Garantir que la intel·ligència artificial no vulnera els drets fonamentals és l'objectiu del reglament europeu que a partir de l'any que ve farà que sigui obligatori sotmetre a una avaluació prèvia tots aquests sistemes quan puguin suposar un risc alt per als drets de les persones. Per exemple, quan tinguin relació amb la salut, l'educació, un procediment judicial, els processos de selecció laboral, l'accés a ajudes econòmiques i el control de fronteres. A partir del pròxim agost, els sistemes basats en IA hauran de passar una avaluació prèvia per poder-se fer servir a la UE. La norma, però, no concreta com ha de ser aquesta avaluació, i Catalunya ha desenvolupat un model que ja han fet seu també el País Basc, Croàcia, Malta i el Brasil.

Al Regne d'Espanya les condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans no li fan ni fred ni calor. Cada vegada que el Tribunal d’Estrasburg condemna l’Estat per una vulneració de drets fonamentals es produeix una mena d’apagada informativa, de manera que el fet passa desapercebut per a la gran majoria de la gent. Contràriament al que seria esperable d’una democràcia plena (sic), l’estat espanyol no creu que tingui res a millorar quan la més alta instància europea posa de manifest que el seu sistema judicial ha vulnerat drets fonamentals dels ciutadans.

Fa uns dies vam saber que la Fiscalia retirava les acusacions contra sis dels anomenats nou de Lledoners. Ho celebro pels afectats, però recordem que el Sergi, el Daniel i el Claudi estan a l’espera d’una sentència que els podria imposar fins a cinc anys de presó. 

“Hi ha hagut una certa pèrdua en el consens internacional sobre què són els drets humans”. “En cinc anys hem vist una explosió de la repressió de la paraula lliure”. Les dues frases són de Carles Torner, fins fa poc director executiu del PEN Club Internacional, i corresponen a l’entrevista que obre la secció de Cultura. Torner pot aportar la panoràmica mundial que li concedeix el càrrec que ha ocupat durant set anys, especialment sobre la llibertat d’expressió i els greus problemes que tenen molts escriptors. Però no només. S’ha trobat amb un esclat generalitzat que fa retrocedir drets fonamentals, el moment zero del qual ell situa en el triomf electoral de Donald Trump el 2016. 

Fi a les restriccions que afecten drets fonamentals. Primer va ser el toc de queda, que el Govern va eliminar a finals d'agost després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en denegués l'última pròrroga. A partir de divendres, el Govern tampoc demanarà a la Justícia prorrogar la limitació de deu persones a les reunions ni mantenir l'aforament d'un 70% als actes de culte, segons ha avançat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Les limitacions hauran estat vigents 56 dies i s'aixecaran a les portes de la Diada i de la Mercè. De fet, l'executiu ha assegurat en un comunicat que la finalitat de la nova resolució és fer "compatible" el dret de manifestació amb preservar la salut pública.

El dret a la participació política, un dels drets fonamentals de qualsevol ciutadà d’una democràcia, encara no és una realitat per a moltes persones. Hi ha col·lectius que es topen amb veritables barreres per exercir-lo –com les persones amb discapacitat intel·lectual que tot just van poder votar per primer cop en les passades eleccions o bé el col·lectiu de gent gran–, i d'altres es troben directament exclosos, com és el cas dels immigrants o de les persones en situació de sensellarisme. No és fàcil que les seves demandes s'arribin a escoltar i per això demanen canvis a les administracions, que obrin vies de diàleg i participació per fer sentir la seva veu: "Parlen de nosaltres, dels nostres problemes, però nosaltres no hi som", critica Sergi Moncunill, membre del consell de participació de persones amb discapacitat de Dincat.

El Tribunal Suprem no està segur que hagi de ser ell l'òrgan competent per decidir sobre les restriccions als drets fonamentals que les comunitats autònomes aprovin a partir de diumenge, quan ja no estigui vigent l'estat d'alarma. El gabinet tècnic ha analitzat el decret llei que el govern espanyol ha aprovat aquesta setmana sobre quina és la via legal per emparar mesures autonòmiques com el toc de queda o les limitacions de moviment que dona a l'alt tribunal l'última paraula i, en "una primera nota d'urgència" que s'ha filtrat aquest dijous, planteja problemes processals i de constitucionalitat perquè obliga els magistrats a dirimir sobre qüestions polítiques.

El Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) de l'Eurocambra va aprovar al setmana passada un informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea que en clau catalana i espanyola ha portat cua. La ponent de l'informe és l'eurodiputada irlandesa de l'Esquerra Unitària Clare Daly, que en la seva part d'exposició personal denunciava "l'empresonament de parlamentaris, alguns amb sentències superiors a 10 anys, per haver permès que tingués lloc un plebiscit democràtic". Ara, però, a petició de partits com el PP i Cs, el president del comitè, el socialista Juan Fernando López Aguilar, ha retirat la referència de l'informe que el plenari ha de votar dimecres.

El comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) de l'Eurocambra ha aprovat aquest dimarts un informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea entre el 2018 i el 2019 en què es denuncien les diferents vulneracions de drets arreu dels estats de la Unió durant aquest període sense mencionar, això sí, cap estat de manera explícita. L'informe lamenta "l'abús de la presó preventiva" i també condemna "les intervencions violentes i desproporcionades" per part de les autoritats policials en "manifestacions pacífiques".

Per si algú encara en dubtava, l’any 2020 ens està ensenyant dues coses: ens equivocàvem quan crèiem que el nostre món es mantindria inalterable i ens equivocàvem quan pensàvem que la naturalesa humana canvia.

El Tribunal Constitucional ha rebutjat un recurs de la defensa d'Oriol Junqueras contra la presó provisional que se li va dictar el 2 de novembre del 2017 i que ha estat efectiva fins a la condemna dictada el 14 d'octubre pel Tribunal Suprem. La novetat és que aquesta vegada no ho ha fet per unanimitat, com era la norma des que va començar el Procés, sinó que hi ha tres magistrats que s'hi han pronunciat en contra i han emès un vot particular. La sentència, però, s'ha aprovat per nou vots a tres, cosa que vol dir que hi ha magistrats considerats progressistes que s'han alineat amb el bloc conservador.

La plataforma d'observadors internacionals International Trial Watch (ITW), que va seguir el judici del Procés, ha publicat un informe analitzant la sentència del Tribunal Suprem on denuncia una "violació massiva" de drets fonamentals als presos. "Qualsevol intent seriós d'interpretar-la d'acord amb conceptes tècnics i jurídics, com ara sedició, alçament, violència o drets fonamentals resulta infructuós. Segurament perquè es tracta d'una resolució clarament ideològica, amb la pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya", conclou l'informe, que compta amb el suport de 31 organitzacions estatals i internacionals, entre elles l'Associació Europea d'Advocats Demòcrates, l'Associació Americana de Juristes, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, l'Observatori pel Sistema Penal de la Universitat de Barcelona, l'entitat Irídia o l'Associació Lliure d'Advocades i Advocats. Més de mig miler de juristes han signat el manifest de suport, un 23% dels quals de fora de l'Estat.

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

Un grup de 41 senadors francesos dels principals partits polítics han signat una petició pel "respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya". El manifest denuncia "les repressions" que pateixen "els representants polítics de la Generalitat empresonats o forçats a l'exili" i constata que la situació que viuen és "un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques".