El món casteller està ple d’històries. Algunes estan explicades, però moltes altres han quedat amagades. Històries que, més enllà dels èxits castellers, formen part d’una tradició bicentenària. Aquestes són les que vol descobrir el projecte Memòria dels castells. Les veus d’una tradició en evolució, impulsat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) amb la Càtedra de la Universitat Rovira i Virgili per a l’Estudi del Fet Casteller. 

El món casteller està totalment arrelat entre la població: pràcticament el 97% dels catalans saben de l'existència de la tradició. Així es desprèn de la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), en què es van incloure preguntes sobre el fet casteller a petició del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (Cepac), tal com ja es va fer en el 2007. També se'n desprèn que el 91,8% dels enquestats tenen una opinió positiva o molt positiva dels castells, però alhora un 47,9% els consideren una activitat perillosa o molt perillosa. Es veu menys perillosa que pilotar una motocicleta o practicar submarinisme, però més perillosa que esquiar o anar en BTT.

Des dels anys 80 la presència de la dona ha sigut clau en la construcció dels castells. Així doncs, en una colla castellera hi participen tant homes com dones i, a priori, tenen tanta importància uns com altres. Tot i això, amb la maternitat es veuen les costures d’aquesta aparent igualtat. És precisament en aquesta etapa vital en què és habitual observar com força pares poden seguir assistint als assajos, mentre les mares tenen cura dels infants durant els primers mesos o anys de criança.

La majoria de castells són una representació de la societat, amb les seves coses bones i les no tan bones. D’aquesta manera, mentre que les dones han entrat de manera clara a les construccions i han sigut fonamentals per a l’augment de nivell, els càrrecs de responsabilitat de les colles encara els dominen els homes. Les dues figures públiques més destacades de les formacions, la de cap de colla i la de president, només les ostenten dones en un 25% i un 30% dels casos, respectivament. Així es desprèn de l’informe de paritat fet per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

L’exigència del pes, la comparació amb els altres i els comentaris interns dins les colles. El pedagog, extreballador a la unitat de trastorns alimentaris de l’Hospital Sant Joan de Déu i expresident dels Minyons de Terrassa, Jordi Juanico, comenta que són els tres principals factors de risc que poden conduir un casteller a tenir problemes amb l’alimentació i desenvolupar un trastorn. Juanico diu que després que els n'arribessin alguns casos es va plantejar si els castells eren un factor de risc i va trobar que comportaven situacions paral·leles a la natació sincronitzada o l’atletisme.

La immensa majoria de l’activitat castellera de cada cap de setmana es concentra a Catalunya. Mentrestant, a les Illes Balears hi ha una realitat paral·lela, on les dificultats per compartir plaça amb altres colles i aglutinar massa social augmenten. Actualment, a les Illes només conviuen els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant (Manacor), però ara aquesta situació pot tenir un impuls arran de la creació de dos nous projectes a la Serra de Tramuntana de Mallorca i a Eivissa.

Esports de combat, Fórmula 1, MotoGP, circ, escalada... I ara també els castells. Des de fa unes setmanes TikTok ha inclòs una etiqueta en alguns vídeos de castells (no tots) avisant els usuaris del perill de practicar-los si no hi ha un coneixement previ. “Les accions d’aquest vídeo les han dut a terme o supervisat professionals. No intentis imitar-los”, alerta la plataforma en un missatge que apareix a la part inferior dels vídeos.

Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa, Nens del Vendrell... La immensa majoria de colles utilitzen el masculí genèric en el seu nom en una activitat com els castells que, durant més de 150 anys, era practicada només per homes. Tot i que a partir dels anys vuitanta s’ha normalitzat la presència de la dona en els castells, s’ha mantingut la mateixa fórmula en la nomenclatura i només en els darrers anys algunes colles de nova formació han iniciat la seva vida amb un nom totalment inclusiu.

La temporada passada el món casteller i la societat catalana van quedar meravellats per la fita històrica dels Castellers de Vilafranca, que van carregar el primer pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Rere els èxits de les grans colles, però, també s’amagava una situació critica per a les més petites. El 2022, nou colles no van poder fer cap castell a plaça –més enllà d’algun pilar de 4– i sis més no van poder fer cap actuació completa amb tres castells de sis descarregats. Els dos anys d’aturada castellera a causa de la pandèmia van ser-ne el detonant, però el defalliment de la massa social ja estava instaurat en algunes colles en temporades prèvies.

El món casteller continua expandint-se tot i la pandèmia. Aquesta setmana la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha admès dues colles més com a formacions de ple dret de l’organització: els Castellers de Sarrià i els Castellers de l’Adroc. Es dona la circumstància que en el primer cas es tracta d'una refundació i en el segon d’una colla creada en un territori on ja n'hi havia hagut una en el passat.

Les Decennals de Valls i el món casteller no han quedat exempts de l’afectació per la pandèmia. La festa de la Mare de Déu de la Candela, que se celebra cada deu anys a Valls, ja es va haver d’ajornar l’any passat i aquest 2022 alguns actes s’han vist alterats. La Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans d’aquest diumenge havia de representar un gran punt simbòlic en el retorn de l’activitat, però l'embat de la variant òmicron ha provocat que de les 83 colles que havien confirmat l’assistència, finalment només n’hagin participat 28, i és que moltes han acabat declinant la invitació per motius sanitaris.

La Coordinadora de Colles Castelleres (CCCC) recomana "l'anul·lació, suspensió o ajornament de l'activitat castellera amb canalla" davant l'epidemia de coronavirus i l'alt risc de contagi que suposa fer castells. La CCCC ha pres aquesta decisió després que el departament d'Educació hagi aturat totes les activitats fora dels centres escolars que suposi agrupar infants de diferents escoles.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya segueix en la contínua voluntat de trobar diverses vies de finançament per tal de garantir, sobretot, les assegurances dels castellers. L'últim a convertir-se en col·laborador han sigut, Covides amb una aportació de 6.000 €.

El món casteller s'ha mogut els últims anys en pro d'una igualtat més consolidada entre homes i dones, tant en aspectes tècnics com socials, en càrrecs directius... D'aquesta manera, tant la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya com diverses colles han creat comissions d'equitat per tal de crear protocols d'actuació i crear un clima de sensibilització. El dissabte 23 de novembre la CCCC, juntament amb els Castellers del Prat, organitza les primeres jornades d'equitat del món casteller. Aquestes jornades, doncs, se sumen a les ja habituals de prevenció i seguretat, i de bones pràctiques. Les inscripcions ja estan obertes.

En la recerca constant de vies de finançament per cobrir, principalment, el cost de les assegurances mèdiques, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i SOREA han firmat aquest dimarts la renovació de l'acord de patrocini per un valor de 40.000 €. El Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers ha sigut l'escenari de la signatura, en el que és el tercer any de relació entre l'empresa de subministrament d'aigua i la CCCC.

Després de mesos de negociacions entre Coordinadora, SOM i TV3, els tres actors han arribat a un acord per tal de difondre el món casteller a la televisió pública catalana. Aquest dijous s'ha presentat a l'Antiga Fàbrica Damm el nou programa casteller 'Obrint plaça', que s'emetrà els dissabtes a les 14 h per TV3 i que estarà presentat per Aina Mallol i Biel Duran.

Castellers i aficionats de les torres humanes s'han reunit aquest dissabte als jardins del Palau Robert de Barcelona per celebrar el trentè aniversari de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. L'acte ha volgut reunir agrupacions de l'administració pública, l'empresa privada i la premsa en un acte en el qual s'ha posat de rellevància la importància del treball comú en el creixement del món casteller.

Des de ser una entitat que simplement tramitava les assegurances fins a convertir-se en un dels eixos centrals del món casteller pel que fa a liderar projectes de recerca, difondre'n l'activitat i crear espais de debat per compartir informació entre colles. És el recorregut que ha tingut la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) en els seus 30 anys d'història. Aquest 8 de juny celebrarà l'aniversari als jardins del Palau Robert amb un acte distès.

Aquest migdia, Som* i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya han signat un acord per a la difusió audiovisual de les pròximes quatre temporades castelleres. Som* serà l'encarregada de difondre l'activitat castellera dels pròxims anys a través de la retransmissió de la majoria de jornades castelleres i la creació de nous continguts. La nova plataforma serà el portal web Castells.tv, al qual es podrà accedir de forma gratuïta. Aquesta, precisament, era una de les demandes que havien posat les colles castelleres després de la creació de la plataforma Xala!, que era de pagament.

Aquests primers mesos del 2019 la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha rebut i ha aprovat tres sol·licituds per entrar com a colla en formació a l'entitat. Amb aquestes ja són 104 les colles membres de la CCCC. Totes tres han hagut de presentar una sèrie de documentació que els acredita com a entitat sense ànim de lucre legalment constituïda, que corrobora la seva defensa i vetlla del fet casteller i dels valors que representa, i que acredita el compromís de les dues colles que les apadrinen.