La definició més estesa de la paraula anglesa cop és "policia", però en l'argot de carrer dels Estats Units té un altre significat. També es fa servir com a sinònim de "comprar" i s'utilitza força en el submon dels fans de les vambes, quan es debaten sobre si gastar-se els diners que val l'últim model exclusiu de la seva marca preferida. David Camprubí era un d'aquests aficionats catalans, però ell ha convertit el seu deliri personal per les vambes en un negoci que factura gairebé set milions d'euros l'any. Newcop és l'empresa resultant del que va començar a fer amb només 16 anys: comprar models d'edició limitada a les botigues o a través d'internet per després revendre'ls a un preu més elevat. "Estudiava a l'institut i em dedicava a això en el meu temps llibre", explica a l'Empreses.

Encara que en altres àmbits la tendència és anar reduint objectes físics i canviar-los pels digitals, la moda ha sabut donar la volta a la modernitat: no només estem en una era de consumisme desaforat, també la facilitat per comprar i vendre que ofereixen les xarxes, sigui des d'aplicacions com Vinted o Wallapop o pàgines de l'estil Todocoleccion, ha afavorit l'auge de les ganes d'acumular i també de les col·leccions.

Qui hauria pensat mai que les vambes serien les reines de passarel·les, pistes de ball i fins i tot oficines de les grans corporacions? Doncs aquest fenomen, a banda de fer anys que està instaurat a casa nostra, ja és capaç fins i tot de trencar estocs, fer que s'esgotin els models a les botigues físiques, provocar importants pujades de preus i donar lloc a edicions de col·leccionista, així com liderar estèticament tota una cultura de masses. Com a comú denominador, sol passar que aquests models tornen del passat; és a dir, que no són noves creacions o dissenys, sinó que es tracta de reversions de clàssics de la infància i l'adolescència d'aquells que avui es considerarien joves: generació Z i mil·lennials.

Unes vambes que va portar el 1998 l'estrella del bàsquet Michael Jordan durant una final de la NBA en la seva última temporada als Chicago Bulls s'han venut aquest dimarts en una subhasta de Sotheby's a Nova York per un preu rècord de 2,2 milions de dòlars. Les Air Jordan XIII, de color negre i vermell, i signades en tinta platejada per l'esportista nord-americà, s'han convertit així en les sabatilles esportives més cares de la història, segons ha informat la casa de subhastes en un comunicat.

L'abril del 1985 Nike va llançar les Air Jordan 1, les primeres sabates de la marca Air Jordan, sorgides de la col·laboració de la companyia nord-americana amb Michael Jordan. A banda d'incorporar el mític swoosh –el logotip de Nike–, aquest model de canya alta també comptava amb una primera versió del logotip de la nova marca: una pilota de bàsquet alada. Gràcies a aquestes sabatilles, que es van convertir en tota una icona, va començar a créixer l'interès per les sneakers, que van esdevenir per primer cop un objecte de culte i desig. Aquest va ser el primer gran pas de la cultura sneakerhead, que avui dia mou milers de milions de dòlars i cada cop té més adeptes.

Quan pensem en l'any 1917 ens venen al cap fets tan remots com les darreries de la Primera Guerra Mundial o l'assalt bolxevic al Palau d'Hivern. Altres temps, una era acabada. Queda tan lluny que és impossible d'imaginar que hi hagués persones calçant les mateixes vambes que portem avui. Pensar-ho és surrealista, però és del tot real: el 1917 ja hi havia gent amb unes Converse als peus i no eren gaire diferents de com són avui les mítiques All Star. Parlem del que segurament és el model de vamba més popular, famós i longeu de tots els temps. Mite, símbol i llegenda tèxtil, és l'exemplar perfecte, un calçat que va superar la seva primera fase de vida sent un producte de nínxol esportiu i després va passar a ser una sabatilla informal i a emparentar-se amb la moda urbana. El 2022 ningú compraria unes All Star per fer esport, si no és que està fermament decidit a fer-se malbé els peus, però fora del terreny de joc són el calçat que portaven els Ramones i que pràcticament tothom ha tingut alguna vegada. Aquesta és la història d'un calçat ideal per a l'estiu, segurament l'únic que ha resistit dues guerres mundials, l'arribada d'internet i el canvi de segle.

Cada petita acció de consum que fem acaba tenint un impacte global majúscul. Per això és molt important intentar estalviar patiment animal, contaminació ambiental o malbaratament de recursos amb les nostres adquisicions. Podem començar per una cosa que fem servir tant actualment com les vambes. Avui dia, les portem molt i això fa que les haguem de recanviar sovint. Al mercat hi ha opcions respectuoses i responsables que, a més, segueixen les tendències de la moda.

L'edat d'or de les vambes, o sneakers com a terme en anglès universalitzat, sembla que no tingui fi. Ja formaven part de la cultura urbana i juvenil des de fa cinc dècades, però els últims temps han passat a ser un element indispensable del dia a dia per a quasi tothom. En altres paraules: ja no és un calçat estrictament d'esport o infantil, sinó el complement preferit de molts adults, una tendència afavorida per la casualització general a l'hora de vestir de l'era actual. El millor exemple és quan anem a treballar: fins fa uns anys era vist com un acte massa formal anar-hi amb calçat esportiu o urbà, i ara és gairebé la cosa més habitual. Les vambes han passat per davant de les sabates en moltes oficines.

Davant les objeccions d’uns escèptics sabaters, que es resistien a fer un lloc als seus aparadors a les sabatilles de José Paredes, l’aleshores jove empresari d’Elx es va arriscar. Les va fabricar igualment i les va deixar en concepte de dipòsit durant mig any. El tracte era senzill. Si les venien, ell recuperaria la inversió; si no, perdria tots els diners. Tres mesos després, ja reponia comandes. Així evocava Rafael Paredes en una entrevista recent el coratge del seu pare. Aquesta determinació va obrir el camí a una companyia que els anys 70 i 80 es va convertir en l’empresa pionera del calçat esportiu a Espanya. Una fita recordada els últims dies amb motiu de l’adeu del fundador de Paredes, mort als 88 anys en caure el vehicle que conduïa en una basa de rec.

La cooperativa Top Manta ha presentat aquest dimarts les seves primeres vambes de quilòmetre zero després de dos anys de feina. Les ha batejat com a Ande Dem, que significa caminar conjunt en wòlof -la llengua senegalesa que parlen la majoria de manters a Barcelona-, i estan fabricades sota criteris de sostenibilitat en tallers familiars d’Alacant i Portugal, tota una declaració d'intencions per presentar-se com una alternativa a les grans marques convencionals. “Avui comença una nova etapa i no ens aturarem fins a aconseguir que tots els manters tinguin una vida digna”, ha dit Lamine Sarr, en la presentació de les primeres sabatilles esportives que llança la plataforma impulsada pel Sindicat Manter.

Forrest Gump cordant-se unes Nike Cortez per no deixar de córrer durant setmanes. El trio de rapers Run DMC dedicant una cançó a les Superstar. El director Wes Anderson dissenyant unes Adidas inspirades en un personatge de The life aquatic (2004). Les vambes són un dels fonaments de la moda occidental, sobretot en la seva cara més urbana: fa anys que han deixat de ser un complement per passar a ser protagonistes. Tot i que en un principi van ser pensades i dissenyades per fer esport, aquesta funció ja no comprèn tota la seva dimensió, al contrari, és una part molt petita i tècnica d'una indústria mastodòntica. Entre les mítiques Keds i les Converse All Star –nascudes el 1916 i el 1917– i el nou model Adidas x Raf Simons, més semblants a un calçat d'astronauta que al d'un atleta, han passat desenes de milers de models amb sort desigual. Això sí, tots han ajudat a consolidar les vambes com un element bàsic del nostre vestuari. 

Si hi ha algun apartat de la moda que en les últimes dècades hagi agafat dimensions gairebé de culte religiós és el de les sabates esportives. El negoci de les vambes ha consolidat un regiment de fans que són capaços d’esperar hores a l’exterior d’una botiga el llançament d’una edició limitada. Les cues s’han tornat habituals per a marques com Nike, Adidas o Yeezy (del raper Kanye West), però aquesta febre ha deixat una imatge encara més insòlita. La cadena de supermercats alemanya Lidl ha estrenat aquest any les seves pròpies vambes, que han volat de les prestatgeries i s’han convertit per sorpresa en un fenomen viral.

En una època en què les col·leccions conjuntes entre firmes són tan habituals, no podia faltar la que acaben de presentar Victoria i Desigual. Es tracta d’una col·lecció càpsula de tres sabatilles d’edició limitada en la qual la firma riojana ha servit de llenç perquè la firma catalana pugui imprimir-hi tot el seu caràcter hedonista i estiuenc a sobre. Una combinació que multiplica l’efecte vintage de la primera firma gràcies al fet que Desigual, per exemple, ha fet servir en un dels models –els slip-on– el seu antic logo, en el qual una dona i un home nus es donen la mà.

Les firmes de vambes i roba esportiva Nike i Converse són dues de les que, quan arriba el juny, solen llançar al mercat col·leccions que se centren estèticament en la bandera del col·lectiu LGBTQIA+. Enguany, coincidint amb el mes de l'Orgull del col·lectiu, les marques han presentat les col·leccions Nike BeTrue i Converse Pride, que persegueixen ampliar l'espectre de representació tradicional –dedicant models específicament al col·lectiu transsexual– basant-se en models atemporals dels seus arxius.

La història de la moda contemporània passa per intentar crear peces de vestir que resultin reconeixibles a l'instant. Això és el que van aconseguir a Vans amb el model Checkerboard Slip-On. Aquest clàssic es va presentar per primera vegada el 1977 i, a principis de la dècada dels 80, se li va afegir l'estampat checkerboard quan el fundador, Van Doren, es va adonar que els nens es dibuixaven quadres a les sabatilles.

Adidas i Aw Lab han llançat una edició especial de les icòniques vambes Superstar per a home. Aquest special make up –com es coneix dins del sector aquestes edicions especials–, a què els aficionats a les vambes només tindran accés a les botigues de AW LAB, té detalls especials que fan únic un model que, en homenatge als seus 50 anys de vida, Adidas torna a produir amb millores en l'estructura i també en comoditat.

Les Sabatilles de Jesús, anomenades així perquè contenen aigua beneïda del riu Jordà a les soles, dissenyades per un estudi novaiorquès han estat posades a la venda per 4.000 dòlars en un portal web, informa l'agència Efe basant-se en mitjans nord-americans. L'estudi de disseny MSCHF, amb seu a Brooklyn, va comprar un parell de sabatilles esportives del model Nike Air Max 97 a preu de mercat, és a dir, 160 dòlars, i les va renovar, afegint-hi un crucifix daurat als cordons i injectant-hi aigua beneïda a les cambres d'aire de les soles.

Un col·leccionista canadenc ha pagat més de 435.000 dòlars en una subhasta de Sotheby's per un exclusiu parell de sabatilles d'esport de Nike Moon Shoe, el primer model de la marca a la qual es va utilitzar la revolucionària sola de tacs de goma, ha informat aquest dimarts la companyia. L'import total de les Moon Shoes, 437.500 dòlars, que desemborsarà Miles Nadal, va fer miques el preu rècord pagat anteriorment per unes sabatilles, que fins ara era per unes Converse signades per Michael Jordan, que les va portar a la final de bàsquet de les Olimpíades del 1984 i que van arribar als 190.000 dòlars el 2017.

La marca de vambes Vans s'ha sumat a la fridamania que fa temps que envaeix mig món i ha creat un col·lecció única en honor a la famosa artista mexicana sota el nom Vault de Vans x Frida Kahlo.

El dia que Carolina de Mònaco es va presentar al Ball de la Rosa de Mònaco amb vambes ens va donar permís a tots plegats per anar amb un calçat així on ens vingui de gust. Una benedicció que mai li agrairem prou a la filla de Grace Kelly i que suposa el gest més gran que un 'royal' ha tingut mai amb el poble. Des d'aquella data, a l'abril en va fer cinc anys, la gent ha començat a posar-se vambes per anar a tot arreu, cosa que seria encara millor si aquestes fossin escollides amb una mica més d'atenció.