"Mai es podrà retreure a la Unió Europea falta d'ambició". Amb convenciment i fermesa s'ha pronunciat aquest dilluns el responsable de les negociacions entre la Unió Europea i el Regne Unit després del Brexit, Michel Barnier. Brussel·les és conscient que s'ha encetat una nova etapa encara més complicada en la marxa dels britànics de la Unió i per això ha pres la iniciativa aquest dilluns i ha posat sobre la taula de Londres un esborrany de proposta d'acord per a la relació futura, que d'entrada està disposat a ser tan ambiciós com sigui possible, és a dir, sense aranzels ni quotes. Però com ha dit el mateix Barnier, mai cap relació serà tan ambiciosa com la que hi havia fins ara, i per això també es fixen les línies vermelles de la Unió: no es permetrà la competència deslleial i el Regne Unit hauria de continuar complint amb certs estàndards comunitaris si vol tenir ple i lliure accés a tot el mercat europeu. Brussel·les es prepara per al xoc.

S'ha obert una petita finestra d'oportunitat dins les fosques perspectives del Brexit. Aquest divendres, els negociadors en cap dels dos bàndols (Michel Barnier del costat europeu i Stephen Barclay del britànic) han mantingut una reunió "constructiva" en què, segons fonts comunitàries, han posat sobre la taula algunes "idees" que han permès fer un esprint en unes negociacions que semblaven mortes. Per això, després d'informar els representants de cada estat membre, la Comissió ha anunciat que tenia llum verda per intensificar les converses al llarg del cap de setmana fins al punt de dur-les a terme a porta tancada, sense publicar documents ni informar les capitals, el que a Brussel·les es coneix com el túnel. La data en l'horitzó és la cimera del 17 i el 18 d'octubre, en què tots els líders es veuran les cares sabedors que, mentre el Regne Unit no digui el contrari, el Brexit s'ha de produir el 31 d'octubre.

De qui serà la culpa si s'arriba al 31 d'octubre sense un acord que fixi el camí de sortida perquè el Regne Unit deixide la Unió Europea? De qui serà la culpa si el primer ministre britànic, Boris Johnson, es veu obligat a demanar una nova pròrroga? I de qui serà la culpa si Johnson aconsegueix driblar la llei i no sol·licita l'allargament? Ningú vol ser l'assenyalat per totes aquestes preguntes. Però sobretot Londres ja apunta cap a Brussel·les, i la Unió Europea no ho pensa acceptar. "No accepto el joc de repartir culpes que va començar a Londres", ha etzibat aquest dimecres el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, després que ahir el govern britànic va filtrar una conversa entre Johnson i Angela Merkel en què aquesta última es va negar a desencallar la situació després que Londres presentés un pla que la UE veu inviable. Brussel·les fa setmanes que és conscient que l'estratègia de Downing Street aniria en aquest sentit i no pensa acceptar-ho, però la tensió comença a augmentar.

La Unió Europea continua desitjant que el Regne Unit no marxi sense acord, però és conscient que si s'allarga més la situació en patirà les conseqüències. Després que aquest dilluns el Parlament britànic tornés a votar en contra de totes les alternatives a l'acord, el negociador del Brexit per part de la UE, Michel Barnier, va fer encara més explícites les pors que fa setmanes que es respiren a Brussel·les. Si el Regne Unit no aconsegueix aclarir-se i acaba eternitzant el Brexit perquè no vol sortir sense acord, la UE s'enfrontaria a "riscos" polítics i econòmics pel que fa a la seva presa de decisions autònoma. El president francès, Emmanuel Macron, ho ha dit encara més clar en una reunió amb el primer ministre irlandès, Leo Varadkar: "La UE no pot ser un ostatge permanent d'una crisi política del Regne Unit".

Malgrat ser conscient de la fatiga que s'arrossega entre els líders de la Unió Europea respecte a les negociacions del Brexit (i patir-la en primera persona), el president del Consell Europeu, Donald Tusk, continua sent una de les veus més obertes i optimistes. En un discurs al Parlament Europeu en què ha explicat el resultat de la cimera de la setmana passada, ha defensat la pròrroga llarga i, fins i tot, l'opció que el Regne Unit no se n'acabi anant de la UE: "No podeu trair els sis milions de persones que han signat la petició de revocar l'article 50 [el de sortida de la UE] ni el milió de persones que es van manifestar en favor d'un segon referèndum o la majoria creixent que no se'n vol anar de la UE".