Fa uns dies el rei Joan Carles, l'emèrit, va ser aplaudit i victorejat pel públic d'una plaça de toros, que li demanava, entre mostres d'entusiasme, que tornés. Que tornés a Espanya, s'entén, però també que tornés al lloc de poder i preeminència que, segons aquestes persones, li correspon. Joan Carles I, convé recordar-ho, és un cap d'estat no electe que al llarg de quaranta anys de regnat va defraudar milers de milions a la Hisenda del mateix estat sobre el qual regnava, i que va utilitzar, també, les institucions i els poders de l'Estat (i, naturalment, l'erari públic) per als seus interessos particulars, que anaven des de les aventures eròtiques fins als negocis amb els xeics petroliers que finalment l'han acabat acollint sota els auspicis d'una dictadura. Però encara són molts els partidaris de Joan Carles convençuts que el monarca viu en un exili forçat, víctima de l'entesa traïdora del seu fill Felip amb els enemics de la pàtria, etc.

1. Mentre aquí ens mengem la mona, a Madrid treballen. El tercer trimestre del curs comença amb una d’aquelles notícies que portaran cua. Aquest dilluns arrenca a l’Audiència Nacional el judici per l’operació Kitchen. El cas tornarà a situar el Partit Popular a l’epicentre del fangar. I és que aquest no és, només, un cas de corrupció. És molt més que això. S’investiga si el partit que manava va utilitzar l’Estat per tapar la seva pròpia corrupció. Els indicis semblen clars, però la justícia, a Espanya, sempre pot sortir amb un ciri trencat.

Tres mesos després de les eleccions a Extremadura, sembla que el PP i Vox veuen la llum al final del túnel. Les dues formacions s'han reunit aquest dimecres a Mèrida per ultimar l'acord que possibiliti la investidura de María Guardiola i la seva reelecció com a presidenta autonòmica. En declaracions a la sortida, les dues formacions han assegurat que "hi ha sintonia" i s'han mostrat "optimistes", si bé han avisat que encara queden "qüestions per concretar" abans de donar per tancat el pacte.

El fins ara secretari general de les joventuts del PP, un sagal anomenat Carlo G. Angrisano, ha deixat les Noves Generacions peperes per passar-se a Vox, com podeu llegir en aquest diari. No us penseu que Angrisano, un jove que té l'aspecte rubicund propi de cert jovent conservador, hagi pres aquesta decisió per un càlcul d'interessos. Ben al contrari: ho fa empès per la decepció que li causa el partit en què va militar fins a finals de la setmana passada: “Jo era un de tants espanyols convençuts que el Partit Popular havia de protegir el millor del nostre país”, es lamenta en un missatge fortament sentimental publicat a les xarxes. Ara, però, comprova que el PP ha deixat de representar els valors pels quals es va afiliar al partit, a saber: “Amor a Espanya, a la seva identitat, a la seva història, a la seva llibertat i a la dignitat del nostre poble”. I percep, en canvi, que Vox sí que representa tot aquest ideari, que, segons Angrisano, ara es veu “trepitjat pel separatisme” (no s'ha assabentat que el separatisme es dedica a trepitjar-se a ell mateix). El ja ex secretari general dels joves del PP veu que hi ha “idees fermes” i “principis inamovibles” a Vox, que, per cert, és el partit pel qual actualment és eurodiputat el seu tiet Juan Carlos Girauta, que abans havia estat al PP i a Ciutadans, i, de jove, al PSC. Seguint la tradició familiar trànsfuga, i com a catalans de profit, quan acabin amb Vox potser poden entrar, plegats, a Aliança Catalana.

L'escàndol per l'adjudicació d'habitatge protegit a Alacant no deixa de créixer. A la polèmica pel fet que una promoció immobiliària hagi beneficiat fins a cinc càrrecs del PP, diversos empleats del consistori i la Generalitat, se suma la circumstància que en l'edifici resideixen més d'una desena de famílies amb diversos membres als quals se'ls ha concedit pisos. Entre ells hi ha, fins i tot, tres germans i dos cosins amb edats d'entre 18 i 24 anys, una dada especialment cridanera, atès que els primers tràmits del projecte es remunten al 2018, la qual cosa hauria obligat a la seva inscripció amb 14 o 15 anys.

Al PP li falta una pota a la taula de solucions per a Catalunya: la del finançament. Tot i saber que sense aquesta comunitat se li complica arribar a la Moncloa, acostuma a jugar amb l'anticatalanisme, que li dona rèdits a fora. Que la del finançament autonòmic és una qüestió poc còmoda per a la força que lidera Alberto Núñez Feijóo va quedar clar aquesta setmana durant la intervenció del vicesecretari d'economia dels populars, Alberto Nadal, en un esmorzar organitzat per Pimec.

Vox ha fet descarrilar el primer intent d'investidura de María Guardiola a Extremadura. Més de dos mesos després de les eleccions, el PP i l'extrema dreta han sigut incapaços de posar-se d'acord i continuen bloquejats. Durant la seva intervenció al ple, el líder autonòmic del partit d'extrema dreta, Óscar Fernández, ha tornat a exigir "certeses i garanties" que els populars compliran el que acordin. "Queda molt per concretar", ha advertit. Després que Guardiola implorés a Vox el seu suport –"No som incompatibles, no hi ha un mur entre nosaltres", va dir ahir durant el seu discurs–, Fernández li ha demanat "menys paraules boniques i més garanties". "Va donar una puntada de pilota endavant, es va quedar en les formes sense entrar al quid de la qüestió", li ha retret. El diputat de Vox ha deixat clar que el seu deure és "evitar" que la candidata popular "enganyi i incompleixi la seva paraula", i ha llençat un dard enverinat cap a la direcció estatal del PP: "Els enemics els té a casa. Si avui no s'ha arribat a un acord, és fonamentalment perquè algú a Génova encara no vol". Amb la votació, que s'ha saldat amb 29 vots a favor de Guardiola –del PP– i 36 en contra –del PSOE, Vox i Unides per Extremadura–, s'activa el compte enrere cap a la repetició electoral. Aquesta setmana hi haurà un segon intent divendres a la tarda i, si la investidura tampoc té èxit, el PP i Vox tindran temps per entendre's fins al 4 de maig. Si no ho aconsegueixen, Extremadura repetirà les eleccions el 28 de juny.

La primera mesura que prendrà el PP si governa a Espanya serà una "primera reforma fiscal" centrada en retornar la pujada de l'IRPF per la inflació d'aquests últims anys. És el que ha afirmat el vicesecretari d'economia del PP, Alberto Nadal, en un esmorzar organitzat per Pimec a Barcelona. L'altra iniciativa immediata seria "derogar les mesures legals que entorpeixen el mercat del lloguer, determinades normes mediambientals i laborals".

El PP i Vox tenien aquest dimarts una doble cita per posar a prova la seva complicitat a les comunitats autònomes. I s'ha posat de manifest que l'entesa no serà fàcil. Al matí, els dos partits no han aconseguit arribar a un acord per a l'elecció de la presidència de les Corts d'Aragó, que ha aconseguit el PP en solitari. "No podem regalar càrrecs sense cap garantia per part de Vox", justifiquen des de Génova –malgrat que a Extremadura van cedir-los un lloc a la mesa "a canvi de res"–. És una escenificació que evidencia que Jorge Azcón encara té lluny un pacte amb el partit de Santiago Abascal per continuar com a president aragonès. A la tarda, María Guardiola ha donat el tret de sortida al debat d'investidura de l'Assemblea d'Extremadura sense haver obtingut encara l'aval de Vox i apel·lant a la "responsabilitat" de l'extrema dreta per "no frenar" la conformació d'un nou executiu. "No som incompatibles, no hi ha un mur entre nosaltres", ha proclamat.

La disputa entre el PP i Vox està a l'ordre del dia amb el cicle electoral autonòmic, en el qual l'extrema dreta està conquerint terreny als d'Alberto Núñez Feijóo. Però la pujada dels de Santiago Abascal ja fa temps que es detecta en la demoscòpia, també a escala estatal. En els últims mesos, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el líder de Vox ja ha superat Feijóo en les preferències com a president del govern espanyol. Cap dels dos ha arribat a fer ombra a Pedro Sánchez –que els duplica en adeptes–, però en un any hi ha hagut un canvi substancial de tendència. Des de les eleccions del 23 de juliol del 2023 fins a l'abril del 2024, el líder del PP superava el de Vox en més de deu punts com a líder preferent per ocupar la Moncloa. La diferència es va seguir escurçant fins que va arribar als dos punts el novembre del 2024, després que Vox sortís de tots els governs autonòmics i deixés de tenir responsabilitats de govern. I el 2025 es va produir el 'sorpasso', que es manté en el darrer baròmetre.

Un dels debats més candents aquesta setmana al Congrés dels Diputats ha estat la prohibició del burca promoguda per Vox. Tot i que no va prosperar i només va obtenir els vots del PP, la iniciativa de l'extrema dreta va obrir la veda de la discussió sobre la idoneïtat de prohibir o no l'ús del vel integral. Junts va presentar el mateix dia una proposició de llei per prohibir-lo en els espais públics –un text que el PSOE s'ha obert a estudiar–, el PP va seguir el mateix camí dos dies més tard i Esquerra també vol dir-hi la seva. Segons fonts del partit consultades, els republicans no són partidaris de prohibir el vel integral i preveure conseqüències penals per a les dones que ho incompleixin, però sí que advoquen per "desincentivar-ne" l'ús a través de l'obligatorietat del treball a la comunitat. És la seva "solució efectiva" per "acabar amb el burca" evitant que la mesura acabi perjudicant les dones que el porten, creuen. "Convertir el burca en un delicte les aïllarà més", avisava ja el mateix líder d'ERC, Oriol Junqueras, aquesta setmana.

La primera nota d'opinió del mandat de Teresa Garcia-Milà al capdavant del Cercle d'Economia se centra en un fenomen, la immigració, que tots els partits polítics, els uns i els altres, utilitzen més com a eina electoral i de disputa que per trobar-hi solucions. Cal un debat serè i profund per fer-hi front, ja que és una qüestió estructural. En els darrers anys, tant Catalunya com Espanya han viscut un auge de nouvinguts que, sense ser l'únic factor, ha incidit en l'alça dels preus de l'habitatge donat que l'oferta no ha aconseguit satisfer una demanda accelerada, i ha pressionat també els serveis públics. En poc temps, en comparació amb altres països, som molts més. D'aquí que aquest prestigiós fòrum d'opinió, que té socis que li aporten una ideologia bastant transversal, hagi optat per fer la seva nota d'opinió, el document mitjançant el qual marca posició sobre grans temes, sobre una matèria que acostuma a tractar-se des de la política de manera demagògica. No hi ha receptes màgiques ni solucions fàcils per a una qüestió complexa i amb molts vessants, des de l'econòmic o laboral al social, que ha caigut massa en mans dels discursos populistes.

La prohibició del vel integral és un debat recurrent a Catalunya i a l'Estat, però mai s'ha acabat d'abordar de manera profunda. Ara el PSOE està disposat a parlar-ne amb Junts, que ha registrat una proposició de llei –tal com van fer al Parlament– per prohibir el burca als espais públics. Ha sigut la reacció dels juntaires arran del seu vot en contra de la llei presentada per Vox en el mateix sentit, que només ha comptat amb el suport del PP i que el Congrés ha tombat amb 177 vots en contra, 170 a favor i una abstenció.

El Partit Popular continua fent mans i mànigues per mantenir la presidència de la Junta d'Extremadura. Un mes i mig després de les eleccions, en les quals María Guardiola va tornar-se a imposar i Vox va duplicar diputats, les negociacions estan més enquistades que mai. Després que el partit de Santiago Abascal anunciés ahir un no rotund a María Guardiola i que la candidata extremenya demanés "responsabilitat" al PSOE per desbloquejar la situació, la direcció estatal del PP s'ha fet seu el full de ruta de la baronessa territorial i admet que prefereix un govern en solitari a través d'una abstenció del PSOE o de Vox que una coalició amb l'extrema dreta. I és que, malgrat que fa més d'un mes que negocien un govern plegats amb els de Santiago Abascal, l'enquistament de les converses ha abocat el PP a mirar cap al PSOE. Fonts pròximes a Alberto Núñez Feijóo responsabilitzen els socialistes de la seva entesa amb l'extrema dreta i justifiquen que si els socialistes es van presentar en campanya com un "dic per aturar la ultradreta", ara és "conseqüent" que s'abstinguin per evitar l'entrada de Vox al govern autonòmic.

La manera com el Partit Popular no tan sols no ha fet res per aturar el seu competidor electoral directe –Vox–, sinó que més aviat ha ajudat al seu creixement, constitueix un cas insòlit. O, com a mínim, poc freqüent. El PP i el seu entorn mediàtic van normalitzar Vox com a actor polític des del primer moment de la seva aparició en escena, abans i tot que tingués cap mena de representació a les institucions públiques. El seu primer gran acte públic, l'octubre de 2018 a Vistalegre, va significar el reconeixement definitiu de la nova formació dins el sistema polític espanyol. Era un moment interessant: mentre polítics democràtics eren fortament perseguits pels poders de l'Estat i criminalitzats davant de l'opinió pública i havien d'afrontar exilis, empresonaments i espolis, el nou partit d'extrema dreta espanyol i espanyolista (abans hi havia hagut Ciutadans, que ja havia començat el seu declivi), amb propostes furiosament antidemocràtiques i també anticonstitucionals, era acceptat ben de pressa com una opció política tan vàlida com qualsevol altra.

El Partit Popular ha buscat un convidat especial per al final de campanya de l'Aragó. En concret, en l'acte que ha organitzat Noves Generacions, les joventuts del PP, just després del míting final amb Jorge Azcón –actual president aragonès i candidat dels populars– i Alberto Núñez Feijóo: l'ha moderat l'agitador d'extrema dreta Vito Quiles, que també va concórrer a les eleccions europees amb el partit ultra Se Acabó la Fiesta. L'acte, que portava per nom De K-ñas, ha consistit en una entrevista de Vito Quiles a Jorge Azcón i una conversa "informal" amb joves del partit. En el tancament de la campanya electoral, Azcón ha demanat força per seguir avançant en el mateix camí d'aquesta legislatura. I és que les enquestes li són favorables per mantenir la primera posició, però també apunten a un augment de la dependència de Vox.

Un pis per a la regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez; altres per als dos fills i el nebot de la directora general d'Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman; dos més per a l'arquitecte municipal Francisco Nieto i la dona del cap de gabinet de la conselleria de Turisme, Miguel Ángel Sánchez; i, l'últim, per a la dona del tècnic de la conselleria d'Habitatge que va validar els expedients. Aquest és el balanç provisional de la polèmica adjudicació d'habitatges públics protegits entre diversos càrrecs de l'Ajuntament d'Alacant i la Generalitat Valenciana.

L'Ajuntament d'Alacant creuarà les dades dels adjudicataris dels habitatges públics amb els de la plantilla actual de funcionaris per saber si algun empleat més està relacionat amb la concessió de pisos protegits a diversos càrrecs municipals. Així ho ha anunciat aquest dimarts el regidor de Contractació i Recursos Humans i dirigent del Partit Popular, Manuel Villar, que ha assenyalat que no pretén dur a terme una "caça de bruixes", però vol aclarir si hi ha més funcionaris i càrrecs del consistori que hagin sigut adjudicataris o que hagin tingut "relació amb el procediment". A més, ha detallat que aquest dijous es farà un ple extraordinari i monogràfic sobre la polèmica tal com havien reclamat els grups de l'oposició.

Polèmica a l'Ajuntament d'Alacant per l'adjudicació d'habitatge públic a diversos càrrecs municipals. La regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez, i la directora general municipal d'Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman, han dimitit per la seva presumpta vinculació amb suposades irregularitats en l'adjudicació d'habitatges de promoció pública en una zona de la platja de Sant Joan.

"És necessari un procés electoral democràtic". El Partit Popular manté la demanda que es convoquin eleccions a Veneçuela després de la detenció de Nicolás Maduro i considera que el futur del país sud-americà "passa pel procediment democràtic d'eleccions" que "permeti que els veneçolans puguin tenir la capacitat d'elegir". Així s'ha expressat aquest dimecres el vicesecretari d'Hisenda, Habitatge i Infraestructures del PP, Juan Bravo, que s'ha alineat amb la postura que fa tres dies va verbalitzar –per escrit– Alberto Núñez Feijóo, que va apostar per un "horitzó" basat en un "procés electoral democràtic". El líder del PP va presentar el lideratge d'Edmundo González i María Corina Machado com la "via democràtica, pacífica i constitucional" per "recuperar la llibertat". Aquest dimecres, els populars han refermat la seva aposta per unes "eleccions democràtiques" en les quals l'oposició pugui tornar al país –Edmundo González va exiliar-se a Espanya el setembre del 2024 i va rebre la condició d'asilat polític tres mesos més tard– i que permetin que els ciutadans "es puguin manifestar lliurement amb totes les seguretats".