Gairebé sis punts menys de participació fins a les 14 h a les eleccions d’Extremadura: a qui pot perjudicar?

MadridExtremadura dona el tret de sortida a un nou cicle electoral. Després de divuit mesos sense anar a les urnes, les eleccions anticipades convocades per la presidenta María Guardiola (PP) –per la impossibilitat d'acordar amb Vox els pressupostos autonòmics– seran les primeres d'una nova bateria de comicis que tornaran a mesurar les forces del PP i el PSOE. Les seguiran les de l'Aragó –que seran el 8 de febrer–, les de Castella i Lleó –previsiblement el 15 de març, la data límit per celebrar-se– i les d'Andalusia –que haurien de ser el juny–. De fet, Alberto Núñez Feijóo presentava dimarts les eleccions com la “primera estació” d'un “efecte dòmino” que aspira que es consumi en els pròxims mesos. “El que es decideixi el 21-D marcarà els pròxims anys d'Espanya”, havia proclamat el primer matí de campanya. De moment, la primera dada que tenim de les eleccions extremenyes és la participació: fins a les dues del migdia, en les primeres cinc hores, han votat el 35,76% dels electors, que són 5,89 punts menys que el 2023.

Una de les claus la dona la comparació de les dades a les dues províncies, que poden marcar una tendència: la participació cau més a Badajoz, que és el feu on històricament el PSOE ha sigut més fort. A Badajoz han votat el 35,51% dels electors –6,43 punts menys que fa dos anys– i a Càceres, el 36,16% –5,02 punts menys–. Hi ha 1,4 punts de diferència en comparació amb els últims comicis. I és rellevant perquè, per exemple, el maig del 2023 hi va haver aproximadament tres punts de diferència entre el PSOE i el PP en les dues províncies: a favor dels socialistes a Badajoz i, en canvi, a favor dels populars a Càceres. Més enrere, el 2015, el PSOE es va imposar per 7,4 punts a Badajoz, però el PP va ser lleugerament la força més votada a Càceres. I la tendència històrica és la mateixa: el PSOE sempre ha aconseguit millors resultats a Badajoz que a Càceres i la diferència amb el PP ha sigut permanentment més accentuada a Badajoz. Així doncs, una primera radiografia de la participació podria indicar que les zones amb més arrelament socialista s'han mobilitzat menys. Però encara falten sis hores per votar.

En les últimes eleccions –la patacada que van patir aleshores els socialistes a les autonòmiques i a les municipals va desembocar en l'avançament electoral de les generals per al 23-J–, el PP i el PSOE van empatar a 28 escons, però els socialistes –liderats per Guillermo Fernández Vara, que va morir fa dos mesos i mig– es van imposar per 7.000 vots. Tot i això, María Guardiola va acabar aliant-se amb Vox –després d'haver assegurat que no permetria que entressin al govern– per convertir-se en la segona presidenta del PP de la regió en 42 anys d'autonomia.

El PP vol enviar un “missatge claríssim” a Sánchez

El PP és optimista de cara a aquesta cita electoral. En una conversa informal amb periodistes, Alberto Núñez Feijóo expressava divendres que confia aconseguir deu punts més que el PSOE i que les urnes enviïn un “missatge claríssim” a Pedro Sánchez. Els populars creuen que qui se sotmet a examen no és només Miguel Ángel Gallardo –el candidat del PSOE, que anirà a judici per prevaricació i tràfic d'influències amb el germà del president espanyol per la creació del seu lloc de treball a la Diputació de Badajoz–, sinó també Sánchez. “És la terra del PSOE, si li treus 10 punts, i té una transcendència important des del punt de vista de l'impacte a Sánchez”, reflexionava el líder del PP.

I és que Extremadura és un territori històricament socialista on el president espanyol es posarà a prova després dels escàndols que l'han rodejat els últims mesos: els presumptes casos de corrupció, que han dut Santos Cerdán cinc mesos a la presó de Soto del Real, on ara estan tancats José Luis Ábalos i Koldo García des de fa un mes, i les denúncies d'assetjament contra Paco Salazar i altres dirigents locals del PSOE. A més, els resultats seran un termòmetre per veure fins a quin punt el futur de Feijóo està lligat a Vox, considerant que és un territori en el qual el partit de Santiago Abascal té menys força que en altres comunitats. El líder estatal, de fet, s'ha bolcat en la campanya per intentar captar el vot rural.

Els pronòstics de Génova són que l'únic partit que baixarà serà el PSOE, que el PP superarà el 40% dels vots i que les dretes arribaran al 53% dels sufragis, fet “inaudit”. Creuen que Vox es mourà al voltant del 12% i que aconseguirà entre vuit i nou escons. El seu objectiu és obtenir més vots que tota l'esquerra, representada pel PSOE i per Unides per Extremadura –la coalició de Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda amb Irene de Miguel com a candidata.

El PP agita les sospites de tupinada

Els últims dies de campanya electoral han estat marcats per un robatori de 124 vots en una oficina de Correus de Fuente de Cantos, un municipi de 4.500 habitants de la província de Badajoz. Malgrat que la Guàrdia Civil hagués conclòs que era un acte de “delinqüència comuna”, el PP va estar 48 hores escampant sospites sobre el procés electoral. Qui va ser més contundent va ser María Guardiola dijous després de saber-se la notícia: “Ens estan robant la democràcia davant els nostres ulls. Algú vol que els extremenys no tinguem el dret a decidir. Ens volen silenciar i escollir per nosaltres”, va denunciar en un vídeo.

La caixa forta robada es va trobar hores després “completament calcinada”, amb els vots escampats pel voltant i sense rastre dels 14.000 euros que es van endur els lladres. Tanmateix, posteriorment, la candidata del PP va insistir que la democràcia “està en perill” i va arribar a dir que “és igual quines siguin” les conclusions de la Guàrdia Civil.

Des de Vox, Santiago Abascal va arremetre contra una “màfia corrupta” que va considerar que és “capaç de qualsevol cosa, fins i tot d'alterar processos electorals”. En canvi, en nom del govern espanyol, el ministre Óscar López va retreure a Guardiola que alimenti “teories de la conspiració ridícules”. “Seria ridícul, patètic, gravíssim, que el Partit Popular de Feijóo s'hagi sumat a teories conspiratòries de la ultradreta”, va postil·lar el també líder del PSOE de Madrid.