El PP s’imposa a Extremadura, però queda en mans d’un Vox disparat

MadridEl primer assalt del nou cicle electoral deixa un Alberto Núñez Feijóo encara lligat a Vox, un Pedro Sánchez debilitat i un Santiago Abascal catapultat. Els extremenys han anat a les urnes després de divuit mesos sense eleccions a l’Estat i envien un missatge que pot tenir eco en la política espanyola i ressonàncies a les pròximes cites amb les urnes –en els pròxims mesos hi haurà eleccions a l’Aragó, Castella i Lleó i Andalusia–. Tot i que eren autonòmiques, el PSOE se la jugava després dels últims casos de presumpta corrupció i la cascada de denúncies d’assetjament sexual. Ho fiava tot a Miguel Ángel Gallardo, un candidat que anirà a judici al costat del germà del president espanyol, i la patacada ha sigut sonora. Una desfeta "sense pal·liatius" i uns resultats "molt adversos", segons ell mateix ha reconegut. Tot i això, la victòria del PP –el seu segon triomf en unes eleccions extremenyes en 43 anys– és agredolça: María Guardiola s’acosta a la majoria absoluta, però guanya només un escó després de l’avançament electoral provocat pel rebuig de Vox als pressupostos i continua depenent de l’extrema dreta, que duplica els resultats. Des de Génova, malgrat això, presenten la victòria com una "pallissa per a la història".

Els socialistes han patit un daltabaix inapel·lable en un dels seus principals feus històrics. El PSOE va baixar dels 30 escons per primer cop fa dos anys –tot i que va ser la força més votada– i ara consuma el desastre amb un registre catastròfic: 18 escons, el 25,7% dels vots i una caiguda de 14,2 punts. El 23-J, Extremadura va ser una de les cinc comunitats autònomes on Sánchez va superar Feijóo, i Badajoz i Càceres, dues de les deu províncies on el PSOE va rebre més vots que el PP. Tot i això, aquest suport ara s’ha desfet i el PSOE ha quedat a 17 punts del PP. I és més, la suma del PP i Vox ha arribat al 60% dels sufragis.

El PP no aconsegueix divorciar-se de Vox

María Guardiola ha millorat els resultats del 2023, però manté la forta dependència de Vox, que duplica els resultats: passa de 5 a 11 escons i del 8% dels vots al 16,9%. L’avançament electoral va precipitar-se perquè l’extrema dreta va fer embarrancar els pressupostos autonòmics fa dos mesos i, després del plebiscit, Vox mantindrà la clau de l’estabilitat de la legislatura. Era l’aposta de Feijóo, que advoca per convocar eleccions si Vox bloqueja dos pressupostos consecutius –així ha sigut a Extremadura i a l'Aragó–. Guardiola va fer el pas seguint els designis de Génova, però continuarà necessitant el beneplàcit de Santiago Abascal. Tanmateix, els populars treuen pit d’haver aconseguit superar el 40% dels vots –el 44% que han obtingut és el segon millor resultat de la història– i d’haver ampliat la diferència amb el PSOE. També volien arribar als 30 escons, però s'han quedat a les portes.

Sigui com sigui, la lectura del PP de portes enfora és d'eufòria. Fonts de l'entorn de Feijóo celebren que ara la governabilitat és "més senzilla" i la dependència amb l'extrema dreta "baixa" perquè la investidura necessita només una abstenció de Vox en segona volta. Obviant, això sí, que tornaran a necessitar l'extrema dreta si volen aprovar pressupostos. "Hem convertit Andalusia i Extremadura en bastions de la dreta, aquest govern és una màquina de fabricar votants descontents amb l'esquerra", reblen les mateixes veus.

En paral·lel, davant l'auge de Vox, el PSOE aprofita per carregar contra els populars. Els socialistes acusen Feijóo de "sembrar" per a l'extrema dreta: "Hem constatat que el PP torna a la casella de sortida, però més ostatge dels ultres", ha proclamat aquest diumenge la secretària d'organització del PSOE, Rebeca Torró, en una breu compareixença sense preguntes. Miguel Ángel Gallardo havia encès la metxa i havia esgrimit que "l'experiment" que Feijóo "va encomanar" a Guardiola per aconseguir una majoria absoluta "ha fallat estrepitosament".

Finalment, els comicis també emeten un veredicte sobre el paper de l’esquerra a l’esquerra del PSOE. Per primer cop des de la trencadissa entre Sumar i Podem i després de tres eleccions anant per separat, Unides per Extremadura –la coalició de Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda, que comptava amb el beneplàcit de Yolanda Díaz– ha millorat els últims resultats i ha passat de 4 a 7 escons, amb un creixement de gairebé 4 punts percentuals. Sumar considera que el balanç de les eleccions és "preocupant" i confia que es converteixi en una "crida a l'acció" que interpel·li Sánchez per "activar" la majoria progressista. Podem va més enllà: lamenta la "impotència" del PSOE i acusa els socialistes d'haver-se convertit en una "fàbrica d'ultradretans".

La participació cau 7 punts i mig

Al llarg de la jornada, els avançaments de les dades de participació permetien intuir quin podia ser el desenllaç. Tant a les dues del migdia com a les sis de la tarda, la participació es desplomava i queia més a Badajoz que a Càceres. I això era revelador: el 2023, el PSOE es va imposar a Badajoz i el PP va guanyar a Càceres i, al llarg de la història, el PSOE sempre ha aconseguit millors resultats a Badajoz i la diferència amb el PP ha sigut permanentment més accentuada a Badajoz. Un cop s’han obert les urnes, les sospites s’han anat confirmant: la participació ha sigut del 62,7%, set punts i mig menys que el 2023. Qui més ha patit l'abstenció han estat els socialistes.