Quan el mes de juny de 2021 es va aprovar la llei d'eutanàsia, el suport a la iniciativa era molt ampli a la societat espanyola, que havia viscut casos emblemàtics com el de Ramon Sampedro (mort el 1998), que Javier Bardem va interpretar en la pel·lícula Mar adentro d'Alejandro Amenábar, o el d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, el 2019 i que va ser absolt del delicte de cooperació al suïcidi un cop va entrar en vigor la norma. Segons un baròmetre del CIS del gener de 2021, el 72% estava a favor de la llei i només un 15% en contra.

La Noelia, la noia de 25 anys que des de l'agost del 2024 ha estat sotmesa a un llarg periple judicial a l'espera de poder acollir-se a la mort digna, rebrà finalment l'eutanàsia aquest dijous. La petició de la jove, afectada per una paraplègia, va quedar en suspens fa més d'un any i mig arran d'un recurs judicial del seu pare, representat pel grup utracatòlic Advocats Cristians. Durant tot aquest temps ha mantingut la seva voluntat de morir: "Vull anar-me'n ja en pau i deixar de patir i punt. La felicitat d'un pare, d'una mare o una germana no pot estar per sobre de la felicitat d'una filla", va afirmar fa dos dies en una entrevista a Antena 3. A mode de protesta, Advocats Cristians ha convocat una roda de premsa a les sis de la tarda davant l'Hospital Residencia Sant Camil de Sant Pere de Ribes, al lloc i l'hora exacta en què està prevista la mort assistida.

La justícia considera que la Noelia té dret a rebre l'eutanàsia, però fa més d'un any que la jove de 24 anys espera per aquesta prestació. El seu pare ha volgut aturar als tribunals el procediment autoritzat per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya –l’òrgan que s’encarrega de valorar totes les peticions d'eutanàsia–, i ho ha fet representat per Advocats Cristians, que fa unes setmanes va decidir fer un pas més: intentar forçar una causa penal contra set dels experts de la comissió que van avalar la mort digna de la Noelia. Ara el jutjat d'instrucció 20 de Barcelona ha admès la querella presentada pel col·lectiu ultracatòlic contra dos d'aquests membres.

Més d’un any després, la Noelia haurà de continuar esperant una decisió judicial per acollir-se a una mort digna tot i que els tribunals consideren que hi té dret. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una sentència aquest divendres que rebutja el recurs que va interposar el seu pare, representat pel col·lectiu ultracatòlic Advocats Cristians, per aturar el procediment d’eutanàsia que la jove tenia autoritzat per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, que és l’òrgan que s’encarrega de valorar les peticions per a aquesta prestació. Ara bé, tot i que conclou que el cas compleix els requisits per acollir-se a la mort digna, l’alt tribunal també reconeix el dret d’un familiar a esgotar els recursos a la justícia per aturar la mort digna d’un parent, com ja es va pronunciar amb un altre cas l’abril passat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat per primera vegada en el debat legal que els últims mesos ha posat en qüestió el dret a acollir-se a un procés de mort assistida. A parer del màxim tribunal de Catalunya, els familiars d'un pacient poden estar legitimats per portar als tribunals un procediment d'eutanàsia encara que el sol·licitant ja compti amb l'aval de la comissió d'experts encarregada d'estudiar i validar o no aquestes peticions.

La justícia ha dit no a la petició de l'home que volia aturar l'eutanàsia de la seva filla. El procés judicial que el pare va engegar a l'agost, tres dies abans de la data en què estava previst que la noia rebés l'eutanàsia, ha allargat vuit mesos l'espera. La sentència del primer cas a tot l'Estat per intentar aturar una eutanàsia resol que l'home, assessorat per Advocats Cristians, no estava legitimitat a intercedir davant la petició de la noia, adulta i amb plena capacitat mental per decidir i entendre la seva petició.

La Fiscalia considera que un pare té dret a intentar aturar per la via judicial el procés d'eutanàsia de la seva filla, adulta i que compleix els requisits legals per rebre la mort assistida. És el posicionament que el ministeri públic ha enviat al jutjat de Barcelona que ha de resoldre el primer judici a tot l'Estat per intentar frenar una eutanàsia ja avalada per la comissió d'experts que s'encarrega d'avaluar els pacients que la demanen. Alhora, la fiscal reconeix que la noia compleix els requisits per acollir-se a l'eutanàsia i té capacitat per decidir de forma lliure.

El dret a una mort digna està en mans dels tribunals per primera vegada. Aquest dimarts, a Barcelona, s'ha viscut un judici inèdit a tot l'Estat. L'eutanàsia de la Noelia, una jove de 24 anys que té paraplegia, compta amb l'aval de la comissió d'experts que s'encarrega de valorar les peticions per a aquesta prestació, però està en suspens des de l'1 d'agost per ordre judicial. El seu pare, assessorat pel grup Abogados Cristianos, va portar als tribunals l'eutanàsia tres dies abans que li fos administrada i el procés està paralitzat a l'espera de la decisió judicial definitiva. Davant de la jutgessa, la jove ha reiterat el seu desig de tenir una mort digna i ha denunciat coaccions del seu entorn perquè es fes enrere. Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, la noia ha explicat que algunes companyes del centre de menors on havia estat tutelada a partir dels 13 anys li posaven a l'habitació estampetes, creus i símbols religiosos.

Un jutjat de Barcelona ha avalat la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació que va autoritzar l'eutanàsia per a un pacient i que el seu pare havia intentat anul·lar per la via judicial. En una interlocutòria, la jutgessa Montserrat Raga autoritza a tirar endavant amb la mort digna d'un home que la va demanar després de patir diversos ictus. L'autorització havia quedat en suspens arran de la petició del seu pare, que volia aturar el procés malgrat que l'afectat havia demanat expressament que es resolgués que el seu familiar no estava legitimat per tirar enrere la seva decisió.

En un procediment insòlit, la setmana passada un jutjat de Barcelona va aturar de manera cautelar l'eutanàsia d'una noia de 23 anys, que estava prevista per a l'endemà, a petició del seu pare. La jutgessa va acceptar aquesta mesura provisional i d'urgència perquè, si no ho feia, la demanda perdia sentit, però, aquest dimarts, ha convocat totes les parts implicades per conèixer la seva opinió. El procés de mort assistida es mantindrà en suspens fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aclareixi de qui és la competència a l'hora de tirar-lo endavant o si se suspèn definitivament. I mentre aquesta resposta no arriba, el mateix jutjat ja ha rebut una segona petició molt similar: la d'una altra persona que també vol aturar l'eutanàsia d'un familiar. De nou, la jutgessa ha paralitzat el procés de manera provisional i ha convocat els implicats divendres per abordar la qüestió. D'aquesta segona demanda no n'han transcendit detalls, però el que passarà d'aquí a dos dies serà, previsiblement, el mateix que aquest dimarts: la jutgessa va demanar al TSJC que aclareixi de qui és competència el cas.

Un jutjat de Barcelona ha aturat de manera cautelar l'eutanàsia d'una noia de 23 anys, prevista per a demà, a petició del seu pare. A través del grup Abogados Cristianos, l'home va demandar la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'òrgan que depèn del departament de Salut i que ha estat l'encarregat d'avalar i de fer el control previ a l'eutanàsia de la noia. L'home creu que els antecedents psiquiàtrics de la filla invaliden la seva voluntat de demanar la mort assistida.

Despenalitzar l'eutanàsia era una promesa electoral del president Emmanuel Macron. I l'ha complert, però amb molts dubtes. Després de mesos de pensar-s'ho molt, ha posat damunt la taula el projecte de llei. Però les reticències polítiques i l'hesitació del mateix Macron han fet que el text aprovat aquest dimecres pel consell de ministres permeti l'eutanàsia i el suïcidi assistit en condicions molt estrictes.

Primer va ser Vox qui va intentar que la nova llei de l'eutanàsia no veiés la llum, i ara és el PP qui intenta retallar-ne els principals punts. Les formacions de la dreta volen torpedinar la nova regulació, que fa gairebé tres mesos que va entrar en vigor, després de dècades de lluita ciutadana. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs presentat per una cinquantena de diputats del PP al Congrés, que consideren que sis punts de la llei vulneren la Constitució.

La nova llei de regulació de l'eutanàsia, aprovada divendres passat, ja ha tingut la primera aplicació pràctica als tribunals. La Fiscalia ha retirat l'acusació contra Ángel Hernández, l'home per qui demanava mig any de presó per ajudar a morir la seva dona, malalta durant tres dècades d'esclerosi múltiple, el 2019. El seu cas era especialment criticat per les entitats que defensen el dret a morir dignament perquè el ministeri públic equiparava la seva acció a la violència masclista.

L'eutanàsia ja és una possibilitat real a Catalunya. A partir de divendres, les persones que compleixin els rígids requisits legals per a la mort assistida podran sol·licitar acollir-se a aquest dret i iniciar el procés perquè se'ls autoritzi la prestació. El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret que fa efectiu aquest nou dret: d'una banda, ha creat el registre de professionals sanitaris objectors de consciència, i, de l'altra, ha desplegat la Comissió de Garanties i Avaluació, l'organisme encarregat d'assegurar i controlar que els sol·licitants compleixen els requisits legals tant abans com després de la sol·licitud, segons ha explicat la portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja.

L'eutanàsia serà legal a l'estat espanyol d'aquí tres mesos després que avui el Congrés de Diputats hagi aprovat definitivament la despenalització proposada pel PSOE, que ha rebut el suport de la majoria de formacions i només els vots en contra del PP i Vox. En total, 202 diputats hi han votat a favor, 141 en contra i dos s'han abstingut. La llei permet que un metge pugui ajudar a morir un pacient que ho hagi demanat prèviament en cas que aquest pateixi una malaltia greu, incurable, crònica o que no es pugui valdre per si mateix. Amb aquest canvi històric, l'estat espanyol es converteix en el quart país europeu, després d'Holanda, Bèlgica i Luxemburg, i el sisè de tot el món que regula la mort assistida.

En grec eutanàsia significa mort bona (thànatos vol dir mort i eu bo), s'encarrega de recordar l'Adrián Conesa, que sap del que parla. Nascut i crescut fins als set anys a Badalona, el 1961 va marxar a Bèlgica, on vivia el seu pare, fill d'exiliats republicans. Allà aquest metge ja jubilat ha aplicat l'eutanàsia una vintena de vegades i ara forma part d'un col·lectiu que assessora especialistes joves que han agafat el seu testimoni. "A Espanya s'haurà de posar en marxa una tasca d'informació i formació de ciutadans i metges. Aquí fa 18 anys que la llei existeix, però molts pacients la ignoren i molts metges no saben com procedir", explica Conesa en una conversa telefònica amb l'ARA.

"Els últims dies són bonics perquè per fi es veu que complim la missió. Jo li vaig prometre al Luis que aniria fins a la victòria". Asun Gómez aquest dijous celebra a les portes del Congrés l'aprovació de la llei d'eutanàsia, que suposa la despenalització de la mort assistida després d'anys de reivindicació. És un episodi històric i un exemple revelador de com la societat, en molts aspectes, va molt avançada respecte a la política institucional. La legalització de l'eutanàsia és una demanda que va començar amb el famós cas de Ramón Sampedro, que es va suïcidar el 1998 després de lluitar sense èxit perquè l'ajudessin a morir, però el clam ha crescut els últims anys amb una petició popular que va arribar fins al milió de firmes el 2019.

Nova Zelanda ha optat per la legalització del dret a l'eutanàsia per als malalts terminals amb menys de sis mesos d'esperança de vida, d'acord amb els resultats, encara provisionals, coneguts aquest divendres, del referèndum que va tenir lloc el 17 d'octubre, el mateix dia en què es van celebrar les eleccions generals que van donar una espectacular victòria a la primera ministra, Jacinda Arden. El mateix dia es va celebrar també un altre plebiscit per legalitzar l'ús recreatiu de la marihuana. En aquest cas, els neozelandesos han rebutjat la proposta per un relatiu estret marge de set punts.

Des del 2015, l'article 217 del Codi Penal alemany castigava amb fins a tres anys de presó els metges i professionals que ajudessin a morir els pacients terminals o molt malalts que demanaven suïcidar-se. Aquest dimecres, però, el Tribunal Constitucional alemany ha declarat aquest article inconstitucional, cosa que fa que l'eutanàsia assistida professional hagi quedat despenalitzada a Alemanya.