Mentre dormim, el cos es recupera de les experiències viscudes durant el dia. Les hores de descans, per tant, són fonamentals en la preparació física i mental per afrontar el nou dia. Tanmateix, la realitat és que un de cada tres nens i adolescents no descansa les hores de son necessàries, la qual cosa incideix en la seva salut física i mental i en el seu estat emocional. Segons l'últim informe FAROS de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el 17% dels infants van a l’escola amb son i el 4% s’adormen a classe. En el cas dels adolescents, les xifres són encara més alarmants, ja que el 52% confessen que van a classe havent dormit menys de 8 hores i el 84% tenen dificultats per despertar-se.

És dilluns i el Matthew i l’Aidan, de sis i vuit anys respectivament, es troben a l’hospital de dia de pediatria de Sant Pau. Mentre reben tractament, cadascú s’entreté com pot: el primer amb la tauleta i el segon amb el telèfon mòbil. De sobte, la Laura i la Gisela, narradores professionals, irrompen a la sala amb les seves bates, malles i xancletes de coloraines i el seu carro (una cadira de rodes customitzada) ple de llibres, i pregunten als infants si els ve de gust escoltar un conte. Tots dos responen afirmativament. Per al Matthew és el primer contacte amb els Contes que curen. A partir d’aquell moment, els dos petits deixen de ser només pacients per convertir-se en el que són: nens que es deixen portar per la màgia d’una història, que s’encomanen de l’emoció amb la qual les contacontes expliquen les peripècies del pirata Malapata i el conillet Ralph i que riuen i interactuen entre ells –quan prèviament ni es coneixien– mentre imaginen amb ajuda de les narradores que van a bord d’un vaixell pirata.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s’han duplicat entre els adolescents catalans des del confinament per la pandèmica de la covid. Els diagnòstics han crescut especialment entre les noies d’entre 10 i 19 anys, amb independència del seu nivell socioeconòmic i la seva situació familiar. No obstant això, l’anorèxia, la bulímia i els trastorns per afartament no són només patrimoni dels infants i dels adolescents. L’enquesta de salut de Catalunya apunta que, actualment, hi ha més de 85.000 persones que pateixen alguna mena de TCA. Totes aquestes dades van posar-se de manifest l'octubre passat, en el marc d’un Sant Pau Talks en què, a través de diversos professionals de la unitat de TCA de l’hospital i dels testimonis d’alguns dels seus expacients, es van abordar les causes i les afectacions personals i familiars d’aquest grup de malalties mentals, així com les fases de la seva curació i la importància de l’entorn del pacient en aquesta travessia tan dura.

Una llum tènue ha il·luminat cada una de les 110 taules que s'han desplegat al llarg de la pista del Sant Jordi Club dijous a la nit. La calidesa de l'esperit nadalenc i la solidaritat han sigut els protagonistes del tercer Sopar de Nadal organitzat per Ametller Origen, que ha aprofitat la gran afluència de comensals per recaptar fons per al projecte de La Casa de Sofia, liderat per l'Hospital Sant Joan de Déu.

Tenir dislèxia, trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) o autisme és un factor destacat que pot fer que un alumne fracassi i acabi deixant els estudis. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer informe FAROS de l'Hospital Sant Joan de Déu que alerta que els trastorns d'aprenentatge afecten entre un 5 i un 15 % dels alumnes a tot l'Estat. Per fer front a aquest problema, els autors de l'estudi que vinculen els trastorns del neurodesenvolupament amb el fracàs escolar, insisteixen en la importància de la detecció precoç a l'hora d'abordar-los en l'entorn familiar i també a l'escola.

S’ha jubilat Maria Antònia Claveria, otorrino i ara ja excap de la secció d’audiologia i d’implants coclears de l'Hospital Sant Joan de Déu, on ha treballat gairebé 42 anys, tota la seva vida laboral, i on és tota una institució. Parlem amb ella sobre sordesa i implants coclears, una tecnologia –amb cirurgia inclosa– que, mitjançant un aparell que emet impulsos elèctrics a la còclea, fa que la persona hi senti. Des de l’any 2010, les seves mans i les del seu equip han fet possibles 1.110 implantacions. O sigui, han fet possible que infants que neixen sords o amb pèrdua auditiva severa puguin sentir-hi i aspirar a una vida normooient.

"Quan tenia 13 anys, l'Hugo es va començar a comportar de manera estranya i no sabíem què li passava", recorda l'Edu, el seu pare. De sobte, el noi no volia anar a l'escola, fumava marihuana i tenia una actitud desafiant. Aquesta situació es va anar agreujant fins que un dia es va barallar amb altres nois i va acabar a l'hospital. Des d'aquell moment, l'Hugo no volia sortir de casa, es va recloure de tot i de tothom, i amb el pas dels mesos cada cop estava més tancat en si mateix. Un dia la família el va sentir parlar sol. "Crèiem que era per por, però al final vam veure que hi havia alguna cosa que no funcionava", diu el pare. Poc després va ser hospitalitzat per un brot psicòtic que l'ha portat a desenvolupar esquizofrènia. Pensàvem que era cosa de l'edat, però vam confondre els símptomes amb adolescència", admet aquest pare.

A una artista se la reconeix pel seu talent i se l'arriba a estimar a escala global pels matisos humans. Rosalía té totes dues virtuts, sobradament. Així ho va demostrar aquest dilluns visitant els pacients hospitalitzats al Pediatric Cancer Center Barcelona de l'Hospital Sant Joan de Déu, un acte que no ha transcendit fins a aquest dimecres. Diferents nens van poder abraçar, parlar i fins i tot cantar amb l'artista internacional, un gest que va ser rebut com una immensa sorpresa i regal.

Fa un any els pares de la Sara, de quatre anys, van veure amb preocupació com durant una intervenció senzilla al dentista per tractar una càries, l'agulla de l'anestèsia li va quedar clavada a la boca. En aquell moment, a la consulta del dentista de l'Eixample de Barcelona on eren, diversos professionals van intentar treure-l'hi, però com més ho intentaven més s'enfonsava. Veient que no ho podien solucionar, un dels dentistes va decidir posar-se en contacte amb el cap de cirurgia maxil·lofacial de l'Hospital Sant Joan de Déu, Josep Rubio. Aquest va ser l'inici d'una operació sense precedents que ha acabat amb final feliç; una intervenció que ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'Hospital Sant Joan de Déu.

La Khadija i la Cherive ja fan vides autònomes i independents. Aquestes dues nenes van néixer fa 40 dies en un hospital de Mauritània unides per l'abdomen, amb un sol cordó umbilical, i amb la sospita que compartien també el fetge. La dificultat del quadre clínic que presentaven va fer que els metges del país descartessin una intervenció per separar-les i van contactar amb l'Hospital Sant Joan de Déu per fer una consulta i poder derivar les petites siameses. El sí del centre barceloní va fer que a partir de llavors es posés en marxa una maquinària logística i mèdica en què han participat una vintena de professionals, entre metges i infermeres. Ara les criatures estan ja a planta ordinària, amb bon estat de salut, i és la seva mare la que s'encarrega d'elles. Si tot va bé, dimarts vinent tornaran a casa amb un pronòstic de vida "normal", segons l'equip mèdic que les ha atès.

El SJD Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB) de l’Hospital Sant Joan de Déu va inaugurar ahir les noves instal·lacions de la seva Unitat de Recerca en Càncer Infantil-CaixaResearch, l’única que es dedica exclusivament a l’oncologia pediàtrica. El nou espai ha estat subvencionat per la Fundació “la Caixa” amb 3 milions d’euros i altres aportacions realitzades per famílies de pacients i entitats de la societat civil mitjançant l’organització d’iniciatives diverses.  

En el pitjor de la pandèmia, amb visites restringides als hospitals, la família de la gironina Esther Ayuso vivia el seu particular drama: el fill gran, el Quim, de sis anys, estava ingressat amb el pitjor dels pronòstics. El nen, diagnosticat amb les molt minoritàries síndromes de Rethoré i Dandy-Walker i una hidrocefàlia secundària, tenia al cos 16 intervencions quirúrgiques i un llarg historial mèdic. Després de començar a ser tractat en clíniques gironines, la família el va traslladar a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat, però ni en aquest centre de referència mundial els professionals tenien una solució perquè “no hi havia cap patró al món” com el del Quim. 

L'ansietat és una emoció bàsica que experimenten totes les persones, també els nens. "És normal i saludable" i és la reacció del nostre cos a l'estrès. Sol aparèixer com a resposta a un perill o una amenaça. "És una reacció adaptativa davant d'un perill. En el fons exerceix una funció protectora. Si no tinguéssim aquest sistema d'alarma, l'espècie humana no existiria", indica Esther Camprodon, psicòloga a la unitat de trastorns psicòtics incipients i adjunta a l'àrea de salut mental de l'Hospital Sant Joan Déu. Els trastorns d'ansietat es poden patir a qualsevol edat i són dels trastorns més prevalents a la infància i l'adolescència. "Les pors són evolutives i es manifesten de forma diferent en cada etapa evolutiva. De zero a dos anys, per exemple, tenen por a una pèrdua brusca del pare o la mare, i si desapareix, ploren", diu Camprodon.

Després d'extirpar-li el 98,4% del tumor cerebral que patia, el petit Oliver Romero, el nen que va arribar a Barcelona des de Mèxic per ser operat a l'Hospital Sant Joan de Déu, continuarà la seva recuperació amb un tractament de radioteràpia i amb quimioteràpia. La quimioteràpia l'hi aplicaran a Madrid en el marc d'un assaig clínic internacional, i un cop hagi acabat —té una durada de dos mesos—, en funció dels resultats, serà tractat durant sis setmanes amb radioteràpia de protons. El petit es recupera bé i els metges estan molt esperançats. El seu pare, Alejandro Romero, molt agraït, ha explicat que cada dia veuen millores: "Cada dia diu una paraula més, fa un gest més i ja ha començat també a fer algunes passes". No caminava des de l'octubre. Els metges calculen que podrà rebre l'alta en quatre o cinc dies.

Un equip de nefròlegs i cirurgians de l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) i de l'Hospital Clínic han portat a terme amb èxit per primera vegada a Espanya un trasplantament de dos ronyons procedents d'un mateix donant a dos pacients bessons idèntics. Els nens van néixer amb una poliquistosi renal autosòmica, un trastorn hereditari que provoca el desenvolupament de quists dins dels ronyons i causa una pèrdua lenta i progressiva de la funció renal, per la qual cosa cal el trasplantament a llarg termini.

De les peces del Lego a ser un projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues hi van vuit anys i “molta feina”. El 2013 Ricard Casanovas tenia 14 anys i era un dels cinc membres de The Santperencs, un grup de robòtica de preadolescents fanàtics del famós joc de les peces de colors que, impactats per la degeneració que patia el Martí, de set anys i malalt d’un càncer estrany, el DIPG, van començar a rumiar com fer que el germà petit dels Casanovas pogués salvar les complicacions que tenia a l’hora de comunicar-se.

L’Hospital Sant Joan de Déu ha posat en marxa Còrtex, un centre de control que permet millorar la gestió i l’atenció als pacients. Com si es tractés de la torre de control d'un aeroport, el centre permet regular el flux de pacients i saber en tot moment què està passant a l'hospital en temps real: quants llits de l'UCI estan plens, quins quiròfans s'estan utilitzant o quins pacients han de ser traslladats a planta.

Talls als braços, cops al cap i fins i tot cremades. Aquestes són algunes de les formes de lesions que s'autoinfligeixen els adolescents per escapar d'emocions negatives i que la pandèmia ha fet augmentar, en sintonia amb l'increment d'atencions i consultes a urgències pediàtriques de salut mental. Concretament la xifra es dobla en l'últim any, segons les dades de l'Hospital Sant Joan de Déu, el centre de referència a Catalunya, que entre desembre del 2020 i febrer d'aquest any ha atès 80 casos de joves que es fan mal conscientment però sense cap voluntat d'acabar amb la seva vida. Tot just en el mateix període anterior al confinament, el nombre de pacients van ser de 40.

Amb la urgència de frenar la transmissió del coronavirus, l'atenció a la salut mental es va veure relegada en els mesos de confinament dur, amb les UCI col·lapsades i tota activitat rutinària congelada. Fins a l'estiu, tres mesos després d'haver-se declarat la pandèmia, no van començar arribar a les consultes els primers casos de persones que referien malestar o trastorns mentals, i ja des de la tardor la demanda està disparada tant en l'atenció primària com en les urgències de l'Hospital Sant Joan de Déu, el centre pediàtric de referència a Catalunya. La doctora Montse Dolz, psiquiatra i cap de l'àrea de salut mental, ha explicat en una entrevista de l'Antoni Bassas que el d'ara és un "moment delicat" perquè hi ha un "augment notable" de trastorns lleus i moderats en nens i adolescents, per als quals el covid ha actuat com a factor "agreujant".

La Candela té vuit anys i la seva és una història de supervivència amb final feliç. Acaba de rebre l'alta del primer trasplantament creuat de ronyó de grup sanguini incompatible en un pacient pediàtric a Espanya i ha pogut deixar enrere les sessions diàries de diàlisi que li han servit per superar la insuficiència renal progressiva que li ha produït una síndrome nefrítica d'origen genètic que li van diagnosticar quan tan sols tenia 20 mesos. L'any 2016, amb només tres anys, ja va ser trasplantada de ronyó, però els metges li van haver d'extreure al cap de 24 hores perquè el seu organisme havia desenvolupat molts anticossos.