Frida Kahlo reviu com a icona

L’artista mexicana és, 64 anys després de la seva mort, un referent del món de la moda i del disseny

Res feia pensar que una dona amb bigoti, les celles juntes, coixa, comunista i mig indígena podria convertir-se en una icona de la moda del segle XX. Però la història ha demostrat com, al final, una personalitat forta i genuïna pot passar tranquil·lament per davant de les belleses més reconegudes. Frida Kahlo no té res a envejar a muses com Audrey Hepburn o Marilyn Monroe. De fet, la pintora i poeta mexicana, desapareguda ja fa 64 anys, ha aconseguit crear una fascinació en el món de la moda fins i tot més gran que moltes dives de Hollywood.

Tan sols s’ha de veure com dissenyadors de la talla de Jean Paul Gaultier, Dolce & Gabbana, John Galliano, Karl Lagerfeld o Moschino han revisitat en diverses temporades l’estil de Kahlo sobre les passarel·les. I ja no només això, sinó que petites marques d’accessoris han contribuït a crear una fridamania en què la imatge de l’artista ja ha passat a ser un objecte de cultura popular.

D’altra banda, són moltes les 'celebrities' que s’han confessat grans seguidores de Kahlo. Madonna ha declarat diverses vegades que des de petita admira la pintora de Coyoacán i s’ha sentit identificada amb la seva tristesa i el dolor, com un reflex de la seva pròpia vida. La cantant Gwen Stefani també ha definit l’artista mexicana com “la persona amb més estil del món”. Fins i tot li va fer un homenatge personalitzant el videoclip de la cançó 'Luxurious' amb tota la seva essència. Altres artistes com Lady Gaga o Beyoncé també han mostrat en diverses ocasions la seva admiració cap a Kahlo. O el grup de música Coldplay va escollir el nom d’una de les seves pintures més famoses, 'Viva la vida', com a títol d’un dels seus discos. Què té Frida Kahlo que agrada tant?

Un esperit rebel

Si hi ha una persona que ha estudiat a fons la relació entre la moda i Frida Kahlo és Susana Martínez Vidal, autora del llibre 'Frida Kahlo: La moda como el arte del ser' (Assouline). Es tracta d’una recopilació de gran format amb imatges de moda de revistes i dissenyadors internacionals basades en l’artista. “Si la inspiració de la Frida perdura, és pel seu esperit, el seu estil i rebel·lia, no només pel seu vestuari”, explica la periodista, que va ser directora de la revista 'Elle' durant més de 18 anys. Prova d’això és que, segons Martínez, cada època ha tingut la seva pròpia Frida. “Als anys setanta les feministes la van ressuscitar i la van convertir en baluard intel·lectual”. Més tard, als vuitanta, Madonna va licitar intensament pels quadres de l’artista, de manera que el preu del seu art es va disparar. I ja als noranta les seves obres es van convertir en el símbol de la comunitat gai i dels entorns marginals. “Ella va encarnar l’esperit que es rebel·la eternament contra els convencionalismes, i cal recordar que la provocació és un dels llenguatges preferits de la moda”, explica la periodista, que afegeix com la moda és narcisista per naturalesa. I en un moment en què suposadament ens trobem en l’era del narcisisme, és possible que el que ara ens atregui sigui la seva constant exploració del “jo”.

Pionera de l’època

Un altre dels motius pels quals Frida Kahlo és admirada en el món de l’art i de la moda és per haver sigut una dona pionera en molts aspectes. “Per començar, les seves declaracions sobre la moda eren declaracions de vida”, explica Martínez. També s’arreglava segons la manera com se sentia.

En un gest postrevolucionari de modernitat, també es va consagrar als vestits indígenes mexicans per recuperar les tradicions. I no només això, sinó que va ser una de les primeres dones que va utilitzar una peça tan femenina com el vestit “en un missatge feminista d’independència, treball i igualtat”.

Un cop es va divorciar de l’artista Diego Rivera, amb qui va viure una turbulenta història d’amor, va decidir vestir-se d’home i es va tallar els cabells com a signe de rebel·lia davant de la infidelitat que havia patit. A més, també es va deixar créixer el bigoti i es va perfilar les seves icòniques celles juntes “com un crit feminista contra el masclisme de la societat”.

D’altra banda, segons la periodista, Kahlo va ser una avantguardista 'outsider' i va eliminar el tòpic d’associar la roba a una determinada classe social. “Va donar una nova dimensió a la vestimenta convertint-la en un reflex del seu propi creixement individual”. Perquè, si una cosa té clara l’experta, és que Kahlo entenia la moda com l’art de l’ésser, no simplement com l’esforç de voler aparentar.

En un moment en què el concepte de 'personal branding' està més en auge que mai, René Zamudio, dissenyador i professor de disseny de moda i estilisme a l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, recorda com l’artista mexicana era una gran marca personal. “Traslladava el seu art a la pròpia persona, fos en el vestuari o el pentinat, i creava una frontera amb el món”, comenta Zamudio, que creu que és impossible encaixar-la en cap etiqueta. La seva dualitat entre la vestimenta d’home i dona, l’estil indígena i occidental o la barreja de colors intensos típics de Mèxic li aportaven un barroquisme personal molt potent.

El negoci de la fridamania

Com no podia ser d’una altra manera, ja fa anys que els grans dissenyadors de moda han apostat per reviure l’esperit de Kahlo a les seves col·leccions. Un dels que més han seguit l’essència de la pintora mexicana és Jean Paul Gaultier, que a la seva col·lecció de primavera-estiu de 1998 ja va presentar peces inspirades en la seva obra. Fins i tot les models portaven trenes amb flors als cabells i les celles juntes. “En aquell moment molta gent del sector es va molestar, perquè el dissenyador havia utilitzat una icona i n’havia fet màrqueting”, explica Zamudio. Allò només era el principi de la febre de la fridamania. El 2003 Kenzo també va revisitar l’obra de l’artista amb una col·lecció en què els colors i els teixits estaven clarament inspirats en ella. I així amb una llarga llista de dissenyadors com Valentino, Alexander McQueen o Chanel.

Però no només el món de la moda se serveix de la icona feminista i empoderada que transmet Frida Kahlo. També el sector dels accessoris aprofita la seva part del pastís. Sense anar més lluny, la joieria Suarez va llançar l’estiu passat la col·lecció 'Los amuletos de Frida', que s’inspira en elements mexicans com la creu, la calavera i el sagrat cor. D’altra banda, la firma Panapop ha tret la divertida col·lecció de rellotges 'Viva la vida', on la imatge més floral de l’artista és la protagonista. Per acabar de completar el 'look', també està disponible la línia de maquillatge ecològica Boho Green Make-up, que ha tret colors d’esmalts d’ungles i pintallavis inspirats en la pintora mexicana. I ja que hi som, la marca d’ulleres de sol Squids té la seva pròpia col·lecció d’homenatge a Kahlo. I així podríem continuar amb moltes marques més. Un gran negoci de màrqueting que, irònicament, creiem que no li hauria agradat gaire.

Més continguts de