Parcs urbans: vuit espais verds d'arreu del món que mereixen una visita

BarcelonaSer a Londres i passejar per Hyde Park, passar un cap de setmana a París i deixar-se caure pels Jardins de Luxemburg o anar a Madrid i creuar el Retiro són pràctiques habituals per als ciutadans i els turistes que visiten aquestes grans capitals. Per als habitants de les ciutats els parcs i jardins urbans són zones on reconnectar amb la natura, relaxar-se i dur a terme diverses activitats recreatives. I són espais on fer salut. Un informe de Greenpeace manté que, quan parlem d’espais en zones urbanes, totes les ciutats haurien de seguir la regla del 3-30-300, de manera que cada persona pugui veure almenys 3 arbres des de casa seva, tenir 30% de cobertura vegetal al barri, i estar a 300 metres d'un parc decent. Segons l’entitat, estar en contacte amb zones verdes comporta beneficis com la mitigació de les altes temperatures i d'inundacions; millora la salut mental i ajuda a un millor desenvolupament cerebral i de la funció cognitiva; i ajuda a reduir el risc de malalties no transmissibles i de la mortalitat prematura.

A les principals capitals catalanes també hi trobem àrees verdes que oxigenen les ciutats, amb alguns espais de referència, com el parc de la Devesa de Girona, el parc urbà més gran del país amb més de 2.500 arbres centenaris; el parc de la Ciutadella de Barcelona, construït al final del segle XIX i que va ser el primer parc dissenyat específicament com a parc públic; el parc del Miracle de Tarragona; o el parc dels Camps Elisis de Lleida, amb les seves diferents zones enjardinades. Parcs i jardins, però, que disten molt de les mides que tenen alguns dels parcs urbans més importants i coneguts que trobem arreu del planeta.

Amb més de 400 hectàrees, el Jardí Anglès de Múnic és un dels parcs urbans més grans del món. Va ser dissenyat el 1789 dividit en dues parts, una d'elles un jardí militar i l'altra com el primer parc públic de la ciutat. El 1792 ambdues parts es van fusionar i van ser obertes al públic. Compta amb 78 quilòmetres de camins per passejar, zones enjardinades i curiosos edificis com una pagoda xinesa de 35 metres d'alçada, una casa de te japonesa on regularment se celebren cerimònies, o un petit temple d'estil grec que data del 1836. El parc està travessat per un gran canal artificial, conegut com Eisbach (rierol gelat), on hi ha una zona d’onades que molta gent aprofita per fer surf.

Conegut com un dels més antics de la ciutat, aquest parc urbà s’estén resseguint un tram costaner, envoltat d’ambaixades i viles. Està ubicat a l'extrem sud del centre de la ciutat, oferint magnífiques vistes al mar Bàltic i a les illes que envolten Hèlsinki. No us podeu perdre les magnífiques vistes que es poden gaudir des de dalt de l'observatori Ursa i de la rica activitat cultural que s’hi desplega al parc, especialment a l’estiu.

Amb més de 140 hectàrees d'extensió, Hyde Park és el parc més gran del centre de Londres. Lloc d'esbarjo per a londinencs i turistes, a més de passejar pels seus nombrosos camins, és possible fer-hi múltiples activitats com prendre el sol, patinar, anar amb bici o llogar una barca de rems al llac central anomenat Serpentine, un petit oasi habitat per una variada fauna aquàtica. Un dels seus espais més emblemàtics és l'Speakers Corner, un espai on els diumenges al matí es reuneixen personatges diversos (oradors i excèntrics) per fer discursos sobre diferents temes, tant religiosos com polítics.

Amb més de 700 hectàrees d'extensió, és un dels parcs urbans més grans d'Europa. Va ser creat el 1662 com a reserva de cérvols i el 1745 es va remodelar per obrir les portes al públic. Parant atenció a les zones més boscoses, avui encara és possible trobar multitud de famílies de cérvols, i compta amb altres punts d’interès com la columna de Phoenix, el Zoo de Dublín, l’obelisc Wellington o el People’s Garden, l’única part enjardinada i cultivada d’aquest parc eminentment boscós.

Amb 125 hectàrees i més de 15.000 arbres, el parc del Retiro és un recés verd al centre de Madrid. Compta amb diversos jardins com el de Vivaces, els de Cecilio Rodríguez (jardins classicistes amb aires andalusos), els de l'Arquitecte Herrero Palacios, el Roserar o el Parterre Francès. A banda de ser un dels pulmons de la ciutat, és també un punt de referència de cultura, lleure i esport per als madrilenys i visitants. Entre els seus elements arquitectònics i històrics més importants es troben l'Estany Gran, el Palau de Velázquez o el Palau de Cristall.

És l'espai verd més important i representatiu de la ciutat de Buenos Aires, conegut també com “els boscos de Palermo”. Inaugurat el 1875, ocupa 370 hectàrees del barri de Palerm on trobem boscos, llacs i places, o el preciós Rosedal, majoritàriament d’accés lliure, tot i que també hi ha algunes zones d'ús restringit, com el camp de golf, el Jardí Japonès, el Museu d'Arts Plàstiques Eduardo Sívori o el Planetari Galileo Galilei. També hi ha àrees que depenen del Govern Nacional, entre les quals destaca l'Hipòdrom de Palermo.

És un dels parcs més grans de la ciutat de Tòquio. Està situat al costat del santuari Meiji i és un dels principals pulmons verds de la capital. Abans de convertir-se en parc de la ciutat de Tòquio el 1967, el parc Yoyogi va ser primer una àrea residencial per al personal militar nord-americà durant l'ocupació aliada. Després es va convertir en la localització de la vila olímpica dels Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 i, en acabar els jocs, es va obrir a la ciutadania. Està dividit en dues seccions: la zona de parc, amb una arbreda propera al santuari Meiji espectacular, i una zona d'esbarjo amb un estadi, un escenari a l'aire lliure i altres instal·lacions.

Probablement, el parc urbà més famós del món. Es va començar a planificar a la dècada de 1850 per satisfer les necessitats recreatives d’una ciutat en ràpid creixement. El seu propòsit original, que encara manté avui, era oferir als ciutadans un lloc on escapar de l'estrès de la vida urbana i on comunicar-se amb la natura. Parlem d’un espai verd de poc més de 340 hectàrees que inclouen gespes extenses, boscos pintorescos, rierols serpentejants i amplis llacs. Amb el temps s’hi han anat afegint elements addicionals, com camps de beisbol i futbol, un carrusel, dues pistes de patinatge, un zoològic, jardins formals, monuments commemoratius i sales de concerts i teatre.