (per exemple, de blat o d'arròs). Per frenar la proliferació d'aquesta espècie invasora, el gener del 2023 la Generalitat va posar en marxa un pla de xoc que ha aconseguit reduir-ne, de mitjana, un 40% la població.

Invasions biològiques, espècies invasores, llistes negres, espècies més buscades, intrusos. I també expansió agressiva, danys irreversibles, cost econòmic, propagació i voracitat. Així és com ens referim a les plantes i animals que proliferen en territoris en els quals no són autòctons.

L'ós rentador (Procyon lotor) és un mamífer exòtic que, tot i que sembli estrany, ja s'ha detectat a Catalunya alguna vegada, segurament fruit de l'alliberament al medi per part d'algun particular. Tot i haver estat un albirament puntual, l'espècie figura en una llista negra juntament amb molts altres animals i plantes que es considera que tenen gran potencial de convertir-se en invasors i amenaçar espècies i ecosistemes autòctons al país.

Estem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

Es creu que va ser d’una granja de França, dedicada a la cria per fer abrics, que el coipú va escapar-se i va començar a proliferar i expandir-se fins a arribar, fa escassament deu anys, a Catalunya. En un temps rècord, aquest rosegador, originari de Sud-amèrica i amic dels hàbitats humits, ha escalat com una de les espècies invasores que està causant més estralls al país. Tot i que el fred del port de la Bonaigua va ajudar a retardar-ne l'arribada, finalment va trobar la manera de travessar Catalunya per la zona de l’Empordà i s’ha convertit en un malson per als pagesos de les comarques de Girona. De fet, la Generalitat presentarà demà un pla per combatre la plaga d’aquesta rata herbívora que malmet els cultius i espais naturals a la zona.

Aquest estiu serà, sens dubte, una temporada de mosquits. Les freqüents precipitacions que hi ha hagut a Catalunya durant la primavera, així com les elevades temperatures, fan preveure l'arribada d'aquesta plaga d'insectes. D'altra banda, la calor farà aparèixer també les paneroles, les rates i altres rosegadors. Des de l'Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (Adepap) emfatitzen que es tracta, en la majoria dels casos (mosquits i rosegadors, especialment), d’espècies transmissores de virus i malalties, i per això recomanen prendre mesures preventives i confiar en professionals especialitzats per combatre les plagues i per fer desinfeccions.

Afegir el cranc blau als arrossos, fumets i altres receptes culinàries ha servit per fer front a una plaga que amenaça els ecosistemes al delta de l'Ebre. La lluita contra el crustaci que fa anys que duen a terme els pescadors podria guanyar un nou aliat que també troba en aquest crustaci una delicatessen: el pop. Les proves que han fet investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han constatat que els pops són depredadors naturals del cranc blau, del qual són capaços d'ingerir-ne en grans quantitats si cal: "Un sol pop es pot arribar a menjar fins a un 33% del seu pes en carn de cranc en un sol dia", explica la coordinadora del projecte, Patrícia Prado.

És com una barreja entre una rata, un castor i una llúdriga. El coipú pesa entre 3 i 7 quilos, té membranes interdigitals i es diferencia ràpidament de les altres espècies per dues dents taronges que sobresurten dels llavis i que li serveixen per rosegar dins l’aigua amb la boca tancada. El seu espai preferit són els rius i les conques fluvials, on menja tota mena de vegetació. Viu en parelles o en colònies en unes galeries, no gaire profundes, que construeix a la vora de l’aigua. Els coipús provenen de Sud-amèrica (Xile, l'Argentina, Bolívia, sud del Brasil, l'Uruguai i el Paraguai) i van arribar a Catalunya travessant la frontera per les conques fluvials de l’Albera.

Els Agents Rurals ha detectat una alga invasora al Parc Natural del Cap de Creus. En concret, es tracta de l’espècie invasora Caulerpa cylindracea, que va ser localitzada el dia 1 de setembre en una zona molt freqüentada pel fondeig d'embarcacions amb àncora, a la Cala Galladera, a la cara nord del Cap de Creus, a una fondària d’entre 2 i 6 metres.

Ho pot semblar, però el Superporc, el Julivert Gegant i el Plomall de la Pampa no són els personatges de cap còmic de ciència-ficció. Sí que tenen superpoders: el primer té unes altes capacitats reproductives, el segon et crema la pell si el toques i el tercer pot arribar a suportar temperatures extremes. Però cap d’ells prové del món de la fantasia. Al contrari, viuen entre nosaltres des de fa temps: són tres de les gairebé 200 espècies que estan catalogades com a invasores a Catalunya i que tenen en alerta tot el territori per la seva perillositat.

Conscienciar els més joves de l'impacte del mosquit tigre en la salut de les persones i fer-los partícips de la lluita per impedir-ne la reproducció. Aquest és el doble objectiu de la iniciativa educativa impulsada per la plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El programa pretén sensibilitzar els estudiants sobre els perills i riscos associats a aquesta espècie, a partir de l'ús d'una apli amb què els alumnes fan fotografies a entorns pròxims a les escoles i on el mosquit podria criar i reproduir-se. En la seva segona edició, el programa comptarà amb la participació de set centres de secundària més de la ciutat i arribarà a 400 estudiants més, que col·laboraran en la millora del control i el tractament del mosquit.

L’anomenen granota toro perquè durant la nit rauca fort com un brau. Es reprodueix a gran velocitat i amenaça l’ecosistema del delta de l’Ebre. Quan el juny passat es va anunciar que els tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre n’havien detectat quatre exemplars adults, per les xarxes socials va començar a circular la imatge d’una granota cruspint-se un ratolí. No era un exemplar fotografiat a Catalunya, però la imatge donava fe del problema que podria representar aquesta nova espècie invasora en el sensible ecosistema de l’Ebre, ja prou alterat per una vintena d’animals no autòctons, com el cranc blau, el musclo zebra i el caragol poma.

Un test d’embaràs fent servir una granota. Així podria haver començat l’expansió d’un fong que pot posar en perill diverses espècies d’amfibis. Eren els anys 30 quan diversos investigadors sud-africans van descobrir una prova inèdita que determinava amb fiabilitat si una dona estava embarassada. L’anomenat test de la granota consistia en injectar orina de la possible embarassada sota la pell de l’animal; si l’orina contenia l’hormona gonadotropina coriònica humana (hCG), senyal d’embaràs en les dones, la granota feia una posta d’ous en menys de 24 hores. Una mateixa granota es podia fer servir per a diferents tests si es deixava un mes de marge entre un test i un altre. El test es va dur a terme amb l’anomenada granota africana d’ungles, que no va trigar a ser reclamada en molts llocs del món.