Valls es converteix en la Notre-Dame de la llum

BarcelonaFa un segle, el reconegut fotògraf vallenc Pere Català Pic immortalitzava alguns edificis singulars de Valls decorats amb ornamentacions lluminoses. No només s'hi veien les primeres lluminàries amb bombetes elèctriques, sinó també estructures desplaçades de les façanes, com una arquitectura efímera destinada a posar-hi els llums. La recerca històrica va motivar el director artístic de les Decennals de Valls, Jordi Bertran, a recuperar aquells muntatges per celebrar la festa de la llum, en honor a la Mare de Déu de la Candela. Va descobrir que a la Pulla italiana també s'hi havia mantingut la llum com a element festiu amb una sofisticació i altitud extraordinàries. Va viatjar a Itàlia i, fascinat, va fitxar Mariano Light, una empresa centenària que ha treballat per a grans festivals i firmes com Dior, Ikea o Mercedes Benz. El 2011 les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela van aixecar el llistó lumínic, i aquest 2022 (el 2021 es van cancel·lar per la pandèmia) l'aposta es redobla amb ornamentacions inèdites.

Valls encendrà les festes aquest divendres amb 750.000 bombetes que, al llarg de deu dies, quatre persones s'ocuparan de mantenir enceses cada vespre. Ara es tracta de leds de baix consum, però històricament no era tan senzill. El culte a la Mare de Déu de la Candela es remunta al segle XIV. El 1791 es va instituir la processió de la Verge cada deu anys i, segons l'historiador i arxiver Nicolau Guanyabens, en aquell inici a les Decennals ja hi havia lluminàries. "Llavors la foscor era tot un fenomen. A Mataró es conserva un ban de la proclamació del rei Carles III de Borbó el 1759 en què s'obligava les entitats i particulars a decorar les façanes amb llum. La crònica deia: «Ya se acercaba la noche con su tropa de sombras para llenar de capuces a toda la tierra». Era l'hora de les ombres, no era gens recomanable sortir de nit –afirma Guanyabens–. Per això quan hi havia festes importants, com aquesta proclamació del rei, l'arribada d'unes relíquies, Corpus, la festa major, l'objectiu de la il·luminació al carrer era que no s'aturés la festa".

Però amb quina llum? A l'època medieval eren teies i fogueres, per donar llum i calor –unes lluminàries primitives que han quedat en moltes celebracions populars–. Després, al segle XVIII, les espelmes de greix animal, de cera i de parafina van fer el fet: fins i tot les esglésies s'il·luminaven amb llànties i un dels càrrecs més ben pagats era el de candeler. Al carrer hi va passar a haver làmpades d'oli, ciris i atxes, a vegades amb pantalles perquè la llum no s'apagués. El punt clau va ser quan, ja al segle XIX, "les lluminàries de façana passen a ser estructures autònomes, una mena d'arcs triomfals efímers que rebien les grans personalitats; primer alimentades per gas i ja a finals del XIX, elèctriques", explica Guanyabens. Però la Guerra Civil també va apagar la llum. "El 1941, en les primeres Decennals de postguerra, es pot veure que el tipus de llum ja ha canviat, intuïm que es van cremar els pals de fusta. I el 1951 i 1961 van acabar sent com els actuals llums de Nadal", explica Jordi Bertran, que va apostar per recuperar l'esplendor passada. "Té molt sentit anar a Itàlia per recuperar un element històric tradicional que s'havia perdut", apunta Guanyabens.

Escultures de llum

Les Decennals del 2021+1 recuperen l'essència tradicional del 1921 i 1931 –quan es va inaugurar la Cooperativa Elèctrica– però la porten al segle XXI, ja que els avenços tècnics permeten fer estructures el doble d'altes, de 25 metres. Hi haurà cinc hits lumínics. En primer lloc, les decoracions del centre de Valls, convertit en un passeig de llum amb dissenys diferents dels de fa una dècada. En segon, l'espectacle inaugural aquest divendres, en què la Compagnie des Quidams oferirà una cercavila de carrer amb deu imponents cavalls lluminosos, que conduiran fins al barri del Fornàs. Aquí hi ha el tercer hit, l'estructura gegantina que Lucio Mariano, "l'escultor de la llum", ja va aixecar al desembre i on es podrà veure Omega, l'espectacle de llum i música creat per a l'ocasió –hi sonaran Sau o Antonio Orozco– que tindrà sis funcions diferents amb cinquanta passis. El quart, el mapping projectat sobre l’església de Sant Joan Baptista i el campanar més alt de Catalunya. I el cinquè, l'exposició Lumens 2021+1, un petit Macba de la llum, una visió assagística i no decorativa de la llum, amb nou intervencions creades per artistes com Anthony McCall, Krzysztof Wodiczko i Eulàlia Valldosera. Tancarà aquesta festa, declarada patrimoni nacional el 2010, un piromusical d'avantguarda.